Definicions - conceptes del teatre | Català 1r de Batxillerat

text escènic

Text on informació sobre el codi gestual o tonal que mai apareix publicada en el text principal. És la descripció de com cal desenvolupar l'espectacle. Va adreçat al director de l'obra i no totes les obres en disposen.

pròleg

Part de l’obra on s’exposa la intenció i les línies principals de l’acció

temps de la representació

Temps real viscut pels espectadors durant la actuació.

temps de la acció representada

Temps de la història, un temps imaginari que només podem saber a través de les indicacions, mostrades amb les acotacions i el discurs dels personatges.

text acotat

Part del text escrit que apareix entre parèntesis o en cursiva i que és una anotació explicativa al marge d'una obra teatral, per explicar la disposició, els gestos i la manera d'actuar dels personatges.

acotacions d'acció

Tipus de text acotat: són indicacions sobre allò que fa el personatge (seure, entrar, sortir...)

acotacions de caracterització

Tipus de text acotat: són indicacions sobre les característiques d'un personatge determinat: simpàtic, cruel...

acotacions de to

Tipus de text acotat: són indicacions de manera com parla un personatge: cridant, rient, amb ràbia...

text principal

És el text que forma part de la representació. És tot allò que forma part de la parla dels actors: diàlegs, monòlegs...

autor dramàtic

Qui escriu l’obra perquè sigui representada

dramaturg

Persona que s’encarrega de la dramatització del text, d’acord amb les indicacions del director escènic. És qui adapta o modifica el text teatral o busca i investiga la documentació que hi ha sobre el text elegit.

director escènic

Responsable del muntatge o de l’escenificació d’una obra. El seu treball és essencial perquè ha de coordinar els emissors de l’espectacle i ha de decidir la posada en escena o l’escenificació.

actors

Persones que posen tot el seu ésser al servei del personatge.

tècnics

D’acord amb les indicacions del director, són qui completen el missatge teatral amb el disseny i la realització dels decorats, els vestits, els llums, etc., i s’encarreguen de la tramoia en el moment de la representació.

conjunt d’escriptura

Conjunt que comprèn els parlaments que han d’interpretar els actors, els indicadors de la seva representació, les acotacions escenogràfiques i les referències a signes auditius i visuals.

Conjunt de l’acció

Conjunt que inclou la interpretació amb totes les seves característiques i la complexa posada en escena.

acte

És cadascuna de les parts en què es divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval marcat normalment per la baixada del teló.

escena

Són les seqüències de la trama que integren un acte, estan marcades per l'acció, pel temps, per l'entrada i sortida dels personatges. No hi ha salts en el temps.

quadre

És la subdivisió temàtica d'un acte, assenyalada per un canvi en el decorat.

diàleg

Intercanvi verbal entre actors. És la forma més estesa del discurs teatral.

monòleg

Discurs de llarga durada d’un sol actor adreçat directament a un interlocutor.

soliloqui

Discurs que un personatge s'adreça a si mateix, sense cap altre oïdor a l'escena.

apart

Comentari que reflecteix el pensament de l’emissor, com si els altres personatges no el poguessin sentir i, per tant, ignoren aquesta elocució.

apel·lació

Discurs on el personatge s'adreça directament al públic, interpel·lant-lo i fent que aquest entri dins l'univers de la ficció representada, és el que es coneix com “trencar la quarta paret”.

espai escènic

Espai que percep el públic durant la representació. Varia segons la concepció de l'obra.

escenografia

Conjunt d'elements que s'afegeixen a l'espai escènic per reduir un determinat ambient o clima. Inclou els elements decoratius, el mobiliari, la il·luminació i l'atrezzo.

atrezzo

Conjunt d'accessoris que complementen la caracterització dels actors i d'objectes que es fan servir durant la representació.

escenari

Part del teatre on es col·loca el decorat i on es desenvolupa majoritàriament l'acció dramàtica.

tramoia

Conjunt de mitjans mecànics emprats per fer les transformacions escèniques, canvis de decoració, efectes especials...

teló

Cortina corredissa que, en un teatre, separa l'escenari de la sala i els espectadors.

tragèdia

Gènere clàssic nascut a Grècia on els seus personatges, pertanyents a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un destí inevitable. El final és sempre fatal i el llenguatge és culte.

comèdia

Gènere teatral on els personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics, situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realització d'una acció en la qual els personatges es mostren ridículs, ignorants, però que té un final feliç, on es recupera l'ordre de totes les coses i de tots els valors criticats. Pretén provocar el riure de l'espectador.

tragicomèdia

Gènere que comparteix elements de la tragèdia i de la comèdia. Els personatges pertanyen tant a capes populars com aristocràtiques, l'acció, seriosa o dramàtica, no acaba en catàstrofe i l'estil no és unitari: el llenguatge elevat, propi de la tragèdia, contrasta amb el llenguatge col·loquial quotidià, típic de comèdia.

drama

Gènere teatral modern, per oposició als clàssics de la comèdia i la tragèdia. Planteja, com la tragèdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la realitat i dels homes. L'heroi és un heroi inconscient que ha de lluitar contra quelcom que no preveu. L'enfrontament es dona entre l'home individual i la societat. Es presenta com una síntesi entre elements de la comèdia i de la tragèdia. El patetisme tràgic queda barrejat amb elements realistes, còmics, irònics i absurds. Planteja sempre un final tràgic, on no és possible la reconciliació: suïcidi, mort...

acte sacramental

Peça dramàtica de caràcter al·legòric en un acte. Inspirades en les Escriptures o en les vides de sants i destinades a ser representades en la festa del Corpus Christi a les places públiques.

misteri

D'origen medieval, gènere teatral que proposa en una successió de quadres, una representació dels misteris de la fe cristiana (Nadal, passió, assumpció...).

mim

Gènere teatral que rebutja la paraula i se centra només en la gestualitat.

òpera

Gènere teatral creat a Itàlia al segle XVII, totalment cantat, de tema generalment tràgic, inspirat en la mitologia o en la llegenda.

sainet

Gènere dramàtic d'entreteniment, de caràcter còmic, caricaturesc, d'extensió breu i d'ambient i personatges populars. Posseeix unes característiques temàtiques força constants: reprodueix situacions quotidianes a través de tipus assenyalats per un tret desmesurat (gasiveria, autoritarisme...), portat fins a extrems ridículs; i exalça les virtuts de la vida quotidiana (amor, lleialtat...).

entremès

Gènere teatral que es caracteritza per la brevetat i perquè sovint s’intercala en altres obres més llargues. Depèn de la comèdia que l’acompanya. Té un sol acte, és de caràcter còmic i la trama és molt simple i de tipus costumista. Els personatges acostumen a ser tipificats i pertanyen a estrats socials baixos.

farsa

Gènere teatral breu que es caracteritza per una presentació deformada de la realitat, que es tracta de manera grotesca o paròdica, amb un llenguatge molt planer.

comèdia musical

Gènere teatral que es caracteritza per l’ús de textos contemporanis o per l’adaptació d’altres textos clàssics, amb música lleugera actual.

comèdia heroica

Gènere que posa en escena personatges nobles compromesos en aventures glorioses.

comèdia de costums

Gènere que descriu els costums d’una època o d’una classe social.

comèdia d’intriga

Gènere teatral basat en la barreja de situacions. Se centra en una trama complexa amb girs, canvis de situació i situacions còmiques equívoques

comèdia de caràcter

Gènere teatral que té com a objecte l’anàlisi psicològica d’un tret humà.