Llengua catalana i literatura – LLENGUA I VARIACIÓ LES LLENGÜES DEL MÓN – Lingüística i sociolingüística

Flashcards on 'Llengua catalana i literatura – LLENGUA I VARIACIÓ LES LLENGÜES DEL MÓN – Lingüística i sociolingüística'

Llenguatge (Language)

facultat humana de poder comunicar-se mitjançant un sistema o codi determinat de signes.

Llengua (Language)

sistema de signes orals, de vegades amb codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix per a la comunicació

La llengua és un producte social de la facultat del llenguatge.

Bilingüisme (Bilingualism)

ús alternatiu de dues llengües en un individu o en un grup social, coexistència de dos idiomes vius en una comunitat. El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús.

Plurilingüisme or Multilingüisme

situació en què en una comunitat conviuen diverses llengües en contacte.

Conflicte lingüístic (Linguistic Conflict)

situació en la qual dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i provoquen el desplaçament d’una d’elles dels àmbits d’ús de l’altra. Apareix quan una llengua dominant comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que li correspondrien ocupar a la llengua pròpia d’una comunitat (dominada, minoritzada).

Diglòssia (Diglossia)

situació sociolingüística en què un idioma o parlar alt (A) és usat per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i predominantment en l’ús escrit, enfront d’un idioma o parlar baix (B), utilitzat per a funcions informals (temes familiars, comunicació íntima o espontània, etc.), generalment orals.

Dialecte (Dialect)

Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua, i sobretot les que presenta en les diverses regions del seu domini. Aquestes són delimitades per diverses isoglosses (línies imaginàries que assenyalen el límit entre la presència i l’absència d’un tret lingüístic determinat -fonètic, morfològic, lexical, etc.- i que separa dues àrees dialectals).

Estàndard (Standard)

Varietat comuna d’una llengua, reconeguda institucionalment com a model de referència i vehicle de comunicació internacional, i que normalment és usada i apresa d’acord amb una normativa explícita.

Varietat que tothom coneix, pot utilitzar i considera com a model. És un registre intermedi, propi dels usos públics

Idiolecte

Conjunt dels usos d’una llengua propi d’un parlant. Es caracteritza per tries específiques de paraules

Argot (Slang)

terme que es refereix tant als llenguatges de grups minoritaris (i sovint en posició social d’una certa marginació) com al vocabulari professional (diferent, però, del llenguatge tècnic. L’argot té una funció determinant, que és fer-se incomprensible per als parlants de fora del grup.