Llengua catalana i literatura – LLENGUA I VARIACIÓ LES LLENGÜES DEL MÓN – Lingüística i sociolingüística

Llengua i Variació: Les Llengües del Món

Conceptes Fonamentals

• Llenguatge: La capacitat humana per comunicar-se mitjançant un sistema o codi de signes.
• Llengua: Un sistema de signes orals, a vegades amb codi escrit, propi d'una comunitat, utilitzat per a la comunicació. És un producte social del llenguatge.
  • Varietats: dialecte, parlar.
  • Nivells lingüístics o registres: col·loquial, familiar, literari, argot.
  • Classificació genètica/històrica: segons parentiu (família lingüística).
  • Classificació tipològica: segons trets afins.
  • Llengües aïllades: basc.
• Diversitat Lingüística: Hi ha aproximadament entre 6,000 i 7,000 llengües al món, incloent llengües de signes (150-200) i llengües artificials (esperanto). La família indoeuropea i les llengües romàniques en són exemples significatius. També existeix el concepte de lingua franca.

Classificació de les Llengües

• Segons criteris d’ús:

  • Monolingüisme: Ús d'una sola llengua a nivell individual, social o estatal.
  • Bilingüisme: L'ús alternatiu de dues llengües per un individu o grup social; la coexistència de dos idiomes vius en una comunitat. No és un fenomen de la llengua en si, sinó del seu ús.
    • Territorial: zones geogràfiques delimitades lingüísticament (Bèlgica).
    • Unilateral: parlants d'una llengua dominada aprenen i utilitzen la llengua dominant, mentre que els parlants de la llengua dominant no necessiten aprendre la llengua dominada.
    • Passiu: un individu entén i utilitza una llengua, però només entén l'altra sense utilitzar-la activament.
  • Plurilingüisme o Multilingüisme: Convivència de diverses llengües en contacte dins d'una comunitat.
  • Conflicte Lingüístic: Competència entre dues varietats lingüístiques que porta a la invasió o desplaçament d'una d'elles. Això passa quan una llengua forana (dominant) ocupa els àmbits d'ús d'una llengua pròpia (dominada, minoritzada). El conflicte està lligat a la substitució lingüística, ja sigui per assimilació cultural o per normalització lingüística i cultural dels grups desavantatjats.
  • Diglòssia: Situació sociolingüística on una varietat alta (A) s'usa per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i en l'escriptura, mentre que una varietat baixa (B) s'usa per a funcions informals (temes familiars, comunicació íntima, etc.) i oralment. Exemples inclouen la comunitat suïssa alemanya (A: alemany estàndard, B: suís alemany) i les societats àrabs (A: àrab clàssic, B: àrab col·loquial).

• Estatus: Classificació de llengües com a oficials, cooficials i no oficials.

• Vitalitat: Estat de les llengües: vives, mortes, en procés de normalització, substitució o minorització.

  • Llengua minoritzada: pateix una reducció dels àmbits d'ús que possiblement la portarà a la substitució.
  • Ecolingüisme.

• Nombre de Parlants: Classificació entre llengües majoritàries i minoritàries.

Variació Interna de la Llengua

• Dialecte: Modalitats d'una llengua en diverses regions, definides per isoglosses (línies que marquen límits entre la presència/absència d'un tret lingüístic). Sovint, un dialecte adquireix predomini i esdevé la llengua comuna o estàndard.

• Estàndard: Varietat comuna d'una llengua, institucionalitzada com a model de referència per a comunicació supradialectal i internacional. S'usa en àmbits públics (escola, mitjans de comunicació) i admet variants fonètiques, lèxiques, morfològiques o sintàctiques.

• Idiolecte: L'ús individual de la llengua per un parlant, caracteritzat per tria de paraules, estructures gramaticals, frases fetes i pronúncies úniques.

• Variació Històrica (Diacrònica): Varietats generacionals de la llengua al llarg del temps.

• Variació Geogràfica (Diatòpica): Dialectes regionals.

  • Dialectes catalans: orientals i occidentals; rossellonès, català central, balear, alguerès, català nord-occidental i valencià (amb subdialectes i parlars). L'aranès és una varietat de l'occità gascó.

• Variació Social (Diastràtica): Dialectes socials.

• Registre Lingüístic (Varietat Diafàsica): Modalitats de la llengua vinculades als contextos d'ús, també anomenades variants funcionals. Condicionats pel tema, canal (oral/escrit), grau de formalitat i intencionalitat.

  • Formal/No formal (col·loquial o familiar; vulgar).
  • Registres o llenguatges especialitzats: funcions lingüístiques especialitzades en les societats contemporànies.
    1. Científic-tècnic
    2. Jurídic i administratiu
    3. Periodístic i publicitari
    4. Literari

• Argot: Originalment la parla dels lladres francesos, referint-se als llenguatges de grups minoritaris o vocabulari professional. La seva funció és fer-se incomprensible per a altres. El terme pot referir-se a formacions lèxiques o fraseològiques de moda, especialment en sectors urbans. L'argot tendeix a canviar ràpidament i rarament s'implanta a la llengua comuna. Exemple: argot juvenil.

• Prejudicis Lingüístics: Tendència a considerar una llengua dominant com a superior i una llengua dominada com a inferior.

  • Llengua A: rica, moderna, urbana, fàcil, suau, majoritària, internacional, culta.
  • Llengua B: pobra, primitiva o antiquada, rural, difícil, aspra, regional, vulgar.