Catalan exam summer Y9

Pronoms

Paraules que substitueixen noms, sintagmes o oracions per evitar repeticions.

Pronoms forts

Pronoms que poden anar sols, com jo, tu, ell, ella.

Pronoms febles

Pronoms que sempre van davant o darrere del verb, com em, t’, la.

Pronoms febles (info)

• Són monosíl·labs àtons que es pronuncien formant bloc amb el verb.

• Es situen immediatament davant o darrere del verb.

• Poden presentar fins a quatre formes distintes segons la posició i la manera com s’enllacen.

Proclítics

Pronoms febles situats davant del verb.

Forma reforçada (pronoms febles)

Quan el verb comença per consonant, NO s’apostrofen i s’escriuen separats. Ex: Et conec / Es pentina

Forma elidida (pronoms febles)

Quan el verb comença per vocal o h, s’escriuen units amb apòstrof. Ex: M’espera / L’hem portat.

Enclítics

Pronoms febles que es troben darrere del verb.

Forma plena (Enclitics)

Quan el verb acaba en consonant o diftong, NO s’apostrofen i s’escriuen units amb un guionet. Ex: Agafeu-la / Posar-te.

Forma reduïda (Enclitics)

Quan el verb acaba en vocal (imperatius i infinitius en -re), s’escriuen units amb un apòstrof. Ex: Aixeca’t / Has de veure’l.

Pronoms de CD

EL, LA, ELS, LES, que substitueixen el complement directe.

(Pronoms febles) CD → Si el CD és un complement determinat (introduït per l’article, un demostratiu o un possessiu):

 EL, LA, ELS, LES. 

Veig el nen: El veig. 

Han comprat els llibres: Els han comprat. 

Miro la Maria: La miro. 

Miro aquelles bicicletes: Les miro.

Complement determinant

Els complements que especificen i determinen un nom, generalment introduïts per un article, un possessiu o un demostratiu.

(Pronoms febles) CD → Si el CD és un complement indeterminat, és a dir, quan el CD no porta ni article, ni demostratiu, ni possessiu, o quan és precedit d’un numeral, indefinit o quantitatiu que el determini:

  EN. 

Busca bolets: En busca. 

Volen dues cerveses: En volen dues. 

Llegeix algunes revistes: En llegeix algunes. 

Llegeix molts contes: En llegeix molts. 

Complement indeterminat

CD sense article, demostratiu o possessiu; substituït per EN.

(Pronoms febles) CD → Si el CD és un complement neutre, és a dir, si està representat pels mots neutres això, allò o una oració subordinada en funció de CD: 

HO. 

Em dius això o no?: M’ho dius o no? 

Miràveu allò: Ho miràveu. 

Volien que vingués l’alcalde: Ho volien. 

Complement neutre

CD representat per mots neutres o oracions subordinades, substituït per HO.

(Pronoms febles) CD → Si el CD fa referència a la 1a o a la 2a persona, o bé si recau sobre el mateix subjecte (reflexiu): 

EM, ENS, ET, US, ES. 

La Laura em pentina. 

Et cridaran a les set. 

La Pepa es pentina.

Pronoms de 1a i 2a persona

Em, ens, et, us, es, que fan referència a la primera o segona persona.

Pronoms CI

LI i ELS són els pronoms que substitueixen el complement indirecte.

(Pronoms febles) CI → Els pronoms que substitueixen el CI són els següentsEls pronoms que substitueixen el CI són els següents:

LI: singular: Va donar les notes al pare / Li va donar les notes

ELS: plural: Portava flors als malalts / Els portava flors

ATENCIÓ: Recordeu que el pronom LIS no existeix en català. La forma del CI en plural és ELS.

Regla general -IG

S'escriu -IG a final de paraula en derivats amb j/g i tj/tg.

Grafies j/g

Representen el mateix so; J davant a, o, u; G davant e, i.

Excepcions J

S’escriu JE en mots com jeure, -ject-, i altres excepcions.

Excepcions G

Doble g (GG): Suggerencia i derivats

Grafies x/ix

X i ix representen el mateix so amb diverses regles d'escriptura.

• S’escriu X a començament de mot (xarop).

• S’escriu X darrere consonant (punxar).

• S’escriu X darrere de I o U (guix, disbauxa).

• S’escriu IX darrere les vocals a, e, o, u (baixar, calaix, eixam).

Grafies tx/ig

-TX i -IG a final de paraula representen el mateix so.

S’escriu -TX quan trobem TX en altres paraules de la mateixa família (escabetx / escabetxar).

S’escriu TX a l’inici de paraula (txec) o enmig (batxillerat)

Locucions adverbials

Conjunt de paraules que equivalen a un adverbi.

a poc a poc:

lentament

a deshora:

fora de l’hora adecuada

a contrapel:

en direcció contrària al creixement del pèl; contra la manera natural o habitual de fer alguna cosa.

a còpia de:

intensament

a grans trets:

de manera general, sense entrar en detalls.

a l’engros:

en gran quantitat

a hores d’ara:

ara mateix

a la babalà:

de qualsevol manera

a les palpentes:

ajudar-se de les mans per avançar en un lloc fosc

a penes:

gairebe no

Adverbis

Categoria gramatical invariable que complementa informació sobre altres mots.

Adverbis de temps

Indiquen quan es duu a terme una acció (sempre, mai, ara).

Adverbis de lloc

Indiquen on es realitza una acció (fora, aquí, allí).

Adverbis de manera

Indiquen com es fa una acció (bé, ràpidament, així).

Adverbis de quantitat

Expressen el grau o la intensitat d’una acció (molt, poc).

Conjuncions

Mot invariable que enllaça mots o oracions amb la mateixa funció.

Locucions conjuntives

Conjuncions que contenen més d’un mot.

Tipus de conjuncions

Coordinants → copulativas, il·latives, adversatives i disjuntives.

Conjuncions copulatives

Expressen addició (i, ni, tant…com).

Conjuncions disjuntives

Expressen alternança (o, bé…bé).

Conjuncions adversatives

Expressen contraposició (però, sinó, sinó que).

Conjuncions il·latives

Expressen l’efecte de l’oració precedent (així que, de manera que).