C

Catalan exam summer Y9

Pronoms EN/HI

  • DefiniciĂł: Els pronoms sĂłn paraules que substitueixen noms, sintagmes o oracions per evitar repeticions.

  • Tipus:

    • Forts (o tònics): Poden anar sols (jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles…). Ex: Ell estudia anglès.

    • Febles (o Ă tons): Sempre van davant o darrere del verb (em, t’, la, -ho, -les…). Ex: Marta els corregeix.

Pronoms Febles

  • SĂłn monosĂ­l·labs Ă tons que es pronuncien formant bloc amb el verb.

  • Es situen immediatament davant o darrere del verb.

  • Poden presentar fins a quatre formes distintes segons la posiciĂł i la manera com s’enllacen.

ProclĂ­tics: Davant del verb.

  • Forma reforçada: Quan el verb comença per consonant, NO s’apostrofen i s’escriuen separats. Ex: Et conec / Es pentina.

  • Forma elidida: Quan el verb comença per vocal o h, s’escriuen units amb apòstrof. Ex: M’espera / L’hem portat.

EnclĂ­tics: Darrere del verb.

  • Forma plena: Quan el verb acaba en consonant o diftong, NO s’apostrofen i s’escriuen units amb un guionet. Ex: Agafeu-la / Posar-te.

  • Forma reduĂŻda: Quan el verb acaba en vocal (imperatius i infinitius en -re), s’escriuen units amb un apòstrof. Ex: Aixeca’t / Has de veure’l.

CD

-Els pronoms que substitueixen el CD sĂłn els segĂĽents:


a) Si el CD és un complement determinat (introduït per l’article, un demostratiu o un possessiu): EL, LA, ELS, LES. 

Veig el nen: El veig. 

Han comprat els llibres: Els han comprat. 

Miro la Maria: La miro. 

Miro aquelles bicicletes: Les miro.


b) Si el CD és un complement indeterminat, és a dir, quan el CD no porta ni article, ni demostratiu, ni possessiu, o quan és precedit d’un numeral, indefinit o quantitatiu que el determini:  EN. 

Busca bolets: En busca. 

Volen dues cerveses: En volen dues. 

Llegeix algunes revistes: En llegeix algunes. 

Llegeix molts contes: En llegeix molts. 

c) Si el CD és un complement neutre, és a dir, si està representat pels mots neutres això, allò o una oració subordinada en funció de CD: 

HO. 

Em dius això o no?: M’ho dius o no? 

Miràveu allò: Ho miràveu. 

Volien que vingués l’alcalde: Ho volien. 

d) Si el CD fa referència a la 1a o a la 2a persona, o bé si recau sobre el mateix subjecte (reflexiu): 

EM, ENS, ET, US, ES. 

La Laura em pentina. 

Et cridaran a les set. 

La Pepa es pentina.

CI

Els pronoms que substitueixen el CI sĂłn els segĂĽents

  • LI: singular: Va donar les notes al pare / Li va donar les notes

  • ELS: plural: Portava flors als malalts / Els portava flors

ATENCIÓ: Recordeu que el pronom LIS no existeix en català. La forma del CI en plural és ELS.

Grafies G/J/IX/X/TX/IG

  • Regla general: S'escriu -IG (o -G) a final de paraula quan alterna en els derivats amb les grafies j/g o tj/tg. Exemples: boig / boja, bogeria; mig / mitja, mitjana.

Grafies J / G

  • Les lletres j i g representen el mateix so.

  • Regles:

    • S’escriu J davant de a, o, u (jardĂ­).

    • S’escriu G davant de e, i (gener) excepcions GG: (suggerencia i derivats)

    • Excepcions: S’escriu JE en tres casos: el verb jeure, mots que contenen -ject- o -jecc- i altres paraules (jeroglĂ­fic, jersei, JesĂşs…).

Grafies X / IX

  • La lletra x i el dĂ­graf ix representen el mateix so.

  • Regles:

    • S’escriu X a començament de mot (xarop).

    • S’escriu X darrere consonant (punxar).

    • S’escriu X darrere de I o U (guix, disbauxa).

    • S’escriu IX darrere les vocals a, e, o, u (baixar, calaix, eixam).

Grafies TX / IG

  • Els dĂ­grafs -tx i -ig, a final de paraula, representen el mateix so.

  • Regles:

    • S’escriu -TX quan trobem TX en altres paraules de la mateixa famĂ­lia (escabetx / escabetxar).

    • S’escriu TX a l’inici de paraula (txec) o enmig (batxillerat).

Adverbis i Locucions Adverbials

  • Adverbis: Categoria gramatical invariable que complementa informaciĂł sobre verbs, adjectius o altres adverbis. Ex: La meva cosina s’ha engreixat perquè menja molt.

  • Locucions adverbials: Conjunt de paraules que equivalen a un adverbi i modifiquen el verb. Ex: Van sortir a collibĂ© (a coll).

    • Exemples de locucions adverbials:

    • a poc a poc: lentament, gradualment.

    • a deshora: fora de l'hora adequada.

    • a contrapel: en direcciĂł contrĂ ria al creixement del pèl; contra la manera natural o habitual de fer alguna cosa.

    • a còpia de: Emprat, insistenment

    • a grans trets: de manera general, sense entrar en detalls.

    • a l’engròs: en gran quantitat.

    • a hores d’ara: en el moment actual.

    • a la babalĂ : sense cura, negligentment.

    • a les palpentes: sense veure-hi, buscant a travĂ©s del tacte.

    • a penes: gairebĂ© no

Tipus d'Adverbis

  • Adverbis de temps: Indiquen quan es duu a terme una acciĂł (sempre, mai, quan, ara, de matĂ­, de nit). Ex: Sempre em llevo a tres quarts de set.

  • Adverbis de lloc: Indiquen on es realitza una acciĂł (dins, fora, aquĂ­, allĂ , a la dreta, a l’esquerra). Ex: Tinc els bolĂ­grafs fora de l’estoig.

  • Adverbis de manera: Indiquen com es fa una acciĂł (exactament, bĂ©, millor, aixĂ­, com, de cop i volta, de sobte). Acaben en -ment (forma femenina de l'adjectiu + -ment). Ex: rĂ pida - rĂ pidament. Ex: De sobte, ha bufat el vent molt fort.

  • Adverbis de quantitat: Expressen el grau o la intensitat d’una acciĂł o qualitat (molt, poc, quan, una mica, a penes). Ex: Aquests mesos ha plogut molt, al nostre poble.

Conjuncions

  • Mot invariable que enllaça mots o grups de mots amb la mateixa funciĂł sintĂ ctica, o dues oracions.

  • Locucions conjuntives: Conjuncions que contenen mĂ©s d’un mot (a mesura que, en tant que, de manera que…).

Tipus de Conjuncions

  • Coordinants: Enllacen elements de la mateixa categoria (mots, sintagmes o oracions). Ex: Vaig plegar a les tres i estava molt cansada.

    • Copulatives: Expressen addiciĂł (i, ni, …ni, tant…com, etc.). Ex: La Marta Ă©s baixa i prima / No Ă©s ni alt ni baix. (copulativas)

    • Disjuntives: Expressen alternança (o, …o, bĂ©, …bĂ©, etc). Ex: Has de triar entre l’un o l’altre. / O bĂ© et menges això o bĂ© això altre. (disyuntivas)

    • Adversatives: Expressen contraposiciĂł o contrast (però, sinĂł, sinĂł que, etc.). Ex: Vine de pressa, però no corris. (adverstivas)

    • Il·latives: Expressen l’efecte de l’oraciĂł precedent (aixĂ­ que, de manera que, etc.). Ex: Fa molt fred, aixĂ­ que agafa l’abric / Vindran d’hora, de manera que matinarem.