Catalan exam summer Y9
Pronoms EN/HI
DefiniciĂł: Els pronoms sĂłn paraules que substitueixen noms, sintagmes o oracions per evitar repeticions.
Tipus:
Forts (o tònics): Poden anar sols (jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles…). Ex: Ell estudia anglès.
Febles (o à tons): Sempre van davant o darrere del verb (em, t’, la, -ho, -les…). Ex: Marta els corregeix.
Pronoms Febles
SĂłn monosĂl·labs Ă tons que es pronuncien formant bloc amb el verb.
Es situen immediatament davant o darrere del verb.
Poden presentar fins a quatre formes distintes segons la posició i la manera com s’enllacen.
ProclĂtics: Davant del verb.
Forma reforçada: Quan el verb comença per consonant, NO s’apostrofen i s’escriuen separats. Ex: Et conec / Es pentina.
Forma elidida: Quan el verb comença per vocal o h, s’escriuen units amb apòstrof. Ex: M’espera / L’hem portat.
EnclĂtics: Darrere del verb.
Forma plena: Quan el verb acaba en consonant o diftong, NO s’apostrofen i s’escriuen units amb un guionet. Ex: Agafeu-la / Posar-te.
Forma reduïda: Quan el verb acaba en vocal (imperatius i infinitius en -re), s’escriuen units amb un apòstrof. Ex: Aixeca’t / Has de veure’l.
CD
-Els pronoms que substitueixen el CD sĂłn els segĂĽents:
a) Si el CD Ă©s un complement determinat (introduĂŻt per l’article, un demostratiu o un possessiu): EL, LA, ELS, LES.Â
Veig el nen: El veig.Â
Han comprat els llibres: Els han comprat.Â
Miro la Maria: La miro.Â
Miro aquelles bicicletes: Les miro.
b) Si el CD Ă©s un complement indeterminat, Ă©s a dir, quan el CD no porta ni article, ni demostratiu, ni possessiu, o quan Ă©s precedit d’un numeral, indefinit o quantitatiu que el determini: EN.Â
Busca bolets: En busca.Â
Volen dues cerveses: En volen dues.Â
Llegeix algunes revistes: En llegeix algunes.Â
Llegeix molts contes: En llegeix molts.Â
c) Si el CD Ă©s un complement neutre, Ă©s a dir, si estĂ representat pels mots neutres això, allò o una oraciĂł subordinada en funciĂł de CD:Â
HO.Â
Em dius això o no?: M’ho dius o no?Â
MirĂ veu allò: Ho mirĂ veu.Â
Volien que vinguĂ©s l’alcalde: Ho volien.Â
d) Si el CD fa referència a la 1a o a la 2a persona, o bĂ© si recau sobre el mateix subjecte (reflexiu):Â
EM, ENS, ET, US, ES.Â
La Laura em pentina.Â
Et cridaran a les set.Â
La Pepa es pentina.
CI
Els pronoms que substitueixen el CI sĂłn els segĂĽents
LI: singular: Va donar les notes al pare / Li va donar les notes
ELS: plural: Portava flors als malalts / Els portava flors
ATENCIÓ: Recordeu que el pronom LIS no existeix en català . La forma del CI en plural és ELS.
Grafies G/J/IX/X/TX/IG
Regla general: S'escriu -IG (o -G) a final de paraula quan alterna en els derivats amb les grafies j/g o tj/tg. Exemples: boig / boja, bogeria; mig / mitja, mitjana.
Grafies J / G
Les lletres j i g representen el mateix so.
Regles:
S’escriu J davant de a, o, u (jardĂ).
S’escriu G davant de e, i (gener) excepcions GG: (suggerencia i derivats)
Excepcions: S’escriu JE en tres casos: el verb jeure, mots que contenen -ject- o -jecc- i altres paraules (jeroglĂfic, jersei, JesĂşs…).
Grafies X / IX
La lletra x i el dĂgraf ix representen el mateix so.
Regles:
S’escriu X a començament de mot (xarop).
S’escriu X darrere consonant (punxar).
S’escriu X darrere de I o U (guix, disbauxa).
S’escriu IX darrere les vocals a, e, o, u (baixar, calaix, eixam).
Grafies TX / IG
Els dĂgrafs -tx i -ig, a final de paraula, representen el mateix so.
Regles:
S’escriu -TX quan trobem TX en altres paraules de la mateixa famĂlia (escabetx / escabetxar).
S’escriu TX a l’inici de paraula (txec) o enmig (batxillerat).
Adverbis i Locucions Adverbials
Adverbis: Categoria gramatical invariable que complementa informació sobre verbs, adjectius o altres adverbis. Ex: La meva cosina s’ha engreixat perquè menja molt.
Locucions adverbials: Conjunt de paraules que equivalen a un adverbi i modifiquen el verb. Ex: Van sortir a collibé (a coll).
Exemples de locucions adverbials:
a poc a poc: lentament, gradualment.
a deshora: fora de l'hora adequada.
a contrapel: en direcció contrà ria al creixement del pèl; contra la manera natural o habitual de fer alguna cosa.
a còpia de: Emprat, insistenment
a grans trets: de manera general, sense entrar en detalls.
a l’engròs: en gran quantitat.
a hores d’ara: en el moment actual.
a la babalĂ : sense cura, negligentment.
a les palpentes: sense veure-hi, buscant a través del tacte.
a penes: gairebé no
Tipus d'Adverbis
Adverbis de temps: Indiquen quan es duu a terme una acciĂł (sempre, mai, quan, ara, de matĂ, de nit). Ex: Sempre em llevo a tres quarts de set.
Adverbis de lloc: Indiquen on es realitza una acciĂł (dins, fora, aquĂ, allĂ , a la dreta, a l’esquerra). Ex: Tinc els bolĂgrafs fora de l’estoig.
Adverbis de manera: Indiquen com es fa una acciĂł (exactament, bĂ©, millor, aixĂ, com, de cop i volta, de sobte). Acaben en -ment (forma femenina de l'adjectiu + -ment). Ex: rĂ pida - rĂ pidament. Ex: De sobte, ha bufat el vent molt fort.
Adverbis de quantitat: Expressen el grau o la intensitat d’una acció o qualitat (molt, poc, quan, una mica, a penes). Ex: Aquests mesos ha plogut molt, al nostre poble.
Conjuncions
Mot invariable que enllaça mots o grups de mots amb la mateixa funció sintà ctica, o dues oracions.
Locucions conjuntives: Conjuncions que contenen més d’un mot (a mesura que, en tant que, de manera que…).
Tipus de Conjuncions
Coordinants: Enllacen elements de la mateixa categoria (mots, sintagmes o oracions). Ex: Vaig plegar a les tres i estava molt cansada.
Copulatives: Expressen addició (i, ni, …ni, tant…com, etc.). Ex: La Marta és baixa i prima / No és ni alt ni baix. (copulativas)
Disjuntives: Expressen alternança (o, …o, bé, …bé, etc). Ex: Has de triar entre l’un o l’altre. / O bé et menges això o bé això altre. (disyuntivas)
Adversatives: Expressen contraposició o contrast (però, sinó, sinó que, etc.). Ex: Vine de pressa, però no corris. (adverstivas)
Il·latives: Expressen l’efecte de l’oració precedent (aixà que, de manera que, etc.). Ex: Fa molt fred, aixà que agafa l’abric / Vindran d’hora, de manera que matinarem.