AP. BLOC 5

Define hipertrofia y explica los mecanismos de la hipertrofia

HIPERTROFIA: Aumento de la medida de la celula y su actividad funcional. Las celulas existentes son mas grandes y no se pueden dividir. Pueden ser de tipo fisiologico o patologico.

Mecanismes:

• Estimulos mecanicos: estiramiento

• Estimulos troficos

• Mediadors solubles que estimulan el crecimiento celular (factor de crecimiento celular, hormonas adrenergiques, …)

Los estimulos activan vias de transducción de señales que provocan la generacion de algunos genes responsables de estimular:

• Aumento de la produccio de proteinas celulares

• Canvis de les proteïnes contràctils d’una forma adulta a una fora fetal o neonatal

Tots els mecanismes de la hipertròfia arriben a un límit i passat aquest, l’engrandiment de la massa muscular no pot compensar la major càrrega i es produeixen canvis degeneratius en es fibres. En el cas del cor, el resultat d’això serà la dilatació ventricular amb la conseqüència d’una insuficiència cardíaca.

Define hiperplasia y diferencia entre la hiperplasia fisiologica de la patologica

HIPERPLASIA: Aumento del numero de celulas de un organo o tejido por tanto aumento de la masa o volumen de estos. Proliferació regulada per factors de creixement o per l’activació d’una determinada via de senyalització intracel·lular que acaben causant l’augment de formació de noves cèl·lules a part de cèl·lules mare tissulars. Són cèl·lules amb capacitat de dividir-se. S’associa a la hipertròfia i tot i que són dos conceptes diferents

Tipos de hiperplasia:

• Patològica: deguda a estimulació excessiva de tipus hormonal o de factors de creixement. Exemples: hiperplàsia endometrial per desequilibri entre estrògens i progesterona, hiperplàsia benigna de pròstata.

• Fisiològica: deguda a l’acció d’hormones o factors de creixement. Existeix:

  • Hiperplàsia hormonal: proliferació de l’epiteli glandular de la mama durant pubertat i durante el embarazo. Necessitat d’augmentar la capacitat funcional

  • Hiperplàsia compensadora: després de resecció parcial del fetge o en la medul·la òssia. Necessitat compensatòria després d’una lesió

Define atrofia y define las causas principales de la atrofia

ATROFIA: Reducción de medida i activitat metabòlica. Disminució del tamany de la cèl·lula per pèrdua de substància cel·lular que pot culminar amb la seva mort. És el resultat d’una reducció en els components estructurals de la cèl·lula.

Causas:

• Reducción de la carga de trabajo (por desuso)

• Perdida de innervación (atrofia por innervación)

• Reducción de la irrigación

• Nutrición inadecuada

• Perdida de la estimulacion endocrina

• Pressión

• Envejecimiento

Define metaplasia, cita los tipos mas comunes y explica los mecanismos

METAPLASIA: Canvi reversible on una cèl·lula diferenciada (epitelial o mesenquimal) es substitueix per un altre tipus cel·lular. No només és un canvi de fenotip sinó que també es fa reprogramació a nivell de les cèl·lules mare dels teixits normals o de les cèl·lules mesenquimals indiferenciades del teixit conjuntiu que es diferencien a un estripe cel·lular diferent.

Tipos mas comunes de metaplasia:

• Metaplàsia escamosa: d’epiteli cilíndric a epiteli escamós (bronquial, cervical..). La principal causa és el tabaquisme. Com a conseqüència es perden importants mecanismes protectors enfront infeccions, per pèrdua de secreció de moc i acció biliar

• Metaplàsia intestinal: d’epiteli escamós a cilíndric (esòfag de Barret). Sovint origina adenocarcinomes glandulars

• Metaplàsia del teixit conjuntiu: formació de cartílag, os o teixit adipós en teixits que normalment no contenen aquests elements (miositis ossificant)

Mecanismos

Es el resultat d’una reprogramació de les cèl·lules mare que se sap que existeixen en els teixits normals, o de les cèl·lules mesenquimals indiferenciades presents en el teixit connectiu.

La diferenciació de les cèl3lules mare cap a un estripe determinada es deu a senyals generades per citocines, els factors de creixement i els components de la ME en l’entorn cel·lular. Aquests estímuls externs indueixen l’expressió dels gens que dirigeixen a la cèl·lula cap a una via de diferenciació específica. En situacions de deficiència o excés de vitamina A, l’àcid retinoic regula la transcripció gènica de forma directa a través dels receptors de retinoides nuclears, que poden influir en la diferenciació dels progenitors derivats de les cèl·lules mare dels teixits.

S’ignora com altres estímuls externs indueixen metaplàsia, però està clar que també modifiquen d’alguna forma l’activitat de factors de transcripció que regulen la diferenciació

- Exemples

• Vies respiratòries en resposta a irritació crònica, se hace mas resistente pero se pierde los mecanismos protectores con posibilidad de transformacion a malino si las insuficiencias que inducen la metaplasia son persistentes.