AP. BLOC 6

Define que es un tumor o neoplasia

NEOPLASIA: Una neoplàsia o un tumor és una massa anormal de teixit amb un creixement superior i descoordinat amb la resta de teixits normals i que persisteix el creixement excessiu quan desapareixen els estímuls que ho han desencadenat. Provocat per un conjunt de mutacions adquirides les quals afecten a una cèl·lula i la seva progènie clònica. Aquestes mutacions afavoreixen la supervivència i el creixement cel·lular ja que la proliferació esdevé independent als estímuls fisiològics externs. Acompanyada d’una alteració genètica que fa que el creixement acabi sent autònom. Els tumors estan formats per dos components

- Parènquima tumoral: format per cèl·lules neoplàsiques

- Estroma reactiu: format per teixit connectiu, vasos sanguinis i cèl·lules del sistema immunitari. Aquest estroma condiciona la velocitat de creixement i la propagació del tumor. Normalment és de consistència tova i té poc teixit connectiu.

Define los conceptos de infiltración, recidiva y metastasi

INFILTRACIÓN: Es l’acumulació d’una estructura cel·lular no normal en quantitats excessives en un teixit circumdant al tumor. És característica de malignitat. Travessa capes. Parlem d’infiltració quan parlem d’on ha marxat el tumor (té en compte el seu origen) i invasió per fer referència al lloc on ha arribat.

RECIDIVA: Es la reparació d’una neoplàsia maligna després d’un període més o menys llarg d’absència de malaltia. Reparació després de la desaparició, ja sigui gràcies a quimioteràpia, extirpació...

METASTASI: Referint-nos a la propagació d’un tumor a lloc físicament allunyats del tumor primari. També es característica de malignitat. No continuïtat. Envaeix vasos sanguinis, limfàtics, cavitats corporals i es dissemina. Els dos únics tumors malignes que no fan metàstasi són:

• Glioma: neoplàsia maligna de cèl·lules glials del SNC

• Carcinoma baso cel·lular de pell: causat per radiacions UV

** Capacitat de metàstasi i de infiltració són les característiques més fiables per diferenciar un tumor benigne d’un

maligne.

Establece nomeclatura dels tumores basada en origen, benignitat y malignitat

BENIGNA: tumoració o lesió innocent, que es mantindrà localitzada, que no es dissemina a altres localitzacions i té tractament quirúrgic local.

• Nomenclatura -oma.

  • Procedentes de cèl·lules mesenquimàtiques, del mesoderm. Exemples: fibroma i condroma

  • Procedents de cèl·lules epitelials

    • Segons la cèl·lula originaria

    • Segons el patró microscòpic

    • Segons patró macroscòpic

  • Procedents de vasos i revestiments:

MALIGNA: lesió que pot envair i destruir les estructures adjacents i disseminar-se a localitzacions distants (metàstasi) i causar la mort del pacient.

• Nomenclatura:

  • Origen en teixit mesanquimatós : -sarcoma Excepcions: leucèmia i limfoma (sang)

  • Origen en teixit epitelial: - carcinoma. Distinguir dos tipus segons l’epiteli:

    • Carcinoma escamós /epidermoide

    • Adenocarcinoma: les cèl·lules neoplàsiques adopten un patró glandular (cèl·lules renals)

      • Excepcions: tumors malignes per causes històriques han conservat la nomenclatura i acaben en -oma. Melanoma (melanòcits) o Limfoma (cells limfoides)

Explica la relación entre cancer e inflamación cronica

Persones amb malalties inflamatòries cròniques, presenten més risc de desenvolupar càncer. Eso és degut a que es produeixen un seguit de fenòmens que afavoreixen la supervivència de les cèl·lules mutades i per tant la formació d’un càncer:

- Proliferació compensatòria de cèl·lules per reparar el dany tissular = proliferació cel·lular

- Reserves de cèl·lules mare tissulars

- Cèl·lules immunitàries actives produeixen ERO que ocasiona genotoxicitat directa i mediadors inflamatoris que augmenten la supervivència de les cèl·lules veïnes (tot i presentar dany genòmic)

- Lesió epitelial crònica comporta sovint a metaplàsia

Aquests canvis faciliten la adaptació a curt termini. No obstant, a llarg termini poden donar lloc a la supervivència de cèl·lules amb mutacions oncògenes i ocasiona càncer.

Dit d’una altra manera, les cèl·lules immunitàries activades promouen la supervivència cel·lular, la remodelació tissular i la angiogència. La resposta immunitària no s’adapta correctament i promou oncogènica. Incrementa el nombre de cèl·lules mare tissulars que estan subjectes al efecte dels mutàgens. Les cèl·lules immunitàries activades originen espècies reactives d’oxigen que són genotòxiques i tot això permet la creació i fixació de mutacions.

Identificar agentes infecciosos asociados con el cancer

imagen

Explica el mecanismo oncogenico dels virus del papiloma humano de alto riesgo

Destaquem que en el genoma del VPH hi ha dos gens vírics que codifiquen per les proteïnes E6 i E7, característica que explica perquè és un virus oncogènic.

• E6: s’uneix i afavoreix la degradació de p53, una proteïnes supressora tumoral que activa la reparació de l’ADN o bé inicia l’apoptosi o atura el creixement cel·lular. Per tant, si la E6 degrada la p53 no es podran fer totes aquestes funcions

• E7: accelera el cicle cel·lular de diverses maneres en el punt de regulació del cicle G1/S

  • Activa la progressió del cicle cel·lular unint-se a la proteïnes RB, una proteïnes supressora de tumors, que inhibeix la progressió del cicle cel·lular

  • Inhibeix la p21 i la p27, dos inhibidors de les CDK, i que per tant permeten el pas d’una fase del cicle cel·lular a l’altra

  • Activen les cicles A i E: aquestes fisiològicament activen les CDK per seguir el cicle cel·lular però ambel E7 estaran més actives i acceleraran el cicle.

Nombra los principales agentes carcinogenicos ocupacionales i los tipos de canceres que originen

tabla

Cita los productos quimicos carcinogens de mas relevancia

AGENTS QUÍMICA CARCINÒGENS

Els carcinògens químics danyen directament l’ADN i produeixen mutacions que poden acabar amb càncer. Distingim varias substàncies segons la seva acció:

• Accion directa. Per exemple, dimetilsulfat

• Accion indirecta. Per exemple, hidrocarburs policiclics, benzopirenos, etc

Explica la relacion dels raigs UV con los canceres cutaneos

L’exposició a radiacions UV solars augmenta la incidència de carcinoma escamós o peiteloide, carcinoma basocel·lular i melanoma de piel

La magnitud de risc a l’hora de desenvolupar càncer depèn de:

• Tipos de radiació: UV: UVA, UVB (principal responsable), UCV (filtrada per la capa d’ozó)

• Intensidad d’exposició

• Tipus de pel - quantitat de melanina de la pell (protector): la melanina absorbeix l’excés de radiació solar

El melanoma està associat a exposició intensa intermitent, en canvi, el carcinoma escamós i el basocel·lular s’associen a l’exposició total acumulada de raig UV

Define conceptos de benignitat i malignitat con referencia a las neoplasias

BENIGNA: tumoració o lesió innocent, que es mantindrà localitzada, que no es dissemina a altres localitzacions i té tractament quirúrgic local. A nivell macroscòpic i microscòpic sembla relativament innocent, és a dir, queda localitzada sense propagar-se.

MALIGNA: lesió que pot envair i destruir les estructures adjacents i disseminar-se a localitzacions distants (metàstasi) i causar la mort del pacient.