AP. BLOC 2

Define edema y anasarca

EDEMA: Es un aumento de volumen por acumulación anormal de liquido al espacio extracelular/intersticial. Normalmente, en condiciones fisiologicas es de un 16%

ANASARCA: Es un edema sistematico (afecta a todo el cuerpo) grave con tumefaccion subcutanea difusa

Describe las categorias fisiopatologicas del edema

Tenim tres processos fisiològics involucrats en la circulació i la regulació del líquid intersticial (els tres primers del llistat), les quals ens donaran les principals causes fisiopatològiques d’un edema

• Augment de la pressió hidrostàtica d’un vas sanguini: és la pressió que exerceix la sang sobre la paret dels vasos sanguinis i afavoreix la sortida del líquid. És causa per una disminució en el retorn venós o un augment de la dilatació de les arterioles

• Disminució de la pressió coleidosmòtica d’un vas sanguini: és la pressió exercida per les proteïnes plasmàtiques (sobretot albúmina) que afavoreix l’entrada de líquid. Causat per una disminució de les proteïnes plasmàtiques

• Alteració de la recirculació limfàtica (Obstrucció limfàtica): la via limfàtica drena, a condicions fisiològiques, l’excés del líquid intersticial de l’espai extracel·lular. Una obstrucció de la via limfàtica impedeix la recirculació afavorint la formació d’edema.

• Inflamació: augmenta la permeabilitat vascular, causada per retracció de les cèl·lules endotelials, que afavoreix sortida del líquid dels vasos.

• Retenció Na+ i H20:Un augment de sodi i aigua provoquen augment de la pressió hidrostàtica i disminueixen la pressió col·loidoosmòtica (per dilució). Aquesta retenció es dóna a insuficiència renal.

Define hiperemia y congestión

HIPERÈMIA. Acumulación local de sangre por el aumento del flujo de entrada de sangre arterial por dilatación arteriolar. Es un proceso activo. Produce un eritrema ya que hay un aumento de la sangre oxigenada (exceso de sangre arterial). Puede ser:

• Fisiologica: ms esqueletico durante ejercicio

• Patologica: en una inflamación

CONGESTIÓN. Acumulación local de sangre dentro de los vasos por disminución del drenaje venoso en un tejido. Es un proceso pasivo. Se produce una cianosi (hipoxia) por la acumulación de sangre no oxigenada. Siempre causa edema por un aumento de volumen y presion y siempre es patologia. Puede ser local o sistemica.

Define hemorragia, hematoma, petequia, purpura i equimosi

HEMORRAGIA: Extravación de sangre al espacio extracelular. Se puede clasificar segun la localizacion (externa o interna) y tambien segun la extension:

• PETEQUIA: La hemorragia es de 1-2mm y la superficie es lisa.

• PURPURA: Es un poco mas grande (mas de 3mm). La superficie no es lisa si no que se puede palpar su relieve.

• EQUIMOSIS: Hematoma subcutaneo de gran extensión (mas de 1cm)

HEMATOMAS: Es cualquiera acumulación de la sangre hemorragica fuera del espacio extracelular, tanto de caracter insignificant com mortal en cas de ser massiva. Va canviant de color a causa del metabolisme de l’hemoglobina (gràcies als macròfags que fagocites i degraden els eritròcits extravasats)

- Hemoglobina: vermell – blavós

- Bilirubina: blau – verdós

- Hemosiderina: groguenc.

Define trombo, embolia y embolo i cita los tipos de mecanismos de formación. Nombra los tipos de embolo que podemos trobar. Cita las consecuencias posibles, generales y locales de una embolia

TROMBOSI: la trombosi és l’activació impròpia dels mecanismes hemostàtics que implica la formació d’un coàgul de sang (trombe) intravascular (arterial o venós) o intracardíac. Un trombe està format principalment per plaquetes, fibrina i elements cel·lulars. Las causas principales del trombo (triada de Virchow)

• Daño endotelial, es el mas importante. Poden ser traumatismes, processos inflamatoris, agents infecciosos, forces hemodinàmiques, lesions per radiació, citocines, alteracions metabòliques, toxines del tabac, cirurgia, aterosclerosi

• Flujo anormal, pot ser un flujo turbulento o estasi

• Hipercoagulabilitat, qualsevol trastorn sanguini que predisposa a trombosi. Pot ser: Hereditària (primària) o Adquirida (secundaria)

EMBOLIA: Es la oclusion de un vaso por el impacto de una masa (embolo) transportada por la corriente sanguinea a un lugar lejano del punto de origen y de menor diametro. CONSECUENCIAS EN IMAGEN

EMBOLO: Es una masa solida, liquida o gaseosa que se alibera dentro de los vasos y es transportada por la sangre hasta un lugar alejado de donde se ha formado.

Tipos de embolo:

• SOLIDO (trombo) - tromboembolismo pulmonar o trombolismo sistemico

• GRASA - embolia grasa

• GASEOSA - embolia gaseosa

• LIQUIDA - embolia de liquido amniotico

.

Define infarto y gangrena. Diferencia entre un infarto rojo y un infarto blanco. Describe factores que influyen en el desarrollo de un infarto.

INFARTO: Àrea de necrosi isquèmica causada per oclusió de la irrigació arterial (la majoria) o drenatge venós. 99% dels casos esdeuen a oclusió arterial d’origen trombòtic o embolic. L’infart es pot produir en qualsevol òrgan.

- Gangrena: necrosi isquèmica de les extremitats.

• INFARTO ROJO: Zona necròtica amb sang. Es dona quan hi ha oclusió venosa i a teixits esponjosos on es pot acumular la sang. Es dona quan torna a haver-hi circulació en un òrgan necrosat.

• INFARTO BLANCO: Zona necròtica lliure de sang. Es dona quan hi ha oclusió arterial a òrgan amb circulació arterial terminal (per exemple, cor mels o ronyó).

FACTORES QUE CONDICIONAN EL DESARROLLO DE UN INFARTO

• Naturaleza de l’aportación vascular, presència d’irrigació alternativa, en cas d’oclusió d’un vas, disminueix la probabilitat d’infart. Exemples: pulmons, fetge

• Velocitat de la oclusió: oclusions de desenvolupament lent tenen menys probabilitat d’infart ja que donen temps per la creació de vies d’irrigació colaterals.

• Vulnerabilitat del teixit a hipòxia: hi ha cèl·lules molt resistents a hipòxia (per exemple, cèl·lules cardíaques) o molt sensibles a manca d’oxigen (neurones)

• Contingut d’oxigen en sang: La obstrucció parcial d’un vas petit pot no tenir conseqüències en un individu sa però pot causar un infart en una persona que pateix anèmia o cianosi. És a dir, com més elevat sigui la concentració d’oxigen en sang, menor serà la probabilitat de patir un infart.