1. Els orígens de la llengua llatina i la seva evolució

Trets compartits amb l’indoeuropeu

Fonològics, lèxics, morfològics i sintàctics

On i quan s’origina l’indoeuropeu

Al nord del Mar Negre (cultura Kurgan), fa uns 5000-3000 anys, per pobles nòmades

Primera generació

Segon mil·lenni aC: llengües diferenciades i pobles establerts; els romans arriben a Itàlia cap a 1000 aC

Segona generació

Aparició de llengües modernes; algunes extingides, altres documentades per literatura antiga (sànscrit, grec, llatí)

On i quan apareix el llatí

Al Latium (centre d’Itàlia) cap a 1000 aC

Caiguda de Roma

Continua com a llengua comuna fins al segle VIII-IX, fragmentant-se després en llengües romàniques

Península Ibèrica

Present durant 12 segles (des del segle III aC)

D’on provenen les llengües romàniques

Del llatí vulgar tardà, fragmentat després de la caiguda de l’Imperi, apareixen al segle IX

Documents antics

Glosad emilianeses (castellà, s. X), Fragment del Forum iudicum (català, s. XII)

Primeres obres literàries

Jarchas mossàrabs (s. X)

Homilies d’Organyà (català, s. XII)

Cantar de mio Cid (castellà, s. XII-XIII)

Cantigas (galaicoportuguès, s. XII-XIII)

Llengües romàniques d’avui

Català, castellà, francès, galaicoportuguès, italià, occità, retoromànic, romanès i sard

Llatí arcaic

fins d. II aC: primeres inscripcions

Llatí clàssic

s. I aC - I dC: època d’esplenor literari (Cèsar, Ciceró, Virgili…)

Llatí postclàssic

s. I-II: estil més barroc (Tàcit, Ausoni)

Llatí tardà

s. III-VIII: final de la gran literatura llatina

Llatí medieval

s. IX-XIV: llengua de cultura, en conflicte amb les llengües romàniques

Llatí humanístc

des del s. XV: recuperació com a llengua culta (Newton, Descartes…)

Neo llatí

s. XXI: neologismes per al món contemporani