HMC T6 LES GRANS POTÈNCIES (1870-1914)

1. Els estats liberaldemocràtics europeus (característiques generals)

Règims constitucionals que van establir la separació de poders, ampliar dret a vot, organització en partits i eleccions, i garanteixen drets fonamentals.

Gran Bretanya

(model a seguir)

Monarquia liberal parlamentària

Reina Victòria I (1837-1901) → era victoriana

Alternança de 2 partits: tories (conservadors) i whigs (liberals)→ whigs perden poder pel partit laborista.

Democratització→ ampliació del dret a vot 1913 gairebé universal masculí.

1911 Parliament Act→ - poder Cambra dels Lords (aristocràtica per herència); + poder Cambra dels Comuns.

França

**Napoleó III** president de la Segona República va fer un cop d’estat l’any 1851. 1852 Segon Imperi (no liberal ni democràtic) que persegueix l’oposició.

Relativa pau social per l’**estabilitat econòmica**, però forta oposició per diferències socials i manca de llibertats→ política exterior serveix com a cortina de fum.

\
Derrota guerra fraconprussiana a Sedan 1870 provoca caiguda de l’imperi i la **proclamació de la República** (1r president Mac Mahon). 3a república francesa→ democratització (sufragi universal, sindicats obrers, llibertats públiques, laïcització de l’Estat, drets laborals,…)

\
Política exterior divideix opinió popular→ relació amb Alemanya.

Alemanya

Unificació 1870, aspira a ser influent a Europa com a potència emergent.

Segon Reich amb canceller Bismarck i kàiser Guillem I (1871-1888)→ Guillem II (seu net) fins 1918. Imperi (auoritari), però amb facetes liberals.

Reformes socials per a classes populars→ evitar esclat revolucionari (Partit SocialDemòcrata)

Àustria-Hongria

Onades liberals 1848→ Francesc Josep I d’Àustria (fins 1916) i Elisabet de Baviera (Sissi). Imperi/monarquia doble (Àustria+Hongria) per impedir plurinacionalitats.

\
Cada nació tenia autoregulació interna, però exterior ministres de l’emperador. Àustria: sufragi censatari→ universal masculí 1908.

Aspiracions nacionals.

Imperi Rus

Imperi autocràtic/monarquia absoluta (+ autoritari). Tsar **Alexandre II (1855-1881)** governava per decret (llei imposada sense parlament) “ukase”.

\
Institucions: burocràcia poderosa, exèrcit de la noblesa, policia (ordre públic) i Esglèsia ortodoxa.

Societat estamental agrícola amb aristocràcia poderosa.

\
Reformes Alexandre II:

* Abolició servitud (1861)
* Industrialització a zones concretes amb inversions estrangeres.
* Assassinat Tsar i protagonisme doctrines revolucionàries (marxisme, anarquisme) entre pagesos + nou proletariat.

\
(Nikolau II → últim Tsar 1917)

Japó i EUA

Japó:

Era un imperi feudal (shogun tenia poder; emperador no). Revolució Meiji (1868)→ Emperador Mutsushito. (renovar estructures)

Intent democratització → constitució però emperador té molt poder. Creixement industrial. Imperialisme a Àsia.

\
EUA:

Guerra de Secessió (1861-1865). Conflicte nord-sud→ guanyen els ianquis (nord). NOrd: capitalisme industrial (no tan agrari), no esclavista i federal (no confederal).