Oratòria i Ciceró: Llatí 2n Batx

Definició i sorgiment

Definició: L’oratòria és l’art d’expressar-se bé i saber convèncer els oients amb la paraula.

Orador: persona que articula i pronuncia el discurs en qüestió.

Molt important de l’ensenyament en temps de República, moment en el qual un bon orador podia aconseguir amb el seu discurs que s’aprovessin o no certes lleis determinades, que es designés un candidat o un altre per exercir magistratures o que es condemnés o no a un acusat, entre altres coses. → principal matèria d’ensenyament superior i escoles de rètors van ser freqüentades per tots aquells que volien dedicar-se a la vida pública.

No obstant, els orígens de l’oratòria els trobem, com passa sovint, a la democràtica Grècia antiga, punt màxim d¡oratòria S V i IV a.C. amb Lísias i Demòstenes.

Vida de Ciceró

Marc Tul·li Ciceró va néixer l’any 106 a.C. a la ciutat d’Arpino en una família de cavallers. Va acabar els seus estudis superiors a Roma, on va ser educat pels millors oradors i juristes del moment. Va viatjar a Grècia i a l’Àsia Menor per completar la seva formació humanística i, de tornada a Roma, va començar la seva carrera política. que va ser espectacular.

Va ocupar tots els càrrecs polítics fins aconseguir l’any 63 a.C. ser cònsol, moment marcat per la seva conjuració contra Catilina. Va pronunciar les quatres catilinàries, va fer fracassar l’intent de conspiració contra la República i va fer executar els principals conspiradors, fet que li comportà l’exili, ja que havia dictat sentència sense concedir als inculpats el dret a apel·lar al poble.

L’any 48 a.C., amb la victòria de Cèsar sobre Pompeu en la batalla de Farsàlia, Ciceró es retirà de la vida política. Després de l’assasinat de Juli Cèsar, tornà a Roma, reprengué la seva carrera política i atacà Marc Antoni, un dels successors de Juli Cèsar. Arran de la constitució del segon triumvirat, es considerà que Ciceró podia esdevenir un dels enemics principals de l’aliança i per aquest motiu va ser assassinat l’any 43 a.C. a la seva vil·la.

Obra apartats

1) Tractat de la retòrica

2) Discursos

3) Tractats de política i filosofia

Tractat de la retòria

Ciceró va escriure De l’orador, una obra on exposa en boca de diferents personatges com Marc Antoni i Licini Cras quines han de ser les qualitats d’un bon orador i com s’ha d’articular un bon discurs. D’entrada, Ciceró deixa clar que els futurs oradors han de tenir coneixements sobre literatura, història, dret i filosofia. A continuació, exposa quines han de ser les passes a seguir per elaborar un bon discurs:

1) Inventio: cercar arguments

2) Dispositio: ordenar correctament aquests arguments

3) Elocutio: redactar el discurs, tenint cura de l’estil i el vocabulari

4) Memoria: memoritzar el discurs, ja que no s’ha de llegir el que es pronuncia

5) Actio: pronunciar el discurs i refoçar-lo amb la gesticulació i un to de veu convincent.

També explica quines parts ha de tenir un discurs:

1) Introducció del tema que es vol tractar. En aquesta part l’orador intenta guanyar-se la simpatia del públic.

2) Exposició dels fets que motiven el discurs.

3) Argumentació, amb la qual l’orador aporta arguments que justifiquin la seva intervenció, o bé que ataquin l’argumentació del contrari.

4) Conclusió, en la qual l’orador fa un resum del que s’ha exposat i intenta que els jutges i l’auditori accedeixin a les seves peticions.

Discursos

Seguint les passes descrites, Ciceró va escriure molts discursos, dels quals se’n conserven 58. Entre aquests, cal destacar els que tenien un contingut jurídic, pronunciats bé com a defensa, bé com a acusació, davant d’un tribunal. Val la pena dir que aquests discursos no foren publicats tal com els havia pronunciat Ciceró, sinó que després de pronunciar-los els tornava a redacar, donant-los un to més literari. Destaquen els següents:

• La defensa del poeta Àrquias. Ciceró va defensar Àrquias, un poeta que havia estat acusat de tenir el dret a la ciutadania romana de forma il·legal.

• La defensa de Miló. Miló era el cap d’una banda que feia servir la violència al carrer a favor del partit dels Optimates. En un enfrontament amb la banda dels Populares va morir el cap d’aquests, Clodi. Miló va ser acusat d’aquesta mort i Ciceró va preparar la seva defensa. Tanmateix, el dia del judici, espantat per la pressió de l’ambient, Ciceró va fer una argumentació poc creïble que no va impedir la condemna de Miló a l’exili. Ciceró després va publicar el discurs que hauria hagut pronunciar, basat en l’intent de demostrar que Miló havia actuat en defensa pròpia.

• Les Verrines. Contractat pels sicilians, Ciceró va acusar Verres, governador de Sicília, argumentat que havia abusat del seu càrrec de poder i havia espoliat l’illa.

• Les Filípiques. És considerada l’obra mestra de Ciceró. Consisteix en un total de catorze discursos que Ciceró va redactar contra Marc Antoni quan aquest volia succeir Juli Cèsar. L’obra va rebre aquest nom per comparació amb les Filípiques de l’orador grec Demòstenes contra Filip de Macedònia.

• Les Catilinàries. És l’obra més coneguda de Ciceró. Consisteix en un total de quatre discursos elaborats i pronunciats per Ciceró contra Catilina, un candidat dels Populares que havia sigut derrotat en les eleccions. Davant el fracàs, Catilina va decidir prendre el poder per la força amb el suport d’altres persones del seu partit. Ciceró va descobrir a temps aquesta conjuració i va preparar quatre discursos per delatar Catilina i convèncer el Senat d’expulsar-lo fora de Roma. El discurs va ser tot un èxit, ja que Ciceró va aconseguir l’exili de Catilina i també l’assassinat de tots els que havien donat suport a la conjuració.

Tractats de política i de filosofia

Tractats de política:

• La república. Consta de sis llibres en els quals Ciceró discuteix quina és la millor forma de govern, que, al seu parer, és la república.

• Les lleis. És una obra que completa l’anterior, ja que aquí Ciceró aplica de manera pràctica la teoria exposada en el tractat sobre la república.

Tractats de filosofia:

• Dels deures. És un tractat sobre el concepte de bé moral, dedicat al seu fill, Marc.

• De la vellesa. És un diàleg en el qual Ciceró intenta demostrar que no cal témer la vellesa-

• De l’amistat. A partir de la conversa entre diferents intel·lectuals, tracta el concepte de l’amistat.