Paper 1 literatura catalana HL

Quins aspectes han de sortir en un comentari de text?

Introducció (Autor, obra, resum, època, moviment literàri, gènere), forma (estructura, espai, temps, pov, acció, to, atmosfera, llenguatge, estil, figures retòriques, tòpics literaris), contingut (Personatges, argument, intertextualitat, intenció, tema) i conclusió (conclusió, resum d’idees, nova idea, quin és l'objectiu de l’autor, ho aconsegueix?)

Romana i grega

En l’Antiguitat clàssica, la literatura grega va establir les bases amb una expressivitat mítica i ritual, on l’epopeia i la tragèdia eren vehicles per transmetre els mites i la religió politeista. La seva influència va ser tan profunda que, quan la literatura llatina va començar a florir, es va donar una clara intenció de recuperar i adaptar aquests models. Així, la literatura romana va adoptar un llenguatge clàssic i retòric, marcant una transició que, tot imitant la grandesa grega, també va incorporar la necessitat d’ordre i simetria pròpia d'una societat en expansió.

Medieval

Amb l’arribada de l’edat medieval, la transició no només va ser formal sinó també ideològica. La caiguda de l’Imperi i la consolidació del feudalisme van portar a una nova orientació en la literatura: la religiositat i el món cavalleresc esdevenen centrals. El llenguatge es transforma per adaptar-se a una realitat dominada per l’Església i la tradició oral, on les al·legories i els símbols transmeten la moral i els ideals de l’època. Aquesta reorientació va respondre a la necessitat d’explicar i donar sentit a una societat enmig de grans canvis polítics i socials.

Renaixement

El Renaixement representa, en molts aspectes, una reacció a la foscor de l’edat mitjana. El redescobriment dels clàssics grecs i llatins, impulsat per la invenció de l’impremta i el creixement del pensament humanista, va portar a una transformació radical. El llenguatge es va enriquir amb un estil més natural i expressiu, i els gèneres literaris com el teatre i la novel·la van reestructurar-se per reflectir la nova confiança en la raó i la dignitat humana. Aquesta transició va ser, a més, una resposta directa a la necessitat de superar les limitacions i l’estancament de l’edat medieval.

Barroc

El pas al Barroc sorgeix com una conseqüència de tensions socials i religioses. La Reforma i la Contra-Reforma van generar una atmosfera de crisi i incertesa, que es va traduir en un estil literari carregat d'ornamentació i complexitat. On abans s’havia valorat la claredat i l’equilibri renaixentista, ara es dóna pas a un llenguatge que reflecteix la inestabilitat de la realitat i la profunditat de l’experiència humana, manifestada en dos corrents oposats: el culteranisme i el conceptisme.

Il·lustració i classicisme

Amb l'arribada de la Il·lustració i el Classicisme al segle XVIII, es produeix una nova reacció, aquesta vegada contra l’excés ornamental barroc. La fe en la raó i l'ordre impulsa un llenguatge més clar, didàctic i estructurat, que busca transmetre idees de manera racional i universal. La literatura, ara, s’ha de subordinar a les regles i a la necessitat de comunicar amb precisió, en un context en què la ciència i el debat públic guanyen terreny.

Romanticisme

Tanmateix, aquesta confiança en la raó i l'ordre no podria contenir la necessitat d’expressar la subjectivitat i la irracionalitat pròpia de l’ésser humà. Així, el Romanticisme emergeix com una reacció directa al Classicisme i a la Il·lustració. Els autors romàntics, movits per la recerca de la llibertat individual, opten per un llenguatge carregat d’emoció i simbolisme, que reflecteix la complexitat dels sentiments personals i la fascinació pel misteri de la natura. Aquesta transició respon a un canvi en la percepció de la realitat, on el sentiment i la imaginació prenen el relleu de la fredor de la raó.

Realisme i naturalisme

La posterior arribada del Realisme i el Naturalisme al segle XIX es presenta com una resposta al sentimentalisme excessiu del Romanticisme. Davant una societat que s’industrialitza i es complexifica, la literatura comença a valorar la descripció objectiva i el detall minuciós de la vida quotidiana. El llenguatge es fa més proper al parlar comú, amb una intenció de reflectir sense embel·lir la realitat, fet que permet analitzar les desigualtats socials i els conflictes interiors amb rigor.

Simbolisme i avantguardes

Amb l’arribada del Simbolisme i les Avantguardes, es trenca de manera decidida amb les formes narratives tradicionals. Les crisis socials i polítiques, com la Primera Guerra Mundial, impulsen als autors a experimentar amb tècniques narratives innovadores, que permeten expressar la complexitat i la fragmentació de la realitat. El llenguatge es torna més experimental, ple de metàfores i símbols, en un intent d’explorar els racons més profunds de la consciència i de la societat.

Postmodernisme

el Postmodernisme es configura com una resposta a la desil·lusió amb les grans narratives i a la fragmentació del món contemporani. La literatura postmoderna abraça la pluralitat de veus i formes, combinant registres formals i col·loquials, i jugant amb la intertextualitat i l’auto-reflexivitat. Aquesta transició respon a la necessitat d’expressar un món globalitzat, on la certesa ha donat pas a la diversitat i a la inestabilitat.

Renaixença

Recuperació política i cultural del català. Volien dignificar la llengua catalana i restablir una literatura nacional del mateix nivell que durant l’edat mitjana. Aprofiten les èpoques glorioses. 1933 poema de la pàtria, els jocs florals el 1859, parla del jo, la natura, molt influït pel romanticisme. Alguns dels màxims exponents són B. C. Aribau, M. Milà i Fontanals, J. Rubió i Ors, A. Bofarull i M. Aguiló. Els pares són Narcís Oller en la narrativa, Jacint Verdaguer a poesia i Àngel Guimerà al teatre.

Característiques: Exaltació de la natura i el paisatge català, utilitza un català no normalitzat, parla de personatges catalans mitics, intenció de tornar a ser gran i tenir autonomia, símbols de la catalanitat (sobretot el pi de les tres branques: Catalunya, el país Valencià i les illes Balears).

Modernisme

• gran influència del camp i el món rural, un llenguatge amb significat fort. (vincles amb el naturalisme). Els modernistes del teatre s’enmirallen de Maurice Maeterlinck (simbolista o decadentisme) i Henrik Ibsen (naturalisme i regeneracionalista).

• divorci entre l’artista i la societat. El creador es considera rebel i individualista, estan criticant la societat i volen ser diferents, són massa conservadors, no estan actualitzats…

• catalanisme polític i europeïtzació: la societat aspira a ser moderna i europea, sobre tot distanciar-se de la crisi política espanyola del 1898.

• modernitat i ruptura: la consciència de modernitat porta a una ruptura amb el passat. Els joves modernistes reaccionen contra la vella escola de la Renaixença i reclamen una cultura nacional, més enllà del regionalisme.

• bohèmia: forma de vida artística, deslligada de les conviccions socials, amb una actitud de rebuig, provocació i menyspreu envers la societat en què viuen els artistes. Malviuen del seu ofici, baixos fonts, alcohol, gastar diners dels pares…

• bcn: bcn és la ciutat més activa de la mediterrània europea. és el nucli del modernisme amb l’exposició universal de 1888, urbanització de l’eixample el 1860 i la sagrada família el 1884. tmb la vida tradicional amb el camp.

• regeneracionisme i esteticisme: les dues tendències del modernisme. Regeneracionisme vol un canvi social i polític per regenerar la societat. escepticisme vol transformar l’art en comptes de la societat i la política.

• etapes: entre 1892 i 1900 és l’etapa combativa i teòrica (L’avenç), entre 1901 i 1911 etapa literària (Joventut).

Noucentisme

• Es normativitza la llengua: el 1907 es crea l’Institut d’Estudis Catalans que impulsa la normalització de la llengua. s’oficialitza amb les Normes Ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913). Els noucentistes segueixen al peu de la lletra la ortografia de Pompeu Fabra

• institucionalització: el 1914 es constitueix la mancomunitat de catalunya, entitat política catalana que contribueix a modernitzar el país amb la creació d’infraestructures (carreteres, biblioteques, ferrocarrils…). comencen per l’art, ara el país.

• fets convulsos: hi ha un gran caos polític a nivell europeu, espanyol i català: 1ww, feixismes, formació de la URSS, dictadura de Rivera, segona república, proclamació d’independència (empresonament)...

• art popular i de mases: eclosió d’un nou art popular i de masses, el 1921 s’inagura la primera emissora de ràdio als Estats Units. La gent comença a anar al cinema, la televisió, la ràdio, arriben als medis de comunicació i s’influeixen de l’extranger. el 1936 la bbc inagura les seves emisores de ràdio.

• avantguardes: esclaten les avantguardes que volen trencar amb el passat i crear un art i una literatura nous

Postguerra

• Tipus de llengua: Davant la repressió, el llenguatge es torna sovint codificat, simbòlic i ple de matisos, amb un estil que pot aparèixer formal i discret per evitar la censura.

• Canvis en els gèneres: ressorgiment en la narrativa, la poesia i el teatre com a mitjà per preservar i transmetre la identitat cultural enmig d’un context polític opressiu.

• Per què comença: L’objectiu principal és la salvació i la conservació de la llengua i la cultura catalana, fent front a la repressió franquista i a les dificultats polítiques i socials de l’època.

Teatre

• Parlaments: veu en off, diàleg, apart, soliloqui, monòleg, diàleg escindit.

• diàleg trencat: quan només sents una part del diàleg

• soliloqui: monòleg més llarg, introspectiu i semblant al monòleg interior

• apart: quan es trenca la quarta paret

• veu en off: quan sona un soroll que no es fa en escena

• didascàlia: sinònim d’acotació, són indicacions de temps i moviments que apareixen en el diàleg d’un personatge. (Marc, obra la porta)

Teatre grec

• Hamartia: una opinió o decisió errònia d’un personatge que desemboca en problemes (com l’opinió de Creont de no enterrar a Polinices)

• Metabolé: és un canvi de fortuna (a partir d’un error pagues la conseqüència d’aquell error)

• Ananqué: quan el personatge innocent accepta el seu error i accepta el seu destí tràgic

• Anagnòrisi: el moment en que els personatges prenen consciència, com quan Èdip descobreix que la seva dona és la seva mare

• Catarsi: expiació de l'ànima // "rentat" o "creixement" anímic. A través de les experiències (patiments i vivències) dels personatges nosaltres millorem com a persones perquè empatitzem amb ells. La catarsi és el resultat. La purificació final que sentim quan acaba l'obra. La catarsi és l'objectiu del teatre fins el segle XX. Quan Bertolt Brecht crea una teoria que es fa famosa, el distanciament. Brecht vol que els espectadors siguin conscients en tot moment que allò que estan veient és una farsa, una obra fictícia. I s'esforça perquè en tot moment siguem conscients que veiem una "mentida".

Poesia

• Rima consonant, Rima assonant. Apariada (a,a,b,b), Encreuada (a, b, b, a) i encadenada

• Vers lliure o blanc: no hi ha cap coincidència ni patró.

• Vers estram: tots els versos coincideixen en la rima excepte un.

• Art menor i major

• Cesura: quan un vers està dividit en dos

• Hemistici: cada part dividida d’una cesura

• Paraules masculines (aguda) i femenines

• Número de síl·labes: monosíl·lab (1), bisíl·lab (2), trisíl·lab (3), tetrasíl·lab (4), pentasíl·lab (5), hexasíl·lab (6), heptasíl·lab (7), octosíl·lab (8), enneasíl·lab (9), decasíl·lab (10), hendecasíl·lab (11) i dodecasíl·lab (12).

• Número de versos: Apariat (2), tercet (3), quartet/a (4), quintet/a (5), sextet/a (6), octava (8) o dècima (10).

• Estança i silva: una dècima i un sextet.

• Alexandrí: decasíl·lab dividit en sis i sis.

Còmic

• Cartutx: espai per a l'explicació. Seria la veu en off o el narrador.

• Globus/bafarada: diàleg. Tenen una silueta, el contingut i el delta, que és la punxa que surt del personatge i l'uneix amb el contingut.

• Vinyeta: espai que ocupa cada dibuix del còmic, el marc.

• Format: de quina manera encaixen les vinyetes.

Novel·la

• Estructura circular/lineal

• In media res

• Acció principal i secundària

• Anacronia (trencament de l’argument), Prolepsis (flashforward), Analepsis (flashback), Elipsis

Punt de vista (narrador)

Omniscient: coneix tot dels personatges (hetero i extra)

Narrador extra: fora del temps i espai de ficció

Narrador intra: dins l’espai de ficció

Narrador hetero: no és un personatge de l’obra

Narrador homo: és un personatge

Acció

• Acció Física o Externa: esdeveniments concrets i visibles de la història, com ara persecucions, lluites, viatges o qualsevol moviment que impulsi la trama.

• Acció Psicològica o Interna: processos mentals i emocionals dels personatges. Aquí es pot explorar el conflicte intern, la presa de decisions, els dubtes o les emocions profundes.

• Acció Simbòlica: l’acció pot ser usada com a símbol d’idees més profundes o d’un procés de transformació. No es tracta tant de l’esdeveniment en si, sinó del seu significat metafòric. Exemple: El pas d’un personatge per una porta que simbolitza una nova etapa en la seva vida.

• Acció Estructural: Analepsis, Prolepsis, trucades o coses similars que trenquen l’argument

To

Formal, irònic, humorístic, melancòlic, esperançador, reflexiu, crític…

Atmosfera

• Misteriosa: Genera intriga i incertesa, sovint associada amb elements sobrenaturals o enigmes.

• Lúgubre o Opressiva: Es caracteritza per una sensació de pes, tristesa o amenaça imminent.

• Festiva o Alegre: Transmet una sensació d’alegria, vitalitat i energia positiva.

• Tranquil·la i Serena: Crea una atmosfera de calma i pau, ideal per reflexions introspectives o per descriure entorns naturals idíl·lics.

• Tensa o Inquietant: Indica que alguna cosa pot anar malament, sovint usat en el gènere del thriller o de la novel·la negra.

• Soporífera o Melangiosa: Transmet una sensació de monotonia o tristesa profunda, pot estar associada a l’enyorança o a l’apatia.

Llenguatge

• Poètic o Figurat: Carregat d’imatges, metàfores, i altres recursos retòrics, crea un efecte estètic i emocional intens.

• Didàctic: Amb la finalitat d’ensenyar o transmetre un missatge moral, sovint utilitza exemples, analogies o explicacions detallades. Exemple: Els textos de la literatura infantil o les obres filosòfiques.

• Dialèctic o Regional: Inclou elements de la llengua col·loquial pròpia d’un territori o grup social, donant un toc autèntic i característic als personatges o descripcions.

• Arcaic: Emprat per evocar un ambient històric o per donar un aire de solemnitat i misteri, utilitzant formes i vocabulari antics.

Estil

Directe, indirecte, indirecte lliure