HORMONES renal i digestiu FISIOLOGIA (Funció)

Funcions de les hormones

COLECISTOQUININA (CCK) (intestí prim —> duodè)

→ Estimulació de la vesícula biliar = alliberació de bilis per emulsionar els greixos.

→ Promoure la secreció d’enzims pancreàtics.

→ Disminuir el buidament gàstric = aturar el pas de contingut gàstric a l’intestí prim.

→ Augment motilitat intestinal.

→ Crear sensació de sacietat.

→ Relaxació esfínter Oddi

GASTRINA (cèl G de l’atre gàstric i duodè)

→ Estimulació secreció àcida: el HCl és necessari per activar el pepsinogen i digerir proteïnes.

→ Estimular el creixement de la mucosa gàstrica: afavoreix el manteniment i la renovació de la mucosa gàstrica.

→ Estimulació motilitat gàstrica = facilitar barreja aliments-sucs gàstrics.

GRELINA —> Cèl oxintiques del fundus (estómac).

→ Efecte orexigènic = estimulació gana (apetito): actua sobre l’hipotàlem activant les neurones responsables de la sensació de gana.

→ Estimular la secreció de GH.

→ Augmenta la motilitat gàstrica i secreció d’àcid = prepara al sistema digestiu per a l’arribada d’aliment.

→ Agumenta el to ESI (evita reflux)

GIP (Pèptid inhibidor gàstric) —> Duodè i jejú (cèl·lules K).

→ Inhibició secreció i motilitat gàstrica.

→ Estimulació de la secreció d’insulina (preparar organisme per absorbir glucosa per mantenir correcta la glucèmia).

GLUCAGÓ (cèl α, illots deLangerhans —> pàncrees)

→ Augmenta la glucèmia en promoure la gluconeogènesi i la glucogenòlisi hepàtica.

→ Actua com antagonista de la insulina.

→ Relaxa el múscul llis gàstric = reducció de la motilitat.

SECRETINA —> Duodè (cèl·lules S) i jejú.

→ Estimulació secreció pancreàtica (HCO3 + H2O) per neutralitzar l’àcid gàstric (HCl).

→ Estimulació secreció biliar de bicarbonat (HCO3).

→ Inhibició de la secreció de HCl a l’estómac.

→ Promou l’acció de la CCK.

→ disminueix la motilitat

→ augmenta la insulina

PÈPTID INTESTINAL VASOACTIU (Neurones SNE: plexemientèric i submucós)

→ Vasodilatació del tub digestiu = major flux sanguini durant la digestió (transport nutrients, eliminació productes de rebuig i arribada d’O2 a cèl·lules intestinals.

→ Estimulació secreció d’H2O i electròlits a l’intestí prim = afavorir hidratació del contingut intestinal, lubricació i mobilitat del bol intestinal facilitades i es crea el medi ideal per la digestió i absorció de nutrients.

→ Relaxació múscul llis = obertura esfínters.

→ Inhibició secreció àcida gàstrica = protecció intestí prim d’una sobrecàrrega àcida.

→ augment al’allieració d’insulina i glucagó

MOTILINA —> Duodè i jejú (cèl·lules M).

→ Estimular la motilitat gàstrica e intestinal en períodes de dejuni perllongat = provoca el complex motor migratori (netejar l’intestí perquè pugui rebre més aliment).

→ Provoca els borborigmes

SOMATOSTATINA —>Estómac, duodè i pàncrees (cèl·lulesD).

Responsable de frenar l’activitat digestiva (inhibició hormones com la CCK, gastrina, àcid gàstric, insulina, glucagó…).

PARATHORMONA (PTH) cèl·lules principals de la glàndula

paratiroides

→ Estimulació de la resorció òssia = augment [Ca] i [P] al plasma.

→ Reabsorció renal de Ca = menor pèrdua de Ca per la orina.

→ Menor reabsorció de fòsfor = fosfatúria.

→ Estimulació síntesi de calcitriol = Vit. D activa que promou l’absorció de Ca i P a nivell intestinal.

CALCITONINA cèl·lules parafol·liculars (cèl. C) de la glàndula tiroides

→ Inhibició de la resorció òssia = disminució [Ca] al plasma.

→ Augmenta l’excreció de Ca i P a través de la orina.

CALCITRIOL derivada de la Vit.D

→ Augmentar l’absorció de Ca i P a nivell intestinal = augmentar calbindina

→ Promou la reabsorció de Ca en el ronyó.

→ Concentració fisiològica = ostosítnesi OPG> RANKL / concentració elevada = osteolisi RANKL>OPG

FOSFATONINES (FGF23)

Molècula encarregada d’eliminar fosfat per evitar la hiperfosfatèmia. Perquè el seu funcionament sigui correcte és essencial que no hi hagin problemes de filtració (presència de FGF23 en sang = problemes renals). S’encarrega d’inhibir els cotransportadors de sodi i fosfat dels túbuls renals i, per tant, atura l’absorció de fosfat.

RENINA Ronyó (cèl·lules juxtaglomerulars).

convertir el angiotensinogen alliberat pel fetge en angiotensina I.

ANGIOTENSINA II pulmó

→ Vasoconstricció.

→ Secreció aldosterona.

→ Alliberació de ADH.

→ Augmenta la set.

→ Reabsorció de Na al túbul proximal.

→ Remodelació cardíaca i vascular (hipertròfia i fibrosi).

ALDOSTERONA Cèl·lules glomerulars del ronyó

actua, fonamentalment, sobre les cèl·lules principals del túbul distal del túbul col·lector cortical del nefró.

→ Augment reabsorció de Na (augmenta el Nº de canals intraparietals de sodi i cotransportador Na/Cl) = increment volèmia i pressió.

→ Major excreció de K = regulació [K] plasmàtica.

→ Promou la reabsorció d’ aigua (remember que el Na i H20 son besties i van junts a tots els llocs).

PÈPTID ANTIDIÜRÈTIC AURICULAR (ANP) Cèl·lules granulars de l’aurícula dreta del cor

→ Natriüresi = promou l’eliminació de Na i H2O via renal.

→ Diüresi = promou l’eliminació de H2O i, per tant, disminueix el volum plasmàtic.

→ Vasodilatació = relaxa el múscul llis vascular, reduint la pressió arterial.

→ Inhibició SRAA = no retenció Na i H2O.

→ Inhibició secreció de ADH per part de l’hipotàlem.

CININES

→ Vasodilatació (resultat de la síntesi de NO).

→ Efecte natriürètic (resultat de la síntesi de PGE2).

→ Efecte diürètic i natriürètic (PGI2).