Guerra Civil Espanyola

Vocabulari de termes clau de la Guerra Civil Espanyola.

Guerra Civil Espanyola

Conflicte militar, guerra d'idees al voltant de la idea de pàtria i nació.

Cop d'Estat (17 de juliol de 1936)

Acció colpista de sectors conservadors que va provocar una Guerra Civil amb gran repercussió internacional.

José Castillo

Tinent de la Guàrdia d'Assalt assassinat el 12 de juliol de 1936, fet que va augmentar la tensió pre-bèl·lica.

José Calvo Sotelo

Líder parlamentari d'extrema dreta assassinat el 13 de juliol de 1936; la seva mort va anticipar el cop d'estat militar i va portar a la participació de Franco.

Emilio Mola

“El director” del cop d'estat, el seu pla era un cop ràpid i violent per impedir la reacció dels partits.

Alzamiento Nacional

Cop d'estat dels militars que va començar el 17 de juliol de 1936 a Melilla liderat per Yagüe, qui va declarar l'estat de guerra a Ceuta.

Santiago Casares Quiroga

President de la República que va dimitir i va ser substituït per José Giral que va permetre la distribució d'armes als sindicats i partits d'esquerra.

Fracàs del cop a Catalunya

El 19 de juliol a Barcelona, amb la captura de militars es van saber els plans del cop. La CNT i partits d'esquerra, juntament amb obrers armats, van combatre i evitar el triomf del cop.

Internacionalització de la Guerra Civil Espanyola

Considerada el preludi de la Segona Guerra Mundial. El bàndol nacional va rebre suport de règims feixistes d'Itàlia i Alemanya, mentre que el bàndol republicà va ser ajudat per la URSS i Mèxic.

Comitè de No-Intervenció

Creat a finals d'agost de 1936 per països democràtics (França i GB), una “gran farsa” que evitava que la República aconseguís armes i petroli mentre els feixistes ajudaven a Franco.

Brigades Internacionals

Voluntaris antifeixistes d'arreu del món organitzats en 15 brigades amb uns 35.000 soldats de 70 països, amb seu a Albacete.

Milícia Popular

Organització revolucionària que va substituir l'exèrcit de la República, dissolt al principi de la guerra.

Batalla de Madrid (novembre 1936 - març 1937)

Intent dels nacionals d'ocupar Madrid que va ser frenat. El govern es va traslladar a València, i Madrid va ser defensada per Miaja i les juntes de defensa.

Vicente Rojo

Es va assabentar dels plans dels nacionals per atacar Madrid i va dissenyar un pla de defensa de la capital.

No Pasarán!

Lema de la defensa de Madrid que va suposar la primera victòria republicana.

Batalla de Guernica (26 d'abril de 1937)

Destrucció de Guernica per la Legió Còndor, un exemple de la guerra total contra la població innocent amb l'objectiu de destruir el bressol del nacionalisme basc.

Batalla de Terol (desembre 1937)

Terol va ser l'única capital de provincia conquerida pels republicans. Franco va llançar una contraofensiva que va acabar amb la retirada dels republicans.

Ofensiva d'Aragó (març 1938)

Inici de l'ofensiva entre Terol i Saragossa, amb èxit ràpid i complet.

Batalla de l'Ebre (juliol - novembre 1938)

Ofensiva republicana a través del riu Ebre per disminuir la pressió contra València. Va acabar amb la retirada republicana després de durs combats.

Ofensiva de Catalunya (desembre 1938)

Ofensiva nacional que va portar a la caiguda de Barcelona i a l'èxode de gran quantitat de persones cap a França.

Coronel Casado

Va donar un cop d'estat el 5 de març de 1939 creient que seria més fàcil negociar amb Franco de militar a militar, però Franco va rebutjar qualsevol negociació.

1 d'Abril de 1939

Franco signa un comunicat declarant per acabada la Guerra Civil Espanyola.

Conseqüències de la Guerra Civil Espanyola

Devastació material, ruïna econòmica, aproximadament 500.000 morts, exili de molts republicans, i repressió durant la postguerra que va aprofundir la divisió ideològica del país.

Les dues Espanyes

Fractura entre l'Espanya republicana i l'Espanya Nacional, on l'Espanya Nacional va ser conformada per l'aristocràcia, l'alta burgesia, partits de dretes, militars i l'Església.

Bàndol Nacional

Va dur a terme una dictadura amb una forta repressió contra republicans, sindicalistes i esquerrans.

Bàndol Republicà

Compta amb el suport obrer, nacionalistes bascos i catalans i republicans. També van dur a terme una gran revolució contra representants del clergat, terratinents i dirigents de dretes.