Guerra Civil Espanyola

Conflicte Militar

  • Denominacions: Guerra de cessació, diversos enfrontaments dins de caire civil, guerra d'idees.

  • Guerra d'idees: Al voltant de la idea de pàtria i nació.

De Cop d'Estat a la Guerra Civil

  • Sectors conservadors: Mostren una forta oposició a la democratització i al reformisme. Aquesta oposició es tradueix en una acció colpista (cop d'estat) que va provocar una Guerra Civil amb una gran repercussió internacional.

Esclat de la Guerra

  • Tensió prebèl·lica: Mesos abans de la guerra hi havia una gran tensió entre forces socials i forces polítiques, amb un augment de la violència.

  • Desacord de les classes altes: Les classes socials altes es mostraven en desacord amb el govern d'esquerres per les reformes que impulsava, ja que aquestes reformes podien afectar l'ordre social i el poder econòmic de les classes altes.

  • Assassinats:

    • 12 de juliol de 1936: assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt, José Castillo.

    • 13 de juliol de 1936: assassinat de José Calvo Sotelo, líder parlamentari d'extrema dreta. Aquests successos van ser determinants per avançar el cop d'estat dels militars.

  • Direcció del cop d'estat: Dirigit per Emilio Mola, "el director". L'assassinat de Calvo Sotelo va suposar la participació de Franco al capdavant.

  • Objectiu inicial: Fer un cop ràpid i violent que impedís la reacció dels partits. Es comptava amb el suport de la Falange.

  • Govern: El Front Popular estava assabentat, però no va valorar bé la magnitud del problema.

  • 17 de juliol de 1936: S'executa l'Alzamiento Nacional (cop d'estat dels militars). Aquest té començament a Melilla.

Desenvolupament inicial

  • Yagüe: Decreta l'estat de guerra a Ceuta i, al dia següent (18/07), els rebels ja dominaven el protectorat del Marroc.

  • 19 de juliol de 1936: Franco arriba a Tetuan per fer-se càrrec de les tropes africanes.

  • Dimissió de Casares Quiroga: Santiago Casares Quiroga, el president de la República, va presentar la dimissió.

  • Funcionament parcial del cop: El cop d'estat va funcionar a certes parts però va fallar en altres, sobretot a les ciutats importants.

  • Substitució de Casares Quiroga: Casares Quiroga és substituït per José Giral, el qual va permetre la distribució d'armes als sindicats i als partits d'esquerra.

  • Fracàs del cop en alguns llocs: On el cop no va triomfar va ser perquè els obrers assaltaven casernes i, juntament amb la Guàrdia d'Assalt, aconseguien la rendició dels militars de la zona.

  • Divisió de l'exèrcit: La divisió de l'exèrcit va impedir que la rebel·lió militar triomfés i es fes amb el poder.

  • Èxit parcial del cop: El cop va triomfar a gran part del nord i nord-oest del país.

Fracàs del Cop a Catalunya

  • 19 de juliol: Aixecament d'una part de la guarnició. El govern no es va veure sorprès.

  • Participants: López Varela, falangistes, CNT i partits d'esquerra.

  • Plans descoberts: Tenien una conspiració/pla que no va rebre suport financer ni l'aprovació del Capità General Llanos de Ca Encomienda. Amb la captura de militars, es van saber dels plans del cop.

  • Obrers armats: La CNT i els partits d'esquerra van armar els obrers, que disparaven les armes a més de comptar amb la força dels Mossos d'Esquadra.

  • Arribada de Goded: Goded arriba des de les Balears i s'adona que el cop no podia triomfar a Barcelona.

  • Suspensió dels Jocs Olímpics: Les olimpíades que s'havien de celebrar van ser suspeses i atletes estrangers es van unir a la lluita contra el feixisme.

Internacionalització de la Guerra Civil Espanyola (GCE)

  • Preludi de la Segona Guerra Mundial: La GCE és considerada el preludi de la Segona Guerra Mundial.

  • Règims autoritaris: El 1936, els règims autoritaris dominaven gran part d'Europa.

Bando Nacional

  • Suport: Rep suport polític i militar per part dels règims feixistes.

    • Itàlia: El règim de Mussolini va aportar material de guerra i soldats (Corpo di Truppe Volontarie).

    • Alemanya: Va aportar material bèl·lic i soldats, a més de pilots (Legió Còndor).

    • Portugal: El règim de Salazar va facilitar el pas dels alemanys pel seu territori.

Bando Republicà

  • Països democràtics: França i Gran Bretanya apliquen una política de No-Intervenció. Això comportava la neutralitat davant la guerra i la prohibició d'enviar material bèl·lic.

  • Comitè de No-Intervenció: A finals d'agost de 1936 es crea el Comitè de No-Intervenció, on participaven gran part dels països europeus. Va ser una gran farsa perquè permetia que els feixistes ajudessin a Franco, però evitava que la República aconseguís armes i petroli.

  • URSS: L'URSS (Stalin) va ajudar a la República amb material bèl·lic i amb persones. Aquesta ajuda va ser decisiva per a la República.

  • Mèxic: Mèxic també va ajudar a la República aportant material bèl·lic.

  • Brigades Internacionals: L'ajuda més important per al govern van ser les Brigades Internacionals. Aquests eren voluntaris antifeixistes d'arreu del món. Es van organitzar en 15 brigades que contenien uns 35.000 soldats de 70 països diferents. La seu es trobava a Albacete i es van retirar l'octubre de 1938.

Desenvolupament de la Guerra (4 etapes)

1a Etapa (Octubre 1936 - Març 1937)

  • Dissolució de l'exèrcit republicà: La República va dissoldre l'exèrcit i va ser substituït per la Milícia Popular (d'organització revolucionària).

  • Catalunya: A Catalunya, la defensa de la República va passar a mans de voluntaris.

  • Objectiu dels nacionals: Ocupar Madrid (la capital) per obligar a la rendició dels republicans.

  • Avanç des del nord: Es va intentar des del nord, però va ser frenat a Somosierra. Franco va decidir un ràpid avançament des del sud.

  • 11 d'agost de 1936: Mèrida cau a mans dels rebels.

  • Badajoz: A Badajoz es va produir la primera gran batalla de la guerra. Va caure el 14 d'agost de 1936.

  • Repressió: Després de la batalla es va dur a terme una brutal repressió.

  • Desviació a Toledo: Durant el seu camí a Madrid, Franco es va desviar cap a Toledo per alliberar als rebels assetjats a l'Alcázar. Coronel Moscardó.

  • 28 de setembre de 1936: Alliberament de Toledo; Alcázar de Toledo.

  • Novembre 1936 - Març 1937: Batalla de Madrid.

  • Defensa de Madrid: La República ja havia creat el nou exèrcit i la lluita per la capital va començar el 7 de novembre. El govern es va instal·lar a València i Madrid va quedar defensada pel general Miaja i les juntes de defensa.

  • Participació: A la batalla de Madrid hi van participar uns 40.000 homes.

  • Vicente Rojo: Es va assabentar dels plans dels nacionals amb antelació i va dissenyar un pla de defensa de la capital.

  • Fracàs dels rebels: Els rebels no es van poder apoderar de la capital i van ser aturats a la Ciutat Universitària.

  • Lema: Madrid es va defensar amb el lema "NO PASARAN!".

  • Bombardeig del Museo del Prado: El dia 16 els nacionals bombardegen el Museo del Prado.

  • Primera victòria republicana: La resistència de Madrid en aquesta batalla va suposar la primera victòria republicana.

  • Febrer de 1937: Batalla del Jarama: Els nacionals ataquen des del sud, però no aconsegueixen arribar a la capital.

  • Març de 1937: Batalla de Guadalajara: Els italians van iniciar una gran ofensiva que, finalment, va fracassar. D'aquesta manera acaba la batalla de Madrid.

  • Campanya de Guipúscoa: Al nord d'Espanya, Mola volia prendre Irun i Sant Sebastià per aïllar als bascos dificultant la recepció de provisions i tallant comunicacions amb la resta de la República.

2a Etapa (Juny 1937 - Novembre 1937)

  • Euskadi: Euskadi tenia un pla de defensa en dues línies:

    1. Exterior (frontera amb els franquistes).

    2. Cinturó de Ferro de Bilbao (destinat a defensar la ciutat).

  • Maig 1937 - Juny 1937: Conquesta de Biscaia: Mola va decidir acumular la major quantitat de tropes en un punt per abatre i arrasar amb artilleria i aviació, i després enviar infanteria.

  • Petició d'ajuda: José Antonio Aguirre, president del País Basc, va demanar ajuda a València, però la República va decidir atacar altres fronts per "debilitar" als franquistes.

  • 26 d'abril de 1937: La Legió Còndor destrueix Guernica aplicant la guerra total (atacar a la població innocent). L'objectiu era destruir el bressol del nacionalisme basc.

  • Ocupació de Guernica i Durango: Després del bombardeig, els franquistes van ocupar Guernica i Durango.

  • 19 de juny de 1937: Caiguda de Bilbao.

  • Mort de Mola: Durant aquesta ofensiva mor el general Mola en un accident d'aviació. Aquesta mort, juntament amb la d'altres comandaments, reforça la figura de Franco.

  • Campanyes defensives republicanes: Per alleugerir la pressió al nord, els republicans inicien dues campanyes defensives:

    • Batalla de Brunete

    • Batalla de Belchite

  • 14 d'agost - 21 d'octubre: Liquidació del front del nord amb la presa de Santander i Astúries.

  • Conseqüències per a Franco: Això va fer que Franco comptés amb:

    • Camps de conreu

    • Centres miners i industrials

    • Marina franquista (ja no havien de bloquejar el cantàbric)

  • Dissolució de les milícies populars: D'altra banda, les milícies populars es van dissoldre i l'exèrcit va quedar a mans de Vicente Rojo.

3a Etapa (Desembre 1937 - Novembre 1938) - Etapa llarga de la guerra

  • Nova ofensiva a Madrid: Flanquejar la capital pel nord-est i obligar la ciutat a rendir-se.

  • Batalla de Terol: El pla va ser conegut i van haver de pensar una nova ofensiva a l'entorn de Terol. 15 de desembre de 1937: Batalla de Terol: Terol va ser l'única capital de província conquerida pels republicans. Per no perdre la ciutat, Franco va llançar una contraofensiva. Aquesta va acabar amb la retirada dels republicans i 22.000 soldats fets presoners.
    *Va ser una batalla que va desgastar molt l'exèrcit republicà.

  • 7 de març de 1938: Inici de l'Ofensiva d'Aragó entre Terol i Saragossa (aconsegueix vàries ruptures del front).

  • 22 de març de 1938: Inici de l'ofensiva al sector nord entre Saragossa i Osca (èxit ràpid i complet).

  • 30 de març de 1938: Reinici de les operacions al sud.

  • 5 d'abril de 1938: Caiguda de Lleida.

  • Trencament de la República en dues parts: Després de la caiguda de Lleida, Franco va concentrar les forces a l'Ebre per tallar la República en dues parts. Acte seguit es va dirigir cap a València (Batalla del Llevant).

  • 14 de juny de 1938: Caiguda de Castelló.

  • Batalla de l'Ebre: Tant el president Negrín com el general Rojo veien absolutament necessari disminuir la pressió contra València. Per això van decidir protagonitzar la Batalla de l'Ebre. Ofensiva ràpida i sobtada a través del riu, a l'entorn de Gandesa.

  • 25 de juliol de 1938: Comença l'ofensiva amb 80.000 homes + 300 peces d'artilleria. Aquesta ofensiva es va aturar per la falta de mitjans per moure el material i els homes a través del riu. Els ponts improvisats van ser destruïts.

  • 23 d'octubre de 1938: Franco bombardeja la zona republicana i ataca aconseguint prendre la clau del sistema defensiu republicà.

  • 16 de novembre de 1938: Els republicans evacuen després de 4 mesos de durs combats.

4a Etapa (Desembre 1938 - Abril 1939)

  • 23 de desembre de 1938: Ofensiva de Catalunya.

  • 5 de gener de 1939: Inici de la 2a fase de la batalla. La República havia esgotat les seves capacitats i Barcelona es veia amenaçada seriosament.

  • 26 de gener de 1939: Barcelona no va poder ser defensada.

  • Èxode: Després de l'ofensiva de Catalunya, el govern republicà va aconseguir que França obrís la frontera i una gran quantitat de persones van iniciar l'èxode cap a França.

  • Febrer de 1939: Caiguda de Menorca i Girona.

  • 27 de febrer de 1939: França i GB reconeixen oficialment al govern de Franco, fet que provoca la dimissió d'Azaña.

  • 5 de març de 1939: El coronel Casado dona un cop d'estat perquè creu que el govern de Negrín té una manca de legitimitat. També creia que seria més fàcil negociar amb Franco de militar a militar.

  • Negativa de Franco: Franco va rebutjar qualsevol negociació.

  • 28 de març de 1939: Tropes franquistes entren a Madrid.

  • Alacant: A Alacant, els soldats italians van capturar i executar unes 15000 persones.

  • 1 d'abril de 1939: Franco signa un comunicat donant per acabada la Guerra.

Conclusions

  1. La GCE va deixar cicatrius molt profundes dins de la societat espanyola.

  2. Primera guerra on l'aviació va ser utilitzada per bombardejar població civil.

  3. La derrota de la República va suposar la derrota a les democràcies.

"Les Dues Espanyes" en Guerra (Apunts del llibre)

  • Fractura: El cop de 1936 va provocar una greu fractura entre l'Espanya republicana i l'anomenada Espanya Nacional.

  • Sectors a favor del cop:

    • Aristocràcia i alta burgesia

    • Partits de dreta

    • Militars

    • Església

  • Justificació: Els nacionals van justificar la seva acció en la violència política, en la imminència d'una revolució comunista i en el separatisme.

Bando Nacional

  • Dictadura: Va dur a terme una dictadura en el seu territori amb una forta i decidida repressió contra republicans, sindicalistes, esquerrans, etc.

Bando Republicà

  • Revolució: Comptava amb el suport obrer, nacionalistes bascos i catalans i republicans. També van dur a terme una gran revolució contra representants del clergat, terratinents, dirigents de dretes, etc. Els consideraven enemics del poble. EXECUCIONS SENSE CONTROL.

  • Control: Aquesta revolució va ser molt difícil de controlar per part del govern.

Conseqüències de la Guerra

  • Devastació i ruïna: La devastació de material i la ruïna econòmica van portar al patiment de la població civil.

  • Morts i exili: Entre els dos bàndols, van morir aproximadament 500.000 persones. Molts republicans es van haver d'exiliar. Tot i això, Franco va seguir amb la repressió durant la postguerra. Això va aprofundir la divisió ideològica del país.