FILIACIÓ I TIPOLOGIA DE LA LLENGUA LLATINA

TAPES DE LA LLATINITZACIÓ I DE LA FRAGMENTACIÓ LINGÜÍSTICA DE LA ROMÀNIA + FILIACIÓ DE LA LLENGUA LLATINA.

Introducció

Romanització comporta (lingüísticament) l’adopció del llatí per la majoria de la Mediterrània occidental (+ alg. oriental). Xro originàriament, - extensió.

Noms de les etapes

1. Llatí del Laci (VIII-IV aC)

2. P.Itàlica + Sicília, Còrsega i Sardenya (IV-III a.C)

3. La Mediterrània prerromana (III-I aC)

4. Màxima extensió de la romanització (IaC - III dC)

5. Fragmentació lingüística de la Romània i consolidació dels diferents dominis romànics (476-IXdC)

-

6. Iberoromània i Gal·loromània

7. Italoromània i Retoromània

8. Balcanoromània i Dacoromània

9. Afroromània + illes Medit. occidental

10. Romània a l’actualitat

1. Llatí, llengua del Laci

Branca itàlica de la família indoeuropea, ocupa comarca Laci (VIII-V aC). Contacte amb el falisc + sabèl·liques d’altres comarques (sabí, hèrnic, volsc, eqüe).

Creació confederació llatina (IVaC)→ comença a substituir-les

2. P. Itàlica + illes

326-264aC regions del centre i sud P.It. Substitueix llengües itàliques (osc, umbre, sud-picè, presamnita), no indoeuropees (tirrènic: etrusc, rètic; N.picè), i indoeuropees no itàliques (messapi, grec, leponci, vènet).

Procés de segles: osc aguanta fins IdC, i etrusc + messapi més temps. Només sobreviu el grec (Magna Grècia) al sud pen. i de Sicília.

1a Guerra Púnica(264-241aC)→ Sicília: expulsió cartaginesos (púnic) de l’oest i centre + sícul (indoeuropea itàlica) + no indoeuropees (èlim, sicà).

Mateix temps s’annexionen Còrsega i Sardenya + vall del Po i golf de Venècia→ subst. gàl·lic (indo. cèltica) + vènet (ind. potser itàlica extinguida S I dC) respectivament

3. La Mediterrània prerromana (S III-IaC)

1. P.Ibèrica→ indoeuropees (celtibèric, lusità, altres precèltiques) havien desplaçat parcialment preindoeuropees (ibèric, tartèssic, tudetà, aquità)

2. Gàl·lia→ gàl·lic (cèltica); golf Gènova→lígur (indo.); golf Biscaia→ aquità (preind.)

3. Costa dels Balcans→ il·líric i liburni (indoeuropees)

4. Nord d’Àfrica→ amazic antic (afroasiàtica), menys a vall del Nil (egipci) + Cartago i Tripolitània (púnic, semítica importada fenicis)

5. Al Nòric (Àustria i Eslovènia)→ nòric (cèltica)

6. Alps orientals → rètic (no indoeuropea, poss. relació etrusc)

7. la Dàcia(≈Romania i Moldàvia)→ daci (ind.)

4. Extensió màxima de la romanització

(IaC - IIIdC)

Expansió imperi=llatí a OCCIDENT. Grec és la llengua imperial a la Mediterrània oriental (Macedònia, Tràcia, Acaia, Anatòlia, Síria, Palestina, Judea, Egipte, Cirenaica), excepció Dàcia→ romanès

Romanització→ procés lent … extinció de llengües:

• P. Ibèrica: I-IIdC preromàniques - basc (aquità sud)

• Desapareixen cèltiques continentals (gàl·lic, lepòntic, nòric)

• Iríl·lic VI dC Balcans

• Púnic IV dC, però amazic perviu amagat al sud, ruralia i muntanya

• Rètic (Alps or.) III dC

• Daci VIdC

Llatí no arrela a totes les regions de domini romà (Britania, Germània, Maure5tànies)

5. Fragmentació lingüística de la Romània i consolidació dominis romànics (V-IXdC)

Caiguda de l’imperi (476dC), x irrupció pobles germànics, la forca centrípeta que irradia la llengua desapareix. S’accentuen diferències dialectals, x diversitat de substrat i adstrat + influència de superestats (germànic, àrab, amazic, eslau).

6. Iberoromània i Gal·loromània

P. Ibèrica: Expansió llengües rom. de nord a sud (cast., cat. arag., asturlleonès, gallec) en detriment d’àrab andalusí + amazic andalusí (que havien subst. romanç andalusí) 711-1609 Extinció S XVII (P.Val.).

Basc perd terreny a favor de ll. rom. (cast., arag., gascó). Aragonès i asturlleonès perden força pel castellà.

Dialecte constitutiu→ vingudes del nord (que porten al sud)

Dialecte consecutiu→ Desenvolupat sobre un substrat àrab i amazic andalusí. (català de P.Val., cast. d’Andalusia, portuguès)

Gal·loromània: romanització completa (No llengua cèltica gals, però bretó-cèlt.- hi arriba V-VIdC x UK). 2 blocs dialectals: llengua d’oil (francès) i d’oc (sud, occità). Alps→ parlar francoprovençal