RA 1: ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ fisiopatologia

Nivell atòmic o elements biogènics

Són els elements de la taula periòdica. La nostra estructura més bàsica està formada per àtoms, com per exemple el carboni.

Nivell atòmic o elements biogènics: 2 tipus, quins són?

Bioelements: El 98% de la composició dels éssers vius és carboni, oxigen, nitrogen, hidrogen, fòsfor, calci…

Oligoelements: L’1 % de la composició dels éssers vius és ferro, sodi, magnesi, potassi i zinc.

Nivell molecular: biomolècules o principis immediats. Què és?

Els elements del nivell atòmic s’uneixen mitjançant enllaços i formen molècules. Aquestes molècules pot resultar de la unió de dos àtoms o de molts, com la glucosa.

Nivell molecular: biomolècules o principis immediats. 2 tipus, quines són?

Principis immediats orgànics: es troben exclusivament en els éssers vius. Són els glúcids, carbohidrats, lípids i proteïnes.

Principis immediats inorgànics: Poden trobar-se també fora dels éssers vius. Aigua i sals minerals

Nivell cel·lular: la cèl·lula.

Els principis immediats i els elements biogènics es combinen entre si, donant a lloc una estructura molt complexa, la cèl·lula.

Què és la cèl·lula?

La cèl·lula és la unitat fisiològica de l’ésser viu i té la capacitat de fer els processos necessaris per mantenir-se amb vida per si mateixa. Aquests processos són la nutrició, la relació i la reproducció.

Unitat mínima funcional de qualsevol organisme viu.

On es troben les cèl·lules?

En un medi aquós en què hi ha proteïnes. Aquest medi s’anomena substància fonamental. Un exemple d’aquestes proteïnes és l’àcid hialurònic.

La cèl·lula està formada per tres estructures bàsiques. Quines són?

La membrana cel·lular, el citoplasma i el nucli.

La membrana cel·lular, el citoplasma i el nucli, què fan?

Membrana cel·lular.

Citoplasma: Posseeix una part líquida constituïda per aigua. I en l’interior es troben els orgànuls, que realitzen les funcions metabòliques precises per a la cèl·lula.

Nucli: Conté el material genètic, l’ADN.

Cèl·lula procariota

No tenen nucli i tenen el material genètic dispers pel citoplasma. Són característiques dels bacteris.

Cèl·lula procariota parts

Càpsula, paret cel·lular, pilis, ribosomes, flagel, grànuls de reserva, nucleoide i membrana cel·lular.

Cèl·lula eucariota

Tenen un nucli i en el seu interior està el material genètic. Fongs, plantes, protistes, i animals estem constituïts per cèl·lules eucariotes.

Parts de la cèl·lula eucariota

Aparell de Golgi, lisosoma, centrosoma, mitocòndria, reticle endoplasmàtic (rugós, RER i llis, REL), ribosomes i vacúol.

Membrana cel·lular: què és i quines funcions té?

És una estructura que està en constant moviment. Està composta per lípids, proteïnes i polisacàrids (glúcids complexos). I en la part externa té una capa que es denomina glicocàlix.

Funcions:

-Delimita la cèl·lula i els orgànuls del medi extern.

-Permet el pas de substàncies i ions des de l'exterior a l'interior i a la inversa, actuant com una barrera semipermeable.

-Possibilita la unió de la cèl·lula amb les adjacents mitjançant unions.

-Detecta i transmet senyals entre la cèl·lula i l'exterior o amb altres cèl·lules.

-Participa en la divisió cel·lular.

La membrana està composta per lípids. Explica l’estructura dels lípids i els tipus.

-Els lípids formen una bicapa lipídica. Cada lípid té un cap polar, i una cua apolar. Els caps estan cap a fora i les cues, cap a dins.

-La bicapa lipídica té una part externa formada pels caps, que són hidròfils, és a dir, s’atreuen amb l’aigua. Aquests caps estan en contacte amb l’aigua del citoplasma (a l’interior) i amb la substància fonamental (a l’exterior). En canvi, les cues de lípids, situades a l’interior, són hidròfobes i rebutgen l’aigua.

-De lípids podem trobar: fosfolípids, glucolípids i colesterol.

Moviments de la membrana a causa dels lípids

• La membrana no és rígida, sinó que té una certa capacitat de moviment. Això és degut als moviments dels lípids, que poden ser:

  -Rotació, és el moviment més freqüent. (planeta)

  -Flexió, a partir de flexions de les cadenes d'àcids grassos. (patitas)

  -Flip-flop, moviment en què cadascuna de les monocapes es desplaça per separat i això provoca petits desplaçaments de molècules al seu interior. (de dalt a amunt)

• Difusió lateral o translació (de dreta a esquerra)

Funcions de les proteïnes de la membrana cel·lular

-Transporten substàncies a través de la membrana

-Poden actuar com a canals per on passen petites molècules.

-Són receptors per a hormones i neurotransmissors.

-Confereixen identitat a la cèl·lula. El sistema immunitari s'encarrega de fer la identificació.

Polisacàrids de la membrana cel·lular

Hi ha pocs polisacàrids (sucres de cadena llarga) a la membrana i seleccionen molts dels nutrients que travessen la membrana.

Què conté el citoplasma de la cèl·lula?

Conté una part líquida, anomenada hialoplasma (o citosol o matriu citoplasmàtica), el citoesquelet i els orgànuls citoplasmàtics

• El hialoplasma està compost per aigua i electròlits (sodi, potassi, calci). A més, hi ha dissolts glucosa, fosfolípids i petites quantitats de colesterol.

• El citoesquelet està format per un sistema de microtúbuls estructurals, que donen forma a la cèl·lula i els permeten desplaçar-se i adherir-se a altres cèl·lules.

• Els orgànuls són estructures amb funcions variades que realitzen el metabolisme cel·lular. 

Quins són els orgànuls que es troben al citoplasma de la cèl·lula

Reticle endoplasmàtic (llis): És un sistema de membranes i sacs en què se sintetitzen lípids.

Reticle endoplasmàtic (rugós): És un sistema de sacs i vesícules que a més té adherits ribosomes. La seva funció es relaciona amb la síntesi proteica.

Aparell de Golgi: Sistema de sacs aplanats. Emmagatzema i transforma les proteïnes i sintetitza glúcids formant glucoproteïnes. També emmagatzema lípids.

Ribosomes: Estan formats per ARN i sintetitzen proteïnes.

Orgànuls energètics mitocondris: Produeixen energia per a la cèl·lula a partir de la glucosa i l'oxigen. ++

Orgànuls energètics peroxisomes: Relacionats amb la producció d’energia. +

Lisosomes: Són uns sacs plens d'enzims que digereixen les substàncies inservibles per a la cèl·lula o transformen molècules útils per a la cèl·lula.

Centrosomes: Intervenen a la divisió cel·lular.

El reticle endoplasmàtic i l'aparell de Golgi…

Produeixen les proteïnes, lípids i glúcids necessaris perquè la cèl·lula mantingui les seves estructures i es pugui reproduir

El nucli

És el centre regulador de la cèl·lula, tant en el metabolisme, en la producció proteica i divisió cel·lular.

Part del nucli i funcions

nuclèol

ADN i ARN

ADN: àcid desoxiribonucleic i està en el nucli

ARN: àcid ribonucleic i està en el ribosoma i en el nuclèol. 

Transport a través de membranes

El líquid extracel·lular o substància fonamental flueix lliurement pel teixit i està en contacte amb els capil·lars sanguinis, que li aporten nutrients. Perquè aquests nutrients i altres substàncies passin a l'interior del citoplasma, han de travessar la membrana plasmàtica.

4 tipus de transport a través de la membrana

Transport passiu o difusió: Sense despesa d’energia. A través de la membrana o dels canals de les proteïnes.

Transport actiu: Amb despesa d’energia. Necessiten una proteïna transportadora.

Pinocitosi: Passen petites quantitats de líquid i molècules més complexes com proteïnes.

Fagocitosi: Estructures grans, com alguns bacteris.

tipus de transport a través de la membrana

Unions cel·lulars

Les cèl·lules són capaces de relacionar-se entre si i d'unir-se per formar teixits.

Tipus d’unions cel·lulars

-Les unions GAP són uns petits tubs hexagonals amb un canal al centre, cosa que permet el pas de substàncies.

-Les unions estretes o zonula ocludens són molt fortes. No deixen espai entre la membrana de la cèl·lula i la següent a què s'uneixen.

-Els desmosomes o mácula adherents són unions entre dues cèl·lules que mantenen lleugerament separades les membranes de les dues cèl·lules que estan unint. Tenen uns petits filaments.

Exemples d’on trobem aquestes unions de cèl·lules

Les unions estretes es troben als epitelis (pell), hepatòcits (fetge) i teixit muscular cardíac (cor).

• Els desmosomes es troben a la pell, el múscul i els nervis.

• Les unions GAP, en teixit cardíac, retina i teixit nerviós cerebral.

El cicle cel·lular: Reproducció. 2 períodes

El cicle cel·lular té dos períodes. La interfase que és el del creixement i el de mitosi que és la divisió.

Fases del cicle cel·lular: Interfase primer, quines fases té?

Interfase:

-Fase G₁: La cèl·lula creix i fa les funcions pròpies

-Fase S: La cèl·lula divideix el material genètic i les proteïnes en forma filamentosa anomenada cromatina. Tindrà una còpia de totes les característiques genètiques de l’individu.

-Fase G₂: Fase curta en què la cèl·lula termina de créixer.

(està la fase G_o: algunes cèl·lules arriben a la maduresa i no es divideixen més. Només fan la seva funció fins a la seva mort. Solen nomenar-se amb el sufix -cito o -blasto)

Fases del cicle cel·lular: Mitosi què és?

Després de la fase G, comença la mitosi, que és la fase de divisió: cada cèl·lula es dividirà en dues cèl·lules idèntiques amb el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula de què provenen.

Té quatre fases: profase, metafase, anafase i telofase.

Fases del cicle cel·lular: Mitosi, quines fases té?

Profase:

-La membrana nuclear va desapareixent fent que els cromosomes quedin lliures al citoplasma.

-També es formen els cromosomes, que és la cromatina que s'ordena i s'organitza per tal de no perdre informació genètica quan es produeixi la divisió.

-Cada cromosoma està format per dues parts anomenades cromàtides i unides per una estructura anomenada centròmer.

-Al citoplasma hi ha uns orgànuls que s'anomenen centrosomes. Cadascun va a l'extrem oposat de la cèl·lula i es forma el fus mitòtic. Aquesta etapa es coneix com a prometafase.

Metafase:

-Els cromosomes es col·loquen a l'equador de la cèl·lula sobre els carrils. Formen la placa equatorial.

Anafase:

-La forma de la cèl·lula canvia, preparant-se perquè aparegui l'estrenyiment central.

-Els cromosomes es parteixen per la meitat i cada cromàtide es desplaça per un carril en sentit oposat. Al final de la fase les cromàtides estan en parts oposades de la cèl·lula, però, com que són idèntiques, es conserva la mateixa informació genètica a banda i banda.

Telofase:

-Les cromàtides tornen a l'estat de cromatina. Es forma la membrana nuclear. Ja amb dos nuclis, l'estrenyiment centrals acaba dividint la cèl·lula en dos.

-Es recompon una nova membrana citoplasmàtica. Els orgànuls citoplasmàtics es restauren també a partir de les restes ja existents. Aquest procés s'anomena citocinesi.

S’han format dues cèl·lules. 2n i cèl·lula diploide.

Cariotip humà

El cariotip és el conjunt dels cromosomes d’una espècie o d’un individu. A l'espècie humana hi ha 23 parells de cromosomes. D’aquests, 22 parells s'anomenen autosomes. El par 23 està format pels cromosomes que determinen el sexe: XX en les dones i XY en els homes, i s'anomenen gonosomes o al·losomes.

Nivell tissular: histologia. D’on ve aquesta paraula?

Histos ve del grec que vol dir teixit i logia vol dir estudi.

És la ciència que estudia els teixits.

Nivell tissular: histologia. Introducció i funcions. 

Les cèl·lules d’un mateix teixit tenen funcions similars. Els teixits proporcionen els elements necessaris perquè els òrgans puguin fer la seva acció. Així doncs, revesteixen cavitats, segreguen substàncies, absorbeixen molècules, comuniquen, donen suport, farciment i protecció i, en definitiva, són els responsables que els nostres sistemes funcionin.

Això ho fan perquè les seves cèl·lules estan diferenciades i especialitzades en diferents tasques.

Tipus de teixits

Hi ha moltes varietats diferents de cèl·lules en el cos humà, que s'agrupen en quatre tipus de teixits: epitelial, connectiu, muscular i nerviós.

Teixit epitelial

Les cèl·lules d’aquest teixit estan fortament unides entre si per unions estretes o zónula ocludens, per tant no existeix molta substància intercel·lular entre elles.

Els epitelis es troben sobre una estructura anomenada làmina basal, que els separa del teixit conjuntiu que sol estar a sota. Recobreixen la part més externa de la pell i les mucoses i entapissen els òrgans buits. En el cas de recobrir els òrgans buits, en comptes d'epitelis se'ls anomena endotelis. L’epiteli té una capacitat de reproducció molt gran i té diversos capes.

En general tenen una funció protectora o secretora.

Teixit epitelial: quines capes té?

Estrat corni: és el més superficial, les cèl·lules són molt planes (s'anomenen escamoses), i tenen aspecte de rajoles.

Estat granulós

Estrat espinós

Estrat basal: on ocorre la divisió cel·lular perquè l'epiteli es renovi

Les escates blanques són cèl·lules epitelials mortes que es desprenen amb facilitat, sobretot quan la pell està poc hidratada

Epitelis de revestiment

Tenen una funció protectora. Podem classificar-los segons tres criteris:

—el nom de caps cel·lulars:

Simple: una sola capa de cèl·lules.

Estratificat: dues o més capes cel·lulars.

Seudoestratificat: es veuen dues o tres files de nuclis, però totes les cèl·lules descansen sobre la làmina basal.

—la forma de les cèl·lules

Pavimentós o escamós amb forma aplanada.

Cúbiques: mesuren gairebé el mateix d'alçada que d'amplada

Cilíndriques: mesuren més d'alçada que d'amplada.

—Especialització de les seves cèl·lules

Epitelis glandulars, i tipus

Els epitelis glandulars constitueixen les glàndules, que són estructures compostes per cèl·lules secretores. Una cèl·lula secretora és aquella que produeix substàncies que no són per al seu profit i les expulsa a l'exterior.

Hi ha diferents tipus de glàndules, segons on aboquen la secreció:

Exocrines: Aboquen els seus productes al medi extern: Glàndules sudorípares, sebàcies.

Endocrines: Aboquen el contingut a la sang. Pertanyen al sistema endocrí: Tiroide, suprarenals, hipòfisi

Paracrines: Aboquen la seva secreció al medi intersticial: Mastòcits, que segreguen histamina.

Amficrines: Envien la seva secreció a una cavitat o conducte i també a la sang: Pàncrees, que aboca productes de secreció digestiva a l'intestí i hormones com la insulina a la sang.

Tipus de glàndules exocrines

Seroses: Produeixen substàncies aquoses

riques en enzims: Exemple són les glàndules lacrimals o sudorípares.

Mucoses: La seva secreció és espessa i rica en mucina, formant el moc: En són exemple les glàndules del tub digestiu.

Sebàcies: Segreguen lípids: Característiques a la pell i al cuir cabellut.

Una característica en aquest tipus de glàndules és que tenen un conducte secretor, que connecta l'exterior amb una mena de saquilla que es diu adenòmer. Aquests poden ser simples o si hi ha més d’un conductes secretors complexos.

Teixit connectiu: què és?

És un teixit dedicat a la unió d'uns teixits amb els altres i serveix de suport i farciment, unint els teixits epitelial, muscular i nerviós que allotgen els diferents òrgans del cos. Està compost per tres elements essencials: la substància fonamental o matriu, les fibres i les cèl·lules.

Teixit connectiu: elements: la substància fonamental o matriu, les fibres i les cèl·lules

—Substància fonamental: La substància fonamental o matriu extracel·lular és una mena de gelatina en què estan incloses les cèl·lules, fibres i altres components del conjuntiu. És molt rica en aigua, glucosaminoglucans, proteinoglucans i àcid hialurònic.

—Fibres: Són proteïnes fibroses produïdes pels fibroblasts. Hi ha diferents tipus:

Col·lagen: són blanques, donant color nacrat als teixits on es troba. Són flexibles i suporten bé les tensions presents als òrgans.

Elàstiques: compostes per elastina, tenen una gran elasticitat, per la qual cosa resisteixen

molt bé la tracció.

Reticulars: són fibres de col·lagen revestides de glucoproteïnes.

—Cèl·lules: podem trobar 2 tipus

Sèssils: tenen poca mobilitat, són pròpies del teixit. Hi ha diversos tipus.

• Fibroblasts

• Miofibroblasts

• Reticulòcits

•Adipòcits

Mòbils: procedeixen de la sang. Hi ha diversos tipus.

• Macròfags

• Mastòcits

• Leucòcits

• Plasmòcits

• Limfòcits

teixit connectiu no especialitzat o conjuntiu tipus

És el més abundant al nostre organisme, present en tots els òrgans formant cobertes protectores i com a suport i farciment entre els diferents teixits que formen les estructures del cos.

—Lax:

• Està constituït per una gran proporció de cèl·lules i substància fonamental, i per poques fibres.

• Les seves cèl·lules són els fibroblasts.

• És molt abundant al nostre organisme.

• Gràcies a la gran proporció de medi aquós, intervé a nivell intercel·lular en l'intercanvi de substàncies. És una via d’aportació de nutrients i eliminació de detritus. Facilita la resposta immunitària a nivell tissular i participa en els processos de reparació dels teixits.

—Dens:

• Té una gran proporció de fibres, sobretot de col·lagen.

• Hi ha poca quantitat de cèl·lules i de substància fonamental.

• Té dues varietats: irregular i regular

• Conjuntiu dens irregular: Les seves fibres estan disposades com si fossin malles o xarxes, formant una mena d'enreixat. Té paper protector i forma part del periosti, les meninges i la càpsula hepàtica.

• Conjuntiu dens regular: Les fibres es disposen paral·lelament entre si, de manera que suporten molt bé la tracció. Formen part de tendons i lligaments.

—Reticular:

• Format per abundants fibres de reticulina. Això fa que tingui aspecte de xarxa, a l'entramat de la qual hi ha els fibroblasts.

• Les seves cèl·lules són els fibroblasts i els reticulòcits.

• Aquest teixit compon l'estroma d'estructures com l'estafa, la medul·la òssia, la melsa, els ganglis limfàtics, etc., servint de carcassa al parènquima.

Connectiu especialitzat tipus.

Són una sèrie de varietats tissulars que, encara que conserven la característica bàsica del connectiu d'estar formats per cèl·lules, fibres i substància fonamental, les cèl·lules són molt diferents entre si i les seves funcions molt diverses.

—Adipós.

• Les seves cèl·lules són els adipòcits. Són cèl·lules grans amb un gran vacúol de greix al seu citoplasma. Quan hi ha un excés d'aportació de greixos, són capaços d'emmagatzemar-ne gran quantitat.

• Constitueixen el teixit cel·lular subcutani.

• Regulen la temperatura evitant pèrdues de calor.

• Regulen els nivells de triglicèrids i àcids grassos lliures a la sang.

• Esmorteeix les forces externes.

• Forma la medul·la òssia groga als ossos.

• Té dues varietats: el blanc que és el més abundant i característic de l’adult i el marró, que és característic del fetus i en els primers anys de vida.

—Cartilaginós:

• Les seves cèl·lules són els condròcits.

• Forma el cartílag de les superfícies articulars.

• Hi ha tres varietats: hialí, elàstic i fibrós.

• Hialí: De color blanc blavós, és molt abundant a l'organisme. És avascular, es nodreix del líquid sinovial de les articulacions. Té fibres de col·lagen. Es troba a les articulacions, la laringe, la tràquea i els bronquis.

• Elàstic: És groguenc i té gran flexibilitat. Forma el pavelló auditiu, l'epiglotis i la faringe.

• Fibrós: Ric en fibres elàstiques. Es troba a la símfisi púbica i als discos intervertebrals.

—Ossi

• Forma els ossos de l'esquelet.

• La substància intercel·lular està mineralitzada amb sals de fosfat i oxalat càlcic formant vidres d'hidroxiapatita.

• Posseeix fibres de col·lagen.

• Hi ha tres varietats cel·lulars: osteoblasts, osteòcits i osteoclasts.

- Osteoblasts: produeixen la matriu intercel·lular.

- Osteòcits: cèl·lules madures envoltades de matriu mineralitzada.

- Osteoclasts: produeixen resorció òssia, alliberant la substància mineral.

•Teixit ossi esponjós: Formen un entramat de trabècules disposades en forma radial, de manera que es formen unes cel·les a la seva estructura. Aquestes cel·les allotgen la medul·la òssia.

• Teixit ossi compacte: L'osteona és la unitat funcional del teixit ossi compacte. Consta d'un conducte d’Havers, per on passa l'artèria i un conjunt de làmines de pinyol formant anells. Forma la part externa dels ossos i la diàfisi dels ossos llargs.

—Limfoide: 

Produeix el teixit limfàtic, que forma els òrgans limfoides. Compost per fibres reticulars i reticulòcits, que formen malles tridimensionals a les cel·les de les quals es troben els limfòcits i altres cèl·lules immunitàries.

—Sanguini: 

Aquesta varietat de connectiu especialitzat no conté fibres, la seva funció és aportar oxigen, hormones, etc a totes les cèl·lules de l'organisme. La matriu extracel·lular o substància fonamental és líquida i està representada pel plasma. El plasma conté aigua, proteïnes, lípids, glúcids i ions. Posseeix una gran varietat de cèl·lules que tenen funcions molt diferents. Podem destacar tres varietats principals: eritròcits o hematies, leucòcits i trombòcits o plaquetes.

—Hematopoètic:

Produeix les cèl·lules de la sang mitjançant un procés que s'anomena hematopoesi.

• Està format per cèl·lules mare, anomenades pluripotencials perquè donen lloc a diferents línies cel·lulars:

- Cèl·lules pluripotencials mieloides: donen lloc a la sèrie mieloide. Aquesta deriva en els eritròcits, mieloblasts (que donaran lloc a diferents tipus de leucòcits) i plaquetes.

- Cèl·lules pluripotencials limfoides: donen lloc a sèrie limfoide, que deriven en els limfòcits (un tipus de leucòcits).

teixit muscular: què és?

El teixit muscular proporciona el moviment a l'organisme tant a nivell intern com a extern.

Les seves cèl·lules estan molt especialitzades i tenen capacitat contràctil i també conductivitat. Aquestes cèl·lules tan especials s'anomenen miòcits i tenen una forma molt allargada. La seva membrana plasmàtica s'anomena sarcolema i el seu citoplasma rep el nom de sarcoplasma. Al seu interior tenen gran quantitat de fibres amb capacitat contràctil. Segons la disposició d'aquestes fibres al sarcoplasma del miòcit o miofibrilla es distingeixen dues varietats de teixit muscular: llis i estriat.

Tipus de teixit muscular

—Muscular llis:

• Les seves cèl·lules són molt allargades, per la qual cosa s'anomenen també fibres musculars llises. Aquestes fibres es disposen unes al costat de les altres, donant un aspecte llis i uniforme, es diu que formen “túniques”.

• Les contraccions musculars s'efectuen per influx nerviós, hormonal o modificacions locals.

• Es localitza al tub digestiu, les glàndules salivals, l'aparell reproductor, els vasos sanguinis i el múscul erector dels cabells, entre d'altres.

—Estirat esquelètic:

• Constitueix els músculs que mouen el nostre cos i ens donen expressió facial.

• La seva cèl·lula és la fibra muscular estriada esquelètica. A cada cèl·lula hi ha filaments o miofibril·les d'actina i miosina que es disposen en forma de cilindres.

• A cada cilindre de miofibril·les hi ha unitats cilíndriques més petites anomenades sarcòmers. Entre un sarcòmer i el següent hi ha una banda o estria, que determina les estriacions típiques d'aquest teixit.

• Segons el tipus de contracció, es distingeixen fibres vermelles (contracció lenta, resisteixen la fatiga), fibres blanques (contracció ràpida) i fibres intermèdies.

• Està molt associat al teixit conjuntiu.

—Estirat cardíac: 

• La seva cèl·lula és la cèl·lula miocardíaca. És més curta que la dels altres tipus musculars. Té forma cilíndrica bifurcada i s'uneix a altres cèl·lules formant una xarxa tridimensional molt espessa.

• Només podem localitzar-lo al cor.

• Està innervat pel sistema nerviós autònom i pel sistema intrínsec.

Teixit nerviós: què és

És un teixit complex que capta tota la informació que esdevé tant fora com dins del nostre cos, la transmet i proporciona una resposta. Al teixit nerviós trobem dos tipus de cèl·lules: neurones i cèl·lules de la neuròglia.

—Neurona:

Cèl·lules complexes que són capaces de generar i transmetre l'impuls nerviós. Estan formades per soma, dendrites i axó.

Tipus de neurones:

· Segons la seva forma poden ser bipolars (Una dendrita, el soma i un axó.) o multipolars (Diverses dendrites i un axó)

· Segons el sentit de la transmissió poden ser eferents (Des del sistema nerviós central (SNC) cap als

òrgans efectors.) o aferents (Des de la perifèria cap al SNC.)

· Segons la seva funció: poden ser sensitives (envien informació des dels receptors sensorials al SNC), motores (envien l'impuls des del SNC al múscul esquelètic o llis) o integradores (connecten les neurones entre si)

—Cèl·lules de la neuròglia

Conjunt de cèl·lules la funció de les quals és sostenir, nodrir i protegir les neurones. Són diferents al sistema nerviós central i al perifèric.

Tipus:

—Neuròglia del SNC

Oligodendròcits: Subjecten l'axó i produeixen mielina.

Astròcits: Tenen forma estrellada i constitueixen una xarxa que serveix de suport a les neurones. Se situen entre les neurones i els capil·lars sanguinis, formant part de la barrera hematoencefàlica.

Micròglia: Tenen capacitat fagocítica pel que tenen una funció de neteja.

—Neuròglia de l’SNP

Cèl·lules de Schwann: Són l'equivalent dels oligodendròcits en l’SNP. Emboliquen l'axó i produeixen mielina.

Sinapsis

La connexió entre una neurona i una altra. Gràcies a aquesta estructura es transmet l’impuls nerviós.

Substància grisa i susbtància blanca

Quan parlem de teixit, les neurones i les cèl·lules de la neuròglia es disposen de dues maneres:

• Soma + dendrites + neuròglia = substància grisa

• Axó + mielina = substància blanca

Al cervell, el cerebel i el tronc d'encèfal, la substància blanca és a l'interior. La substància grisa és a l'exterior i forma l'escorça cerebral. A la medul·la passa el contrari: la substància grisa és a l'interior i la blanca a l'exterior.

Membrana cel·lular, membrana plasmàtica o membrana citoplasmàtica

citosol, matriu citoplasmàtica o hialoplasma

CROMATINA= ADN dispers pel nucleoplasma (No divisió cell)

CROMOSOMA= ADN organitzat (condensat). És quan la cromatina és condensa. Passa quan la cèl.lula s'ha de dividir.

nada

Característiques de la mitosi

nada

Característiques de la meiosi

• és una reproducció sexual.

• una cèl·lula humana amb 46 cromosomes agrupats en 23 parells (diploide) es divideix per formar quatre cèl·lules amb 23 cromosomes cadascuna (haploides).

• Aquestes cèl·lules s'anomenen gàmetes (oòcit i espermatozoides).

• Quan un gàmeta femení i un altre de masculí s'uneixen (fecundació), cada un aporta 23 cromosomes, que s'organitzen en parells per aconseguir la dotació genètica del nou ésser humà (46 cromosomes).

Diferències entre meiosi i mitosi

Nivells d’organització de la matèria

N. subatòmic: protons, electrons i neutrons

N. atòmic: Àtoms, taula periòdica

N. molecular: àtoms units per enllaços

N. cel·lular: VIDA

Cèl·lules especialitzades s’ajunten en grups realitzant funcions específiques

N. tissular: I es formen els teixits.

S'ajunten diferents teixits i forma òrgans, com el fetge

Aparell (diferents teixits) i sistema (un únic teixit) d’òrgans

Organisme

Peix, ou, col·lagen, leucòcit, neurona, lactosa, digestiu, queratina, colesterol, bacteri, fetge, nerviós, carboni, múscul, sang, bufeta, digestiu, estómac i adipòsit

organisme, cèl·lula, molècula, cèl·lula, cèl·lula, molècula, aparell, molècula, molècula, cèl·lula, òrgan, sistema o teixit nerviós, àtom, òrgan, teixit, òrgan, aparell, estómac i cèl·lula.

Substància fonamental= aigua extracel·lular

citoplasma= aigua intracel·lular