La narrativa realista i la literatura testimonial de postguerra

Flashcards sobre la transició del simbolisme al realisme, la literatura testimonial i els autors clau de la postguerra catalana.

Desert cultural dels anys quaranta

Període de la postguerra a Catalunya caracteritzat per la repressió cultural que va començar a canviar a partir dels anys cinquanta.

Generació de la República

Grup d'intel·lectuals que havien publicat a l'exili i que, als anys cinquanta, van tornar a Catalunya per unir-se a la resistència activa contra el franquisme.

Carles Riba

Escriptor la mort del qual l'any 1959 marca el gir estètic del simbolisme cap al realisme en la literatura catalana.

Realisme dels anys seixanta

Proposta estètica dominant que va dinamitzar el conte, la narrativa breu i la novel·la amb un enfocament de compromís social i denúncia política.

Existencialisme

Model narratiu, sobretot d'arrel filosòfica, que va penetrar en la literatura catalana de postguerra juntament amb el corrent realista.

Literatura testimonial

Obres de caràcter realista i objectivista que narren en primera persona experiències dramàtiques com la guerra, els camps de concentració i l'exili.

Unitats de xoc (1937)

Obra de Pere Calders que descriu l'experiència viscuda de la guerra al front d'Aragó.

K. L. Reich (1963)

Llibre de Joaquim Amat-Piniella que testimonia les vivències de l'autor al camp d'extermini nazi de Mauthausen.

Incerta glòria (1956)

Novel·la de Joan Sales que tracta sobre l'experiència de la guerra, escrita anys després de la fi del conflicte.

Temes de la literatura testimonial

El tema bèl·lic, l'estada als camps de concentració, el periple de l'exili i la nova condició de refugiats.

Formats de la literatura de recuperació de la memòria

Memòries, autobiografies, dietaris, llibres de viatges, epistolaris i novel·les.

Orfeó Català (1946)

Institució que va realitzar la primera actuació pública autoritzada després de la guerra civil amb la representació en llatí del Rèquiem de Mozart.