15. PREPOSICIONS, VERBS, SINTAXI

Manteniment de la preposició en una dislocació a l’esquerra formal

Estàndard

Omissió territorial de la preposició en dislocació a l’esquerra

Acceptable

Omissió de la preposició en una dislocació a la dreta

No recomanable

Preposició a davant noms propis de lloc: a Morella

Estàndard

Ús de a o en davant article definit en complements de lloc

Acceptable

Preposició en davant noms de lloc sense determinant

Estàndard

Preposició a en localitzacions temporals formals: a la vesprada

Estàndard

Preposició per amb una part del dia: per la vesprada

Acceptable

Al + infinitiu amb valor duratiu o simultani

Estàndard

En + infinitiu amb valor d’anterioritat immediata

Estàndard

En/al + infinitiu usat exclusivament amb valor causal

No recomanable

Per + infinitiu amb intenció d’un subjecte agentiu

Estàndard

Per a + infinitiu quan no hi ha intencionalitat

Estàndard

Per a + infinitiu agentiu per destacar la finalitat

Acceptable

Ús mecànic de per o per a sense considerar el valor

No recomanable

Davall o sota per a una localització inferior general

Estàndard

Baix + complement amb valor específic de “part més baixa”

Acceptable

Baix + complement amb el valor general de davall

No recomanable

Paraula negativa anteposada sense l’adverbi no

Estàndard

Paraula negativa anteposada amb l’adverbi no

Acceptable

Imperfet de subjuntiu en la pròtasi d’una condicional irreal

Estàndard

Imperfet d’indicatiu en la pròtasi d’una condicional irreal

Acceptable

Imperatiu o construcció impersonal per a donar una orde

Estàndard

A + infinitiu amb valor imperatiu: A callar!

Acceptable

Infinitiu tot sol per a donar una orde o prohibició

No recomanable

Forma verbal finita en una recapitulació: hem de dir, direm

Estàndard

Infinitiu principal recapitulatiu: Per a concloure, dir que…

No recomanable

Formes incoatives valencianes amb i: servisc, servix, servisquen

Estàndard

Formes incoatives en e: serveixes, serveix, serveixen

Acceptable

Formes incoatives servesc o servesca com a pauta estàndard

No recomanable

Gerundis tradicionals: dient, venint, vivint

Estàndard

Gerundis velaritzats: diguent, vinguent, visquent

No recomanable

Formes amb i de caure i verbs anàlegs: caiem, caieu, caient

Estàndard

Formes clàssiques sense i: caem, caeu, caent

Acceptable

Formes velaritzades o palatalitzades: caiguem, caiguent, vegent

No recomanable

Participis regulars dels derivats de tindre: mantingut, detingut

Estàndard

Participis sigmàtics mantés o detés

No recomanable

Formes septentrionals en -o: canto, porto, menjo

Acceptable

Imperfets de subjuntiu septentrionals en -s/-sse-

Acceptable

Haver de + infinitiu, caldre o ser necessari

Estàndard

Tindre de + infinitiu

Acceptable

Hi ha que o tindre que + infinitiu

No recomanable

Manca de concordança formal de haver-hi: hi ha cadires

Estàndard

Concordança de haver-hi: hi han cadires

Acceptable