1/27
Looks like no tags are added yet.
Name | Mastery | Learn | Test | Matching | Spaced | Call with Kai | Chat |
|---|
No analytics yet
Send a link to your students to track their progress
Oïda Externa
Constitució: Pabelló auricular i Conducte Auditiu Extern (CAE)
(1/3 extern cartilaginós amb glàndules i pels; 2/3 interns ossis).
Funció: Amplificar i conduir el so cap a l'oïda mitjana.

Oïda Mitjana (Cavitat timpanomastoïdal) PART I
Membrana timpànica
Separa l'oïda externa de la mitjana.
Té dues parts: pars tensa (més gran i resistent) i pars flàccida (superior, fina i fràgil).
Cadena de demanetes (huesecillos):
Martell
Enclusa (yunque)
Estrep (estribo).
Transmeten la vibració mecànica des del timpà fins a la còclea.

Oïda Mitjana (Cavitat timpanomastoïdal) PART II
Mastoïdes:
Porció del os temporal (EIR) situada darrere el pabelló, plena de celdilles per ventilar l'oïda mitjana.
Trompa d'Eustaqui:
Comunica l'oïda mitjana amb la rinofaringe. Iguala les pressions a banda i banda del timpà.
Exploració:
Es realitza mitjançant otoscòpia (visió directa).

Oïda Interna (Laberint)
Transforma l'ona sonora en un estímul elèctric i s'encarrega de l'equilibri perifèric.
La informació viatja pel nervi vestibuloclear (VIII Parell Cranial).
Oïda Interna Laberint Anterior (Còclea o Caragol): Conté líquids:
Perilinfa: Transmet la vibració de la cadena de demanetes.
Endolinfa: Estimula les cèl·lules ciliades de l'Òrgan de Corti (receptor de l'audició), que transforma l'estímul mecànic en elèctric.

Oïda Interna Laberint Anterior (Còclea o Caragol): Processament Central
L'escorça cerebral temporal interpreta el llenguatge (EIR).
El sistema reticular activador processa els senyals d'alerta acústics (per això un soroll intens ens desperta), però produeix adaptació en ambients sorollosos habituals (EIR).
Oïda Interna Laberint Posterior (Equilibri)
Utrícle i Sàcul: Perceben els moviments rectilinis (gravetat) en les seves màcules, gràcies a la membrana esteatolítica que conté els otòlits de calci (EIR).
Conductes Semicirculars: Perceben els moviments circulars o girs en les crestes ampul·lars (EIR).
PROBLEMES DE L'AUDICIÓ: HIPOACÚSIES
L'audició normal és millor per via aèria (VA) que per via òssia (VO).
Hipoacúsia de Transmisió o Conducció
Lloc de la lesió:
Oïda externa o oïda mitjana.
Clínica:
El pacient té dificultat per escoltar, però entén les paraules (intel·ligibilitat conservada).
Escolta millor per via òssia (VO) perquè s'eviten les estructures malaltes.
Causes princpals:
Taps de cera (la més freqüent; símptomes: plenitud òtica, hipoacúsia i taponament - EIR), otitis, perforació timpànica (EIR), otoesclerosi.

Hipoacúsia Neurosensorial (HNS) o de Percepció
Lloc de la lesió:
Oïda interna (còclea) o nervi acústic.
Clínica:
El pacient té dificultat per oïr i també per entendre les paraules (inteligibilitat alterada - EIR). No millora en augmentar la intensitat del so. Ou malament per les dues vies, però una mica millor per l'aèria.
Causes principals:
Presbiacúsia (degeneració per l'edat - EIR), fàrmacs ototòxics, malaltia de Ménière, meningitis, neurinoma de l'acústic, trauma acústic. No sol tenir tractament específic.

EXPLORACIÓ DE L'AUDICIÓ (EIR): Acumetria (Diapasons)
Permet diferenciar el tipus d'hipoacúsia de manera ràpida a la consulta.
Acumetria (Diapasons): Rinne
Com es fa? Compara VO (mastoïdes) vs VA (davant l'orella).
Pacient Sà: Positiu (+) (VA > VO)
Hipoacúsia de Transmissió: Negatiu (-) (VO > VA)
Hipoacúsia Neurosensorial: Positiu (+) (VA > VO, però ambdues baixes)

Acumetria (Diapasons): Weber
Com es fa? Diapasó a la línia mitjana del crani o front.
Pacient Sà: Indiferent (S'escolta igual)
Hipoacúsia de Transmissió: Lateralitza a l'oïda MALALTA
Hipoacúsia Neurosensorial: Lateralitza a l'oïda SANA

EXPLORACIÓ DE L'AUDICIÓ (EIR): Audiometria Tonal
Mesura els llindars mínims d'audició en decibels (dB).

Classificació oficial audiometria tonal:
Normoacúsia: 0 - 20 dB
Hipoacúsia Lleu: 21 - 40 dB (Tractament: Audífon)
Hipoacúsia Moderada: 41 - 70 dB (Tractament: Audífon)
Hipoacúsia Severa: 71 - 90 dB
Hipoacúsia Profunda o Cofosi: > 91 dB (Tractament si és bilateral: Implat coclear)
Malalties oïda mitjana: Otitis Media Aguda (OMA)
Infecció bacteriana (Neumococo, H. influenzae, M. catharralis - EIR).
Febre, molt dolor.
Si es perfora el timpà, apareix otorrea (supuració) i calma el dolor.
Tractament: Antibiòtic oral. No fer servir gotes fins que hi hagi otorrea.

Malalties oïda mitjana: Otitis Mèdia Crònica i Colesteatoma
Perforació crònica, otorrea de molt mala olor, sense dolor.
Tractament: Quirúrgic (Timpanoplàstia).

⚠ Cures Post-Timpanoplàstia (EIR)
Evitar canvis de pressió a l'oïda mitjana:
Mantenir la boca oberta en tossir o estornudar (EIR).
Evitar mocar-se el nas amb força.
No viatjar en avió ni fer activitats aquàtiques.

Malalties oïda mitjana: Otoesclerosi
Malaltia hereditària, més freqüent en dones.
Fixació de l'estrep a la finestra oval per os esponjós (EIR).
Produeix hipoacúsia de transmissió.
Tractament: Estapedectomia (pròtesi).
Malalties Oïda Interna i Equilibri: Vértigen Posicional Paroxístic Benigne (VPPB)
La causa més freqüent de vértigen perifèric.
Girs de segons de durada provocats pel moviment del cap.
Es deu a otòlits desplaçats als conductes semicirculars.
Tractament: Maniobres de recol·locació d'otòlits (complicació típica: la recurrència - EIR).

Malalties Oïda Interna i Equilibri: Síndrome / Malaltia de Ménière
Tríada fluctuant de:
Tinnitus (acúfens) + Crisi de vértigen duradora + Hipoacúsia neurosensorial, sovint amb sensació de plenitud òtica (EIR).
Es produeix per un augment de l'endolinfa (hydrops endolinfàtic).
Tractament de la crisi: Repòs absolut en ambient tranquil i sedants vestibulars (Diazepam).
Manteniment: Diürètics i corticoides.

Malalties Oïda Interna i Equilibri: Paràlisi Facial Perifèrica (de Bell)
Alteració del VII parell cranial (Nervi facial).
El pacient presenta paràlisi de tota la meitat de la cara afectada (no pot arrugar el front, ni somriure, ni tancar l'ull).
Prioritat d'infermeria: Protecció ocular (llàgrimes artificials de dia, oclusió amb gasa i esparadrap de nit per evitar úlceres cornials).

🫁 REVISIÓ DE LES CÀNULES TRAQUEALS (Conceptes Clau)
En pacients sotmesos a una traqueostomia, l'elecció i maneig de la cànula és vital.
Es classifiquen principalment segons tres característiques bàsiques:
Classificació cànules traqueals s/material: Metàl·liques (Plata o acer - Tipus Jackson)
Són rígides, no tenen baló.
Consten de tres peces: cànula externa, canulissa (manteniment i neteja) i guia/mandrí.
S'utilitzen en pacients crònics ja estabilitzats.
No permeten la connexió a ventilació mecànica ni protegeixen la via aèria de broncoaspiracions.

Classificació cànules traqueals s/material: Plàstiques (PVC o Silicona)
Són més flexibles i biocompatibles.
Poden ser fenestrades o no, i tenir o no baló.
Són les d'elecció en pacients aguts, crítics o que requereixen ventilació mecànica.

Classificació cànules traqueals s/presència de Baló (Manguito / Pneumoflap). AMB BALÓ (CUFFED)
Indicació: Pacients amb ventilació mecànica (evita fuites d'aire) o amb alt risc de broncoaspiració (com demències avançades, disfàgia greu o alteració del nivell de consciència).
Seguretat d'infermeria: La pressió del baló s'ha de mantenir estricament entre 20 i 30 cmH₂O (o 15-22 mmHg). Una pressió superior pot col·lapsar els capil·lars de la mucosa traqueal i produir isquèmia/estenosi traqueal. Una pressió menor augmenta el risc d'aspiració de secrecions.

Classificació cànules traqueals s/presència de Baló (Manguito / Pneumoflap) SENSE BALÓ (UNCUFFED)
Indicació: Pacients estables, conscients, amb bon reflex de deglució i tos, que ja no requereixen ventilació mecànica. Minimitza el dany mecànic sobre la traquea i facilita la fonació.

Classificació cànules traqueals s/presència de fenestració
Cànules Fenestrades: Tenen un o diversos orificis (finestres) a la part posterior de la cànula externa.
Funció: Quan es retira la canulissa interna (o es posa una de fenestrada) i es desfla el baló, l'aire pot pujar cap a les cordes vocals a través de la fenestració.
Utilitat: Són essencials per al procés de buidament / deslletament (destete) de la traqueostomia i permeten al pacient parlar (fonació).
