Tema 1: OÏDA

Oïda Externa

• Constitució: Pabelló auricular i Conducte Auditiu Extern (CAE)

• (1/3 extern cartilaginós amb glàndules i pels; 2/3 interns ossis).

• Funció: Amplificar i conduir el so cap a l'oïda mitjana.

Oïda Mitjana (Cavitat timpanomastoïdal) PART I

Membrana timpànica

• Separa l'oïda externa de la mitjana.

• Té dues parts: pars tensa (més gran i resistent) i pars flàccida (superior, fina i fràgil).

Cadena de demanetes (huesecillos):

• Martell

• Enclusa (yunque)

• Estrep (estribo).

• Transmeten la vibració mecànica des del timpà fins a la còclea.

Oïda Mitjana (Cavitat timpanomastoïdal) PART II

Mastoïdes:

• Porció del os temporal (EIR) situada darrere el pabelló, plena de celdilles per ventilar l'oïda mitjana.

Trompa d'Eustaqui:

• Comunica l'oïda mitjana amb la rinofaringe. Iguala les pressions a banda i banda del timpà.

Exploració:

• Es realitza mitjançant otoscòpia (visió directa).

Oïda Interna (Laberint)

• Transforma l'ona sonora en un estímul elèctric i s'encarrega de l'equilibri perifèric.

• La informació viatja pel nervi vestibuloclear (VIII Parell Cranial).

Oïda Interna Laberint Anterior (Còclea o Caragol): Conté líquids:

• Perilinfa: Transmet la vibració de la cadena de demanetes.

• Endolinfa: Estimula les cèl·lules ciliades de l'Òrgan de Corti (receptor de l'audició), que transforma l'estímul mecànic en elèctric.

Oïda Interna Laberint Anterior (Còclea o Caragol): Processament Central

• L'escorça cerebral temporal interpreta el llenguatge (EIR).

• El sistema reticular activador processa els senyals d'alerta acústics (per això un soroll intens ens desperta), però produeix adaptació en ambients sorollosos habituals (EIR).

Oïda Interna Laberint Posterior (Equilibri)

• Utrícle i Sàcul: Perceben els moviments rectilinis (gravetat) en les seves màcules, gràcies a la membrana esteatolítica que conté els otòlits de calci (EIR).

• Conductes Semicirculars: Perceben els moviments circulars o girs en les crestes ampul·lars (EIR).

PROBLEMES DE L'AUDICIÓ: HIPOACÚSIES

L'audició normal és millor per via aèria (VA) que per via òssia (VO).

Hipoacúsia de Transmisió o Conducció

Lloc de la lesió:

• Oïda externa o oïda mitjana.

Clínica:

• El pacient té dificultat per escoltar, però entén les paraules (intel·ligibilitat conservada).

• Escolta millor per via òssia (VO) perquè s'eviten les estructures malaltes.

Causes princpals:

• Taps de cera (la més freqüent; símptomes: plenitud òtica, hipoacúsia i taponament - EIR), otitis, perforació timpànica (EIR), otoesclerosi.

Hipoacúsia Neurosensorial (HNS) o de Percepció

Lloc de la lesió:

• Oïda interna (còclea) o nervi acústic.

Clínica:

• El pacient té dificultat per oïr i també per entendre les paraules (inteligibilitat alterada - EIR). No millora en augmentar la intensitat del so. Ou malament per les dues vies, però una mica millor per l'aèria.

Causes principals:

• Presbiacúsia (degeneració per l'edat - EIR), fàrmacs ototòxics, malaltia de Ménière, meningitis, neurinoma de l'acústic, trauma acústic. No sol tenir tractament específic.

EXPLORACIÓ DE L'AUDICIÓ (EIR): Acumetria (Diapasons)

Permet diferenciar el tipus d'hipoacúsia de manera ràpida a la consulta.

Acumetria (Diapasons): Rinne

• Com es fa? Compara VO (mastoïdes) vs VA (davant l'orella).

• Pacient Sà: Positiu (+) (VA > VO)

• Hipoacúsia de Transmissió: Negatiu (-) (VO > VA)

• Hipoacúsia Neurosensorial: Positiu (+) (VA > VO, però ambdues baixes)

Acumetria (Diapasons): Weber

• Com es fa? Diapasó a la línia mitjana del crani o front.

• Pacient Sà: Indiferent (S'escolta igual)

• Hipoacúsia de Transmissió: Lateralitza a l'oïda MALALTA

• Hipoacúsia Neurosensorial: Lateralitza a l'oïda SANA

EXPLORACIÓ DE L'AUDICIÓ (EIR): Audiometria Tonal

Mesura els llindars mínims d'audició en decibels (dB).

Classificació oficial audiometria tonal:

• Normoacúsia: 0 - 20 dB

• Hipoacúsia Lleu: 21 - 40 dB (Tractament: Audífon)

• Hipoacúsia Moderada: 41 - 70 dB (Tractament: Audífon)

• Hipoacúsia Severa: 71 - 90 dB

• Hipoacúsia Profunda o Cofosi: > 91 dB (Tractament si és bilateral: Implat coclear)

Malalties oïda mitjana: Otitis Media Aguda (OMA)

• Infecció bacteriana (Neumococo, H. influenzae, M. catharralis - EIR).

• Febre, molt dolor.

• Si es perfora el timpà, apareix otorrea (supuració) i calma el dolor.

• Tractament: Antibiòtic oral. No fer servir gotes fins que hi hagi otorrea.

Malalties oïda mitjana: Otitis Mèdia Crònica i Colesteatoma

• Perforació crònica, otorrea de molt mala olor, sense dolor.

• Tractament: Quirúrgic (Timpanoplàstia).

⚠ Cures Post-Timpanoplàstia (EIR)

Evitar canvis de pressió a l'oïda mitjana:

• Mantenir la boca oberta en tossir o estornudar (EIR).

• Evitar mocar-se el nas amb força.

• No viatjar en avió ni fer activitats aquàtiques.

Malalties oïda mitjana: Otoesclerosi

• Malaltia hereditària, més freqüent en dones.

• Fixació de l'estrep a la finestra oval per os esponjós (EIR).

• Produeix hipoacúsia de transmissió.

• Tractament: Estapedectomia (pròtesi).

Malalties Oïda Interna i Equilibri: Vértigen Posicional Paroxístic Benigne (VPPB)

• La causa més freqüent de vértigen perifèric.

• Girs de segons de durada provocats pel moviment del cap.

• Es deu a otòlits desplaçats als conductes semicirculars.

• Tractament: Maniobres de recol·locació d'otòlits (complicació típica: la recurrència - EIR).

Malalties Oïda Interna i Equilibri: Síndrome / Malaltia de Ménière

Tríada fluctuant de:

Tinnitus (acúfens) + Crisi de vértigen duradora + Hipoacúsia neurosensorial, sovint amb sensació de plenitud òtica (EIR).

Es produeix per un augment de l'endolinfa (hydrops endolinfàtic).

• Tractament de la crisi: Repòs absolut en ambient tranquil i sedants vestibulars (Diazepam).

• Manteniment: Diürètics i corticoides.

Malalties Oïda Interna i Equilibri: Paràlisi Facial Perifèrica (de Bell)

• Alteració del VII parell cranial (Nervi facial).

• El pacient presenta paràlisi de tota la meitat de la cara afectada (no pot arrugar el front, ni somriure, ni tancar l'ull).

• Prioritat d'infermeria: Protecció ocular (llàgrimes artificials de dia, oclusió amb gasa i esparadrap de nit per evitar úlceres cornials).

🫁 REVISIÓ DE LES CÀNULES TRAQUEALS (Conceptes Clau)

En pacients sotmesos a una traqueostomia, l'elecció i maneig de la cànula és vital.

Es classifiquen principalment segons tres característiques bàsiques:

Classificació cànules traqueals s/material: Metàl·liques (Plata o acer - Tipus Jackson)

• Són rígides, no tenen baló.

• Consten de tres peces: cànula externa, canulissa (manteniment i neteja) i guia/mandrí.

• S'utilitzen en pacients crònics ja estabilitzats.

• No permeten la connexió a ventilació mecànica ni protegeixen la via aèria de broncoaspiracions.

Classificació cànules traqueals s/material: Plàstiques (PVC o Silicona)

• Són més flexibles i biocompatibles.

• Poden ser fenestrades o no, i tenir o no baló.

• Són les d'elecció en pacients aguts, crítics o que requereixen ventilació mecànica.

Classificació cànules traqueals s/presència de Baló (Manguito / Pneumoflap). AMB BALÓ (CUFFED)

• Indicació: Pacients amb ventilació mecànica (evita fuites d'aire) o amb alt risc de broncoaspiració (com demències avançades, disfàgia greu o alteració del nivell de consciència).

• Seguretat d'infermeria: La pressió del baló s'ha de mantenir estricament entre 20 i 30 cmH₂O (o 15-22 mmHg). Una pressió superior pot col·lapsar els capil·lars de la mucosa traqueal i produir isquèmia/estenosi traqueal. Una pressió menor augmenta el risc d'aspiració de secrecions.

Classificació cànules traqueals s/presència de Baló (Manguito / Pneumoflap) SENSE BALÓ (UNCUFFED)

Indicació: Pacients estables, conscients, amb bon reflex de deglució i tos, que ja no requereixen ventilació mecànica. Minimitza el dany mecànic sobre la traquea i facilita la fonació.

Classificació cànules traqueals s/presència de fenestració

Cànules Fenestrades: Tenen un o diversos orificis (finestres) a la part posterior de la cànula externa.

• Funció: Quan es retira la canulissa interna (o es posa una de fenestrada) i es desfla el baló, l'aire pot pujar cap a les cordes vocals a través de la fenestració.

• Utilitat: Són essencials per al procés de buidament / deslletament (destete) de la traqueostomia i permeten al pacient parlar (fonació).