TEMA A1. Història de Catalunya (part I)

Quines són les restes humanes més antigues trobades al territori català?
R: L'home de Talteüll,i la mandíbula de Banyoles,

talteüll, al Rosselló, de fa uns 450.000 anys
i la mandíbula de Banyoles, de fa uns 70.000 anys.

civilització basada en una economia agrària de:
ciutat era l’element clau de l’organització política i vital fou:

blat, vinya i olivera
tarraco

El sistema econòmic i social romà es basava en:

l’esclau, que es dedicava al treball agrícola o a la producció artesanal.

La crisi del sistema socioeconòmic esclavista, a conseqüència de:

la paralització de l’expansió militar. comporta: ruralització de la societat,transformació dels esclaus en colons, adopció d’una estructura política

Entre els segles V i VIII, els visigots van conformar una entitat política peninsular:

monàrquica amb Toledo com a capital,
711, bandes armades del nord d’Àfrica entraren a la Península, derrotaren els visigots i, ràpidament, ocuparen el territori.

quan es produí la ocupació sarraïna dels territoris catalans:

720 ja s’havia produït l’ocupació sarraïna dels territoris catalans.

quan es produi el neixament de catalunya:

El naixement de Catalunya se situa entre els segles IX i X.
e la Marca Hispànica que va impulsar Carlemany.

Quins fets van emmarcar el territori conegut com la Catalunya Vella i quins territoris comprenia?

El lliurament a Carlemany de la ciutat de Girona (785) i la conquesta de Barcelona (801) en van emmarcar el territori, que aglutinava els territoris pirinencs i els compresos entre el:
- el Llobregat i el Cardener,
- el Segrià mitjà i la Conca de Tremp.

Guifré el Pilós quines 2 coses va fer:

• fundador del casal de Barcelona, reuní diferents comtats i repoblà les planes interiors de la Catalunya central.

Quins dos fenòmens van portar a una Catalunya políticament independent?

• Procés hereditari del poder comtal (els comtes passen el poder de pares a fills).

• Desvinculació final dels comtes catalans de la monarquia franca, cap al 988, amb el comte Borrell II.

Els segles _______ signifiquen la ⇒ consolidació definitiva de Catalunya com una unitat política d’estat feudal, independent

XI i XII

Catalunya Nova durant el segle XII (1148 )que porta fins a la frontera de:

tortosa, lleida i fraga

quan es forma la Confederació Catalanoaragonesa i que es perd ?

El 1137, Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d’Aragó, filla de Ramir el Monjo,
es va poder mantenir foren els drets sobre Occitània.

Què va provocar l'expansió de l'heretgia càtara i què va significar la batalla de Muret?

Cap a finals del s. XII i inicis del s. XIII, l'expansió de l'heretgia dels càtars/albigesos va desencadenar un procés bèl·lic entre el papa Innocenci III i el rei de França contra els catalans. La batalla de Muret, on va morir el rei Pere el Catòlic, va significar la fi del domini catalanoaragonès sobre aquestes terres.

Quines conquestes va dur a terme Jaume I el Conqueridor i en quines dates?

Mallorca, Menorca i Eivissa (1229-1235); València (1232-1244), aturant-se a Alacant-Múrcia per acord amb Castella.

Van conquerir territoris mediterranis: Sardenya, Sicília, Nàpols, els ducats grecs d'Atenes i Neopàtria, i instal·lacions comercials al nord d'Àfrica.

Què eren les Corts Catalanes i quines funcions tenien?

Assemblea política amb els tres braços (nobiliari, eclesiàstic i reial). Funcions: legislatives, aprovar impostos, assessorar el monarca i negociar privilegis a canvi de subsidis.

Què era la Diputació del General (Generalitat) i quan va néixer?

Va néixer al s. XIV com a representació permanent de les Corts, formada per tres diputats (un per braç) i tres oïdors de comptes. Executava les decisions de les Corts, defensava constitucions i lleis, i recaptava subsidis i impostos.

P: Què era el Consell de Cent?

L'assemblea de govern de Barcelona, formada per cent prohoms representants dels estaments de la ciutat (burgesia comercial, mercaders, menestrals), amb funció consultiva i de control sobre els cinc consellers que governaven la ciutat.

motius crisi de la baixa edat mitjana

CRISI ECONÒMICA I DE POBLACIÓ (S’havia arribat a un sostre productiu que no podia alimentar una població que havia crescut. Això feia que qualsevol mala collita desencadenés crisis de subsistència. )
CRISI SOCIAL CRISI POLÍTICA

Usatges

conjunt de lleis creades al segle XI pel comte Ramon Berenguer IV. Són normes que regulaven les relacions entre senyors i homes de dues classes socials.

L'heretgia

idea o ensenyament que va en contra dels dogmes (les veritats absolutes) d'una religió

pesta negra, a partir de

1348

La Guerra dels Remences finalitzà amb la Sentència

De guadalupe el 1486, que va resoldre el conflicte entre els pagesos i els senyors feudals.

crisi política.

La mort de Martí l’Humà sense descendència, l’últim rei de la casa de Barcelona, forçà el 

Compromís de Casp (1412), en què s’elegí Ferran d’Antequera, de família castellana, com a rei de la corona d’Aragó. I després de la decadència ve la Guerra dels Segadors

fenomen del bandolerisme:

la petita noblesa arruïnada per la crisi, gran fama, com Joan Serrallonga o Perot Rocaguinarda

Un dels fets més transcendentals del segle xvii 17 fou la:

la Guerra dels Sagadors 1640 7 de juny de 1640

elements causants guerra dels sagadors:

primer lloc, la Guerra dels Trenta Anys a Europa, segon lloc, les mateixes dificultats de la hisenda reial. comte duc d’Olivares uniformitzar l’imperi i imposar les lleis castellanes llei d’armes (Catalunya havia d’aportar a l’exèrcit una gran quantitat d’homes i de diners.)

qui va aprofitar la revolta dels sagadors que no tenia un caràcter patriòtic, ni anticastellà, sinó que expressava el malestar popular va aprofitar

Pau Claris al davant de la Generalitat, li van donar el tomb convertint-la en una confrontació contra la política del comte duc

Què va passar amb la revolta social i quin paper hi va tenir Lluís XIII?

La revolta social es va convertir en una revolta política i una guerra de separació. Les autoritats catalanes van buscar l'ajut de França, i el seu rei, Lluís XIII, fou reconegut com a comte de Barcelona.

Amb quin tractat va acabar la Guerra dels Segadors 1640 i quines conseqüències territorials va tenir?

Amb la Pau dels Pirineus (1659). Catalunya va seguir pertanyent a la monarquia hispànica, mentre que França es va quedar amb els comtats del Rosselló, la Cerdanya, el Vallespir i el Conflent.

Què va passar arran de la mort de Carles II el 1700 i quina va ser la reacció internacional?

l 1702 començava la Guerra de Successió i el 1703, a Viena, l’arxiduc Carles es va proclamar rei de la monarquia hispànica. La raó d’aquest rebuig internacional era que Anglaterra no veia amb bons ulls que una mateixa família regnés a França i als territoris de la monarquia hispànica.

Què era el Pacte de Gènova (1705) i per quines 4 raons Catalunya el va signar?

El 20 de juny de 1705, Catalunya va pactar amb Anglaterra donar suport a l'arxiduc Carles a canvi d'ajut militar i defensa de les constitucions catalanes. Raons: 1) desconfiança cap a la monarquia francesa centralista; 2) sentiment antifrancès arran de la Guerra dels Segadors; 3) repressió del virrei Velasco; 4) admiració pel model holandès i anglès.

motiu del gir internacional en la guerra de successió i tractar que va derivar

la mort del emperador i l’ascens de l’arxiduc carles al tron imperial. Tractat d’utretch 1713

Data i decret que va abolir les institucions catalanes davant Felip V?

11 setembre 1714. I Decret de nova planta 1716 va imposar absolutisme i centralització

evolució de la població de catalunya 1712 - 1787

de 470 a 900 mil habitants

causes principals pel creixement demogràfic de catalunya al segle XVIII 18:

Redució mortalitat catastrófica | alt creixament vegetatiu | tansformacions agràries

al 1700 L’agricultura catalana va tenir una prosperitat rellevant que es basà en tres processos:

explotació de noves terres | nous utillatges, les millors tècniques agrícoles, l’extensió del regadiu | utilització d’adobs.

Cap al final de segle VXIII 18, es va començar a popularitzar el:

treball sobre el cotó, que a la llarga serà el motor de la naixent indústria catalana, quan veiem aparèixer la primera fàbrica d’indianes (teixits de cotó estampats), que significà l’inici d’una renovació tecnològica en el camp de la filatura, preludi de les transformacions tècniques posteriors.