Tema 6: Metabolisme del Calci i Paratiroides

Les Tres Hormones Reguladores

L'equilibri del calci i del fòsfor (metabolisme fosfocàlcic) depèn d'un "trio" hormonal. Has de saber què fa cadascuna al ronyó, a l'intestí i a l'os:

• Vitamina D (Calcitriol)

• PTH (Paratohormona)

• Calcitonina

Vitamina D (Calcitriol)

Té un metabolisme molt preguntat. Necessita passar per la pell i patir dues hidroxilacions per activar-se:

1. Pell: El 7-dehidrocolesterol es transforma en Colecalciferol gràcies a la radiació ultraviolada.

2. Fetge (1a Hidroxilació): Es converteix en 25-hidroxi-vitamina D.

3. Ronyó (2a Hidroxilació): Gràcies a l'enzim 1-alfa-hidroxilasa, es converteix en 1,25-dihidroxi-vitamina D, que és la forma activa (EIR).

• Efecte global: Hipercalcemiant i Hiperfosfatemiant. Ho absorbeix tot tant a l'intestí com al ronyó. La seva funció principal és introduir calci i fòsfor a l'os (mineralització).

PTH (Paratohormona)

Es fabrica a les 4 glàndules paratiroides (detràs del tiroide). La seva missió és "rescatar" calci per a la sang a qualsevol preu quan nota que està baix.

• Com actua?: Va a l'os i activa la resorció òssia (destrueix os para alliberar calci i fòsfor). Al ronyó, reabsorbeix el calci però elimina el fòsfor (és fosfatúrica). A més, estimula el ronyó per activar la Vitamina D, augmentant de forma indirecta l'absorció intestinal.

• Efecte global: Hipercalcemiant i Hipofosfatemiant (¡Pregunta típica!).

Calcitonina

Es fabrica a les cèl·lules C o parafol·liculars del tiroide (EIR). És l'hormona "antagonista" de la PTH, encara que és molt poc potent.

• Efecte global: Hipocalcemiant i Hipofosfatemiant (baixa tots dos perquè frena la destrucció de l'os i els elimina pel ronyó).

Hipocalcèmia (Calci < 8.5 mg/dl): CAUSES PRINCIPALS

• La més freqüent en la pràctica infermera és l'hipoparatiroïdisme postquirúrgic (després d'una tiroidectomia o cirurgia de coll, per extirpació accidental o "estorbament" de les paratiroides).

• Altres causes són el dèficit de vitamina D i la hipomagnesèmia.

Hipocalcèmia (Calci < 8.5 mg/dl): Clínica (¡Crucial per al EIR!)

El calci baix produeix hiperexcitabilitat neuromuscular i alteracions de la conducció cardíaca:

• Parestèsies (formigueig) al voltant de la boca i als dits.

• Hipertonia, espasmes musculars, tetània i fins i tot convulsions.

• ECG: Produeix una prolongació de l'interval QT, cosa que predisposa a arítmies greus.

Hipocalcèmia (Calci < 8.5 mg/dl): Signes Exploratoris Clàssics (Aprendre de memòria): Signe de Trousseau (EIR repetit)

• S'infla el maneguet de la tensió arterial per sobre de la PAS (uns 20 mmHg més) durant 3 minuts.

• Si el pacient té hipocalcèmia, la isquèmia transitòria provoca un espasme carpopedial (la mà adopta la postura de "mà en lletgassa" o de llevadora, flexionant el teixit del canell i les articulacions metacarpofalàngiques).

Hipocalcèmia (Calci < 8.5 mg/dl): Signes Exploratoris Clàssics (Aprendre de memòria): Signe de Chvostek

• Es dona un petit cop (percussió) sobre el nervi facial, just davant del lòbul de l'orella.

• Si és positiu, produeix una contracció o espasme involuntari dels músculs facials del mateix costat.

Cures d'Infermeria Postquirúrgiques (Molt preguntat)

En qualsevol pacient operat de tiroide o paratiroide, la infermera ha de realitzar el signe de Trousseau una vegada per torn durant les primeres 48 hores per detectar de forma precoç una hipocalcèmia asintomàtica abans que derivi en una tetània greu.

Hipercalcèmia (Calci>10.5 mg/dl): CLÍNICA

És l'escenari oposat. Produeix un efecte "sedant" o de disminució de la excitabilitat neuromuscular.

• Hiporreflexia (reflexos lents), hipotonia muscular, astènia, Dynamic constipació (estrenyiment), nàusees i vòmits.

• A nivell cardíac genera un escurçament de l'interval QT (EIR).

• A més, provoca una gran deshidratació a causa de que el calci sobrant al ronyó genera una diabetis insípida nefrogènica (el pacient orina moltíssim, té poliúria).

Hipercalcèmia (Calci>10.5 mg/dl): TTMENT.

El 1r i més urgent és la rehidratació intensa amb serum salí per diluir el calci i forçar la seva eliminació.

També es fan servir diürètics de nansa (furosemida) per ajudar a eliminar-lo, calcitonina en agut o bisfosfonats si és d'origen tumoral.