Tòpics literaris

Amor post mortem

(amor) L'amor perdura després de la mort, es seguirà estimant

Tempus fugit

(pas del temps) El temps passa sense remei. El temps fuig de forma implacable i tot ho destrueix. Tòpic que adverteix del pas el temps: la vida és fugaç, el temps passa de pressa i, al cap, ens espera inexorablement la mort.

Carpe diem

(pas del temps) Aprofita el moment, no et preocupis pel futur.

Vita flumen

(riu): (pas del temps) La vida, com un riu, està en moviment i transformació continus.

Contempus mundi

(menyspreu d'un món ple de dolor) Menyspreu de la vida terrenal, que no és més que una vall de llàgrimes i de dolor. De lo dolent que és aquest món

Aurea mediocritas

(mediocritat daurada): (moderació en la vida) Tòpic que elogia la moderació en la vida. Per a viure feliç (que per a Horaci vol dir, també, viure en pau) el més convenient és defugir els extrems: ni tenim massa èxit, diners i posició, ni viure en la misèria. Elogi de la vida sense excessos, amb només el necessari. És, en part, una lloança a la vida quotidiana. Buscar el terme mig a les coses, ni exces ni res

Descriptio puellae

(descripció de la bellesa ideal) Descripció idealitzada de la dona/noia, tot seguint la moda de cada època.

Donna angelicata

(descripció de la bellesa ideal) És un tòpic del renaixement que presenta la dona com un símbol de perfecció. L'harmonia i la proporció son els dos pilars fonamentals dels cànons de bellesa del renaixement. La donna angelicata simbolitza la dona pura, alegoria de perfecció espiritual, virtuosa, honesta i discreta que, alhora, té aquests trets físics: pell clara, cabell ros i larg, llavis rosats, és l'aspecte de l'àngel. Aquesta bellesa externa és el reflex de la interior i és la imatge era especular de la divinitat.

Beatus ille

(amor per la naturalesa i la vida senzilla) Feliç aquell que viu relaxadament al camp, lluny de les preocupacions de la ciutat.

Locus amoenus

(amor per la naturalesa i la vida senzilla) Lloc ideal, paradisíac, on l'home entra en harmonia amb la natura.

Homo viator

(coneixement) L'home viatger, la vida vista com un viatge sense retorn que aporta saviesa.

Memento mori

(mort, vida efímera) Recorda que moriràs, caràcter alliçonador de la mort perquè ens recorda la fragilitat de l'ésser humà.

vita somnium

(mort, vida efímera) La vida és un breu somni. Una il·lusió efímera.

Omnia mors aequat

(mort igualitària) La mort no respecta jerarquies ni classes socials.

Quotidie morimur

(mort) Llatinisme que significa "cada dia morim" Fa referència al tópic literari que mostra que tot ens porta inevitablement a la mort, perquè cada dia que passa estem més a prop de morir.

Somnium, Imago mortis

(el somni, imatge de la mort) Es refereix a la imatge del cos d'una persona quan dorm, en actitud de repòs: la mateixa que quan una persona mor.

Ubi sunt

(enyorança del passat) On són les persones i allò que veren viure un dia? Tòpic plantejat en forma de preguntes retòriques que interroguen sobre el destí de persones que ja han mort: només en queda el record.

Theatrum mundi

(recreació de la realitat) Tòpic literari que interpreta la realitat com una obra de teatre que ja ha estat escrita, en què cada persona representa un o més papers sobre un escenari. Des d'aquesta perspectiva, s'entén que tots els éssers humans som actors que ens amaguem darrere d'una màscara.

Vanitas vanitatum

(recreació de la realitat) il·lusori de la vida humana que ens fa creure que tot té un sentit, però que no és més que una vanitat que comporta sofriment.

Venatus amoris

(cacera d'amor) La relació amorosa és presentada amb la idea que l'ésser estimat ha de ser caçat.