Repàs de Microbiologia (Temes 8-18)

Flashcards de vocabulari basades en els apunts de la assignatura de Microbiologia, cobrint des dels fonaments històrics i estructurals fins a la genòmica, el metabolisme i la virologia.

Microbiologia

Ciència que estudia la vida microscòpica, també coneguda com a microbis.

Antony van Leeuwenhoek

Considerat el pare de la microbiologia per dissenyar microscopis simples de gran qualitat que van permetre observar protozous, bacteris, espermatozous i glòbuls vermells.

Biogènesi

Principi establert per Louis Pasteur que postula que tot ésser viu prové d’un altre ésser viu, refutant la teoria de la generació espontània.

Robert Koch

Científic que el 1876 va demostrar que els microorganismes són els causants de les malalties.

Rhizobium

Gènere de bacteris que fixen el nitrogen atmosfèric al sòl, establint relacions simbiòtiques amb les plantes.

Trichoderma

Fong utilitzat com a fertilitzant i pesticida biològic que redueix la necessitat de productes químics nocius en l'agricultura.

Fusarium

Fong filamentós utilitzat en la indústria alimentària per produir proteïna vegetal coneguda com a Quorn.

Penicillium chrysogenum

Espècie de fong utilitzada per a la producció industrial de l'antibiòtic penicil·lina.

Bicapa lipídica (Bacteris)

Estructura de la membrana citoplasmàtica formada per fosfolípids amb enllaços èster.

Monocapa lipídica (Arqueus)

Estructura de membrana única de certes arquees formada per cadenes isoprenoides i enllaços èter, que aporta gran resistència a condicions extremes.

Peptidoglicà (Mureïna)

Estructura rígida de la paret cel·lular bacteriana que protegeix la cèl·lula de la lisi osmòtica; és el component principal en bacteris Gram + (90 \text{%}).

LPS (Lipopolisacàrid)

Molècula complexa de la membrana externa dels bacteris Gram-negatius que actua com a component clau en la seva virulència.

Magnetosomes

Inclusions intracel·lulars que permeten a determinats bacteris orientar-se i traçar rutes a través del camp magnètic terrestre.

Endospores

Estructures de resistència extrema formades per bacteris com Bacillus o Clostridium per sobreviure a condicions adverses, caracteritzades per la presència d'àcid dipicolínic.

Topoisomerasa Tipus II (DNA girasa)

Enzim que provoca el trencament de les dues cadenes de DNA per introduir superenrotllament negatiu, facilitant la compactació del genoma.

Plasmidi de transferència (Gens tra)

Segments de DNA circular que contenen gens responsables de la formació del pilus sexual i la transferència de material genètic per conjugació.

Integrons

Elements genètics que contenen una integrasa i un lloc específic d'integració per capturar i expressar gens, sovint de resistència a antibiòtics.

Auxòtrof

Cepa mutant que ha perdut la capacitat de sintetitzar un nutrient essencial i requereix que aquest s'afegeixi al medi de cultiu.

FtsZ

Proteïna homòloga a la tubulina que es localitza al centre de la cèl·lula per formar l'anell Z esencial per a la divisió binària.

Psicrofil

Microorganisme amb un creixement optimitzat a temperatures baixes, amb un pic al voltant dels $4^\text{o} \text{C}$.

Halòfil extrem

Microorganisme que requereix concentracions molt elevades de sal per créixer i que mor en entorns amb baixa salinitat.

Anaerobi facultatiu

Organisme capaç de realitzar respiració aeròbica en presència d'oxigen, però que pot sobreviure mitjançant fermentació o respiració anaeròbica si aquest manca.

Esterilització

Procés de control microbià que elimina totes les formes de vida, incloses les endospores bacterianes.

$eta$-lactàmics

Família d'antibiòtics, com la penicil·lina, que bloquegen la síntesi de la paret bacteriana.

Quimioautotròfia

Tipus de nutrició on l'organisme obté energia de l'oxidació de compostos inorgànics ($NH_3$, $H_2 S$, etc.) i utilitza el $CO_2$ com a font de carboni.

Cicle de Calvin

Via metabòlica utilitzada pels organismes autòtrofs per a la fixació del carboni inorgànic en matèria orgànica.

Virió

Forma extracel·lular d'un virus que consisteix en el genoma protegit per una càpsida, encarregada de la transmissió entre hostes.

Simetria icosaèdrica

Morfologia vírica amb $20$ cares triangulars i $12$ vèrtexs, típica de molts virus animals.

Transcriptasa inversa

Enzim present en retrovirus que sintetitza DNA a partir d'un motlle de RNA.

Calba (pfu)

Zona clara de lisi cel·lular en una monocapa confluent de cèl·lules que indica una infecció vírica amb èxit; s'usa per calcular el títol del virus.

Profag

Genoma d'un virus temperat que es troba integrat en el cromosoma de la cèl·lula hoste durant l'estat de lisogènia.

Prions

Partícules proteiques infeccioses que provoquen malalties neurològiques en animals mitjançant el plegament erroni de la proteïna nativa $PrP^C$.

Sistema Binomial

Mètode de nomenclatura científica que identifica cada espècie amb dos noms en llatí: el gènere (majúscula) i l'espècie (minúscula).

Cianobacteris

Grup de bacteris fotòtrofs que realitzen la fotosíntesi oxigènica utilitzant clorofil·la $a$.

Sergéi Winogradsky

Considerat el pare de la microbiologia del sòl, descobridor de la quimioautotròfia i creador de la columna que porta el seu nom.

Llei del Mínim de Liebig

Llei ecològica que afirma que el creixement d'un microorganisme està limitat pel nutrient que es troba en menor quantitat en comparació amb les seves necessitats.

Rizosfera

Zona del sòl directament influenciada per les arrels de les plantes on es produeix una activitat microbiana molt intensa.