LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

0.0(0)
studied byStudied by 0 people
learnLearn
examPractice Test
spaced repetitionSpaced Repetition
heart puzzleMatch
flashcardsFlashcards
Card Sorting

1/42

encourage image

There's no tags or description

Looks like no tags are added yet.

Study Analytics
Name
Mastery
Learn
Test
Matching
Spaced

No study sessions yet.

43 Terms

1
New cards

Com va ser el cop d’estat entre el 17 i 18 de juliol del 1936? Quins generals es van insurgir? Que va passar amb Sanjurjo?

  • Havia de ser un pronunciamiento

  • No va tenir èxit d’entrada

  • Generals s'insurgeixen →Manuel Goded a Mallorca, Francisco Franco a Canàries, Gonzalo Queipo de Llano a Sevilla, Emilio Mola a Pamplona

  • 19 de jul. → Franco vola al Marroc

  • 20 de juliol → General Sanjurjo mor en un accident d’avió (la majoria de les persones que podien “tapar” a Franco van morir misteriosament)

2
New cards

Com va reaccionar el govern republicà? Com es divideix Espanya?

  • Algunes institucions republicanes armen als sindicats i partits del FP per impedir l’èxit del pronunciament militar (excepte a Gibraltar, Ceuta i Melilla)

  • El país queda dividit en 2: rebels triomfen a l’Espanya rural i la resta del país es manté fidel a la República.

3
New cards

Quines van ser les primeres operacions militars?

  • Alemanya (Hitler - nazi) i Itàlia (Mussolini - feixista) proporcionen avions per ajudar a Franco i les seves tropes per creurar → prioritat: Madrid

  • Bloqueig naval (Força naval - “navy”) de l’estret de Gibraltar per impedir l’arribada de l’Exèrcit Àfrica.

  • Dictadura portugesa de Salazar ofereix ajuda als sublevats

  • França ofereix un suport “relaxat”, actuen prudentment (no ajuda tant)

  • Sublevats conquereixen Irun

  • Campanya d’Extremadura (”Columna de la mort”) avança des de Sevilla, per Extremadura i cap a Madrid ((Batalla de Guadarrama)

  • S’atura el cop a Madrid perquè les milícies surten cap a la serra i aturen a Mola

  • Milícies surten ràpidament de Cat cap al front d’Aragó

  • S’atura el cop d’estat a BCN

  • Intent fallit de recuperar mallorca

4
New cards

Quines tàctiques imparteixen els sublevats?

Els sublevats imparteixen tàctiques com la deshumanització i la violència sexual. Era una repressió sistemàtica.

5
New cards

Quines persones formaven part dels “sublevats/insurrectes”?

Militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes (carlins) i individus en contra de les reformes de la República. Nacionals i catòlics (Nacionalcatòlic)

6
New cards

Quines persones eren lleials a la República?

classes populars (obrers, empleats, petita burgesia, pagesos sense terres), classes mitjanes republicanes i intel·lectuals i artistes. Los “rojos”

7
New cards

Qui era Antonio Vallejo-Nájera? Amb qui tenia bones relacions? Que feia en les revistes científiques?

  • doctor “Mengele español” → experimentava amb inividus en els camps de concentració,

  • Exaltació de la “cruzada” (guerres religioses impulsades per l’església) -

  • Bones relacions amb Franco

  • Falange, racista, antisemita i nacionalcatòlic

  • Va escriure sobre la degeneración (deshumanització) de la raza española

  • Revistes científiques on parlava de la ideologia d’esquerres (”rojos”) com una patologia (una cosa mala → deshumanització…) segrest de nadons (pares marxistes amb fills → robar nadons → “alliberar” la societat de que hi hagin més individus marxistes)

8
New cards

Exemples de persones que van ser assassinades durant la repressió feixista

  • Federico Garcia Lorca (1989-1936): Poeta/dramaturg - es refugeix amb amics falagnistes, 16 d’agost 1936 el detenen perquè és denunciat per un exdiputat de la CEDA (acusat per ser espia de Rússia, funcionari de la República i per homosexual) i va ser afusellat

  • Antoni Benaiges Nogués (1903-1936): Mestre de tarragona - militant de l’UGT, escrivia reivstes d’esquerres + mètodes pedagògics “innovadors”, el van afusellar - contra la manera d’actuar (Franquisme: volen educació en mans de l’església)

  • Maravillas Lamberto (1922-1936): Filla d’un militant de la UGT - ella i el seu pare van ser assassinats

9
New cards

Quan es va formar la Junta de Defensa Nacional? Qui en formava part i què van fer?

  • 24 de juliol 1936 - Junta de Defensa Nacional (conjunt de generals de l’exèrcit dins del bàndol de Franco)

  • Presidit per general Miguel Cabanellas

  • Prohibició de partis i sindicats de classe, suspensió de la constitució i paralització de la reforma agrària

10
New cards

Per què i quan es va escollir a Franco com a cap de l’Alzamiento?

Popularitat i influència de Franco → 30 de setembre 1936 cap de l’Alzamiento (cop d’estat) concentració de tots els poders de l’estat a Franco.

11
New cards

Què va fer Franco l’octubre del 1936?

Franco dissol la Junta de Defensa Nacional → oct 1936 crea Junta Técnica del Estado (govern presidit per Franco)

12
New cards

Quin és el partit únic de Franco? Quan es va fundar? Quin decret ho va permetre?

Abril de 1937 → Partit únic de Franco juntant la gent que li donava suport (ho va fer gràcies al (Decret d’unificació)) → Falange Española Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET de las JONS) - Franco vol domini absolut sobre la política del seu territori

13
New cards

Com es posicionaven els bisbes d’Espanya?

Juliol 1937 → carta pastoral col·lectiva dels bisbes d’Espanya donen suport a Franco

14
New cards

Quines mesures aplica el règim franquista respecte al matrimoni i l’Església?

  • Derogació matrimoni civil i el divorci (”viure en pecat” i fills no reconeguts per l’estat si pares s’han casat amb matrimoni civil — delicte d’infidelitat per parelles divorciades durant la República que se n’havien anat amb altres persones)

  • Culte religiós a l’escola i a l’exèrcit (Promoure adoctrinament religiós catòlic)

  • Contribució estatal per al clero (finançament a l’Església)

15
New cards

Què va passar amb la Junta Tècnica del Estado el gener del 1938?

Desapareix la Junta Tècnica del Estado i es forma el 1r govern (oficial) → Franco com a cap d’estat i president del govern.

16
New cards

Què fa el govern de Franco el gener del 1938 quan es forma el 1r govern?

  • Abolició de la legislació laboral (Jurats mixtos, jornada 8h…)

  • suspensió de llibertats (sindical, política, religiosa - no llibertat de culte)

  • supressió d’estatuts d’autonomia

  • restabliment de pena de mort

17
New cards

Quina va ser la primera llei fonamental del “Moviment” (franquisme) que s’estableix el març del 1938?

Fuero del Trabajo → canvi de legislació laboral de la República prohibeix vagues i altres tipus de reivindicacions obreres. Creació d’un sindicat únic.

18
New cards

Va tenir èxit el cop d'estat a Catalunya?

No.

  • Gent ya sospitava un cop d’estat (preparació CNT i Govern de la Generalitat feia plans per evitar-ho - a priori: Comitè de preparació revolucionària de BCN)

  • CNT-FAI tenia vigilades les casernes militars (llocs on viuen els militars) per intentar entrar en cas d’alguna emergència per aconseguir armes → formació de barricades.

  • Goded (que va volar desde Mallorca) va ser detingut i el van obligar a fer una transmissió de ràdio per comunicar a la resta de sublevats/insurrectes a Catalunya que es rendeixin → es va cap a Uruguay (com a presoner) i i després de la derrota a Barcelona, la resta de sublevats a Catalunya es van rendir.

19
New cards

Que va fer la república amb els exèrcits?

República va dissoldre les unitats militars els exèrcits → càrrec de milícies (grups armats no professionals). Els carrers queden en mans dels sindicats.

20
New cards

Quin organisme va substituir l’exèrcit regular? Qui en formava part?

Comitè central de milícies antifeixistes (CNT-FAI) : nou organisme, no hi ha exèrcit. Integrat per representants de totes les forces polítiques esquerranes i sindicals (forces oposades als insurrectes) que fan front (combaten) a l’amenaça feixista.

21
New cards

Explica la situació del govern de la República. Qui era el president de la República? I del govern?

  • Mantenció del gov. de la Rep. (Azaña continuava sent president)

  • Casares Quiroga dimiteix el 18 de juliol → Diego Martínez Barrio dimiteix el 19 de juliol després de no poder convèncer Mola d’aturar el cop → José Giral nomenat el 19 de juliol

22
New cards

Quines mesures pren José Giral?

  • Demanar armes al govern del FP de França i la Unió Soviètica

  • Destitueix funcionaris sospitosos de donar suport als sublevats

  • Dicta mesures contra la repressió contra sospitosos de col·laborar amb el franquisme

23
New cards

A quina figura important que formava part del bàndol insurrecte va afusellar el bàndol republicà el 20 de novembre del 1936?

A José Antonio Primo de Rivera (fundador de la falange)

24
New cards

Quines mesures revolucionaries va establir el bàndol republicà?

  • Municipalitzar, pagar el lloguer (no al propietari - no hi ha)

  • Creació del Consell de l’Escola Nova Unificada (renovar l’ensenyament - canviar, noves metodologies)

  • Major d’edat → 18 anys (a priori: 23 anys)

  • Legalització de l’avortament durant els 3 primers mesos de l’embaràs

25
New cards

Que feia el comitè local i les províncies populars? (abans del govern de Caballero i Negrín)

  • Administren ajuntaments

  • Assistència social

  • Mílicies populas

  • Assumeixen l’ordre públic

  • comunicacions

  • abusen del poder

26
New cards

Quan es va dissoldre el Comitè Central de Milícies Antifeixistes? Per què?

1 d’octubre del 1936.

Hi ha una dificultat de coordinar els comitès i hi havia enfrontaments polítics entre esquerres (PSUC, ERC, etc.) vs. (CNT, POUM). Es crea un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas.

PSUC - partit socialista unificat de Catalunya

POUM - Partit obrer d’unificació marxista

ERC - Esquerra Republicana de Catalunya

CNT - Confederació Nacional del Treball

27
New cards

Què va passar amb els membres del govern de la República? Què passa amb el president del govern?

  • Azaña continuava sent president de la República

  • Casares Quiroga dimiteix el 18 de juliol 1936

  • Diego Martínez Barrio dimiteix el 19 de juliol 1936 després de no poder convèncer Mola d’aturar el cop → José Giral nomenat el 19 de juliol - entrega armes al poble

28
New cards

Quines mesures pren José Giral quan es torna president del govern de la República? Quan dimiteix?

  • Demanar armes al govern del Front Popular de França i la Unió Soviètica

  • Destitueix funcionaris sospitosos de donar suport als sublevats

  • Dicta mesures contra la repressió contra sospitosos de col·laborar amb el franquisme

  • 3 de setembre de 1936 es perd Toledo i Giral dimiteix

29
New cards

Quan es va formar el govern de Largo Caballero i quant va durar? Què volia fer? Quins canvis va aplicar?

  • 5 de Septembre 1936 - maig 1937

  • Volia crear un govern que intentes incloure tots els partits per lluitar contra el feixisme (aliança antifeixista) → socialistes, comunistes, republicans, ERC, anarquistes, etc.

  • 5 de nov. s’incorporen ministres anarquistes → Frederica Montseny (1a dona ministra a Europa)

  • Desapareix progressivament les juntes i comitès → Comitès locals van ser substituïts per ajuntaments (Treure poders al comitès locals)

  • Militarització de milícies

  • Enfrontaments dins del govern, sobretot amb el sector comunista

30
New cards

Explica els fets de maig del 1937 a Barcelona. Quins partits/grups d’esquerres es van enfrontar? Que volen establir els comunismes per col·laborar amb el govern?

  • Enfrontament entre: POUM + anarcosindicalistes (FAI-CNT) vs forces d’ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC, ERC + la UGT

  • Motiu: Prioritzar la revolució social o la guerra. Els anarquistes i el POUM volien aprofitar el moment per imposar un nou ordre revolucionari i destruir el poder de l’Estat, però el PSUC, UGT i ERC volien centrar-se a guanyar la guerra, eren partidaris de prioritzar la victòria contra el feixisme i consolidar la democràcia.

  • PSUC, ERC i UGT donaven suport a la Generalitat en desallotjar als anarquistes de l’Edifici de la Telefònica)

    1. Central/Edifici de la Telefònica hi dominaven els anarquistes

    2. Estat volia recuperar l’edifici per fer-se control de les comunicacions

    3. Resistència armada de la CNT

    4. Enfrontaments armats i el govern envia guàrdies d’assalt que sufoquen el conflicte

  • Govern central pren les competències sobre seguretat (a priori: en mans de la Generalitat)

  • Comunistes posen condicions per continuar col·laborant amb el govern. Volen la dissolució del POUM, però Largo Caballero es nega a complir aquestes condicions del sector comunista.

  • Azaña destitueix a Largo Caballero → encarrega a Juan Negrín (socialista) i crea un nou govern

31
New cards

Explica el govern de Negrín. Qui en formava part? (i qui no) Quant dura?

  • Negrín governa del maig del 1937 fins al final de la guerra

  • Govern constituït només amb partits polítics. Suport del PSOE i del PCE, però queden fora el govern els/les anarcosindicalistes (no inclou sindicats)

  • Augment influència comunista en el govern i l’exèrcit, comunistes espanyols exigeixen la dissolució del POUM → s’il·legalitza i es dissol el POUM i els líders són detinguts (Andrew Nin, dirigent del POUM)

  • Oferir condicions perquè Franco es rendeixi (13 punts de Negrín)

32
New cards

Perquè Negrín volia allargar la guerra?

  • Volia allargar guerra per vincular república perquè esclati la 2a guerra mundial i altres països ajudin a la República en contra de l’Espanya franquista.

33
New cards

Esmenta els 13 punts de Negrín. Què en pensa Franco?

(Franco no li interessa - bàndol franquista no accepta entrar en negociacions i Franco només acceptaria una “rendició sense condicions”).

  1. Independència d’Espanya.

  2. Alliberar Espanya de militars estrangers invasors.

  3. República democràtica amb un govern amb autoritat plena.

  4. Plebiscit (o referèndum) perquè la gent pugui triar si hi ha una monarquia o una república (estructuració jurídica i social de la República espanyola).

  5. Llibertat regionals (autonomies) sense detriment de la unitat espanyola.

  6. Consciència ciutadana generalitzada per l’Estat.

  7. Garantia de la propietat legítima i protecció a la producció.

  8. Democràcia camperola i liquidació de la propietat semifeudal.

  9. Legislació social que garanteixi els drets dels treballadors.

  10. Millora cultural, física i moral de la Raça.

  11. Exèrcit al servei de la nació, lliure de tendències i partits.

  12. Renúncia a la guerra com a instrument de política nacional.

  13. Amnistia àmplia per als espanyols que vulguin reconstruir i engrandir Espanya.

34
New cards

Esmenta els seus del govern de la República durant la guerra

  • Inici de la guerra: Madrid

  • 6 de novembre de 1936: València

  • 31 d’oct 37: Barcelona

35
New cards
36
New cards

Comitè no-intervenció

  • República busca aliats internacionals → armes, subministraments i suport polític

  • 27 paisos diferents creen el Comitè

  • Per no provocar un conflicte més gran entre paisos europeus (“evitar la internacionalització del conflicte”) i per no contrariar a l’Alemanya nazi, por a les polítiques progressistes del Front Popular…

  • 23 de juny 1937 Alemanya i Itàlia abandonen el Comitè de No-intervenció

37
New cards

Quins països donen suport al bàndol republicà? Quins al bàndol insurrecte?

  • Alemanya, Itàlia, Portugal i Marroc (part colonitzata per Espanya) ajuden al bàndol insurrecte → Alemanya i Itàlia subministres armes noves per provar-les (Material modern en bones condicions → aviació, armes)

  • Italia envia divisions de voluntaris a Espanya

  • Només l’Unió Sovietica dona suport al bàndol republicà, altes paisos actuen com si no passes res

  • Materials de la URSS no era de bona qualitat (material antiquat)

  • Espanya dona or a l’URSS (l’URSS no només donava armes per donar)

38
New cards

Què eren les Brigades Internacionals? Qui en forma part? Que representen? Quan es van retirar dels fronts?

  • unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món

  • Organitzades i constituïdes per la Internacional comunista (comunistes internacionals) i la internacional Sindical Roja el juliol de 1936

  • 15 brigades diferents

  • Representen solidaritat entre pobles internacionals

  • 23 de setembre del 38’ es retiren dels fronts de batalla

39
New cards

Les milicianes. Com se’ls tractava?

  • Dones (anarquistes) participen directament al combat (seguien haver-hi prejudicis, no era fàcil allistar-se, les refusaven, s’havien de provar constantment, PSOE va refusar la idea que les dones anessin al front)

  • Mujers Libres → grup

  • Els hi donaven tasques de suport (serveis auxiliars) i lluita (en la línia de combat)

  • Militarització de les milícies populars →retirar-se del front de la guerra

  • Molt poques van arribar a assolir el grau de comandant en l’exèrcit popular

40
New cards

1a fase de la guerra (juliol 1936 - gener 1937)

— Cop d’estat: 17-18 de juliol

— El cop va ser executat de manera sincronitzada a diverses ciutats del país, però no va ser un èxit immediat. (La idea era prendre les principals ciutats de manera ràpida, però el pla va fracassar en alguns llocs importants com Madrid i Barcelona).

—Alemanya (Hitler - nazi) i Itàlia (Mussolini - feixista) proporcionen avions per ajudar a Franco i les seves tropes per creurar → prioritat: Madrid.

— Bloqueig naval (Força naval - “navy”) de l’estret per impedir l’arribada de l’Excèrcit Àfrica.

— Dictadura portugesa de Salazar ofereix ajuda als sublevats

— França ofereix un suport “relaxat”, actuen prudentment (no ajuda tant).

— Sublevats conquereixen Irun.

— Campanya d’Extremadura (”Columna de la mort”) avança des de Sevilla, per Extremadura i cap a Madrid.

— S’atura el cop a Madrid perquè les milícies surten cap a la serra i aturen a Mola.

— Milícies surten ràpidament de Catalunya cap al front d’Aragó.

— S’atura el cop d’estat a BCN

— Intent fallit de recuperar mallorca

— El cop d'estat no va aconseguir derrotar el govern republicà de manera immediata, però va dividir Espanya en dues zones.

—Batalla de Madrid → Franco va ocupar Toledo, insurrectes volien conquerir Madrid, seu del govern de la República es trasllada a València per precaució, Madrid mostra resistència (oct. 1936 - gen-1937)

41
New cards

2a fase de la guerra (gener 1937 - novembre 1938)

— Franco opta per avançar en altres fronts (encara que continua intentant conquerir Madrid)

  1. Batallas del Jarama - insurrectes detinguts (febrer 1937) i Guadalajara - sublevats derrotats pels republicans (març 1937) → insurrectes volien rodejar Madrid des de la carretera de Corunya, pel Jarama i Guadalajara atès que va fracassar l’intent d’entrar a la capital

  2. Batalla del Nord (abril - oct. 1937) → Guernika - 1a població civil bombardejada per militars per desmoralitzar l’enemic (terrorisme)) però a Bilbao i a Astúries hi havia forta resistència obrera.

  3. Batalla de Terol - republicans l’ocupen del 8 de gener del 38’ però al febrer la recuperen les tropes insurrectes → Franco inicia la campanya d’Aragó a Terol (hivern 1937-38) Procés:

— Març 38’ - ofensiva contra el front d’Aragó

— 3 abril - insurrectes ocupen les primeres terres catalanes

5 d’abril - derogació Estatut de Catalunya

— 15 d’abril - arriben a Vinaròs (València)

  1. Batalla de l’Ebre - 24 i 25 de juliol - 15 nov. 1938 Exèrcit republicà reorganitzat pel general Vicente Rojo amb millor armament. Es va tratar de fer una ofensiva per tornar a unir el territori republicà → Batalla molt violenta i amb moltes baixes (els soldats eren joves - “Lleva del Biberó”)

— A Barcelona hi havia bombardeigs

42
New cards

3a fase (desembre 1938 - abril 1939)

  • 23 de desembre Franco ordena començar l’ofensiva final contra Catalunya

  • Entrades de les tropes insurrectes (1939)

— Tarragona → 15 de gen

— Barcelona → 26 de gen

— Girona → 4 feb

  • EXILI

Gener - febrer 1939

— Refugiats creuen els Pirineus → camps de concentració, condicions inhumanes

GOVERN

  • 28/02/39 Azaña dimiteix com a president de la República

  • Negrín se’n va cap a València i intenta resistir

  • El coronel Segismundo Casado fa un cop d'estat per rendir Madrid a les tropes de Franco i deixar-les entrar sense resistència.

  • Alacant serà l’última el 31 de març 1939 →Final guerra: 1 d’abril 1939

43
New cards

Conseqüències de la guerra

  • Empobriment del país

  • Salut: gana, desnutrició, malalties…

  • Gran mortalitat de població jove/adulta

  • Destrucció d’un règim democràtic i imposició d’una dictadura militar durant 40 anys

  • Divisió vencedors i vençuts

  • Llibres de text →glorifiquen a Franco, es fa propaganda i s’intenta esborrar la història → representen la segona república com els “enemics”.