3. Les característiques de la llengua llatina: la flexió nominal i verbal

Categories invariables

Adverbis, conjuncions, preposicions i interjeccions

Categories variables

Verbs (flexió verbal) i substantius, adjectius i pronoms (flexió nominal)

Accidents substantiu

Nombre (sing./plur.)

Gènere (m/f/n)

Cas (nom., voc., acus., gen., dat., abl.)

6 casos

Nominatiu → subjecte / atribut / complement predicatiu

Vocatiu → apel·lació

Acusatiu → complement directe / circumstancial

Genitiu → complement del nom (possessió)

Datiu → complement indirecte

Ablatiu → diversos complements circumstancials

Enunciat substantiu i indicació genitiu singular

Nominatiu sg + genitiu sg + gènere

El genitiu singular indica la declinació

5 declinacions

1a: -ae
2a: -i
3a: -is
4a: -us
5a: -ei

Pluralia tantum

Mots que només tenen forma plural

Accidents verbals

Persona, nombre, temps (infectum/perfectum)

Aspecte

Mode

Veu (activa/passiva/deponent)

4 conjugacions

1a: -a-
2a: -e-
3a: consonant
4a: -i-
3a mixta: -i-

Terminacions personals del present indicatiu actiu

1a sg: -o/-m | 2a sg: -s | 3a sg: -t
1a pl: -mus | 2a pl: -tis | 3a pl: -nt

Verb “sum” al present d’indicatiu

sum, es, est, sumus, estis, sunt