Examen psico

Etapes investigació científica

Conceptual
Empírica
Interpretativa

Etapa conceptual

Observació, identificar problema, antecedents, marc teòric, operacionalitat i definició del procés.

que gernerarà la tasca investigadira?

el tenir un perquè

Objectius claus de la psicologia

Descriure, comprendre, predir i influïr

Elements claus per una pregunta de recerca

IDEA, CONCRECIÓ, PLANIFICACIÓ I ACCIÓ

Contrastació de models

Confimació(recolzar model) i Falsificació(refutar)

Metodologia qualitativa

descripció subjectiva de les qualitats d'un fenòmen

Tipus d'investigació(metodologia qualitativa)

Inductiva(premises particulars-->conclució general) i descriptiva

Utilitat metodologia qualitativa

Interpretar i entrendre la realitat

Metodologia quantitativa

busca donar respostes causal o probabilístiques als fenòmens socials

Com és la metodologia quantitativa

Inferencial hipotètica i deductiva(premises generals-->concució particular). La info és fiable i sòlida.

Dades i anàlisi(quantitativa)

Les dades s'obtenen de i ordenen de dorma ordenada. ANàlisi permet generalizació dels resultats i establiment de lleis estables.

Metodologia mixta

Us de les dues metodologies. Una predomina

Variables qualitatives

Nominals i ordinals

Variables Nominals

Valor no es poden ordenar(municipi residència)

Variables Ordinals

Valors amb ordre o gradació establerta(Nivell d'escolaritat)

Variables quantitatives

discretes i continues

Variables Discretes

entre 2 valors-->nº finit de possibilitats(nº fills)

Variables Continues

entre 2 valors-->infinites possibilitats(altura)

Variable

Ha d'indicar com es mersura

Què determinarà una variable?

Tipus de resultats que podem esperar
Tipus d'anàlisi que podem realitzar
Tipues de resposta que podem donar a la pregunta

Hipòtesi

Una primera resposta

Variable independent

Variable antecedent. No depèn de l'altre perquè existeixi.

Variable dependent

Variable observada i mesurada per determinar l'efecte sobre la VI. És la conseqüència de les altres.

Covariables

Variables no manipulades que poden influïr sibre la VD i varien igual que ho fa la VI

Mètode experimental

-Es crea una situací controlada per analitzar els objectius(efecte VI sobre VD)
-Manipula VI per provar o refutar la hipòtesi
-Aleatorització de participació o en l'ordre de presentació
-Es controlen la resta de variables confusores

Adventatges de mètode experimental

-Investigador pot adequar la situació a les seves circumstàncies
-Es pot repetir
-Es pot alterar factors/components de la VI per determinar diferèmcies. Igualtat de la resta condicions

Desaventatges mètode experimental

-Poca probabilitat de rèplica en la natura
-Cada VI ha de ser estudiada aïlladament per determinar el pes sobre la VD.

Assaig clínic

Paradigme de investigació de causalitat

Simple cec

LA persona que rep el trectament no sap si es grup experimental o control

Doble cec

No sap ni la persona ni l'experimentador a quin grup pertany

Triple cec

No sap ni el que analitza les dades a quin grup pertany

Assaig clínic-industria farmaceutica

Experiment prospectiu on es comparen 2 o més intervemcions(intervenció + placebo) preventives, curatives o rehabilitadores. Assignació individualitzada i aleatòria

Fase I assaig clínic famaceutic

Per veure tolerància, seguretat, farmodinàmica, farmocinètica d'un farmac. A voluntaris sans

Fase II assaig clínic famaceutic

A pacients. Kostra reduïda i preliminar per detectar eficàcia, dosi-resposta, tolerància

Fase III assaig clínic famaceutic

Assaigs controlats i aleatoritzats, per avaluar eficàcia i seguretat del nou fàrmac. Detectar toxicitats. Es compara amb placebo/fàrmac convencional

Fase IV assaig clínic famaceutic

Vigilància post-comerciatització. Avaluar seguretat i efectivitat.

Manipular variable

Investigador decidaix les modalitats d ela variable i quina d'elles assigna a cada subjecte.

Mètode quasi-experimental

-Crea una situació controlada per anarlitzar objectius.
-Manipula la VI per provar o refutar la hipòtesi
-No aleatorització de la participació o ordre de presentació.
-Poc control de la resta de variables confusores.

Adventatges mètode quasi-experimental

-És més senzill que es donin les condicions
-Es manté el control sobre paràmetres de la VI
-Resultats poden tenir elevada robustesa

Desaventatges mètode quasi-experimental

-No es pot confirmar relació causa efecte(VI i VD)
-No tots tenen la mateix probabilitat de ser inclosos o ordre de presentació.

Estudis pre-post

Estudi quasi-experimental. Analitza l'efecta d'intervenció a partir de la comparativa dels valors previs i posteriors.
-Recurrents i faciliten l'aplicabilitat dels resultats
-Pot problemes de validesa interna
-Reduïr replicant l'estudi en diferents mostres
-Reduïr replicant l'estudi en diferents ocasions a la mateixa mostra.

Mètode no experimental(observacional)

-No influeixen en l'ordre de presentacio i no aleatoritzen.
-No es manipula la VI per refutar o provar la hipòtesi.
-No control sobre variables de confusió

Adventatges mètode no experimental

-Experimentador no desenvolupa estratègia per aïllar variables
-Estudiar fenòmens que passen a la natura i son irrepruduibles.
-Estudiar fenòmens estranys que necessitarieb d'una mostra massa gran

Desaventatges mètode no experimental

No es pot confirmar relació única causa-efecte(VD i VI)
-No tots tenen la mateixa probabilitat de ser inclosos
-No hi ha control

Estudis observacionals descriptius

Estudis ecològics, Estudi de casos i Estudi transversal

Estudis analítics

Estudis de casos i contros i estudis de cohorts

Estudis ecològics

-Usen dades agregades de tota la població
-Descriuen la VD en relació a covariables
-Serveixen com 1r pas cap altres investigacions
-Ràpids i de baix cost
-Anàlisi de dades, no intervenció

PROBLEMES:
-Resultats poblacionals no es poden translladar a nivell individual
-No control de variables de confusió

Estudi de casos

-Per descriure l'experiència d'una persona/grup, elements estranys, situacions complexes...
-Descriuen noves hipòtesi/malalties/efectes adversos
-Interessans per la clinica diària i alta translació

PROBLEMES:
-No element estadístic per avaluar
-No grup control

Estudi transversal

-S'estudia simultèniament l'exposició i la malaltia
-Per conéixer la prevalença de la malaltia/factor de risc
-Donar info sobre estat actual d'un element concret

PROBLEMES:
-No anàlisi d'intervenció
-No coneixement de l'evolució prèvia ni anterior.

Estudi de casos i controls

Estudi retrospectiu--> a inici hi ha el factor estudi, els que la tinguin(casos) i els que no(control)
-S'avalua l'exposició prèvia al factor determinat(VI)Taula 2x2

PROBLEMES:
-Que la VI no sigui un factor distractor
-S'han de definir molt bé els controls
-Multicausalitats possiles i barrejades(col·linealitat)

Estudis de cohorts.

Estudi prospectiu--> inici no coneixement de quins individus desenvolupen el resultat
-Seguiment de persones i anàlisi elements passats

PROBLEMES:
-Requereix molts recursos
-Tenir en compte "mortalitat" de la mostra
-Capacitat d'avaluar l'exposició

Odds Ratio

Divisió entre exposats i no exposats dels casos per els exposats i no exposats del control

Risc Relatiu

Probabilitat de que passi eseveniment en el grup exposat deividit per la probabilitat de que passi en el grup no exposat

Biaixos freqüents

-Biaix de rocord
-Biaix de falsificació
-Biaix de tendència central
-Biaix de proximitat
-Biaix de desitjabilitat social

Com reduïr biaixos

-Bona contrucció de les preguntes(no induïr)
-Variabilitat de la mesura->com més variabilitat tengui el volum a mesursr, necessitarem major mostra
-Els marges de prediccions->entre mostra i mostra hi pot haver diferències(0,02%). A menor marge, major mostra.
-Nivell de confiança-->95-99%

Mostreig probabilístic

Tots mateix probabilitat de ser seleccionats

Mostreig aleatori simple

selecció aleatòria

Mostreig aleatori sistemàtic

Es seleccionen k elements de forma consecutiva a partir d'un nº aleatori. k=N/n

Mostreig aleatori estratificat

Població dividida en grups homogenis. Es seleccionen de cada estrat(sexe)

Mostreig aleatòri estratificat proporcional

Grups heterogenis-->s'acullen els casos segons la mida

Mostreig aleatori per conglomerats

Població dianan dividits en grups que contenen tota la variabilitat poblacional. Es seleccionen alguns conglomerats i s'estudien els seus elements.

Mostreig poliepàtic

Selecció per etapes. Pot combinar més d'una tècnica de mostreig.

Observació(Tècniques de recollida d'info)

Acció de percebre esdeveniments o examinar i analitzar un fenòmen per obtenir info. Ciències socials->descriure o enregistrar les seves característiques

Observació científica

Observació natural-->observador no intervé
Observació estructural-->Observador intervé però no manipula
Experiment de camp-->Observador manipula VI(mètode experimental)

Participació de l'observador

Observació exerna-->no actua
Observació participant-->Comparteix interessios i activitats amb les persones(qualitativa)
Auto-observació-->és subjecte i objecte d'observació

Criteris d'observació

-Formular preguntes d'estudi
-Seleccionar nivells d'anàlisi
-Observació asistemètica prèvia
-Categories del mateix nivell, homogènies i amb sufucient nivell de detall
-Categories exhaustives i que s'excloguin mutuament
-Contrastació empírica del codi

Mesures d'observació

-Ocurrència(es dona o no)
-Latència(Temps desde l'inici de l'estimul fins la resposta)
-Durada(Temps durant el qual es fa la resposta)
-Freqüència(quantes vegades)
-Intensitat(força de la resposta)

Com registrar

Mostra en obervació:
-No sempre observant
-Determinat quan i on s'observa i perquè
Mostreig del temps:
-Períodes de temps que s'obervarà
-Períodes de temps el qual s'observarà
-Observació sistemètica o aleatòria

Quan i on observar

Tipus d'enregistrament:
-Continu-->observer dins el període establert
-Per intervals->durant moments concrets
Mostreig de situacions:
-Quines situacions es volen observar
-Aleatòria o criteri racional

Fiabilitat i validesa

Fiabilitat:
-% acord=acords·100/(acords + desacords)
-Coeficient de correlació de Pearson
-Coeficient kappa de cohen
Validesa:
-S'ha pogut observar el que es pretenia?

Presència observador pot alterar comportament
Expectatives observador pot alterar el registre

Classificació dissenys segons quantitat VI

-Dissenys simples-->1 VI
-Dissenys factorials--> >2 VI

Classificació dissenys segons quantitat de VD

-Disseny univariants--> 1 VD
-Disseny multivariants--> >2 VD

Efecte principal(disseny de 2 factors)

Efecte d'una VI sobre VD prescindint de altres VI

Efecte simple(disseny de 2 factors)

Efectes que s'obtenen en descompondre la VI segons les altres VI.

Efecte d'interacció(disseny de 2 factors)

Efecte adicional en VD per la presència de 2 o més VI

Big five

-Extroversión(sugerencia)
-Agradabilidad(simpatía)
-Consciencia(conformidad, seguridad)
-Neuroticismo(estabilidad emocional, inquietud)
-Apertura a la experiencia(cultura, intelecto, inteligencia)

Quan la/les Vi tenen >2 categories(Anàlisi dels efectes en un disseny multifactorial)

1) 1 de les 2 VI té 3(o més) categories-->2x3(o més)
2)2 Vi tenen 3 o més categories--> 3x3(categories)

Dissenys ens ajuden a definir la mida de la mostra del nostre estudi

-3x4
-on el 1r factor és intasubjecte i 2n intersubjecte-->1x4x10=40 persones-->3 mesures
-els 2 intersubjecte-->3x4x10=120--> una mesura
-els 2 intrasubjecte-->1x1x10-->12 mesures

Interacció

Apareix com a efecte afegit als efectes simples. És quan ambdues línies evolucionen diferent segons les categories de la VI i/o s'entrecreuen

Tipus interacció

-Nul·la-->no hi ha interacció
-Ordinal-->no s'entrecreuen però l'evolució és estadísticament diferent
-No ordinal-->s'entrecreuen

Intrasubjecte

Tots passen per totes les condicions; no aleatorització en condicions, sinó en ordre de presentació dels nivells de VI. Persona comparada amb si mateixa.

Intersubjecte

Subjectes són repartits en els diferents grups als quals s'apliquen diferents condicions.

Diseny de cas únic

N=1
Disseny repliació intrasubjecte;
de sèries temporals interrompudes;
longitudinal d'un sol objecte

Perquè serveix el disseny de cas únic?

-Mesures de resposta abans i despres d'intervenció
-Dimensió bàsica és la temporalitat
-L'objectiu es avaluar l'efecte d'una intervenció en una persona

Aportacions principals

-Mesura repetida i continuada de la VD
-Existència de períodes diferenciats:
-Fase de no intervenció(A)
-Fase d'intervenció(B)
-Fase de seguiment
-Anàlisi de la variabilitat
-Revisió contínua del disseny
-Naturalesa de les dades

Dimensió temporal(VI)

VD-->conducta que vol analitzar o tractar
VI-->Intervenció
VI'-->Intervenció al llarg dels moments temporals

Disseny clàssic A-B

Anàlisi de la línia base prèvia i es fa un seguiment de la intervenció

Disseny ABAB(i varietats)

Validar que la intervenció és la causant de la modificació

Disseny multinivell

Intervenció té diferents fases(A-B1-B2-B3)

Disseny d'intervenció múltiple

Hi ha més d'1 intervenció a valorar(A-B-A-C-A)

Disseny d'interacció

A-B-C-BC-B

Disseny de programa múltiple

Intervencions diferents segons si l'estímul és present i quin és

Disseny de l'inia base múltiple

-Aplicació de la mateixa intervenció de manera esglaonada
-Aplicació de registres al mateix subjecte en diferents condicions.
-Mateixa variable a diferents subjectes mateixa condició
-Diferents variables del mateix subjecte en una condició

Dissenys de cas únic(ex. deixar de fumar)

1. Autoregistre--> establir condició basal i saber freqüència
2. Als 8 dies-> tècniques cognitives de rebuig al tabac
3. Introduïr pegats de nicotina dia 10
4. Retiram pegats i introduïm tècniques de relaxació 10 dies
5. Acaba intervenció

Nivell(Tècnica de dades)

la fase comença em una situacó igual/diferent d'on s'ha acabat a la fase anterior

Pendent(Tècnica de dades)

Magnitud de la diferència entre el moment inicial i monet actual

Validesa dels estudis N=1

La causa és anterior a l'efecte
-Covariació->canvis entre fase de línia base i la línia d'intervenció
-Absència espurietat(variacií estranya constant)
-Relacions causals
-No descartar explicacions alternatives concurrents

Avaluació de la magnitud de canvi

Estadística-->Canvi estedisticament significatiu(dades aparellades)
Clínica-->Canvi-->te rellevança clínica. Important pel pacient

Metodologia

Naturalesa dels procediments de producció dels coneixements sobre les persones i elemets dignificatius per elles. Fonamental epistemològicament i estableix criteris de racionalitat científica i teòrica. Relacionada amb el problema o la qüestió