ANGIOSPERMES MONOCOTILEDÒNIES BOTÀNICA

Vida gramínies

plantes herbàcies anuals o pernnes

morfologia gramínies

Rels:fasciculades, moltes d’elles originades als nusos inferiors de la tija

Tija:erecta no ramificada

Fulles: alternes amb beina que rodeja la tija, limbe enter i nervació paralela

Altres característiques

Presència de lígula entre la beina i el limbe

inflorescència gramínies

Inflorescència en panícula o espiga: es forma dins la beina foliar mes alta.

Unitat estructural de la inflorescència: la espigueta (gluma inferior, gluma superior, 1,1,3,4 flor

Androceu i gineceu

Androceu: 3 estams amb filaments llargs

Gineceu: ovari super format per dos/tres carpels i un unic primordi seminal

Formula floral

P2A3G(2-3)

Pol.linització

anemòfila

Flors sexualitat

hermafrodites (menys el panís que és unisexual i monoic)

A més la planta acostuma a ser autògama ja que es fecunda el gamata masc amb el femení de la mateixa planta

Fruit

indehiscent i ric en midó: cariòpside

la llavor està unida a les parets del ovari

ENDOSPERMA: emmagatzema les reserves energètiques

multiplicació vegetativa (gramínies)

per rizomes o estolons

altres formen mates plurianuals denses a base de regeneració de fillos intravaginals

Criteris de classificació sistemàtica de les gramínies

anatomia interna fulles, mecanismes fotosintètics, nombre de cromosomes i estructura de l’embrió

Origen i evolució (gramínies)

boscos tropicals (bambú)

les sabanes (canyes)

clima fred: les estepes

Subfamílies gramínies

Poòidies (festucoidies) (H), C3

bambusòides (E):

Arundinòidies (E):

Orizòidies (E):

Panicòidies (E), C4:

Cloridòidies (E), C4:

SUBFAMILIA BAMBUSÒIDES: bambú

Originari principalment de climes tropicals i subtropicals d’asia

Grup més primitiu

Flor amb model trímer típic

Cap espècie autòctona

Subfamília Orizòidies: arròs

De llocs tropicals i temperats càlids

Certs caràcters primitius

Espigueta amb una sola flor i sense glumes; només lemma i pàlea

Subfamília Poòidies: característiques

De climes freds i temperats

Plantes C3

Inclou els cereals d’hivern

Representada per moltes males herbes

Espècies: blat, ordi, sègol, civada

Subfamília Cloridòidies: grama

Propies de zones semiàrides i càlides

Plantes C4

Lígula ciliada

Representada a països mediterranis per algunes males herbes

Subfamília Panicòidies

Pròpies dels tròpics i regions subtropicals

En zones temperades es cultiven a l’estiu

Plantes grans i vigoroses

Plantes C4

Espècies : canya sucre, panís, sorgo, mill (cereals d’estiu)

Subfamília Arundinòidies

Espècies : Canya, canyís

Panícules plomoses

Herbes robustes

CEREALS D’HIVERN POÀCIES D’INTERÈS ECONOMIC

ORDI (HORDIUM VULGARE) HIVERN

Mostra tres espiguetes a cada costat del nus de l’espiga, una única fertil (la central, frabrica el gra) —> una sola flor fèrtil (forma arcaica de 2 carreres)

Cada espigueta amb dues glumes estretes i llargues

Primer cereal cultivat (fa 10,000 anys) al Fèrtil Creixent, distichum. Les formes de 6 carreres (tres espiguetes fèrtils) apareixen l’any 6000 a.C (hexastichum)

Cultiu lligat als primers imperis: Mesopotàmia, Egipte, Grècia

Avui cultivat per pinso i elaboració de cervesa

TRITICUM SPP. Blat (trigo) HIVERN

• Espigueta amb tres flors fèrtils: A cada nus o pis de l'espiga hi ha una sola espigueta, però aquesta és multi-floral (té 3 flors, i totes tres són fèrtils i fan gra).

• Glumes aparents: Les glumes són amples, grans

• El blat neix de manera paral·lela a l'ordi , al Creixent Fèrtil (Orient Pròxim) fa uns 10.000 anys

• El trigum monococcum va ser el primer blat cultivat, diploide (2N ), evita la dehiscència del gra

• Blat tetraploide: El triticum turgidum (blat dur) 4N , no és panificable.

• Blat hexaploide (6n), Triticum aestivum. Blat tou o fariner.

Sègol (centeno): Secale cereale HIVERN

La farina és fosca i dóna pa negre. Tolerant al fred, s’estén pel nord d’Europa

Triticale: X Triticosecale sp HIVERN

Híbrid fèrtil entre el blat i el sègol Hexaploide (6n) o octoploide (8n) segons el blat

Civada (avena): Avena sativa HIVERN

Típica inflorescència en panícula.

Espigueta amb dos flors fèrtils

any 1000 a.C.

Alimentar ramaderia (farratge) o per obtenir pinso per a cavalls

CEREALS D’ESTIU D’INTERÈS ECONÒMIC DE F. POÀCIES

Arròs (arroz): Oryza sativa

Originari d’Àsia i conegut milers d’anys a. C.

Conegut l’any 320 a C. a Europa procedent d’orient.

Hi ha subespècies de gra llarg (indica) i de gra curt (sativa o japonica).

Planta amb anatomia especialitzada per viure a l’aigua

Melca (sorgo): Sorghum bicolor

Cereal d’origen africà 2000- 4000 a.C.

Principal cereal consumit avui pels pobles de l’Àfrica. Cultivada en molts països.

El gra s’utilitza per fer farina de pa o per elaborar begudes. La planta s’utilitza com a farratge

Panís (maíz): Zea mays

Planta anual monoica

Inflorescència: terminal amb flors ♂.

Flors ♀ agrupades en panotxes axilars a les fulles

Natural de Mèxic (fa 7000 anys) i ampliament cultivat a Amèrica quan el descobriment i portada a Europa.

Font d’aliment per al bestiar en pinso. Planta també és oleaginosa

Canya de sucre: Saccharum officinarum

• Origen i viatge: Nativa de Nova Guinea. Arriba al Mediterrani (segles VIII-X) i després a Amèrica.

• Història i esclavatge: El sucre d'Amèrica es portava a Sevilla.

• Li surt un fort competidor de clima temperat: el sucre de remolatxa.

• Reproducció i ús: La planta es propaga de forma asexual mitjançant rizomes (tiges subterrànies) i el sucre s'extreu del suc de les seves tiges aeries.

ALTRES USOS DE LES GRAMÍNIES

Canya (arundo donax) Sucre i paper.

Bambú: Construcció i alimentació.

GRAMÍNIES FARRATGERES

Especies vivaces: Dactylis, Festuca pratensis, Lolium perenne (rye grass anglès), Phleum pratense, Poa pratensis...

Espècies anuals: Lolium multiflorum

GRAMÍNIES PER A GESPES

Les gespes acostumen a ser barreges d’espècies: Lolium perenne, Poa pratensis, Festuca pratensis

GRAMINIES ARVENSES (MALES HERBES)

• Oryza sativa

• Cynodon dactylon (grama)

• Lolium rigidum: margall

• Avena sterilis: cugula

• Bromus diandrus: escaldaboques

• Poa annua

• Sorghum halepense: canyota

FAMÍLIA LILIÀCIES (vida)

Plantes majoritàriament herbàcies i amb òrgans de reserva subterranis, bulbs o rizomes

Interès LILIÀCIES

plantes cultivades com aliment: cebes, alls, porros, espàrrecs.

Moltes són ornamentals (Tulipa, Lilium,) i algunes males herbes (espècies d’Allium: A. roseum, A. nigrum)

FULLES LILIÀCIES

Fulles basals (neixen a la base de la planta) i amb beina

MORFOLOGIA DELS BULBS (LILIÀCIES)

• Tunicats: bulbs format per les bases de les fulles a mena de túniques (ceba, tulipa)

• Esquamosos: els catàfiles (fulles subterrànies) a mena d’esquama es mostren de forma imbricada (jacint, Lilium)

Flors

• Flors disposades en raïms (Muscari) o solitàries (Tulipa)

• Flors hermafrodites, grans i vistoses: * P3+3 A3+3 G(3)

• Periant amb sis tèpals i nectaris a la base

• Ovari súper i tricarpelar

Pol.linització LILIACIES

• entomòfila

TIPUS DE FRUITS LILIÀCIES

Fruits en capsula o baia

CEBA NOM CIENTÍFIC

Allium cepa

ALTRES NOMS CIENTIFICS LILIACIES

All (ajo): Allium sativum

Esparraguera: Asparagus officinalis. Planta perenne dioica natural d’Europa. Es cultiva pels seus brots tendres originats a partir de rizomes subterranis