TEMA 39: VIRUS PAPO

Quins son els virus DNA nus PAPO?

Papilomavirus i Poliomavirus

PAPILOMAVIRUS: Taxonomia

Virus DNA de doble cadena icosaèdric nu de 60 nm de diàmetre.

Baltimore classe I.

200 genotips diferents:

• Cancerígens d’alt risc (16 i 18): 70% dels càncers cervicals.

• De baix risc (6 i 11): condilomes acuminats a genitals.

PAPILOMAVIRUS: Font

Antroponosi: lesions cutànies o mucoses

PAPILOMAVIRUS: Transmissió

Via sexual, contacte i vertical

PAPILOMAVIRUS: Prevenció

• Berrugues: xancletes a vestuaris i piscines.

• Càncer: vacunes per prevenir els fenotips d’alt risc tetravalent (6, 11, 16 i 18) i nouvalent (+31, 33, 45, 52 i 58), responsables d’un 20% addicional dels càncers de cèrvix.

• Cribratge: entre els 30-65, cada 5 anys, es fa PCR dels genotips 16 i 18 i exèresi de lesions precanceroses.

PAPILOMAVIRUS: Patogènia

C

Les proteïnes E6 i E7 s’uneixen a p53 i Rb, evitant el control de la multiplicació cel·lular i permetent l’aparició de cèl·lules oncogèniques. Aquestes dues proteïnes també interfereixen en la via mTOR, AKT i PI3K interferint en la síntesi de proteïnes, biogènesi de ribosomes i regulació de l’autofàgia.

Afecten cèl·lules epitelials basals o escamoses. Poder ser infeccions lítiques (benignes) o latents (pels genotips d’alt risc, en que el virus s’integra en el genoma humà i pot atravessar la membrana basal). La curació espontània es dona un 70% en el 1r any i un 90% en el 2n any.

El virus és necessari però no suficient per generar un carcinoma. Calen cofactors, com genotips, càrrega i integració, sistema immune o factors ambientals.

PAPILOMAVIRUS: Clínica

Genotips cutanis: berrugues.

Genotips mucosos: papil·lomatosi respiratoria (via vertical) o condilomes acuminats.

Neoplàsies: CIN, cervical de cèl·lules escamoses i ADK.

PAPILOMAVIRUS: Diagnosi

PCR o captura per híbrids amb sondes DNA

PAPILOMAVIRUS: Tractament

Condilomes: antimitòtic o immunoestimulant (Imiquimod).

Carcinoma cervical: escissió per conització, histerectomia o destruccio per crioteràpia.

El 95% dels casos tractats precoçment es curen.

PAPILOMAVIRUS: Incidència

Hi ha <5% d’infectats crònics a la població. El 70% es dona a l’inici de les relacions sexuals, on la majoria son assimptomàtics i només l’1% presenta condilomes acuminats.

Hi ha 300M d’infectats al món, la majoria pels genotips 16 i 18. Hi ha 311.000 morts al món cada any, 730 a Espanya.

El càncer cervical és el 3r més prevalent en dones al món i el 1r en països en vies de desenvolupament.

És un 1/20 dels càncers, i 1/10 en dones.

POLIOMAVIRUS: Taxonomia

Virus DNA de doble cadena, icosaèdric nu de 50 nm de diàmetre.

Baltimore classe I

POLIOMAVIRUS: Font

Antroponosi per lesions cutànies o orina infectada

POLIOMAVIRUS: Transmissió

Fecal-oral, aliments i aigua contaminada, orina infectada i lesions cutànies.

POLIOMAVIRUS: Prevenció

Higiene de mans.

Sense vacuna.

Detecció i seguiment en immunodeprimits.

POLIOMAVIRUS: Patogènia

B i C (nº5)

Els poliomavirus BK i JC tenen tropisme per les cèl·lules epitelials renals on es poden multiplicar, generant una infecció lítica controlada en el temps o latent quan s’integren en el genoma.

El JC també té tropisme per limfòcits B i podent penetrar la BHE.

El nº5 té tropisme per les cèl·lules de Merckel de l’estrat basal (entre dermis i epidermis). Aquestes connecten amb els axons terminals que transporten la sensibilitat del tacte.

Em ambdós casos produeix patogènia en immunosupressió severa (transplantats o SIDA), sobretot amb depressió de Th1.

POLIOMAVIRUS: Clínica

Sempre en immunodeprimits:

• BK: estenosi ureteral, nefropatia i cistitis hemorràgica.

• JC: leucoencefalopatia multifocal progressiva (destrucció de mielina).

• Nº5: carcinoma de Merckel (molt agressiu i relacionat amb el Sol).

POLIOMAVIRUS: Diagnosi

PCR: com pot cronificar, cal determinar càrregues virals per valorar la evolució en orina i sang en BK, o LCR en JK.

O visualització de cèl·lules Decoy en orina.

POLIOMAVIRUS: Tractament

• BK: reducció de la immunosupressió

• JC: millora de la immunosupressió.

• Carcinoma de Merckel: difícil maneig, al resecció no és definitiva perquè pot tornar a reproduir-se.

POLIOMAVIRUS: Incidència

La infecció crònica sol ser del 72-98%. Son patologies que cal tenir molt en compte en cas d’immunosupressió severa.