Biología T8 i T9: Aparell digestiu, respiratori, circulatori, limfàtic i excretors dels animals

Inclou l'aprell digestiu, respiratori, circulatori, limfàtic i l'excretor.

De què s'encarrega l'aparell digestiu?

L'aparell digestiu sencarrega del desenvolupament dels processos que preparen els nutrients per incorporar-los al sistema circulatori, que els distribuirà a les cèl·lules.

L'aparell digestiu es divideix en 4 parts, quines són?

1. La captura i ingestió
2. Digestió
3. Absorció
4. Egestió

Què és la absorció?

El pas dels prductes de la digestió cap al medi intern.

Què és la Captura i ingestió?

La incorporació a l'organisme de l'aliment que hi ha al medi.

Què és la digestió?

És la degradació dels aliments en molècules senzilles perquè puguin ser absorbides i passar a l'aparell circulatori. Se'n distingeixen dos tipus: mecànica (masticació i trituració) i química (enzims digestius) que poden ser intracel·lulars, extracel·lulars o mixta.

Què és la Egestió?

L'eliminació dels productes no assimilats després de la digestió. També s'anomena defecació.

L’evolució de l’aparell digestiu en invertebrats

-Pas d’una digestió intracel·lular a una d’extracel·lular, amb mecanismes intermedis de digestió mixta. 

-Aparició d’estructures amb funció trituradora que fan una digestió mecànica prèvia a la digestió química. 

-Formació de glàndules digestives que elaboren sucs amb enzims hidrolítics per a la digestió química. 

-Formació de dues obertures en el tub digestiu: la boca, d’entrada d’aliments, i l’anus, de sortida dels residus no digerits ni absorbits. 

-Regionalització del tub digestiu en òrgans especialitzats (ingestió, la masticació, la digestió química i l’absorció).

Quin animal és? I digues els òrgans i processos digestius d’ell.

Porífer, esponja

Quin tipus de digestió fan els porífers?

Digestió intracel·lular

Quin tipus de digestió fan els cnidaris?

Digestio mixta

Quin animal és? I digues els òrgans i processos digestius d’ell.

Cnidari, pòlip

Quin animal és? I digues els òrgans i processos digestius d’ell.

Platihelmint

Quin tipus de digestió fan els platihelmints?

Digestió mixta

Quina diferència hi ha en el digestiu dels porífers i cnidaris amb els platihelmints i els anèl·lids?

En els porífers i cnidaris en realitat no es pot parlar d’un aparell digestiu pròpiament dit, sinó de sistemes de captació d’aliment i incorporació directa. I, en els platihelmints i anèl·lids hi ha l’aparició d’un veritable tub digestiu.

Quin tipus de digestió fan els anèl·lids?

Extracel·lular

Quin animal és? I digues els òrgans i processos digestius d’ell.

Anèl·lid, cuc de terra. A més, el pap s’utilitza com a reserva.

Quin animal és? I digues els òrgans i processos digestius d’ell.

Mol·lusc, cefalòpode, calamar. A més tenen bec de lloro abans de la ràdula.

Quin animal és? I digues els òrgans i processos digestius d’ell.

Artròpodes, formiga

Quin animal és? I digues els òrgans i processos digestius d’ell.

Equinoderm, eriçó de mar

Quin animal és? I digues els òrgans i processos digestius d’ell.

Vertebrats, mamífers, gat

Què són les glàndules salivals?

En tenen tots els vertebrats menys els peixos. La secreció, la saliva , és responsable de la digestió química: l’amilasa salival trenca els enllaços glucosídics del midó i produeix maltosa; la mucina de la saliva hidrata i lubrica l’aliment mastegat, i això produeix el bol alimentari i en facilita la deglució.

Anomena els òrgans i processos digestius a la boca dels vertebrats

• Glàndules salivals

• Dentadures

• Llengua

• Bec

• Llavis

Què és la dentadura?

Diferent a cada grup (fórmula dentària),  s’ocupa de la digestió mecànica en els mamífers. 

Les aus i els quelonis no tenen dents.  

Què és la llengua?

És una estructura de naturalesa variada i amb funcions diverses. En els peixos té una base òssia i denticles cartilaginosos. Els amfibis i rèptils presenten una llengua musculosa que serveix per capturar preses. 

En  les aus és una estructura molt mòbil, la qual cosa facilita l'emissió de sons. En els mamífers és musculosa, distribueix l’aliment durant la digestió a la boca i empeny el bol alimentari cap a la faringe per fer-ne la deglució.

Què és el bec?

És una estructura de naturalesa còrnia, característica de les aus i els rèptils quelonis, que intervé en la captació d’aliment. La forma i la mida depenen del tipus d’alimentació.

Què són els llavis?

És una estructura que limita la boca de molts mamífers a la part exterior i que s’especialitza en la succió.

Quins són els processos digestius en el primer tram del tub digestiu

1- Faringe

2- Esòfag

3- Estómac

Què fa la faringe?

A la faringe, les parets musculoses empenyen el bol alimentari fins a l’esòfag. És una estructura que comparteixen l’aparell digestiu i el respiratori. Els mamífers tenen un replegament de cartílag anomenat epiglotis que evita que el bol alimentari passi a la laringe i la tràquea.

Què fa l’esòfag?

A l’esòfag és on es trasllada l’aliment des de la faringe fins a l’estómac mitjançant els moviments peristàltics de les parets musculoses. Es comunica amb l’estómac a través d’un esfínter anomenat càrdies, on s'obre i es tanca. En les aus, l’esòfag presenta una dilatació lateral, el pap, que emmagatzema l’aliment, molt important per a les seves cries.

Què fa l’estòmac?

Quan arriba a l’estómac, el bol alimentari experimenta una digestió química. A la mucosa de la paret de l’estómac hi ha disperses les glàndules gàstriques que tenen dos tipus de cèl·lules secretores:  parietals, que produeixen àcid clorhídric, i principals, que sintetitzen l’enzim pepsina, encarregat de fragmentar proteïnes. L’àcid clorhídric i la pepsina formen els sucs gàstrics, que es barregen amb el bol alimentari mitjançant els moviments peristàltics dels músculs de l’estómac. El resultat és una massa anomenada quim. A més, a tota la superfície de la mucosa hi ha cèl·lules caliciformes (en forma de copa) que secreten mucina, una substància que lubrica i protegeix les parets dels àcids estomacals. 

A la sortida de l’estómac hi ha un esfínter anomenat pílor, un esfínter que dona pas cap a l’intestí prim. 

Conté dos esfínters, el càrdie i el pílor.

Varietat de cèl·lules en l’estòmac

Hi ha molta varietat de cèl·lules en l’estòmac:

• Cèl·lules mucoses; moc, protecció del epiteli estomacal.

• Cèl·lules parietals; suc gastric, àcid clorhídric.

• Cèl·lules principals; pepsindigeno, precursor de proteasa.

• Cèl·lules D; somatostatina, no permet la secreció d’àcid clorhídric.

• Cèl·lules G; gastrina, estimula la secreció d’àcid clorhídric.