Llengua Catalana I - UP1: Les llengües i els seus parlants

Targetes de vocabulari complet sobre la diversitat lingüística, la història del català, la dialectologia, el contacte entre llengües i la sociolingüística per a 1r de Batxillerat.

Llengua

Sistema organitzat de signes orals —sovint reflectits en un codi escrit— que permet comunicar-se als membres d'una comunitat, que inclou sons, paraules, regles i convencions d'ús apreses i transmeses socialment.

Dialecte

Varietat d'una llengua vinculada sobretot a un territori concret; no és una manera «incorrecta» o incompleta de parlar.

Parla

Realització concreta que fa una persona d'una llengua en una situació determinada.

Família lingüística

Conjunt de llengües que deriven d'un mateix tronc comú o llengua mare, per la qual cosa presenten correspondències regulars en el lèxic, els sons i la gramàtica.

Llengua aïllada

Llengua que no té cap relació de parentiu demostrada amb una família lingüística coneguda (com per exemple el basc a Europa).

Canvi fonètic i fonològic

Modificació dels sons d'una llengua o de la seva organització (per exemple, la pèrdua de consonants finals i el canvi del sistema vocàlic en el llatí vulgar).

Canvi morfològic

Transformació de les formes gramaticals de gènere, nombre, persona o temps verbal d'una llengua.

Canvi sintàctic

Reorganització de l'ordre dels elements de l'oració i de les construccions gramaticals.

Canvi lèxic

Aparició, desaparició o incorporació de nous mots en el vocabulari d'una llengua, sovint accelerat per innovacions tecnològiques.

Canvi semàntic

Modificació en què una paraula amplia, restringeix o transforma el seu significat.

Canvi pragmàtic

Transformació en les fórmules de cortesia, els tractaments personals i les maneres d'organitzar la conversa.

Factor intern del canvi

Tendència pròpia del sistema lingüístic cap a la regularització, l'analogia o l'economia articulatòria (com quan un verb irregular adopta formes regulars).

Llengua minoritària

Llengua definida per un criteri quantitatiu que té menys parlants que una altra dins un territori de referència.

Llengua minoritzada

Llengua que ha vist restringits els seus usos, el prestigi o els drets per pressions polítiques, socials o econòmiques, independentment del seu nombre de parlants.

Substrat

Petjades deixades per les llengües parlades en un territori abans de la romanització (en català: ibèriques, bascoides, fenícies, gregues i indoeuropees preromanes).

Estrat

Base principal damunt la qual es forma una llengua (en català, el llatí vulgar introduït i difós durant la romanització).

Superstrat

Influència exercida per les llengües arribades després, els parlants de les quals acaben adoptant la llengua del territori (en català: aportacions germàniques i àrabs).

Adstrat

Influència entre llengües veïnes o en contacte continuat sense que una substitueixi l'altra (en català: influències de l'occità, l'italià, el castellà o l'anglès).

Llatí vulgar

Varietat oral parlada i viva del llatí, no uniforme, que variava segons el territori, el grup social i l'època, i de la qual van néixer les llengües romàniques.

Forum Iudicum i Homilies d'Organyà

Considerats els primers textos extensos conservats íntegrament o en fragments importants redactats originàriament en català (segle XII).

Cancelleria Reial

Òrgan administratiu de la Corona d'Aragó que durant els segles XIII i XIV va consolidar i estandarditzar models escrits homogenis per a l'administració.

Tractat dels Pirineus (1659)

Pacte pel qual la monarquia hispànica va cedir a França el Rosselló i part de la Cerdanya, fent que el català perdés progressivament els usos oficials i educatius al nord.

Decrets de Nova Planta (1707–1716)

Disposicions promulgades després de la Guerra de Successió que aboliren les institucions pròpies de la Corona d'Aragó i imposaren el castellà en l'administració i la justícia.

La Renaixença

Moviment de recuperació cultural i literària catalana del segle XIX iniciat simbòlicament el 1833 amb l'oda «La Pàtria» de Bonaventura Carles Aribau.

Normativització

Procés de codificació d'una llengua mitjançant la fixació de la seva ortografia, gramàtica i lèxic de referència per fer-la apta per a tots els usos formals.

Normalització lingüística

Procés social i institucional que amplia el coneixement, la disponibilitat i l'ús real d'una llengua minoritzada en tots els àmbits socials.

Variació diacrònica

Tipus de variació lingüística associat al pas del temps i a les transformacions històriques d'una llengua.

Variació diatòpica

Tipus de variació lingüística lligat a l'espai geogràfic que dóna lloc a dialectes o geolectes.

Variació diastràtica

Tipus de variació lingüística condicionat pel grup social, l'edat o la professió dels parlants (sociolectes).

Variació diafàsica

Tipus de variació lingüística determinat pel context comunicatiu, el grau de formalitat, el canal i el receptor (registres).

Llengua estàndard

Varietat codificada i supradialectal que serveix de referència en l'educació, l'administració i els mitjans, i que en català té caràcter composicional.

Bloc oriental del català

Gran divisió dialectal que comprèn el septentrional (rossellonès), central, balear i alguerès, caracteritzada per la neutralització de /a/ i /e/ àtones.

Bloc occidental del català

Gran divisió dialectal que comprèn el nord-occidental i el valencià, caracteritzada per mantenir la distinció entre /a/ i /e/ àtones.

Bilingüisme individual

Capacitat d'una persona concreta d'utilitzar dues llengües de manera activa o passiva segons la situació.

Bilingüisme social

Convivència i ús de dues llengües dins d'una mateixa societat o comunitat.

Diglòssia

Distribució jeràrquica en què una llengua o varietat ocupa els àmbits formals i prestigiosos mentre una altra queda confinada a usos informals i familiars.

Conflicte lingüístic

Competència entre dues o més llengües per ocupar àmbits d'ús, parlants i legitimitat dins d'una comunitat.

Préstec lingüístic

Mot incorporat directament d'una altra llengua que pot adaptar-se o no a la grafia i fonètica receptores (com futbol, xat o pòdcast).

Calc lingüístic

Mecanisme d'incorporació pel qual es tradueixen els elements formals o el model d'una expressió estrangera (com gratacel a partir de skyscraper).

Interferència lingüística

Element o estructura d'una llengua que s'introdueix indegudament en l'ús d'una altra i vulnera la norma establerta (com els barbarismes).

Canvi de codi

Alternança conscient o expressiva de dues o més llengües dins d'una mateixa conversa per part d'un parlant competent.

Comunitat lingüística

Grup de persones que comparteixen una llengua o varietat i unes mateixes normes i convencions d'ús comunicatiu.

Repertori lingüístic

Conjunt total de llengües, varietats dialectals i registres que un individu o col·lectiu té capacitat d'utilitzar.

Àmbit d'ús

Espai social o situació comunicativa concreta en què s'empra una llengua (família, feina, escola, administració, xarxes socials, etc.).

Norma d'ús

Expectativa o convenció social —explícita o implícita— que regula quina llengua es considera convenient utilitzar en cada situació.

Prejudici lingüístic

Judici de valor mancat de base científica emès sobre una llengua, una varietat dialectal o els seus parlants que sol confondre poder amb qualitat.

Substitució lingüística

Procés gradual pel qual una comunitat abandona l'ús de la seva llengua pròpia per adoptar-ne una altra de dominant fins a interrompre'n la transmissió familiar.

Planificació lingüística

Conjunt d'accions organitzades impulsades per poders públics o institucions sobre el codi, l'estatus, l'aprenentatge o el prestigi d'una llengua.