1/23
Flashcards de vocabulari sobre els conceptes clau d'Aristòtil: les quatre causes, el canvi (hilemorfisme, potència i acte), els tres tipus d'ànima, les crítiques a Plató i l'ètica de les virtuts.
Concepció teleològica
Principi filosòfic aristotèlic que defensa que «la natura no fa res en va», utilitzat per explicar per què existeix i com funciona qualsevol substància de l'univers.
Causa material
Allò de què està feta una cosa física (per exemple, la fusta amb què està feta una taula).
Causa formal
Allò que fa que una cosa sigui lo que és, és a dir, la seva essència o estructura (per exemple, la forma de taula que fa que no sigui una cadira).
Causa eficient
L'agent o motor extern que produeix, mou o fabrica la cosa (per exemple, el fuster que construeix la taula).
Causa final
El propòsit, objectiu o finalitat per a la qual existeix una cosa (per exemple, servir de pupitre o taula de menjador).
Hilemorfisme
Teoria que afirma que tota substància física és un compost inseparable de matèria (hylé, allò de què està feta) i forma (morphé, allò que la defineix).
Potència
La capacitat o possibilitat real que té una substància d'arribar a ser una altra cosa si es donen les condicions adequades (per exemple, una nou conté la possibilitat de convertir-se en noguera).
Acte
La realitat actual d'una substància, és a dir, la potència ja realitzada (per exemple, la noguera quan ja és un arbre fet i dret).
Canvi substancial
Canvi profund en què es modifica la forma/substància i la cosa es converteix en una altra de diferent (per exemple, quan una nou es transforma en una noguera, o quan cremes un paper i es converteix en cendra).
Canvi accidental
Canvi superficial en què només varia alguna característica secundària (color, mida, lloc) sense que la cosa deixi de ser el que és (per exemple, pintar una taula de blanc o tallar-te els cabells).
Unió substancial
Relació inseparable entre el cos i l'ànima en què formen un sol ésser; l'ànima actua com a principi de vida i mor amb el cos.
Ànima vegetativa
Tipus d'ànima pròpia de les plantes que s'ocupa de les funcions vitals bàsiques: naixement, creixement, reproducció i mort.
Ànima sensitiva
Tipus d'ànima pròpia dels animals que afegeix a les funcions vitals bàsiques la capacitat de tenir sensacions, desitjar i moure's.
Ànima racional
Tipus d'ànima exclusiva dels éssers humans que afegeix a les funcions vitals i sensitives la capacitat superior de raonar, reflexionar i pensar.
Duplicació inútil del món
Crítica d'Aristòtil a Plató segons la qual separar les idees de les coses físiques per crear un segon món no explica res real i complica el problema innecessàriament, ja que per explicar el món sensible n'hi ha prou amb la realitat material.
Incapacitat per explicar el canvi i el moviment
Crítica d'Aristòtil a Plató segons la qual unes Idees immutables, eternes, perfectes i separades no poden explicar per què les coses del món sensible canvien, neixen, creixen i es marceixen.
Argument del «tercer home»
Crítica a la Teoria de les Idees que assenyala que si cal una Idea universal per explicar les coses d'aquest món, caldria una tercera idea superior per connectar l'home real amb la Idea, generant una cadena infinita i absurda.
Fins-mitjans
Objectius intermedis (com estudiar, guanyar diners o entrenar) que només serveixen com a eines o esglaons per assolir el fi final.
Finalitat natural
La funció pròpia de cada ésser, que en el cas de l'ésser humà és pensar i raonar.
Bé suprem / Felicitat (Eudaimonia)
L'únic objectiu final que busquem per si mateix; consisteix a realitzar-nos com a humans complint la nostra finalitat natural de viure i actuar segons la raó i la virtut (és un estat de la persona, no una substància externa).
Virtuts dianoètiques
Virtuts intel·lectuals relacionades amb el pensament i la raó que s'adquireixen mitjançant l'ensenyament i l'aprenentatge, com ara la Saviesa i la Prudència.
Saviesa (sofia)
Virtut dianoètica que consisteix a entendre teòricament la realitat.
Prudència (phrónesis)
Virtut dianoètica basada en el seny pràctic que ens ajuda a aplicar la raó a situacions concretes per trobar el terme mitjà.
Virtuts ètiques
Virtuts relacionades amb el caràcter i la manera d'actuar que s'adquireixen per costum i hàbit, consistents a controlar les passions i els desitjos escollint el terme mitjà entre l'excés i el defecte.