Aristòtil: Definicions essencials i conceptes clau

0.0(0)
Studied by 0 people
call kaiCall Kai
learnLearn
examPractice Test
spaced repetitionSpaced Repetition
heart puzzleMatch
flashcardsFlashcards
GameKnowt Play
Card Sorting

1/23

flashcard set

Earn XP

Description and Tags

Flashcards de vocabulari sobre els conceptes clau d'Aristòtil: les quatre causes, el canvi (hilemorfisme, potència i acte), els tres tipus d'ànima, les crítiques a Plató i l'ètica de les virtuts.

24 Terms

1
New cards

Concepció teleològica

Principi filosòfic aristotèlic que defensa que «la natura no fa res en va», utilitzat per explicar per què existeix i com funciona qualsevol substància de l'univers.

2
New cards

Causa material

Allò de què està feta una cosa física (per exemple, la fusta amb què està feta una taula).

3
New cards

Causa formal

Allò que fa que una cosa sigui lo que és, és a dir, la seva essència o estructura (per exemple, la forma de taula que fa que no sigui una cadira).

4
New cards

Causa eficient

L'agent o motor extern que produeix, mou o fabrica la cosa (per exemple, el fuster que construeix la taula).

5
New cards

Causa final

El propòsit, objectiu o finalitat per a la qual existeix una cosa (per exemple, servir de pupitre o taula de menjador).

6
New cards

Hilemorfisme

Teoria que afirma que tota substància física és un compost inseparable de matèria (hylé, allò de què està feta) i forma (morphé, allò que la defineix).

7
New cards

Potència

La capacitat o possibilitat real que té una substància d'arribar a ser una altra cosa si es donen les condicions adequades (per exemple, una nou conté la possibilitat de convertir-se en noguera).

8
New cards

Acte

La realitat actual d'una substància, és a dir, la potència ja realitzada (per exemple, la noguera quan ja és un arbre fet i dret).

9
New cards

Canvi substancial

Canvi profund en què es modifica la forma/substància i la cosa es converteix en una altra de diferent (per exemple, quan una nou es transforma en una noguera, o quan cremes un paper i es converteix en cendra).

10
New cards

Canvi accidental

Canvi superficial en què només varia alguna característica secundària (color, mida, lloc) sense que la cosa deixi de ser el que és (per exemple, pintar una taula de blanc o tallar-te els cabells).

11
New cards

Unió substancial

Relació inseparable entre el cos i l'ànima en què formen un sol ésser; l'ànima actua com a principi de vida i mor amb el cos.

12
New cards

Ànima vegetativa

Tipus d'ànima pròpia de les plantes que s'ocupa de les funcions vitals bàsiques: naixement, creixement, reproducció i mort.

13
New cards

Ànima sensitiva

Tipus d'ànima pròpia dels animals que afegeix a les funcions vitals bàsiques la capacitat de tenir sensacions, desitjar i moure's.

14
New cards

Ànima racional

Tipus d'ànima exclusiva dels éssers humans que afegeix a les funcions vitals i sensitives la capacitat superior de raonar, reflexionar i pensar.

15
New cards

Duplicació inútil del món

Crítica d'Aristòtil a Plató segons la qual separar les idees de les coses físiques per crear un segon món no explica res real i complica el problema innecessàriament, ja que per explicar el món sensible n'hi ha prou amb la realitat material.

16
New cards

Incapacitat per explicar el canvi i el moviment

Crítica d'Aristòtil a Plató segons la qual unes Idees immutables, eternes, perfectes i separades no poden explicar per què les coses del món sensible canvien, neixen, creixen i es marceixen.

17
New cards

Argument del «tercer home»

Crítica a la Teoria de les Idees que assenyala que si cal una Idea universal per explicar les coses d'aquest món, caldria una tercera idea superior per connectar l'home real amb la Idea, generant una cadena infinita i absurda.

18
New cards

Fins-mitjans

Objectius intermedis (com estudiar, guanyar diners o entrenar) que només serveixen com a eines o esglaons per assolir el fi final.

19
New cards

Finalitat natural

La funció pròpia de cada ésser, que en el cas de l'ésser humà és pensar i raonar.

20
New cards

Bé suprem / Felicitat (Eudaimonia)

L'únic objectiu final que busquem per si mateix; consisteix a realitzar-nos com a humans complint la nostra finalitat natural de viure i actuar segons la raó i la virtut (és un estat de la persona, no una substància externa).

21
New cards

Virtuts dianoètiques

Virtuts intel·lectuals relacionades amb el pensament i la raó que s'adquireixen mitjançant l'ensenyament i l'aprenentatge, com ara la Saviesa i la Prudència.

22
New cards

Saviesa (sofia)

Virtut dianoètica que consisteix a entendre teòricament la realitat.

23
New cards

Prudència (phrónesis)

Virtut dianoètica basada en el seny pràctic que ens ajuda a aplicar la raó a situacions concretes per trobar el terme mitjà.

24
New cards

Virtuts ètiques

Virtuts relacionades amb el caràcter i la manera d'actuar que s'adquireixen per costum i hàbit, consistents a controlar les passions i els desitjos escollint el terme mitjà entre l'excés i el defecte.