Geodinàmica Interna i Estructura de la Terra

Flashcards sobre la geodinàmica interna de la Terra, mètodes d'estudi geològics, estructures tectòniques, metamorfisme i models de l'interior terrestre.

Mètodes geològics directes

Mètodes d'estudi que es basen en l'observació de materials accessibles per deduir l'estructura geològica del terreny, com l'estudi d'afloraments, magmes i perforacions.

Mètodes geològics indirectes

Mètodes geofísics que analitzen com es comporta l'interior de la Terra en relació amb una propietat física, química o matemàtica estudiada des de la superfície mitjançant aparells de detecció.

Gradient geotèrmic

Augment de la temperatura amb la profunditat a l'interior terrestre, el valor mitjà del qual és de $1^\text{o}\text{C}$ cada $33\text{ m}$ de profunditat.

Geoide

Forma real del planeta Terra, la qual no és una esfera perfecta sinó que es troba lleugerament aplatada pels pols.

Siderit

Tipus de meteorit format principalment per una aliatge de ferro i níquel.

Sideròlit

Tipus de meteorit compost per una barreja de ferro, níquel i silicats.

Aeròlit

Tipus de meteorit constituït bàsicament per silici i òxid de magnesi.

Discontinuïtat de Mohorovicic

Discontinuïtat sísmica situada entre els $0\text{ km}$ i els $70\text{ km}$ de profunditat que marca el límit entre l'escorça i el mantell.

Discontinuïtat de Repetti

Discontinuïtat sísmica situada a uns $670\text{ km}$ de profunditat que separa el mantell superior del mantell inferior.

Discontinuïtat de Gutenberg

Discontinuïtat sísmica ubicada als $2900\text{ km}$ de profunditat que separa el mantell inferior del nucli extern.

Discontinuïtat de Lehman

Discontinuïtat sísmica trobada als $5150\text{ km}$ de profunditat que separa el nucli extern fluid del nucli intern sòlid.

Model geoquímic

Model d'estructura terrestre basat en la composició química dels materials i l'estudi de les ones sísmiques, dividit en escorça, mantell i nucli.

Model físic

Model estructural de la Geosfera basat en el comportament mecànic i el grau de rigidesa o plasticitat dels materials, diferenciant litosfera, mesosfera i endosfera.

Litosfera

Capa superficial sòlida, fina i molt rígida de la Terra, fracturada en plaques tectòniques, que comprèn l'escorça i la part superior del mantell fins als $100\text{ km}$ de profunditat.

Metamorfisme de contacte

Transformació de les roques produïda per l'increment de temperatura quan entra en contacte amb una intrusió de magma, afectant una àrea limitada (aurèola metamòrfica).

Dinamometamorfisme

Metamorfisme provocat per la pressió i fricció entre els blocs d'una falla o d'un encavalcament en moure's.

Metamorfisme regional

Metamorfisme que afecta grans extensions de l'escorça terrestre i que s'associa a límits convergents, divergents i conques sedimentàries.

Tectogènesi

Conjunt de processos geològics que provoquen les deformacions de les roques a l'escorça terrestre.

Esforç

Relació matemàtica definida per la fórmula $\text{Esforç} = \frac{\text{Força}}{\text{Superfície}}$.

Plec

Deformació i curvatura dels estrats formats per materials plàstics quan són sotmesos a esforços tectònics.

Anticlinal

Plec amb curvatura en volta (forma de A) que presenta els materials més antics al seu nucli.

Sinclinal

Plec amb curvatura en cubeta (forma de U) que té els materials més moderns al seu nucli.

Diàclasi

Estructura geològica en què es produeix la fractura de materials fràgils sense que hi hagi desplaçament dels blocs.

Falla

Estructura geològica formada quan els materials fràgils es trenquen i es produeix un desplaçament relatiu entre els blocs fracturats.

Falla normal

Tipus de falla originada per forces distensives en la qual el llavi enfonsat desèn al llarg d'un pla de falla inclinat.

Falla inversa

Tipus de falla provocada per forces de compressió on el llavi elevat s'enfila per sobre del pla de falla inclinat.

Massís tectònic (horst)

Associació de falles directes disposades de forma esglaonada on els blocs més elevats queden situats al centre.

Fossa tectònica (graben)

Associació de falles directes disposades de forma esglaonada de manera que els blocs més enfonsats queden al centre.

Encavalcament

Estructura de fractura on, després de formar-se un plec, el llavi superior llisca sobre el pla de falla recorrent una curta distància.

Mantell de corriment

Estructura geològica en què el bloc elevat empès per forces tectòniques es desplaci molts quilòmetres sobre el bloc enfonsat.

Xarnera

Zona de màxima curvatura en cadascun dels estrats que formen un plec.

Pla de falla

Superfície al llarg de la qual es produeix la fractura i el lliscament relatiu dels dos blocs d'una falla.