El saber filosòfic i l'ésser humà

Flashcards de vocabulari conceptual per a la revisió dels continguts de filosofia (orígens, mite, logos, branques i mètode) i antropologia filosòfica/evolutiva (teories de l'evolució, hominització i diversitat cultural).

Filosofia

Saber que aborda qüestions fonamentals de la nostra existència, ensenya a pensar críticament i ajuda a viure de manera més reflexiva i coherent.

«Philos» i «sophia»

Mots grecs antics que signifiquen «amic» i «saviesa» respectivament, dels quals deriva etimològicament la paraula filosofia com «amor per la saviesa».

Origen històric de la filosofia

Naixement situat tradicionalment a Jònia (Àsia Menor) al segle VI a.C., en el context de la cultura grega i la transició cap al pensament racional.

Pitàgores de Samos

Pensador a qui s’atribueix la creació del terme «filòsof», diferenciant aquell qui cerca constantment la veritat del «savi» que presumeix de tenir coneixements.

Mites

Relats imaginatius i fantàstics que les cultures antigues utilitzaven per explicar el món mitjançant déus i herois, sense basar-se en raonaments lògics.

Antropomorfisme (dels mites)

Tret dels mites segons el qual els déus i herois tenen característiques humanes i les forces de la natura es personifiquen.

Autor col·lectiu (dels mites)

Condició dels mites de ser fruit de la cultura col·lectiva, transmesos oralment de generació en generació sense un autor individual conegut.

Pas del mite al logos

Transició històrica en què les explicacions mítiques i sobrenaturals van ser substituïdes per explicacions racionals basades en l’observació i la lògica.

Miracle grec

Postura inicial d'alguns autors que considerava el sorgiment del pensament racional com un canvi sense precedents degut exclusivament a la genialitat dels grecs.

Racionalitat (del logos)

Característica del logos que es basa en arguments lògics i en observacions de l’experiència per explicar per què les coses són d’una manera determinada.

Sistematicitat (del logos)

Tret del coneixement filosòfic d'estar ordenat i jerarquitzat, de manera que cada afirmació està connectada coherentment amb les altres.

Esperit crític

Actitud de la filosofia de qüestionar de manera constant els coneixements establerts, rebutjant idees si no superen un examen racional rigorós.

Mètode de treball filosòfic

Procés seqüencial estructurat en l'anàlisi de la pregunta, la recerca d'informació, el raonament lògic i el diàleg per resoldre un problema o elaborar una opinió fonamentada.

Filosofia teòrica

Divisió filosòfica dedicada a l’anàlisi dels fonaments del saber, reflexionant sobre la realitat, el coneixement, la veritat i altres conceptes abstractes.

Filosofia pràctica

Divisió filosòfica orientada a la vida quotidiana i a la resolució de problemes morals, socials i polítics.

Metafísica

Branca filosòfica que estudia la naturalesa de la realitat, analitzant allò que existeix realment i les seves propietats essencials.

Epistemologia

Branca de la filosofia centrada en l'estudi del coneixement humà, abordant-ne la naturalesa, els orígens i els límits.

Ètica

Disciplina filosòfica que reflexiona sobre el comportament humà i els principis de l'acció moral, explorant conceptes com el bé, el mal, la justícia i la virtut.

Filosofia política

Branca filosòfica que examina els fonaments del govern, la ciutadania, la justícia social i l'organització òptima de l’Estat.

Estètica

Disciplina que estudia la bellesa, la creació artística i la percepció estètica, preguntant-se què fa que un element sigui considerat bell o sublim.

Lògica

Branca filosòfica encarregada d'investigar els principis del raonament correcte per tal d'analitzar arguments i evitar fal·làcies.

Fixisme

Teoria vigent fins al segle XIX segons la qual les espècies biològiques són immutables, inalterables i van ser creades en la seva forma definitiva.

Creacionisme

Doctrina lligada al fixisme que defensa que totes les formes de vida existents són fruit directe de la creació divina.

Carl von Linné

Botànic suec (1707-1778) que va establir la classificació biològica en gèneres i espècies i el sistema de nomenclatura binomial sota una visió fixista.

Sistema de nomenclatura binomial

Mètode científic creat per Carl von Linné per designar les espècies mitjançant dos mots en llatí corresponents al gènere i a l'espècie (com en Homo sapiens).

George Cuvier

Fundador de l’anatomia comparada (1769-1832) que va formular el catastrofisme per intentar harmonitzar el registre fòssil amb el fixisme.

Catastrofisme

Teoria proposada per George Cuvier segons la qual extincions massives provocades per catàstrofes naturals donaven lloc a la creació de noves espècies.

Teoria de Lamarck

Primera teoria coherent de l'evolució (formulada per Jean Baptiste de Lamarck), basada en la capacitat dels organismes de transformar-se per adaptar-se al medi ambient.

Llei de l’ús i desús

Principi lamarckià («la funció crea l'òrgan») que postula que els òrgans es desenvolupen amb l'ús i s'atrofien amb el desús.

Herència dels caràcters adquirits

Mecanisme defensat per Lamarck segons el qual les modificacions anatòmiques assolides per adaptació durant la vida d'un ésser viu es transmeten a la seva descendència.

Charles Darwin

Naturalista (1809-1882) que, després del viatge amb el Beagle, va formular la teoria de l'evolució basada en la selecció natural dels individus més ben adaptats.

Selecció natural

Mecanisme evolutiu mitjançant el qual els individus amb variacions més avantatjoses en el seu medi sobreviuen i es reprodueixen amb més èxit.

Producció de variabilitat

Fase clau de la selecció natural que s'origina espontàniament en les poblacions a través de mutacions i recombinacions genètiques.

Neodarwinisme

Síntesi evolutiva que combina la teoria de la selecció natural de Darwin amb els descobriments genètics de Mendel i les mutacions a l'ADN.

Procés d’hominització

Procés d’evolució biològica i psicosocial que va conduir progressivament des dels antics primats fins a l’espècie Homo sapiens.

Miocè (fase d'evolució humana)

Període de fa 15 milions d’anys en què una sequera va obligar diversos primats a abandonar els arbres i adaptar-se al terra, iniciant el camí cap al bipedisme.

Australopitecus

Primers homínids capaços de caminar drets (fa 5-7 milions d’anys), fet que els va permetre alliberar les mans per manipular eines.

Homo habilis

Espècie d'homínid de fa 2 milions d’anys, coneguda per ser la primera fabricant d'eines de pedra, tenir més capacitat cerebral i iniciar la caça en grup.

Homo erectus

Homínid de fa 1,5 milions d’anys que es va expandir fora d’Àfrica, va fabricar eines més avançades i va aconseguir dominar el foc.

Neandertals

Grup humà de fa 200.000 anys caracteritzat per una notable capacitat caçadora i per haver practicat els primers ritus d'enterrament dels morts.

Homo sapiens

Humans moderns apareguts fa 100.000 anys, dotats d'una gran capacitat craniana, una organització social complexa i capacitat per crear art rupestre.

Revolució neolítica

Transformació socioeconòmica de fa uns 10.000 anys marcada pel pas de la caça i recol·lecció a l'agricultura, la ramaderia i la vida sedentària.

Evolució cultural

Mecanisme de transformació humà ràpid, conscient i tramès per aprenentatge social, que substitueix la selecció biològica com a motor d'adaptació principal.

Cultura segons Edward B. Tylor

Tot complex que inclou coneixement, creences, art, moral, dret, costums i qualsevol altra capacitat o hàbit adquirit per l'ésser humà com a membre de la societat.

Transmissió de la cultura

Procés d'adquisició cultural canalitzat mitjançant la socialització, l'educació i la interacció social, utilitzant el llenguatge com a eina fonamental.

Arbitrarietat cultural

Condició per la qual un mateix comportament o símbol té significats diferents segons la cultura, essent la base de la diversitat humana.

Etnocentrisme

Creença que la pròpia cultura és superior a les altres, valorant i jutjant les cultures foranes com a inferiors o desviades.

Relativisme cultural

Principi segons el qual les creences, valors i pràctiques d’una comunitat s’han d’entendre exclusivament des del seu propi context cultural.

Xenofòbia

Por, desconfiança o aversió cap a individus procedents d'altres països o pertanyents a cultures diferents.

Interculturalisme

Model que fomenta el diàleg, el respecte i l’enriquiment mutu entre cultures diverses per promoure la convivència i evitar la segregació.