Literatura Catalana Medieval: Orígens, Poesia Trobadoresca, Ramon Llull, Cròniques i Novel·la Cavalleresca

0.0(0)
Studied by 0 people
call kaiCall Kai
learnLearn
examPractice Test
spaced repetitionSpaced Repetition
heart puzzleMatch
flashcardsFlashcards
GameKnowt Play
Card Sorting

1/23

flashcard set

Earn XP

Description and Tags

Targetes de revisió i estudi en format de preguntes i respostes sobre els apunts de literatura catalana medieval: orígens de la llengua, poesia trobadoresca, Ramon Llull, les quatre grans cròniques i les novel·les cavalleresques (Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc).

24 Terms

1
New cards

Quin és l'origen de la llengua catalana i a quina família lingüística pertany?

Es remunta a l'Edat Mitjana (segles V-XV) i prové del llatí vulgar (parlat pel poble). És una llengua romànica, com ara l'italià, el francès, el castellà, el portuguès, el gallec, l'occità, el sard, el retoromànic i el romanès.

2
New cards

Quines aportacions culturals i lingüístiques reben els territoris catalans als segles V i VIII?

Al segle V reben la influència germànica (+llengua i +cultura), i al segle VIII la influència dels àrabs (+llengua, +cultura i +religió).

3
New cards

Què va establir el Concili de Tours l'any 813 pel que fa a l'ús de la llengua?

En aquesta reunió de bisbes celebrada a França es va establir que els mossens prediquessin «IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAM» (en la llengua romana del poble, anomenada romanç o català).

4
New cards

Com evoluciona políticament Catalunya entre finals del segle IX i el segle XIV?

A finals del segle IX s'independitza de França; al segle XII s'uneix el comtat de Barcelona amb el regne d'Aragó formant la Corona catalanoaragonesa; al segle XIII Jaume I conquereix Mallorca i València; i al segle XIV es conquereix Nàpols, Sicília i Atenes.

5
New cards

Què va passar l'any 1410 amb la mort de Martí l'Humà i quines en van ser les conseqüències?

Va morir sense descendència i es va triar un nou rei al Compromís de Casp: Ferran d'Antequera (Màlaga), de la dinastia Trastàmara. Com a conseqüència, Catalunya va perdre territoris i l'ús de la llengua va baixar (es parlava menys).

6
New cards

Com evoluciona la situació de la llengua catalana des d'abans del segle VIII fins al segle XIII?

Fins al segle VIII el llatí s'usava tant per escrit com oralment; entre els segles IX i XII el llatí es mantenia escrit mentre que el romanç (català) era oral; i a partir dels segles XII-XIII ja es troben textos escrits en català.

7
New cards

Quins són els dos primers textos en català conservats?

El primer és un fragment d'un llibre de lleis visigòtic anomenat Forum Iudicum (de meitat del segle XII), i el segon text (el primer escrit íntegrament en català) són les Homilies d'Organyà (finals del segle XII - inicis del segle XIII).

8
New cards

Quan i on sorgeix la poesia trobadoresca, i per quins motius arriba a Catalunya escrita en occità?

Apareix a la primera meitat del segle XII a la cort reial d'Occitània i arriba a Catalunya a mitjans del mateix segle. S'escriu en occità per quatre motius: proximitat geogràfica, semblança lingüística, prestigi i perquè no es tenia cap altre model a seguir.

9
New cards

Quina diferència hi havia entre el trobador i el joglar en la difusió dels poemes?

Els trobadors escrivien la lletra i la música amb la finalitat d'entretenir, mentre que els joglars s'encarregaven de cantar les cançons acompanyats d'instruments musicals.

10
New cards

Quins són els tres temes més importants de la poesia trobadoresca segons els apunts?

La guerra (dos trobadors que s'insulten o es desafien en combat), la sàtira (dos trobadors que es burlen o es calumnien mútuament) i l'amor cortès.

11
New cards

Com funciona l'amor cortès i quins personatges o elements hi intervenen?

Un trobador s'enamora d'una dona casada i de classe social superior a la seva; es declara el seu vassall («om») i l'anomena «midons» (senyora meva), inventant-se un pseudònim o «senhal». L'home de la senyora rep el nom de «gilós», i els «lausengiers» (envejosos) fan xantatge a la parella.

12
New cards

Què són la cançó i el sirventès en la poesia trobadoresca?

La cançó és un poema de contingut amorós sovint acompanyat de música. El sirventès és una composició d'ira, odi o atac cap a algú (com l'escrit per Guillem de Berguedà contra Ponç de Mataplana).

13
New cards

Com es defineixen la pastorel·la, l'alba, el plany i la tençó?

Pastorel·la: trobada al camp entre un cavaller i una pastora; Alba: poema amorós sobre la tristesa dels amants que se separen en sortir el sol; Plany: cant fúnebre per la mort d'algú estimat o important; Tençó: debat poètic entre dos trobadors.

14
New cards

Quines dades biogràfiques principals es coneixen de Ramon Llull?

Va néixer a Mallorca (1232/1235) i va morir en un vaixell tornant de Tunis (1315/1316). Va ser patge de Jaume I i educador de Jaume II a canvi d'allotjament i educació cavalleresca. Se'n coneix la vida per documents de l'època i la seva autobiografia Vida coetània.

15
New cards

Quins tres ideals va emprendre Ramon Llull cap als 30 anys arran de la seva aparició divina?

Convertir «infidels» a la fe cristiana, escriure llibres per difondre la fe cristiana, i fundar escoles perquè els mestres fessin servir els seus llibres per convertir els infidels.

16
New cards

En quines quatre llengües va escriure Ramon Llull els seus aproximadament 250 llibres i per a qui servien?

En català (per transmetre el coneixement al poble), llatí (per a universitaris i religiosos), occità (poemes d'amor de joventut fins als 30 anys) i àrab (per donar a conèixer la fe cristiana).

17
New cards

Quines obres va escriure Ramon Llull segons els diferents gèneres?

Filosòfiques (Art abreujada de trobar veritat), religioses (Llibre de contemplació de Déu, Llibre d'Amic e Amat), poesies (Cant de Ramon), didàctiques (Llibre de l'ordre de cavalleria) i novel·les (Llibre d'Evast e Blanquerna, i Fèlix o Llibre de Meravelles).

18
New cards

Com s'estructura el Fèlix o Llibre de Meravelles i què tracta el volum de les «Bèsties»?

Té 10 volums dedicats a: Déu, Àngels, Cel, Elements, Plantes, Metalls, Bèsties, Home, Paradís i Infern. El volum 7 («Bèsties») és una novel·la breu amb animals a la cort reial que fa una caricatura satírica de la política humana, plena d'intrigues i vicis.

19
New cards

Quines característiques generals tenen les quatre grans cròniques medievals catalanes?

Són fonts d'informació escrites en prosa i en ordre cronològic (historiografia), expliquen fets contemporanis de l'autor o del passat immediat, tenen el rei com a eix central i en presenten sempre una visió favorable.

20
New cards

Quines són les quatre grans cròniques medievals i què caracteritza cadascuna?

  1. Crònica de Jaume I o Llibre dels feits (1274): autobiogràfica, conquestes de Mallorca i València en llenguatge col·loquial (1207-1276). 2. Crònica de Bernat d'Esclot (1288): la més informativa sobre fets viscuts. 3. Crònica de Ramon Muntaner (1325): la més llarga i exagerada. 4. Crònica de Pere el Cerimoniós (1396): autobiogràfica, història del rei i anècdotes de l'escrivà.


21
New cards

Com canvia el paper de la cavalleria a partir del segle XV?

Fins al segle XIV-XV els cavallers protegien la ciutat com a senyors armats a cavall mantinguts per un senyor. A partir del segle XV deixen de protegir la ciutat i es dediquen a exhibicions esportives per demostrar les seves habilitats.

22
New cards

Quines característiques defineixen la novel·la cavalleresca a diferència de la de cavalleries?

La novel·la cavalleresca és versemblant, amb personatges contemporanis a l'època de l'autor i situada en espais geogràfics propers i coneguts.

23
New cards

Quin és l'argument principal de la novel·la Curial e Güelfa?

És una novel·la anònima (1435-1462?) on Curial serveix el marquès de Montferrat i rep la protecció de la jove vídua Güelfa. Després de viure aventures d'armes i lluites a Alemanya, Grècia i Israel, s'acaba casant amb ella.

24
New cards

Quins són els trets i fets principals de Tirant lo Blanc?

Escrita per Joanot Martorell (València, 1490). Narra les aventures de Tirant a Anglaterra, les seves victòries a Sicília, Rodes i Tunis, el seu enamorament de Carmesina al Nord d'Àfrica, i la seva victòria contra els turcs a Grècia. Cervantes en va fer un gran elogi al capítol VI del Quixot.