hist arte

Ubicació geogràfica de Grècia

Sud-est d'Europa, al voltant del mar Egeu.

Polis

Ciutats-Estat independents en les quals s'organitzava l'antiga Grècia.

Atenes

Polis grega destacada per la democràcia, la cultura, la filosofia i l'art.

Esparta

Polis grega destacada per la seva organització militar.

Antropocentrisme grec

Concepció on l'ésser humà és el centre d'interès en l'art i el pensament.

Politeisme grec

Creença en molts déus representats amb forma i característiques humanes.

Recerca de la bellesa a Grècia

Principis artístics basats en la proporció, l'equilibri i l'harmonia.

Filosofia grega

Desenvolupament del pensament racional i la recerca d'explicacions sobre el món.

Democràcia atenenca

Forma de govern on els ciutadans participaven en les decisions polítiques.

Etapa Arcaica (Grècia)

Període dels segles VII-VI aC caracteritzat per la rigidesa i la frontalitat.

Etapa Clàssica (Grècia)

Període (499-323 aC) definit per l'equilibri, la proporció i la bellesa ideal.

Etapa Hel·lenística (Grècia)

Període (323-146 aC) caracteritzat pel moviment, el dramatisme i l'expressivitat.

Guerres Mèdiques

Enfrontaments del segle V aC entre grecs i perses amb victòria greca i prosperitat d'Atenes.

Guerra del Peloponès

Enfrontament (431-404 aC) entre Atenes i Esparta amb victòria d'Esparta i feblesa de les polis.

Arquitectura arquitravada o adintellada

Sistema constructiu basat en elements horitzontals suportats sobre columnes verticals.

Policromia grega

Pràctica de pintar els temples i les escultures amb diversos colors originals.

Ordre Dòric

Ordre arquitectònic robust, sense base i amb un capitell senzill.

Ordre Jònic

Ordre arquitectònic més esvelt, amb base i capitell decorat amb volutes.

Ordre Corinti

Ordre arquitectònic molt decoratiu, amb base i capitell ornat amb fulles d'acant.

Base (columna)

Part inferior de la columna que reposa sobre el basament.

Fust

Cos vertical principal de la columna situat entre la base i el capitell.

Capitell

Part superior de la columna que enllaça amb l'entaulament.

Entaulament

Estructura horitzontal situada directament damunt de les columnes.

Fris

Part central decorada de l'entaulament.

Frontó

Acabament triangular a la façana d'un temple grec.

Timpà

Espai interior triangular contingut dins del frontó.

Pronaos

Vestíbul o entrada d'un temple grec.

Naos o cel·la

Espai interior principal del temple on s'allotjava la imatge de la divinitat.

Opistòdom

Espai posterior del temple grec destinat a emmagatzemar el tresor.

Peristil

Conjunt de columnes que envolta el perímetre exterior d'un temple.

Crepidoma

Plataforma o basament esglaonat sobre el qual s'alça el temple grec.

Estereobat

Graons inferiors del crepidoma o basament d'un temple.

Estilobat

Graó superior del crepidoma on descansen directament les columnes.

Temple Prostil

Temple que té columnes només a la façana anterior.

Temple Amfipròstil

Temple que té columnes a les façanes anterior i posterior.

Temple In antis

Temple amb dues columnes situades entre les prolongacions dels murs laterals.

Temple Perípter

Temple rodejat per una sola filera de columnes al voltant de tot el perímetre.

Temple Dípter

Temple rodejat per dues fileres de columnes al voltant de tot el perímetre.

Temple Pseudodípter

Temple amb una filera de columnes separada del mur simulant una doble filera.

Temple Distil

Temple que té 2 columnes a la façana.

Temple Tetràstil

Temple que té 4 columnes a la façana.

Temple Hexàstil

Temple que té 6 columnes a la façana.

Temple Octàstil

Temple que té 8 columnes a la façana.

Temple Decàstil

Temple que té 10 columnes a la façana.

Partenó (Fitxa)

Temple dòric/jònic a l'Acròpolis d'Atenes (447-438 aC) dedicat a la deessa Atena pels arquitectes Ictinos i Callícrates.

Decoració escultòrica del Partenó

Dirigida per l'escriptor i escultor Fidies.

Acròpolis d'Atenes

Recinte elevat i fortificat que constitueix el centre religiós de la ciutat.

Edificis de l'Acròpolis

Partenó, Erectèon, temple d'Atena Niké i Propileus (entrada monumental).

Teatre d'Epidaure (Fitxa)

Teatre d'època clàssica a Epidaure dedicat a la representació de tragèdies i comèdies.

Origen del teatre grec

Tenia un origen religiós vinculat directament al culte al déu Dionís.

Cavea

Graderia d'un teatre grec on se situava el públic, aprofitant el pendent d'un turó.

Díazoma

Passadís horitzontal que divideix les seccions de graderies a la cavea.

Orquestra (teatre)

Espai central circular on actuava el cor durant la representació.

Escena (skene)

Construcció situada darrere de l'orquestra que servia de fons i vestuari.

Prosceni

Espai elevat situat davant de l'escena on actuaven principalment els actors.

Pàrodes

Accessos laterals d'entrada situats entre la cavea i l'escena.

Altar de Zeus a Pèrgam (Fitxa)

Altar monumental hel·lenístic (180-160 aC) a Pèrgam amb gran escalinata i relleus.

Gigantomàquia

Relleu de l'Altar de Pèrgam que representa la lluita llegendària entre déus i gegants.

Materials de l'escultura grega

Principalment marbre i bronze, sovint pintats amb policromia original.

Koré del Pèplum (Fitxa)

Escultura arcaica (500-520 aC) femenina, rígida, frontal i estàtica.

Dorífor de Policlet (Fitxa)

Escultura clàssica (cap al 430 aC) d'un atleta nua amb proporció ideal i contrapposto.

Laocoont i els seus fills (Fitxa)

Grup escultòric hel·lenístic (segle II aC) marcat pel moviment intens i dramatisme.

Somriure arcaic

Gesture facial característic i poc naturalista de les escultures del període arcaic.

Àgora

Plaça pública de la ciutat grega, centre de la vida comercial, política i social.

Pla hipodàmic

Disseny urbà en quadrícula amb carrers rectilinis que s'encreuen en angle recte.

Ubicació geogràfica d'Egipte

Nord-est d'Àfrica, al voltant de les creixudes del riu Nil i protegit pel desert.

Faraó

Màxima autoritat política i religiosa d'Egipte amb poder absolut i caràcter diví.

Societat egípcia

Estructura jerarquitzada: faraó, nobles, sacerdots, escribes, pagesos, artesans i esclaus.

Ka

Força vital en la religió egípcia que s'havia de mantenir vinculada al cos després de la mort.

Déus principals d'Egipte

Ra, Osiris, Isis, Horus i Anubis.

Imperi Antic (Egipte)

Període històric egipci comprès entre els anys 2686 i 2181 aC.

Imperi Mitjà (Egipte)

Període històric egipci comprès entre els anys 2055 i 1650 aC.

Imperi Nou (Egipte)

Període històric egipci comprès entre els anys 1550 i 1070 aC.

Mastaba

Tomba egípcia antiga de base rectangular i parets inclinades amb sostre pla.

Piràmide

Tomba monumental dels faraons durant l'Imperi Antic (ex. Kheops, Kefren, Micerí).

Hipogeu

Tomba subterrània excavada directament a la roca (ex. Vall dels Reis).

Avinguda d'esfinxs

Camí d'accés monumental decorat amb esfinxs a l'entrada dels temples egipcis.

Piló

Entrada monumental d'un temple egipci formada per grans murs en forma de piràmide truncada.

Obelisc

Monument alt, vertical i de secció quadrangular acabat en una petita piràmide.

Pati hípetre

Pati obert descobert situat a l'interior d'un temple egipci.

Sala hipòstila

Gran sala interior d'un temple egipci coberta i sostinguda per moltes columnes.

Santuari (Egipte)

Lloc més sagrat i profund del temple egipci on es guardava l'estàtua del déu.

Temples egipcis destacats

Karnak, Luxor i Abu Simbel (excavat a la roca per Ramsès II).

Hieratisme

Característica artística basada en la rigidesa, la solemnitat i la manca d'expressió.

Llei de la frontalitat (Egipte)

Representació amb cap i cames de perfil, i tors i ulls de front.

Perspectiva o mida jeràrquica

Tècnica on la mida de les figures depèn directament de la seva importància social/divina.

Escriba assegut

Escultura egípcia exempta molt famosa per la seva gran fidelitat i realisme.

Bust de Nefertiti

Escultura egípcia famosa per la representació de la bellesa idealitzada.

Tríada de Micerí

Escultura que representa el faraó Micerí acompanyat de dues divinitats.

Colós de Ramsès II

Escultura de grans dimensions que simbolitzava l'ampli poder del faraó.

Tremp opac

Tècnica pictòrica egípcia on els pigments es barregen amb aigua i un aglutinant.

Òstraca

Fragments de pedra o ceràmica utilitzats pels artistes egipcis per fer esbossos.

Quadrícula (Egipte)

Sistema de línies utilitzat per establir les proporcions exactes del cos humà.

Ubicació de Mesopotàmia

Territori situat entre els rius Tigris i Eufrates.

Aparició de l'escriptura

Cap al 3500 aC a Mesopotàmia per controlar collites, comerç, lleis i religió.

Materials de l'arquitectura mesopotàmica

Principalment tova i maons de fang, decorats amb ceràmica vidriada.

Arc i volta

Gran aportació arquitectònica desenvolupada per la civilització mesopotàmica.

Zigurat

Temple mesopotàmic monumental format per plataformes esglaonades superposades.

Estela d'Hammurabi

Monument de pedra mesopotàmic que conté un dels primers codis de lleis escrits.

Estàtues de Gudea

Escultures que representen el governant Gudea de la ciutat de Lagaix.