1/32
Flashcards de vocabulari sobre els mètodes d'estudi de la Terra, l'estructura interna (models estàtic i dinàmic), la deriva continental, l'expansió del fons oceànic i la tectònica de plaques.
Pou de Kola (Kola Superdeep Borehole)
Exemple de mètode directe d'estudi de l'interior terrestre realitzat mitjançant sondejos iniciats el 1970 que van assolir una profunditat de 12km.
Mètode sísmic
Mètode d'estudi indirecte que analitza la velocitat de propagació i el comportament de les ones sísmiques generades pels sismes per conèixer els diferents materials de la geosfera.
Sisme (o terratrèmol)
Alliberament sobtat d'energia provocat pel trencament de l'escorça terrestre, la qual es propaga per la superfície i per l'interior del planeta en forma d'ones sísmiques.
Ones P (primàries)
Ones sísmiques ràpides (≈5km/s) que es propaguen per tota mena de medis (sòlids i fluids), augmentant la seva velocitat com més rígid és el medi.
Ones S (secundàries)
Ones sísmiques lentes (≈3km/s) que únicament tenen la capacitat de propagar-se a través de medis sòlids (no fluids).
Ones superficials
Ones sísmiques generades quan les ones P i S arriben a la superfície de la Terra; són les causants dels danys més grans i es divideixen en dos tipus: Love i Rayleigh.
Discontinuïtat sísmica
Canvi brusc en la velocitat de les ones sísmiques que delata una variació en la composició química i la densitat dels materials de l'interior terrestre.
Model estàtic (o geoquímic)
Model de l'estructura interna de la Terra basat en la composició química de les capes, dividit en escorça, mantell (superior i inferior) i nucli (extern i intern).
Model dinàmic (o mecànic)
Model de l'estructura interna de la Terra basat en el comportament mecànic dels materials, estructurat en litosfera, astenosfera, mesosfera, nivell D'' i endosfera.
Escorça oceànica
Capa externa amb un gruix de 6 - 12km, constituïda principalment per basalt (roca volcànica).
Escorça continental
Capa externa amb un gruix de 25 - 70km, formada fonamentalment per granit (roca magmàtica plutònica).
Discontinuïtat de Mohorovicic
Límit sísmic que separa l'escorça terrestre del mantell superior.
Discontinuïtat de Wiechert-Gutenberg
Límit sísmic situat a 2.900km de profunditat que marca la transició entre el mantell inferior i el nucli extern.
Discontinuïtat de Lehman
Zona de transició sísmica situada entre els 4.980km i els 5.120km de profunditat, entre el nucli extern i el nucli intern.
Nucli terrestre
Capa interna composta principalment de ferro (Fe) i níquel (Ni), subdividida en un nucli extern d'estat líquid i un nucli intern d'estat sòlid que arriba fins als 6.378km.
Litosfera
Capa mecànica rígida superficial formada per l'escorça i la part superior del mantell superior, la qual es troba fragmentada en plaques tectòniques.
Astenosfera
Capa mecànica situada per sota de la litosfera (fins a uns 350km de profunditat) caracteritzada per trobar-se parcialment fosa.
Mesosfera
Capa del model dinàmic compresa entre els 350km i els 2.900km de profunditat, situada per sota de la zona transicional.
Nivell D'' (Capa D)
Zona situada a la base de la mesosfera, just al contacte amb el nucli extern a 2.900km de profunditat.
Endosfera
Regió més profunda del model dinàmic que comprèn el nucli extern líquid, la zona de transició i el nucli intern sòlid.
Alfred Wegener
Geofísic alemany que va proposar la teoria de la deriva continental a principis del segle XX.
Teoria de la deriva continental
Proposta que afirmava que els continents es desplacen lliscant suaument sobre una capa plàstica (el fons oceànic) a causa del moviment de rotació terrestre i de les marees.
Proves de la deriva continental
Conjunt de quatre arguments aportats per Wegener: geogràfiques (encaix de Sud-amèrica i Àfrica), geològiques (mateixa tipologia i edat de roques), paleontològiques (fòssils coincidents) i paleoclimàtiques (restes glacials coincidents).
Pangea
Macrocontinent únic que existia fa 300milions d’anys i que posteriorment es va fragmentar en Lauràsia i Gondwana.
Fòssils testimonis de Wegener
Gèneres de fòssils com Glossopteris, Mesosaurus, Cynognathus i Lystrosaurus trobats en diferents continents separats, utilitzats com a evidència paleontològica clau.
Harry Hess
Geòleg dels EUA que el 1962 va postular la teoria de l'expansió del fons oceànic.
Teoria de l'expansió del fons oceànic
Model que sosté que l'escorça oceànica es forma a les dorsals a partir de magma procedent de l'interior i es destrueix enfonsant-se a les fosses oceàniques.
Dorsal oceànica
Serralada submarina que conté un rift central; es caracteritza per tenir basalt molt jove a prop, edats més antigues a mesura que se'n separa i un gruix de sediments molt reduït.
Zones de subducció
Sectors lluny de la dorsal formats per fosses profundes i arcs d'illes volcàniques, paral·lels als continents, on l'escorça oceànica descendeix cap a l'interior terrestre.
Corrents de convecció (Hess)
Fluxos de materials interiors que emergeixen pel rift de les dorsals oceàniques creant nova escorça i descendeixen per les fosses oceàniques.
Tuzo Wilson
Geòleg que l'any 1975 va formular la teoria coneguda com el cicle de Wilson.
Cicle de Wilson
Model en 5 etapes que descriu l'obertura i tancament d'oceans: 1) fractura continental i rift, 2) emissió de lava basàltica i formació de dorsal, 3) expansió oceànica, 4) inici de la subducció i 5) col·lisió de les escorces continentals.
Teoria de la tectònica de plaques (1960)
Síntesi teòrica global formulada als anys 60 que integra les proves de la deriva continental de Wegener, l'expansió del fons oceànic de Hess i el cicle de Wilson.