1/11
Targetes de vocabulari sobre l'estructura i funció del sistema nerviós, les parts de la neurona i la seva classificació estructural.
Sistema nerviós (SN)
Conjunt d'òrgans i estructures que, juntament amb el sistema endocrí, regula totes les activitats internes dels organismes i els permet reaccionar davant de l'ambient extern o acomodar-s'hi.
Estímuls
Senyals procedents de l'interior o de l'exterior de l'organisme que el sistema nerviós capta i transforma en senyals nerviosos que viatgen fins al cervell.
Òrgans efectors
Estructures a les quals es comunica la informació un cop integrada al cervell (com ara el cor, els pulmons, els músculs o les glàndules) per executar una resposta.
Neurones
Cèl·lules fonamentals del sistema nerviós i unitat anatòmica i funcional del cervell humà, excitables i especialitzades a processar informació, rebre estímuls i conduir l'impuls nerviós.
Cèl·lules glials
Un dels dos grans tipus cel·lulars que constitueixen el sistema nerviós, juntament amb les neurones.
Cos cel·lular (soma)
Part de la neurona que conté el nucli (magatzem d'informació genètica) i els orgànuls que sintetitzen àcid ribonucleic (ARN) i proteïnes; origina l'axó i les dendrites.
Axó
Prolongació de la neurona que transmet l'impuls nerviós des del cos cel·lular cap a l'exterior, protegit per una substància blanca anomenada mielina.
Mielina
Substància blanca que recobreix i protegeix els axons de les neurones.
Fibres nervioses
Agrupacions d'axons de diverses neurones que, en agrupar-se entre si, donen lloc a la formació dels nervis.
Dendrites
Receptors de les neurones (terme procedent del grec «arbre») que, en ser excitats per estímuls físics o per altres neurones, originen l'impuls nerviós i permeten establir contacte amb altres cèl·lules.
Neurones unipolars
Tipus estructural de neurones caracteritzades per tenir una sola prolongació; són pròpies del sistema nerviós dels invertebrats.
Neurones bipolars
Tipus estructural de neurones que presenten dues prolongacions, moltes de les quals tenen una funció sensorial.