1/33
Conjunt complet de targetes de vocabulari sobre els moviments socials (sindicalisme, marxisme, anarquisme, internacionals) i els moviments liberals i nacionals (revolucions de 1820, 1830, 1848 i les unificacions d'Itàlia i Alemanya).
Burgesia industrial
Classe social molt rica sorgida amb la Revolució Industrial que reinverteix els seus beneficis en la indústria i les finances.
Classe obrera
Grup social sorgit de la Revolució Industrial que treballa en condicions precàries, amb salaris baixos, jornades de fins a 15 hores diàries i treball infantil.
Socialisme utòpic
Primer corrent del moviment obrer que cercava una societat més justa i igualitària mitjançant projectes comunitaris pacífics.
Falansteris
Comunitats amb propietat col·lectiva i treball compartit proposades pel pensador socialista utòpic Charles Fourier.
Icària
Model de societat comunista ideal formulat pel socialista utòpic Étienne Cabet.
Robert Owen
Pensador del socialisme utòpic que va defensar l'organització del treball en cooperatives sense propietaris.
Luddisme
Moviment de protesta obrera primerenc basat en la destrucció sistemàtica de màquines industrials en considerar-les una amenaça per a l'ocupació.
Societats d'ajut mutu
Primeres organitzacions obreres de solidaritat que oferien suport econòmic als seus socis en cas d'atur, malaltia o defunció.
Great Trade Union
Gran organització sindical britànica fundada l'any 1834 que va coordinar diferents sectors laborals.
Cartisme
Moviment obrer britànic que reclamava reformes democràtiques al Parlament mitjançant el document conegut com la Carta del Poble.
Consciència de classe
Reconeixement col·lectiu per part dels obrers de formar un grup diferenciat que comparteix condicions, problemes i objectius comuns.
Marxisme
Teoria socialista revolucionària formulada per Karl Marx i Friedrich Engels que postula que l'economia és el motor principal de la història.
Lluita de classes
Concepte marxista que descriu el conflicte permanent entre explotadors (propietaris) i explotats (treballadors) com a motor històric.
Plusvàlua
Diferència econòmica entre el valor total que genera el treballador amb la seva activitat i el salari real que percep, apropiada pel patró.
Dictadura del proletariat
Fase transitòria del marxisme en què la classe obrera pren el control de l'Estat revolucionàriament per abolir les classes socials i establir el comunisme.
Anarquisme
Teoria revolucionària creada per Mikhail Bakunin que rebutja tota jerarquia i autoritat, defensant l'abolició immediata de l'Estat i de la propietat privada.
Primera Internacional (1864-1881)
Organització fundada per coordinar obrers de diversos països contra el capitalisme, finalitzada per les divergències internes i l'expulsió dels anarquistes.
Segona Internacional (1889-1916)
Federació internacional de partits socialistes que va promoure reivindicacions laborals clau com la jornada de 8 hores i el Dia del Treball (1 de maig).
Tercera Internacional (1919-1943)
Organització internacional impulsada per Lenin i el Partit Comunista rus per liquidar el capitalisme i estendre el comunisme arreu del món.
Primer feminisme
Moviment social de dones que lluitava activament per la conquesta de la plena igualtat de drets i el sufragi universal femení.
Congrés de Viena (1814)
Cimera de les potències europees celebrada rere la derrota de Napoleó per restaurar l'Antic Règim absolutista i evitar nous processos revolucionaris.
Santa Aliança
Coalició militar internacional acordada durant la Restauració per exercir el dret d'intervenció i sufocar revoltes liberals a Europa.
Nacionalisme centrípet
Corrent nacionalista que té per finalitat unir comunitats disperses que comparteixen trets nacionals dins d'un únic Estat (com a Itàlia i Alemanya).
Nacionalisme centrífug
Corrent nacionalista que defensa la independència de territoris subjugats per grans imperis multinacionals (com Grècia, Sèrbia o Polònia).
Trienni Liberal (1820-1823)
Etapa constitucional espanyola oberta pel pronunciament militar de Rafael del Riego l'any 1820 i clausurada el 1823 amb la reimposició de l'absolutisme de Ferran VII.
Zollverein (1834)
Unió duanera impulsada pels estats alemanys per suprimir aranzels interns i promoure el comerç entre ells.
Primavera dels Pobles (1848)
Onada de revolucions a diversos països europeus l'any 1848 de caràcter liberal, nacionalista i democràtic que va tombar governs com el de Lluís Felip a França i Metternich a Àustria.
Jove Itàlia
Organització nacionalista creada per Giuseppe Mazzini amb l'objectiu d'unificar els territoris italians sota una república unitària.
Cavour
Primer ministre del regne del Piemont i Sardenya que va dirigir l'estratègia política i diplomàtica de la unificació italiana.
Expedició dels Mil
Campanya militar encapçalada per Giuseppe Garibaldi l'any 1860 que va permetre la conquesta de Sicília i Nàpols per sumar-los a la unificació d'Itàlia.
Otto von Bismarck
Canceller de Prússia que va liderar el procés polític i bèl·lic d'unificació dels estats alemanys al voltant de la monarquia prussiana.
Batalla de Sadowa (1866)
Enfrontament bèl·lic en què l'exèrcit de Prússia va derrotar militarment Àustria durant el procés d'unificació alemanya.
Batalla de Sedan (1870)
Batalla decisiva en què Prússia va vèncer França, provocant la pèrdua francesa d'Alsàcia i Lorena i permetent la proclamació del Segon Reich.
Segon Reich (1871)
Imperi Alemany unificat constituït l'any 1871 com a monarquia parlamentària sota el lideratge de Guillem I com a emperador (Kàiser).