13.AFI+

[p] / [b]: classificació i exemple, en este ordre?

Oclusives bilabials: sorda pou / sonora bou.

[t] / [d]: classificació i exemple, en este ordre?

Oclusives dentals: sorda tot / sonora deu.

[k] / [g]: classificació i exemple, en este ordre?

Oclusives velars: sorda casa / sonora gat.

[f] / [v]: classificació i exemple, en este ordre?

Fricatives labiodentals: sorda farina / sonora vibrar.

[s] / [z]: classificació i exemple, en este ordre?

Fricatives alveolars: sorda caça / sonora zero.

[ʃ] / [ʒ]: classificació i exemple, en este ordre?

Fricatives palatals: sorda caixa / sonora caixmir.

[t͡s] / [d͡z]: classificació i exemple, en este ordre?

Africades alveolars: sorda potser / sonora dotze.

[t͡ʃ] / [d͡ʒ]: classificació i exemple, en este ordre?

Africades palatals: sorda xiquet / sonora germà.

[β]: classificació GNV i exemple?

Fricativa bilabial sonora · sabó, en parlars betacistes.

[ð]: classificació GNV i exemple?

Fricativa dental sonora · cadena.

[ɣ]: classificació GNV i exemple?

Fricativa velar sonora · jugar.

[m]: classificació i exemple?

Nasal bilabial sonora · mà.

[ɱ]: classificació i exemple?

Nasal labiodental sonora · àmfora.

[n]: classificació i exemple?

Nasal alveolar sonora · nas.

[ɲ]: classificació i exemple?

Nasal palatal sonora · nyora.

[ŋ]: classificació i exemple?

Nasal velar sonora · banc.

[l]: classificació i exemple?

Lateral alveolar sonora · cala.

[ʎ]: classificació i exemple?

Lateral palatal sonora · lluna.

[ɾ]: classificació i exemple?

Ròtica bategant alveolar sonora · cara.

[r]: classificació i exemple?

Ròtica vibrant alveolar sonora · carro.

So inicial de pou / bou, en AFI?

[p] / [b].

So inicial de tot / deu, en AFI?

[t] / [d].

So inicial de casa / gat, en AFI?

[k] / [g].

So inicial de farina / vibrar, en AFI?

[f] / [v].

So de ç en caça / z en zero?

[s] / [z].

So de x en caixa / caixmir?

[ʃ] / [ʒ].

So de ts en potser / tz en dotze?

[t͡s] / [d͡z].

So inicial de xiquet / germà?

[t͡ʃ] / [d͡ʒ].

So de b en sabó (parlar betacista) / d en cadena / g en jugar, amb realització fricativa?

[β] / [ð] / [ɣ].

So de m en mà / m en àmfora / n en nas?

[m] / [ɱ] / [n].

So de ny en nyora / n en banc?

[ɲ] palatal / [ŋ] velar.

So de l en cala / ll en lluna?

[l] alveolar / [ʎ] palatal; les dos sonores.

So de r en cara / rr en carro?

[ɾ] bategant / [r] vibrant; les dos alveolars sonores.

[β], [ð] i [ɣ] són variants contextuals de quins sons?

[b], [d] i [g], respectivament.

[ʒ] és variant contextual de quin so? Exemple en contacte de paraules?

De [ʃ] · peix al forn, sense pausa.

Quan apareixen [ɱ] i [ŋ] per assimilació nasal?

[ɱ] davant de labiodental (f/v); [ŋ] davant de velar (k/g).

Quines sis consonants tracta la GNV com a variants contextuals?

[β ð ɣ ʒ ɱ ŋ]; no són sis fonemes independents.

Què canvia entre [ʃ] i [t͡ʃ]?

El mode: fricativa / africada; les dos palatals sordes.

Què canvia entre [b] i [v]?

[b] oclusiva bilabial / [v] fricativa labiodental; les dos sonores.

Quina sonoritat tenen totes les nasals, laterals i ròtiques del quadre GNV?

Són sonores.

So de tz en realitzar / tz en dotze?

[z] fricativa / [d͡z] africada.

So de g/j i tg/tj en germà, jardí, metge i platja?

[d͡ʒ], africada palatal sonora.

So de s entre vocals en posar / ss en passar?

[z] sonora / [s] sorda.