Economia de l'Empresa: Conceptes Fonamentals i Tipologia Empresarial

Targetes de vocabulari basades en els continguts d'Economia de l'Empresa (Temes 1 i 2), que aborden els conceptes clau d'economia, teories de la producció, formes jurídiques, creixement corporatiu i gestió empresarial.

Economia

Ciència que estudia el comportament humà com a activitat racional per a tractar de satisfer necessitats pràcticament il·limitades amb mitjans escassos susceptibles d'usos alternatius.

Adam Smith

Economista considerat el pare de l'economia moderna; aquesta neix com a ciència l'any 1776 amb la publicació de la seva obra «Investigació en la naturalesa i causes de la riquesa de les nacions».

Cost d'oportunitat

Cost de la millor alternativa a la qual es renuncia quan s'ha de prendre una decisió davant la situació en què les necessitats superen els recursos disponibles (escassetat).

Economia de l'Empresa

Branca de la teoria econòmica que empra principalment mètodes quantitatius per a estudiar les organitzacions, el seu funcionament intern i les seves interaccions.

Necessitat

Sensació psicològica de carència o manca d'alguna cosa unida al desig d'eliminar-la o satisfer-la; es caracteritza per ser subjectiva i creixent (en cobrir-ne una, en neix una altra).

Piràmide de Maslow

Teoria jeràrquica que sosté que l'ésser humà no aspira a satisfer les necessitats de la part superior sense cobrir primer les de la part inferior: fisiològiques, de seguretat, d'afiliació (amor/pertinença), de reconeixement i d'autorealització.

Béns

Mitjans dels quals se serveixen els individus per a satisfer les seves necessitats; tot allò considerat apte per cobrir una carència humana.

Béns lliures vs. Béns econòmics

Els béns lliures (no econòmics) són il·limitats i no són objecte d'estudi de l'economia (com l'aire o la llum solar), mentre que els béns econòmics són escassos i requereixen assignació racional.

Béns de consum vs. Béns de producció

Els béns de consum es destinen a la satisfacció directa dels consumidors finals (d'un sol ús o duradors), mentre que els de producció són béns intermedis o de capital utilitzats per a fabricar altres béns.

Béns de primer ordre vs. Béns d'ordres superiors

Classificació de Carl Menger en què els béns de primer ordre es destinen al consumidor final, mentre que els de segon ordre i ordres successius són els necessaris per a produir els de primer ordre.

Utilitat

Capacitat que té un bé per a satisfer necessitats; és una propietat subjectiva, ja que un mateix bé pot tenir diferent utilitat per a individus diferents.

Valor

Estimació subjectiva establerta pels individus que depèn de l'equilibri entre la utilitat d'un bé i la seva escassetat: a major utilitat i major escassetat, major valor.

Preu

Acord d'intercanvi que mesura el valor d'un bé en unitats monetàries ($u.m.$).

Principi d'economicitat

Criteri de racionalitat econòmica o del «mínim mitjà» consistent a ordenar els fins i actuar racionalment per aconseguir el màxim resultat amb els mínims mitjans possibles (màxima utilitat amb mínima despesa pel consumidor; màxim ingrés amb mínim cost per l'empresari).

Producció

Com a resultat, quantitat de béns obtinguts amb determinats mitjans en un període; com a procés, conjunt d'activitats per transformar inputs en outputs augmentant-ne la utilitat (sentit tècnic) seguint el principi d'economicitat (sentit econòmic).

Factors productius elementals vs. Factor dispositiu

Distinció d'Erich Gutenberg en què la natura, el treball i el capital són els factors elementals de la producció, mentre que la direcció actua com a factor dispositiu organitzador.

Treball d'execució vs. Treball de direcció

Distinció d'Alfred Marshall: el treball d'execució correspon a les operacions manuals o físiques sobre el producte, i el treball de direcció consisteix a pensar i coordinar les operacions perquè siguin eficients, considerat el quart factor productiu.

Empresa

Unitat legal, econòmica i de decisió (persona física o jurídica) que assumeix el risc financer i organitzatiu per produir béns o serveis en una o més explotacions.

Explotació (o Planta)

Unitat tècnica i física constituïda per un grup coordinat de recursos humans i materials (capital i treball) sota una única direcció per obtenir béns o serveis en un lloc determinat; no té personalitat jurídica pròpia.

Societat mercantil

Unitat jurídica que regula el conjunt de relacions que produeixen un patrimoni del qual són titulars una o més persones, permetent compartir riscos i responsabilitats sota una personalitat jurídica independent.

Empresa individual (Autònom)

Forma jurídica en què una sola persona aporta el capital, assumeix el risc, pren les decisions i respon dels deutes de forma il·limitada amb tot el seu patrimoni present i futur, sense exigència de capital mínim legal.

Societat Col·lectiva

Societat mercantil personalista de dos o més socis sense capital mínim legal, on els socis col·lectius responen de forma personal, solidària i il·limitada dels deutes socials, amb condició de soci intransferible sense acord unànime.

Societat Comanditària Simple

Societat personalista integrada per un mínim de dos socis de dos tipus diferents: socis col·lectius (responsabilitat il·limitada i gestió del negoci) i socis comanditaris (responsabilitat limitada a la seva aportació i sense poder de decisió).

Societat Comanditària per Accions

Societat mercantil amb capital mínim de $60.000\,€$ dividit en accions, on els socis col·lectius gestionen les decisions amb responsabilitat il·limitada i els comanditaris prenen les decisions a la Junta General amb responsabilitat limitada.

Societat Anònima (S.A.)

Societat mercantil capitalista oberta amb un mínim d'un soci i capital social mínim de $60.000\,€$ dividit en accions (desemborsat almenys en un $25\%$ a la constitució), on la responsabilitat dels accionistes es limita a la seva aportació.

Acció

Títol valor que representa una part alíquota del capital social d'una Societat Anònima, la qual pot tenir valor nominal, valor real (patrimonial) i valor de cotització (mercat).

Junta General d'Accionistes

Òrgan sobirà de govern d'una Societat Anònima format pels accionistes, on s'adopten les decisions per majoria de capital; pot celebrar-se de forma ordinària (primer semestre de l'any), extraordinària o universal.

Consell d'Administració

Òrgan de representació i gestió designat pels accionistes d'una Societat Anònima, encarregat d'administrar l'empresa en el dia a dia i representar-la davant de tercers.

Comptes Anuals

Documents comptables elaborats pels administradors i aprovats per la Junta General d'Accionistes que inclouen el Balanç de Situació, el Compte de Pèrdues i Guanys, la Memòria Anual, l'Estat de fluxos d'efectiu i l'Estat de canvis en el patrimoni net.

Societat de Responsabilitat Limitada (S.L.)

Societat mercantil capitalista pensada per a PIMES (mínim 1 participant) amb capital mínim de $1\,€$ (segons la Llei 'Crea i Creix') dividit en participacions alíquotes, on la responsabilitat es limita a l'aportació efectuada.

Participacions socials

Parts iguals, alíquotes i indivisibles en què es divideix el capital d'una S.L.; representen el capital social i atorguen vot, però no tenen el caràcter de valors mobiliaris ni poden denominar-se accions ni cotitzar en borsa.

Societat Laboral (S.A.L. / S.R.L.L.)

Societat derivada de la S.A. o S.L. en què almenys el $50\%$ del capital social pertany a treballadors amb contracte indefinit (cap soci pot posseir més d'$1/3$) i les hores treballades per empleats no socis no poden superar el $49\%$ de les hores anuals dels socis.

Societat Cooperativa

Societat de caràcter democràtic (un soci, un vot) constituïda per persones que s'associen per satisfer necessitats socioeconòmiques comunes, orientant els beneficis a fons de reserva i al benestar col·lectiu dels socis.

Societat de Garantia Recíproca (S.G.R.)

Entitat financera mercantil amb capital mínim de $10.000.000\,€$ i almenys 150 socis (generalment PIMES), creada amb l'objectiu de facilitar i millorar l'accés al finançament mitjançant la concessió d'avals.

Agrupació d'Interès Econòmic (A.I.E.)

Entitat mercantil auxiliar sense capital mínim legal i amb responsabilitat personal i il·limitada dels seus socis, constituïda per dos o més membres per facilitar o desenvolupar l'activitat econòmica dels seus components.

Born-globals

Empreses de creació recent que des del seu origen adopten una orientació, organització i activitat internacional, aconseguint una proporció significativa de vendes a l'estranger des de la seva fundació.

Classificació d'internacionalització de Robinson

Model que classifica les empreses en: nacional (un sol país), internacional (la matriu controla exportacions/importacions), multinacional (filials descentralitzades amb matriu dominant), transnacional (filials molt autònomes i propietat multipaís) i supranacional (regulada per organismes internacionals).

Tipologia de direcció internacional de Perlmutter

Enfocament de gestió multinacional que distingeix estils: etnocèntric (orientat al país d'origen), policèntric (adaptació i autonomia a cada país), regiocèntric (agrupació per mercats regionals similars) i geocèntric (visió i estratègia global integrada).

Concentració Horitzontal

Integració tècnica d'empreses que operen en la mateixa fase de la cadena de valor o producció per tal d'augmentar el poder de mercat, ampliar la gamma de productes o reduir la competència.

Concentració Vertical

Unió d'empreses situades en fases consecutives diferents d'un mateix procés productiu per a reduir costos i controlar operacions; pot ser cap enrere/ascendent (cap als subministraments) o cap endavant/descendent (cap al client final).

Absorció empresarial

Operació de creixement formal en la qual una empresa adquireix una o més entitats; la societat principal adquirent manté la seva personalitat jurídica mentre que les empreses absorbides s'extingeixen.

Fusió empresarial

Procés de creixement formal mitjançant el qual dues o més empreses independents dissolen i extingeixen les seves respectives personalitats jurídiques individuals per constituir una societat mercantil nova.

Trust

Grup d'empreses formalment unides on una entitat dominant assumeix el lideratge i pren les decisions estratègiques clau de totes les altres a través de Voting Trusts, representants comuns o holdings.

Holding Pur vs. Holding Mixt

Un holding pur és una empresa matriu que exclusivament posseeix accions d'altres societats per controlar-ne la gestió, mentre que un holding mixt, a més de controlar filials, desenvolupa activitats productives o comercials pròpies.

Càrtel

Acord formal o col·lusió temporal entre empreses independents d'un mateix sector per coordinar preus de venda, limitar quantitats de producció o repartir-se el mercat per actuar conjuntament com un monopoli.

Unió Temporal d'Empreses (UTE)

Aliança temporal d'empreses regulada per llei, sense personalitat jurídica pròpia, formalitzada mitjançant contracte oficial per executar una obra o servei determinat amb responsabilitat il·limitada i solidària.

Pla d'Empresa

Full de ruta estratègic que identifica, descriu i analitza el potencial d'un nou negoci en les seves dimensions tècnica, econòmica i financera per als seus primers 1 a 3 anys de vida.

Empresari-risc (Cantillon i Knight)

Teoria que defineix l'empresari com l'agent econòmic que compra factors productius a preus certs per a vendre els productes a preus incerts en el futur, assumint el risc econòmic de l'activitat.

Empresari-innovador (Schumpeter)

Concepció teòrica que concep l'empresari com el motor del desenvolupament econòmic encarregat d'introduir noves combinacions o innovacions al mercat, generant beneficis extraordinaris temporals fins a l'aparició d'imitadors.

Tecnoestructura (Galbraith)

Conjunt d'experts, tècnics i directius especialitzats que conforma el cervell col·lectiu de presa de decisions en la gran empresa moderna.

Separació entre propietat i control

Fenomen organitzatiu analitzat per Berle i Means que descriu com a les grans empreses la propietat del capital (accionistes) està dissociada de la gestió efectiva del negoci (directius o administradors).

POSDCORB

Acrònim que resumeix les funcions administratives directives: Planificar (Planning), Organitzar (Organizing), Crear equip (Staffing), Dirigir (Directing), Coordinar (Coordinating), Informar (Reporting) i Pressupostar (Budgeting).

Innovació radical vs. Innovació incremental

La innovació radical trenca amb el coneixement i la tecnologia previs obrint noves oportunitats, mentre que la incremental millora i optimitza de forma gradual productes o processos ja existents.

Àrees funcionals de l'empresa

Subsistemes d'activitat bàsics de l'organització: Aprovisionament, Producció, Comercial (les 4P), Financera, Recerca i Desenvolupament (R+D), Recursos Humans i Direcció.