Economia tema 3 Oferta demanda i el mercat

Mercat?

el mercat es un lloc (fisic o virtual), / mecanisme on es troben vendedors i compradors i s’arriba a esablir un preu per un producte. Es un espai regulat on les forces economiques fan les seves transaccions.

Hi han 2 tipus de mercats…

-Bens i serveis: productes a canvi de serveis.

-Factors productius: (Mercat laboral), intercanvi de terra, treball i capital a canvi de  lloguers, salaris i interessos.

Funcionament del mercat?

Les seves forces principals son l’oferta i la demanda, (els que volen comprar i els que venen bens). Aquests dos determinen els preus dels productes, (el qual dependra de la forca dels compradors i vendedors.)

Funcionament del preu?

Son essencials ja que ens donen informacio del producte, (la seva demanda maj…) Aquestos s’estableixen mitjans l’oferta i la demanda, tot i aixo, aquestos son condicionats per posicions de poder, modes i empreses, la llibertat de Adam Esmith es imaginativa/una fantasia.

Demanda?

Es la disposicio/intencio dels consumidors a comprar/consumir. Hi ha 2 tipus de demandes…

-Individual: Quantitat d’un be que esta disposat a adquirir una sola persona.

-Collectiva/ Agregada: Quantitat d’un be que esta disposat a adquirir la totalitat dels consumidors d’una economia. Es a dir, la suma de les demandes individuals. Amb aquesta ultima construim la corba de demanda, per obtenir aquesta sumem horizontalment les corbes de demanda individuals. ex—>

La demanda dependra de 4 fators, els que son…

Condicionants de l’economia?

Preu del be: (Px)

Preu altres bens: (Py)

Renda: (R)

Preferencies o gustos (G)

Recorda que QDX vol dir quantitat demanada x (x referencia al producte).

Preu del be (Px) ?

Llei de la demanda: Quant el preu del be augmenta, la quantitat demanada baixara, i el contrari. (Relacio inversa entre el preu i la demanda d’un be).

↑ Px ↓QDX (Preu augmenta quantitat demanda del be redueix!) i vice versa…

↓Px ↑QDX (Preu disminueix quantitat demanada del be augmenta!)

Per exemple, si el preu de bicicletes augmenta, el deixaran de consumir una gran quantitat de persones, es a dir, una gran quantitat d’elles es deixaran de consumir.

Hi ha 2 effectes pels que el preu del be augmenta o baixa…

-Efecte substitucio: Incidencia d’un canvi en els preus relatius, es a dir, quand un be augmenta de preu (s’encareix) tendeix a ser subsitituit per un altre mes economic. Per exemple, si les bicicletes es posen molt cares, la gent deixara de comprar-les i anira amb el transport public, un be mes economic.

Efecte renda: Incidencia d’un canvi en la renda del consumidor o en el preu del be. L’increment dels preus redueix la capacitat adquisitiva dels consumidors (mes car i no el poden pagar), per tant reduiran el consum d’aquest. Tambe, si la renda del consumidor es ve afectada el seu consum dels bens reduira.

Preus d’altres bens (Py) ?

Dins d’aquest diferenciem 2…

Bens substitutius: Grup de bens on un es pot remplacar per l’altre, l’increment de preu d’un augmenta ls demanda de l’altre perque els consumidors sempre buscen l’opcio mes economica. Per exemple, la mantega i la margina, si la matega augmenta de preu la gent comprara margina perque es mes economica.

↑Py ↑ (incrementa) QDX l’altre be, el substitutiu, i al contrari,

↓Py ↓ (disminueix) QDX de l’altre be, el substitutiu.

Bens complementaris: Bens que depenen d’altres, es complementen. L’increment/ reudiment del preu d’un redueix/augmenta la demanda de l’altre, ja que, gen., el requereixes per utilitzar/gaudir de l’altre (el primer ben).

Per exemple, les taules de surf. SI el preu d’questes augmenta, la demanda dels neoprenos disminueix, ja que la gent (generalment) nomes compra neoprenos per fer surf. Tambe pasa el contrari, si el preu de les taules disminueix, la gent comprara mes neoprenos, ja que la gent comprara mes taules de surf i, per fer servir d’questes, necessites un neopreno.

↑Py ↓ (disminueix) QDX del be complementari, al contrari,

↓Py ↑ (Augmenta) QDX del be complementari.

Renda (R) ?

Dins de la renda ens trobem amb 2 tipus de bens, els normals i inferiors. Sembla que amb l’increment de la renda incrementi el nostre consum, pero hi ha excepcions…

-Bens normals: Aquells que augmenten el seu consum amb l’augment de la renda. Dins d’qust ens trobem a els bens de primera necessitat, (pa, llet… Aquestos augmenten en menor proporcio). I els bens de luxe/capricis, (cotxes, telefons, roba… Aquestos augmenten em major proporcio amb l’increment de la renda. Tristement formem una societat molt materialista…)

Un exemple serian quests tiktokers que, despres d’una patrocinacio, comencen a fer “restock videos” on es gasten 1000 euros en una compra semanal. Aquests mateixos comencen a gastar moltisim en apartaments en California i en cotxes/bolsos de luxe, cercant una vida de luxe que no existeix… :(

Bens inferiors: Aquells que, amb l’increment de la renda el seu consum disminueix. (Generalment son bens barats o de marca blanca que, al poder obtenir altres bens de major qualitat, els deixiem de consumir per questos).

Aquets mateixos tiktokers comencen a comprar productes de mallor qualitat, deixant de comprar altres de menys qualitat o de marca blanca.

↑R ↑QDX bens normals (1a nec. i de luxe)

↑R ↓QDX bens inferiors.

Preferencies o gustos (G) ?

Aquestos poden ser influenciats per publicitats modes o tendencies socials. Quand el nostre gust individual d’un producte augmenta, la seva demanda tambe.

↑G ↑ (augmenta) QDX, perque ens gusta i el volem. Tambe pasa el contrari.

↓G ↓(disminueix) QDX, perque ja no ens agrada i no el volem.