La Revolució Francesa, la Restauració i els Moviments Nacionals

0.0(0)
Studied by 0 people
call kaiCall Kai
learnLearn
examPractice Test
spaced repetitionSpaced Repetition
heart puzzleMatch
flashcardsFlashcards
GameKnowt Play
Card Sorting

1/25

flashcard set

Earn XP

Description and Tags

Flashcards de repàs sobre la crisi de l'Antic Règim, la Revolució Francesa, el període napoleònic, la Restauració absolutista i les unificacions d'Itàlia i Alemanya.

26 Terms

1
New cards

Què era l'Antic Règim i durant quin període va estar vigent a Europa?

Era el sistema polític, econòmic i social vigent a Europa durant l'Edat Moderna (segles XVI-XVIII), el qual va entrar en crisi a la segona meitat del segle XVIII.

2
New cards

Com s'estructurava la societat estamental de l'Antic Règim?

Es dividia en tres estaments tancats per naixement: els privilegiats (noblesa i clergat) i els no privilegiats o Tercer Estat (burgesia, pagesos i classes populars urbanes).

3
New cards

Quins privilegis tenien la noblesa i el clergat durant l'Antic Règim?

No pagaven impostos, posseïen la major part de les terres i ocupaven els càrrecs públics.

4
New cards

Quina proporció de la població representava el Tercer Estat i quina era la seva condició?

Representaven més del 90% de la població, pagaven impostos i no disposaven de drets polítics.

5
New cards

Com es definia l'economia durant l'Antic Règim?

Era una economia agrària i senyorial que depenia de l'agricultura de subsistència, amb terres vinculades a la noblesa i a l'Església.

6
New cards

Què caracteritzava la monarquia absoluta de l'Antic Règim?

El rei concentrava tots els poders (executiu, legislatiu i judicial) per dret diví.

7
New cards

Quins principis defensava la Il·lustració al segle XVIII i quins autors en van destacar?

Defensava el predomini de la raó, la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la divisió de poders, amb pensadors com Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

8
New cards

Quin precedent històric va establir la monarquia parlamentària a Anglaterra l'any 1689?

La Declaració de Drets (Bill of Rights, 1689), fruit de les revolucions del segle XVII.

9
New cards

Quines van ser les causes de la Revolució Americana de 1776?

La manca de representació política de les 13 Colònies nord-americanes a Gran Bretanya i l'impost del te (Tea Party).

10
New cards

Quina fita va marcar la Constitució dels Estats Units de 1787?

Va ser la primera constitució escrita de la història.

11
New cards

Com es defineixen els conceptes parlamentaris de sobirania nacional i divisió de poders?

La sobirania nacional estableix que el poder resideix en el poble/ciutadans (que el deleguen pel vot), i la divisió de poders reparteix l'executiu (govern), el legislatiu (parlament) i el judicial (tribunals).

12
New cards

Quines van ser les causes de la Revolució Francesa l'any 1789?

La crisi econòmica (bones i dolentes collites, deute financer de la Corona) i la difusió de les idees il·lustrades.

13
New cards

Què va passar a la convocatòria dels Estats Generals el 1789 quan es va rebutjar la petició del Tercer Estat?

El Tercer Estat va exigir el vot per persona en lloc del vot per estament i, en ser rebutjat, es va constituir en Assemblea Nacional (Joc de Pilota).

14
New cards

Quin esdeveniment popular va tenir lloc el 14 de juliol de 1789 a París?

La presa de la Bastilla, un atac popular a la presó reial considerada símbol de l'absolutisme.

15
New cards

Quines característiques va definir la Constitució de 1791 durant la Monarquia Constitucional?

Va establir una monarquia constitucional, la divisió de poders i el sufragi censatari.

16
New cards

Quins sectors es van oposar a la Monarquia Constitucional francesa entre 1791 i 1792?

La noblesa, el clergat i el rei Lluís XVI (que va protagonitzar la Fuga de Varennes), amb l'ajuda de potències estrangeres com Àustria i Prússia.

17
New cards

Quines diferències van marcar les etapes dels Girondins i dels Jacobins a la Convenció Nacional?

Els Girondins (1792-1793) eren moderats i van executar Lluís XVI (1793); els Jacobins (1793-1794), dirigits per Robespierre, van instaurar El Terror, van aprovar la Constitució de 1793 (sufragi universal masculí) i mesures socials per als sans-culottes.

18
New cards

Com es va estructurar el poder polític durant l'etapa del Directori (1795-1799)?

La burgesia moderada va prendre el control després del cop de Thermidor, es va aprovar la Constitució de 1795 (retorn al sufragi censatari) i va governar un executiu de 5 membres.

19
New cards

Mitjançant quin esdeveniment va arribar al poder Napoleó Bonaparte el 1799 i quan es va proclamar emperador?

Va arribar al poder mitjançant el cop d'Estat del 18 de Brumari (1799), instaurant el Consolat, i es va proclamar Emperador dels francesos el 1804.

20
New cards

Quines van ser les reformes clau de la política interior de Napoleó Bonaparte?

L'elaboració del Codi Civil, la centralització administrativa, la reforma d'Hisenda i la creació de l'ensenyament públic.

21
New cards

En quina batalla va ser definitivament derrotat Napoleó l'any 1815?

A la Batalla de Waterloo.

22
New cards

Quins van ser els principis establerts pel Congrés de Viena (1814-1815) sota el lideratge de Metternich?

Legitimisme, absolutisme, equilibri europeu i el dret d'intervenció a través de la Santa Aliança.

23
New cards

Per què van destacar les revolucions de 1848, anomenades 'La Primavera dels Pobles'?

Van destacar pel seu caràcter democràtic i social, reclamant sufragi universal masculí, sobirania popular, drets dels treballadors i l'emancipació nacionalista.

24
New cards

Quins van ser els líders de la unificació d'Itàlia des de Piemont-Sardenya?

El rei Víctor Manuel II, el primer ministre Cavour i el líder militar Garibaldi al capdavant dels camises roges.

25
New cards

En quins anys es van proclamar respectivament el Regne d'Itàlia i la seva capital definitiva a Roma?

El Regne d'Itàlia es va proclamar el 1861 i la capitalitat final a Roma es va establir el 1870.

26
New cards

Quins van ser els elements clau de la unificació d'Alemanya liderada per Prússia?

El lideratge de Guillem I i Otto von Bismarck, la unió duanera (Zollverein), les guerres contra Dinamarca, Àustria i França, i la proclamació del II Reich el 1871.