1/35
Looks like no tags are added yet.
Mida de la majoria dels bacteris
1 μm - 10 μm
Mida de la majoria dels eucariotes
10μm - 100μm
Estructura de les cèl·lules procariotes
Petites
Citoesquelet procariota
ADN circular
Paret cèl·lular de peptidoglicans
Reproducció: fissió binària o bipartició
Algunes poden tenir replegament de la membrana (ampliació de la superfície de la membrana cel·lular)
Pero tmb podem trobar procariotes grans, amb citoesquelet intern, cromosomes rectes…
Tipus de parets cel·lulars bacterianes
Grampositiva: té una capa de peptidoglicans (mureïna)
Gramnegativa: capa de peptidoglicans (mureïna) amb una membrana externa de lipopolisacàrids

Diferències de les membranes d’arqueus i membrana de bacteris i eucariotes
Membrana arqueus | Membrana de bacteris i eucariotes |
Cadenes d'isoprè | Àcid gras |
Enllaç èter | Enllaç èster |
L-glicerol | D-glicerol |
Fosfat | Fosfat |

Membranes dels arqueus
Lípids èter amb glicerol → enllaços èter tenen una resistència química superior, donaria major capacitat a alguns arqueus per sobreviure a temperatures extrems o en ambients molt àcids o alcalins
Estereoquímica (distribució espacial dels àtoms) és inversa a la dels altres organismes
Cadena lateral isoprenoide (cadena d'isoprè) dels fosfolípids -> ajuden a que les membranes NO tinguin fuites (que molècules o ions no passin a través de la membrana sense control) a altes temperatures
(Alguns) tenen una capa lipídica única (les cues de dues molècules fosfolipídiques es fusionen i formen una única molècula amb 2 caps polars) -> dona major rigidesa i seria més apta per resistir ambients severs

Els bacteris i els arqueus es diferencien per…
Tipus de molècules que formen les seves membranes plasmàtiques
La seva paret cèl·lular
Pels mecanismes de transcripció i traducció d'ADN
Reproducció dels procariotes
TRANSFERÈNCIA VERTICAL DE GENS
Bipartició o fissió binària: bacteri replica el seu ADN i es divideix resultant en dues cèl·lules idèntiques (nous individus)
TRANSFERÈNCIA HORITZONTAL DE GENS (gens d'una espècie són incorporats en el genoma d'una altra espècie, pot tenir lloc entre els dominis, NO es generen nous individus)
Transformació: ADN present en el medi ambient es incroporat per altres bacteris
Transducció: bacteriòfag (virus) transfereix ADN d'un bacteri a un altre bacteri
Conjugació: transferència d'un plasmidi
Mesura del coeficient de sedimentació en una centrifucació dels ribosomes de procariotes i eucariotes
Procariotes: 70S (subunitat gran: 50S i subunitat petita: 30S)
Eucariotes: 80S (subunitat gran: 60S i subunitat petita: 40S)
Descobriment del domini Arquea
El gen ARNr 16S es transmet verticalment i comparant seqüències de nucleòtids ARNr 16s es va descobrir el domini Arquea
Orgànuls d’una cèl·lula eucariota animal
Mitocòndria
ribosomes
peroxisomes
centríols
Lisosomes
aparell de golgi
membrana plasmàtica
reticle endoplasmàtic (rugós i llis)
citoesquelet
nucli i nuclèol
(Mr.clamp renc)
Orgànuls d’una cèl·lula eucariota vegetal
Vacúol
Ribosomes
Membrana plasmàtica
Peroxisoma
Cloroplast
Aparell de golgi
mitocondri
reticle endoplasmàtic (llis i rugós)
citoesquelet
nucli i nuclèol
Origen de la cèl·lula eucariota
2.200 millions d'anys (després de la formació de la capa d'ozó i abans de l’aparició de la fotosíntesi oxigenica)
Hi ha eucariotes unicel·lulars sense mitocondris, però amb hidrogenosomes (orgànuls derivats dels mitocondris) que viuen en ambients anaeròbics
No requereixen O2 per sintetitzar ATP
Oxiden el piruvat i produeixen H2 i ATP
Primers científics en postular l’origen endosimbiòtic de les cèl·lules
Konstantin merechowsky va ser el 1r en postular l'origen endosimbiòtic dels cloroplasts
Lynn Margulis formula la Teoria de l'endosimbiosi serial a partir de les teories de Konstantin merechowsky
Possibles esdeveniments de l’origen de les eucariotes (esdeveniment 1)
Eucariota no mitocondrial primitiu + alfaprotoebacteri → eucariota mitocondrial primitiu
Problema: no s'han trobat cèl·lules semblants a les eucariotes però sense mitocondris ni derivats de mitocondris
Arquea + alfaprotoebacteri → Eucariota mitocondrial primitu
L’adquisició de mitocòndries havia de ser abans o després de la capacitat per fagocitar?
Es postula que l'adquisició de mitocòndries havia de ser abans que la capacitat per fagocitar
Fagòcits havien de ser prou grans per engolir altres cèl·lules
Fagocitosi requereix molta energia
Procariotes grans menys eficients des del POV energètic → la cèl·lula hoste havia de tenir mitocondris per poder créixer i convertir-se en un fagòcit gran i actiu sense esgotar E per altres funcions
Origen de la cèl·lula eucariota (esdeveniment 2)
La primera eucariota va ser una quimera (arqueu i bacteri)
Cèl·lula bacteriana (aèrobic facultatiu precursor dels mitocondris) i arquea (anaèrobic estricte)
L'arquea engoleix a la cèl·lula bacteriana
Transferència de gens del bacteri a l'arqueu, síntesi d'estructures membranoses (possiblement el reticle endoplasmàtic)
Eucariotes tenen enzims que provenen dels bacteris (glucòlisi, síntesi de lípids…) i l'aparell genètic d'arqueus
Gens que codifiquen processos energètics i metabòlics → gens de bacteris
Gens ocupats en el processament de la informació genètica → gens arqueus
Tots els organismes amb introns tenen mitocondris?
Organismes amb mitocondris tenen introns (però no tots els que tenen introns tenen mitocondris)
Procés de splicing (maduració de l’ADN)
s'eliminen els exons i s'ajunten els introns
Evolució dels cloroplasts
Endosimbiosi primària
Cèl·lula eucariota engoleix a un cianobacteri
Cianobacteri es transforma en un cloroplast
Endosimbiosi secundària
Cèl·lula eucariota heteròtrofa (amb mitocondri) engoleix cèl·lula eucariota amb cloroplast
Es generen estructures de membranes dels cloroplasts més complexes amb 3 membranes
Paret cèl·lules vegetals
Fibres de cel·lulosa immerses en altres polisacàrids complexos i proteïnes
Plasmodesma
Estructura membranosa que uneix les cèl·lules vegetals travessant la paret cel·lular i connectant els protoplasts (cèl·lules vegetals sense paret cel·lular) de dues cèl·lules adjacents i permet el pas de molècules
La matriu extracel·lular de les cèl·lules animals està constituïda per…
Matriu per lligar les cèl·lules i formar els teixits
Contribueix a les propietats dels ossos, cartílags, pell…
Guia moviments cel·lulars en desenvolupament i reparació de teixits
Paper important en la senyalització química
Característiques del nucli
ESTRUCTURA: Estructura membranosa
Dins: cromatina i nuclèol
Envoltat per reticle endoplasmàtic
Làmina nuclear
FUNCIÓ: emmagatzematge ADN
(ADN + proteïnes → cromatina)
Característiques del reticle endoplasmàtic
Tipus: rugós (més a prop del nucli) i el llis (més allunyat del nucli)
Rugós: té ribosomes units. Síntesi de proteïnes.
Llis: no té ribosomes. Síntesi de lípids.
Característiques dels ribosomes
FUNCIÓ: Lloc de síntesi de proteïnes
En eucariotes poden estar: lliures en el citoplasma, adherits al reticle endoplasmàtic, dins del mitocondris i cloroplasts
ESTRUCTURA: Subunitats contenen fragments d'ARN i proteïnes
Coeficient de sedimentació → Euc: 80S i Pro: 70S
Característiques de l’aparell de Golgi
Rep proteïnes del reticle endoplasmàtic rugós
FUNCIÓ: Concentra, empaqueta i classifica proteïnes (en cèl·lules vegetals sintetitza polisacàrids que formaran les parets cel·lulars)
Característiques dels lisosomes
Només en les cèl·lules animals
Generades per l'aparell de golgi
FUNCIÓ: hidrolitzen macromolècules en monòmers perquè té enzims digestius
Lisosoma primari s’ajunta amb un fagosoma (molécules alimentícies que ha entrat per fagocitosi i forma una vesícula amb molècules alimentícies) i forma un lisosoma secundari
Característiques dels vacúols
Donen turgència (estat de rigidesa i fermesa) a les cèl·luels vegetals
Contenen enzims hidrolítics per digerir nutrients acumulats en les llavors
Característiques dels peroxisomes
FUNCIÓ: Importància per la metabolització de lípids. Contenen enzims que oxiden sustrats (com aminoàcids, etc.) mitjançant oxigen donant aigua oxigenada
Enzims: oxidases i catalases (funció: detoxificació cel·lular)
En vegetals tenen un paper essencial en la fotorespiració
Característiques dels mitocondris
ESTRUCTURA: doble membrana
FUNCIÓ: S’encarrega de la respiració cèl·lular (E molèc → ATP)
Conté ADN i ribosomes
Característiques dels cloroplasts
ESTRUCTURES: Moltes membranes (és una estructura membranosa)
Contenen tilacoides (fila de tilacoides: grana)
Conté ADN i ribosomes
Presents en les fulles, algues….
FUNCIÓ: realitzen la fotosíntesi

Característiques del citoesquelet
FUNCIÓ: Dona una determinada consistencia a la cèl·lula.
Aguanta orgànuls
Dona suport i ajuda mantenir la forma de la cèl·lula
Interactúa amb estructures extracel·lulars per subjectar les cèl·lules en els seus llocs
ESTRUCTURA: Xarxes de diversos amb tipus de fibres (de més fi a més gruixut)
Microfilaments (monòmers d'actina)
Filaments intermitjos (estructura més fibrosa)
Microtúbuls (dimers de tubulina - tubulines alfa i beta) → pol positiu i negatiu)

Característiques dels cilis i flagels dels eucariotes
Flagel:
ESTRUCTURA: Més llargs i pocs (1 o 2), elongació de la membrana plasmàtica
FUNCIÓ: s’encarreguen del moviment i transport de la cèl·lula
Cili
ESTRUCTURA: Curts i nombrosos
FUNCIÓ: proteïna motora que permet que es pugui bellugar
Característiques del centrosoma
ESTRUCTURA: 2 centríols amb microtúbuls
FUNCIÓ: Formen el fus mitòtic durant la divisó cèl·lular
Fus mitòtic: format per microtúbuls que condueixen els cromosomes cap als centríols en els pols durant l’anafase
Importància de l’ARN ribosòmic (RNAr)
Tots els organismes vius tenen RNAr
Té el mateix paper en la traducció en tots els organismes (dirigeix la síntesi de proteïnes)