1/14
Looks like no tags are added yet.
Conductisme (1913) ?
Autror principal ? J.B Watson (1878-1958)
Aquesta escola refutaba a totes les escoles anteriors, (ja que no permitien obtenir dades verificables,) i argumentaven que la psicologia era una sciencia experimental.
Objecte d’estudi?
Descriure, predir i controlar la conducta humana obserbabale, la qual es divisible en elements mes simples, (com estimuls, respostes o reaccions de l’organisme).
AQUESTA ESCOLA VA SER MES DESENVOLUPADA PER…
Conductisme (1913) ?
Ivan Pavlov petrovitx (1849-1936)
Aquest va descubirir i desenvolupar el condicionament classic, un tipus d’aprenentatge on l’organisme pot aprendre a associar dos estimuls de manera que, un d’ells, iniciualment neutre, acabi provocant una resposta automatica o reflexa.
Aquest aprenentatge associa…
Estimuls incodicionats (EI, estimuls que provoquen respostes sense la necessitat d’aprenentage. Ex: el menjar provoca la salivacio en un gos), i…
Respostes incodicionades, (RI, resposta a l’estimul incondicionat, Ex: salivacio del gos devant del menjar), amb…
Estimuls neutres, (EN, estimuls que per si sols no tenen la forca per provocar una reaccio innata. Ex: una campana.),
de manera que el estimul neutre es converteixi en un…
Estimul condicionat (EC, era neutre pero despres de l’associacio amb l’estimul incondicionat provoca una resposta incondicionada. Ex: la campana despres de l’aprenentatge). I provoqui una…
Resposta condicionada (RC: Resposta apresa despres de l’aprenentatge. Ex: La salivacio devant del so de la campana, tot i que no hi hagi menjar).
Procces de condiconament? (Conductisme, 1913)
Importancia del conductisme classic?
Va demostrar que l’aprenentatge pot explicar moltes conductes automatiques o emocionals, (ex: fobies, preferencies, respostes fisiologiques).
Va posar les bases pel conductisme cientific.
Es el punt de partida de moltes terapies actuals (ex: desensibilitzacio sistematica o contradicionament, sirveixen per combatir pors o ansietats.)

Conductisme (1913) ?
B.F SKINNER (1904-1990) (CONDICIONAMENT OPERANT)
Aquest va ampliar el conductisme amb el condicionament operant, on explica com les consequencies d’una conducta influeixen en la seva repeticio o extincio.
Aquest argumenta que si una conducta te consequencies agradables o utils, s’incrementa la posibilitat de que es repeteix-hi. I el contrari, si una conducta te consequencies negatives, disminueix. Tot aixo mitjans els reforcadors…
Aixo es resumeix en la formula
Conducta → Conseqüència → Canvi en la probabilitat de repetició.
Reformadors primaris i secundaris? (Conductisme ,1913).
Reformadors primaris?
Tot aquell que satisfe les necessitats biologiques basiques de l’organisme i tenen un valor reforcador innat, sense la necessitat de l’aprenentatge. Menjar, aigua, calor, plaer…
Els organismes responem positivament a aquests estimuls de manera natural.
Reformadors secundaris/condicionats?
Tot aquell que adquireix un valor reforcador a traves de l’experiencia o l’aprenentatge tras la seva associacio a un reforcador primari o situacio positiva. Per exemple diners, notes, elogis, reconeixement social… Tot i que no satifan una necessitat bio. condicionen al comportament perque simbolitzen recomenses. AQUESTS ES PODEN DIVIDIR EN…
Tipus de reforc i castigs? (Conductisme 1913)
Dins d’aquests diferenciem els reforcos i els castigs.
Reforc?
El positiu: Implementacio d’estimul agradables per augmentar la conducta. Donar un elogi o premi a un alumne que participa en classe.
El negatiu: Eliminacio d’estimuls desargadables per augmentar la conducta. Deixar de fer un soroll molest quan s’encerta la resposta.
Castigs?
Positiu: Implementacio d’estimuls desagreables per reduir la conducta. Fer un comentari negatiu despres d’un mal comportament.
Negatiu: Eliminacio d’un estimul agreable per reduir la conducta. Treure temps per sortir o una recompensa.
Aqurts tenen importancia en l’educacio i la vida social ja que la majoria de conductes es mantenen gracies a ells.
Aportacions principals ?
El conductisme va tenir una gran influencia en la psicologia moderna…
Va establir a la psicologia coma ciencia empririca i objectiva.
Desenvolupament de tecnoques experimentals reguroses.
Va revolucionar la psicologia del aprenentatge.
Va aportar aplicacions amplies en l’educacio, psicologia clinica i la psi. de treball i organitzacions.
Va ser la causant de la creacio de la escola cognitiva (ja que aquesta no podia explicar els procesos mentals interns).
Va influenciar en les neurociencies.
Critiques posteriors?
Visio reduccionista, ja que redueix a l’esser huma a un que sempre respon als estimuls.
Ignora els procesos mentals interns.
No explica la creativitat ni el llenguatge complex. Models E-R massa simples.
Escola del Gestalt?
Desenvolupada en el s.XX per Max Wertheimer (1880–1943) Wolfgang Köhler (1887–1967) i Kurt Koffka (1886–1941) com a reaccio contra l’estructuralisme i conductisme. Aquesta va demostrar que la ment no percep el mon com una suma d’elements simples, sino com configuracions globals amb sentit propi.
Objecte d’estudi?
L’estudi de la percepcio i d’els procesos mentals que utilitza la ment per oranitzar els estimuls sensorials. Pels gestaltistes la ment no refecteix passivament la realitat, sino que la agupa activament segons les lleis d’organitzacio.
Idees i conceptes principals?
El tot es mes que la suma de les parts. Idea principal de la Gestalt. Aquesta ens explica que no percebem els elements aillats, sino que el seu congunt, es a dir, formes globals amb significat.
No percebem a una taronja com a una esfera, de color taronja, amb la pell arugosa, sino simplement com una taronja.
Idees i conceptes principals?
Idea de la pregnancia o de la bona forma. Aquesta ens explica que la nostra ment tendeix a organitzar els estimuls de la manera mes senzilla, estable i quilibrada possible. Aquesta llei es el principi global de la Gestalt ja que engloba a totes les altres lleis, ja que la ment sempre busca l’estructura mes clara i harmoniosa.
Idees i conceptes principals?
La ment no reflecteix passivament la realitat, sino que la reordena activament segons les lleis propies d’organitzacio, aquestes son…
● Llei de la proximitat: tendim a percebre com a conjunt els elements que estan a prop els uns dels altres. En una fliera de linies on cada par de 2 estan a prop. Veiem primer pars de 2 abans que una filera de linies.
● Llei de la semblança: agrupem elements semblants (en forma, color o mida). Una imatge on on un grup de cotxes grocs formen la silueta d’una ampolla. Veiem primer l’ampoila abans que un grup de cotxes grocs.
● Llei de la continuïtat: tendim a percebre com un conjunt o forma única aquells elements que estan alineats en una mateixa direcció, línia o corba. Una filera vertical de linies on cadascuna esta una miqueta mes cap a la dreta, despres a l’esquerra. Veiem primer a una filera semblant a unes escales que linies individuals.
● Llei del tancament: completem mentalment figures incompletes per veure-les com a tancades. Una imatge d’una ampolla on nomes es veu la boca i el cos d’aquesta. Tencem la silueta en contes de veure 2 figures diferents.
● Llei de la figura i el fons: distingim una figura principal sobre un fons, prioritzant allò que destaca. En una imatge percebem tant 2 cares com una copa. Depenem de la persona o veus primer la copa i la resta com a fons o el reves.
Aportacions principals?
Va posar les bases de la psicologia cognitiva moderna.
Aplicacions en publicitat.
Concepcio holistica de la ment, van introduir l’idea de que la coducta i percepcio s’han d’estudair juntes.
Critiques posteriors?
Metodes poc rigorosos.
Generalitzacio excessiva.
Desatencio als factors socials i culturals, ja consideraven a les lleis prespectives com a universals.