Origen de l'Univers, el Sistema Solar i la Geologia Terrestre

Flashcards de vocabulari sobre l'origen de l'univers, l'evolució estel·lar, la formació del Sistema Solar i la dinàmica del relleu terrestre.

Teoria nebular

Model que explica que el Sol i els planetes es van formar fa uns $4600$ milions d'anys a partir d'un núvol de gas i pols que va començar a girar per l'ona de xoc d'una supernova pròxima i es va aplanar formant un disc.

Sol

Estrella groga de tipus espectral G i grandària mitjana que concentra el $99\%$ de la massa del sistema solar, situada a la seqüència principal amb una temperatura superficial d'uns $5500\,^\circ\text{C}$.

Hipòtesi dels planetesimals

Hipòtesi proposada per Weizsäcker i Kuiper al segle XX que sosté que el sistema solar es va formar fa $4600$ milions d'anys a partir de fragments condensats que es van reunir per atracció gravitatòria.

Teoria geocèntrica

Model astronòmic que afirma que la Terra està immòbil al centre de l'univers i que el Sol, la Lluna i els planetes giren al seu voltant.

Teoria heliocèntrica

Model astronòmic que sosté que la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol; va ser defensada per Nicolau Copèrnic, Galileu Galilei i Johannes Kepler mitjançant observacions astronòmiques.

«I tanmateix, es mou» («Eppur si muove»)

Frase cèlebre atribuïda a Galileu Galilei amb la qual defensava la veritat científica del moviment de la Terra al voltant del Sol davant de les idees i creences contràries de la seua època.

Unitat Astronòmica (UA)

Unitat de mesura de longitud equivalent a la distància mitjana entre el Sol i la Terra, establerta en $150.000.000\,\text{km}$.

Zona d'habitabilitat («Rínxols d'or»)

Regió de l'espai al voltant d'una estrella on la temperatura és la justa i adequada per a permetre l'existència d'aigua líquida sobre la superfície d'un planeta.

Període Hadeà

Etapa inicial de la Terra ($4600\text{--}4000\,\text{Ma}$) amb impactes freqüents de meteorits, la Lluna molt més propera, laves molt fluides per emissió constant de magma i sense registre conservat dels primers cràters.

Calor interna de la Terra primitiva

Energia tèrmica originada principalment per l'impacte dels planetesimals durant l'acreció i per la desintegració d'isòtops radioactius de vida curta.

Diferenciació gravitatòria

Procés en què els materials terrestres més densos es van enfonsar cap al centre per a formar el nucli, mentre que els menys densos van quedar a la superfície formant l'escorça.

Teoria del Big Bang

Teoria més acceptada sobre l'origen de l'univers, segons la qual fa $13.800$ milions d'anys tota la matèria i energia estava concentrada en un punt infinitament menut, dens i calent, i va començar a expandir-se en totes direccions.

Radiació còsmica de fons

Ressò o eco tèrmic molt atenuat de l'etapa inicial de l'univers, descobert el 1965, emès quan els electrons es van unir als nuclis atòmics fent que l'univers es tornara transparent.

Teoria de l'univers estacionari

Model cosmològic defensat per Albert Einstein als anys 50 i 60 que sostenia que l'univers sempre havia existit, no tenia principi ni final i es mantenia homogeni i semblant a l'actual.

Nucleosíntesi primigènia

Procés de formació dels primers nuclis atòmics durant els primers minuts del Big Bang, que va originar principalment un $75\%$ d'hidrogen, un $25\%$ d'heli i traces indetectables de liti i beril·li.

Nucleosíntesi estel·lar

Síntesi de nous elements químics més pesants que l'hidrogen a l'interior de les estrelles per fusió nuclear, arribant fins al ferro en les estrelles massives abans d'explotar com a supernoves.

Parada de fusió per ferro

Moment crític en què una estrella col·lapsa en produir ferro ($\text{Fe}$) al seu nucli, a causa del fet que la fusió nuclear del ferro no allibera energia sinó que en consumeix.

Escala espectral estel·lar (OBAFGKM)

Seqüència de classificació de les estrelles segons la temperatura superficial i el color, on les estrelles blaves de tipus O són les més calentes i les roges de tipus M són les més fredes.

Estrella tipus G o K per a la vida

Tipus d'estrelles amb una temperatura moderada i una vida prou llarga que proporcionen l'estabilitat i el temps necessaris perquè la vida sorgeixi i evolucione.

Processos geològics externs

Canvis a la superfície de la Terra causats per agents geològics externs (aigua, gel, vent, atmosfera, éssers vius) moguts per l'energia solar i la gravetat: meteorització, erosió, transport i sedimentació.

Processos geològics interns

Transformacions de l'escorça causades per la calor interna de la Terra i el moviment de les plaques litosfèriques, responsables de formar serralades, volcans, dorsals i fosses oceàniques.

Orogènesi

Procés geològic intern de deformació de les roques i formació de plecs i falles que dona lloc a serralades i grans relleus muntanyosos.

Geomorfologia

Ciència geològica que estudia les formes del relleu terrestre i els canvis originats per la interacció constant entre els processos interns i externs.

Relleus azonals

Formes del relleu l'evolució de les quals no depèn directament del clima, sinó de les característiques del tipus de roca, l'estructura, les capes i el temps d'evolució geològica.

Planetes terrestres (o interiors)

Planetes rocosos i densos ($4{,}5\text{--}5{,}5\,\text{g/cm}^3$) situats a prop del Sol (Mercuri, Venus, Terra i Mart), amb nucli de ferro, mantell de silicats, pocs satèl·lits i sense anells.

Planetes jovians (o exteriors)

Planetes gegants gasosos i gelats (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) que tenen nuclis sòlids petits, embolcalls extensos de gas o gel, baixa densitat ($0{,}7\text{--}1{,}6\,\text{g/cm}^3$), molts satèl·lits i anells.

Hipòtesi del gran impacte (Theia)

Teoria de la formació de la Lluna fa uns $4500\,\text{Ma}$ a conseqüència de la col·lisió de la Terra primitiva amb un protoplaneta de la grandària de Mart anomenat Theia.

Beneficis de la Lluna per a la Terra

Efectes estabilitzadors del satèl·lit que fixen la inclinació de l'eix de rotació terrestre, eviten variacions climàtiques extremes i van aportar ferro per a reforçar el camp magnètic protector.

Línia de neu o gel

Frontera o límit tèrmic en la nebulosa primitiva més enllà del qual les temperatures permeten la condensació de compostos volàtils senzills com l'aigua, el metà i l'amoníac.

Materials refractaris

Metalls i silicats resistents a altes temperatures que van romandre en estat sòlid a la part interior del disc nebular, prop del Sol, en forma de pols mineral.

Materials volàtils

Elements i compostos lleugers amb punt de condensació baix ($\text{H}$, $\text{He}$, aigua, metà i amoníac) que es van concentrar a la perifèria freda del disc planetari.

Composició química de l'escorça terrestre

Proporció elemental de l'escorça terrestre integrada principalment per oxigen ($47\%$) i silici ($28\%$), acompanyats d'alumini ($8\%$), ferro ($5\%$), calci ($4\%$), sodi ($3\%$), potassi ($3\%$) i magnesi ($2\%$).

Cecilia Payne

Astrònoma i astrofísica que va descobrir que les estrelles estan compostes fonamentalment per hidrogen i heli, demostrant que són els elements químics majoritaris de l'univers.

Risc geològic

Avaluació del dany potencial derivat de processos de la Terra, determinat pel producte entre la perillositat (probabilitat i magnitud del fenomen) i l'exposició (persones i béns afectats).

DANA

Depressió Aïllada en Nivells Alts; fenomen meteorològic a les capes superiors de l'atmosfera que pot provocar pluges torrencials i tempestes molt intenses.

Classificació galàctica d'Hubble

Classificació morfològica proposada per Edwin Hubble que divideix les galàxies en quatre grans tipus: el·líptiques, espirals, espirals barrades i irregulars.

Via Làctia

Galàxia espiral barrada que acull el sistema solar en un dels seus braços; conté un forat negre supermassiu al seu nucli central.

Modelatge càrstic

Modelatge tipològic causat per la meteorització química i dissolució de calcàries, guixos o sals, generant formes superficials i cavitats subterrànies amb espeleotemes.

Modelatge granític

Modelatge tipològic en què l'alteració del granit forma tors, blocs arredonits (berrocs) i pedres oscil·lants acumulades en equilibris inestables.

Modelatge estructural

Tipus de relleu modelat per erosió diferencial en estrats de diferent resistència: produeix taules o tossals testimoni en estrats horitzontals, cuestas en inclinats i crestes en verticals.

Seqüència principal

Fase més duradora de l'evolució d'una estrella, on passa més del $90\%$ de la seua vida fusionant hidrogen al nucli per a sintetitzar heli de forma estable.

Atmosfera primitiva terrestre

Primera capa de gasos de la Terra sorgida a partir de la desgasificació magmàtica durant l'activitat volcànica inicial i retinguda per la força gravitatòria del planeta.