1/66
Targetes de vocabulari essencials per al repàs dels conceptes fonamentals de farmacocinètica, farmacodinàmica, sistema nerviós autònom, psicofàrmacs i farmacologia respiratòria.
Farmacologia
Ciència que estudia les accions i propietats dels fàrmacs sobre els organismes vius.
Farmacologia clínica
Branca que estudia el comportament i la utilització dels fàrmacs en l'espècie humana, tant en persones sanes com malaltes, en població general, subgrups específics i pacients concrets.
Fàrmac o principi actiu
Substància pura amb una estructura química coneguda, capaç d'interactuar amb un organisme viu modificant el seu comportament.
Medicament
Associació o combinació de principis actius elaborat mitjançant tècniques farmacèutiques per ser administrat a l'home o als animals per tractar o prevenir malalties.
Excipients
Substàncies inactives farmacològicament que serveixen de vehicle, aporten estabilitat física o modifiquen les propietats organolèptiques del medicament, sense posseir activitat terapèutica.
Droga
Substància natural o sintètica amb efectes sobre el sistema nerviós central (SNC), emprada sense finalitat terapèutica sinó recreativa i amb capacitat de generar addicció.
Nom genèric
Denominació oficial d'un medicament que conté la mateixa composició qualitativa i quantitativa en principi actiu, la mateixa forma farmacèutica i una bioequivalència demostrada amb el medicament de referència.
Bioequivalència
Propietat que demostra que dos fàrmacs són terapèuticament equivalents per contenir els mateixos principis actius a les mateixes dosis i forma farmacèutica, generant a l'organisme corbes de nivells plasmàtics equivalents en el temps.
Medicament biològic
Medicament que conté un o més principis actius produïts o derivats d'una font biològica o organisme viu, amb una complexitat molecular molt més elevada que els fàrmacs de síntesi química.
Medicament biosimilar
Medicament altament similar en eficàcia, seguretat i qualitat a un medicament biològic original de referència ja autoritzat.
Codi ATC
Sistema de classificació internacional que organitza i codifica els medicaments segons el grup anatòmic, terapèutic i químic.
Farmacocinètica
Branca de la farmacologia que estudia les accions de l'organisme sobre el fàrmac al llarg del temps, incloent els processos d'absorció, distribució, metabolisme i excreció (ADME).
Farmacodinàmica
Branca de la farmacologia que determina les accions i els efectes bioquímics i fisiològics del fàrmac sobre l'organisme a través de la seva interacció amb la diana terapèutica.
Efecte de primer pas
Pèrdua o metabolització prèvia d'una fracció de fàrmac abans que aquest assoleixi la circulació sistèmica, principalment per biotransformació a la paret intestinal o al fetge.
Concentració Mínima Eficaç (CME)
Nivell mínim de concentració plasmàtica per sobre del qual s'observa l'efecte terapèutic desitjat del fàrmac.
Concentració Mínima Tòxica (CMT)
Nivell de concentració plasmàtica a partir del qual comencen a manifestar-se efectes tòxics o adversos no desitjats.
Índex terapèutic
Marge o relació de seguretat comprès entre la Concentració Mínima Eficaç (CME) i la Concentració Mínima Tòxica (CMT).
Període de latència
Temps que transcorre des del moment de l'administració del fàrmac fins que s'assoleix la Concentració Mínima Eficaç (CME) i s'inicia l'efecte terapèutic.
Temps eficaç (Durada de l'acció)
Interval temporal durant el qual la concentració plasmàtica del fàrmac es manté per sobre de la Concentració Mínima Eficaç (CME).
Biodisponibilitat absoluta (F)
Fracció o percentatge de la dosi administrada per una via extravascular que assoleix inalterada la circulació sistèmica, calculada com F=AUCivAUCev.
Volum aparent de distribució (Vd)
Volum teòric de líquid corporal en el qual hauria d'estar dissolt el fàrmac per assolir la mateixa concentració que al plasma sanguini, calculat com Vd=C0D.
Aclariment plasmàtic (Clearance, Cl)
Volum de sang o plasma que queda completament depurat de fàrmac per unitat de temps a través dels òrgans excretors.
Semivida d'eliminació (t1/2β)
Temps necessari perquè la concentració plasmàtica d'un fàrmac es redueixi al 50% del seu valor inicial.
Estat d'equilibri
Situació farmacocinètica assolida aproximadament després de 5 semivides en què la velocitat d'administració del fàrmac s'iguala a la seva taxa d'eliminació.
Dosi de xoc (D∗)
Dosi inicial única i elevada administrada per assolir ràpidament nivells plasmàtics terapèutics eficaços sense esperar el transcurs necessari per a l'estat d'equilibri.
Dosi de manteniment (D)
Dosi administrada de forma periòdica a intervals regulars per reposar la quantitat de fàrmac eliminada i mantenir les concentracions eficaces ja assolides.
Biofase
Medi o microambient biològic immediat al voltant de la diana molecular on el fàrmac lliure interacciona per produir l'efecte terapèutic.
Afinitat
Capacitat fisicoquímica d'un fàrmac per reconèixer, unir-se i formar un complex amb la seva diana farmacològica específica.
Activitat intrínseca (Eficàcia, Emax)
Capacitat que posseeix un fàrmac, un cop unit al receptor, per activar-lo i generar una resposta farmacològica o efecte biològic màxim.
Agonista total
Fàrmac que presenta afinitat pel receptor i una activitat intrínseca màxima (α=1), capaç de produir el 100% de la resposta biològica.
Agonista parcial
Fàrmac amb afinitat que activa la diana molecular però amb una eficàcia intrínseca subcrítica o intermèdia (0<α<1), sense assolir mai l'efecte màxim d'un agonista total.
Antagonista
Fàrmac que presenta afinitat pel receptor però manca completament d'activitat intrínseca (α=0), impedint o reduint l'acció de l'agonista.
Tolerància farmacològica
Disminució progressiva de la resposta a un fàrmac després de la seva administració continuada, fet que exigeix augmentar la dosi per aconseguir la mateixa magnitud d'efecte.
Sinèrgia de sumació
Tipus d'interacció en què l'efecte combinat de dos fàrmacs administrats conjuntament és exactament igual a la suma dels efectes individuals de cadascun per separat.
Sinèrgia de potenciació
Tipus d'interacció en què l'efecte terapèutic conjunt de dos fàrmacs és significativament superior a la suma aritmètica dels seus efectes aïllats.
Antagonisme competitiu
Interacció en la qual l'antagonista s'uneix de forma reversible al mateix lloc d'unió que l'agonista, desplaçant la corba dosi-resposta cap a la dreta sense alterar l'efecte màxim.
Antagonisme no competitiu (al·lostèric)
Interacció en la qual l'antagonista s'uneix a un lloc del receptor diferent del de l'agonista (lloc al·lostèric), reduint la resposta màxima independentment de la concentració d'agonista.
Antagonisme fisiològic
Fenomen en què dos fàrmacs actuen sobre receptors i mecanismes d'acció completament diferents provocant respostes fisiològiques oposades que es contraresten.
Antagonisme químic
Reacció química directa entre dues substàncies en solució mitjançant la qual una inactiva o neutralitza l'altra impedint la seva acció biològica.
Antidepressius tricíclics (ATC)
Primer grup d'antidepressius que bloquegen la recaptació de serotonina (5-HT) i noradrenalina (NA), però amb poca selectivitat en bloquejar també receptors H1, muscarínics i α1.
Inhibidors Selectius de la Recaptació de Serotonina (ISRS)
Grup d'antidepressius d'alta selectivitat i seguretat que inhibeixen exclusivament el transportador de serotonina, augmentant la seva disponibilitat sinàptica (ex. fluoxetina, citalopram, sertralina).
Inhibidors de la Monoaminooxidasa (IMAO)
Fàrmacs antidepressius que inhibeixen els enzims MAO-A o MAO-B evitant la degradació de monoamines, amb risc de crisis hipertensives si s'ingereix tiramina.
Síndrome serotoninèrgic
Quadre tòxic greu derivat de l'excés de serotonina al SNC caracteritzat per la tríada d'alteracions neuromusculars (hiperreflèxia, clonus), disfunció autonòmica (febre, taquicàrdia) i alteració mental (agitació, confusió).
Levodopa
Precursor metabòlic immediat de la dopamina capaç de travessar la barrera hematoencefàlica, considerat el fàrmac de referència en el tractament de la malaltia de Parkinson.
Carbidopa / Benserazida
Inhibidors perifèrics de l'enzim dopa-descarboxilasa (DDC) que no travessen la barrera hematoencefàlica, coadministrats amb la levodopa per impedir la seva degradació perifèrica.
Entacapona
Inhibidor de l'enzim catecol-O-metiltransferasa (COMT) que perllonga la vida útil de la levodopa i produeix de forma característica una coloració marró-ataronjada de l'orina.
Símptomes extrapiramidals (SEP)
Trastorns motors que inclouen parkinsonisme, distonies agudes, acatísia i discinèsia tardana, induïts pel bloqueig de receptors dopaminèrgics D2 a la via nigroestriatal.
Antipsicòtics típics (1a generació)
Fàrmacs que bloquegen de forma potent els receptors dopaminèrgics D2, altament eficaços sobre els símptomes positius però amb alt risc de símptomes extrapiramidals (ex. haloperidol, clorpromazina).
Antipsicòtics atípics (2a generació)
Fàrmacs que combinen el bloqueig de receptors D2 i receptors serotoninèrgics 5-HT2A, millorant símptomes positius i negatius amb menor risc extrapiramidal (ex. clozapina, olanzapina, risperidona).
Eutimitzants
Fàrmacs estabilitzadors de l'estat d'ànim utilitzats en el trastorn bipolar per prevenir i controlar tant els episodis maníacs com els depressius (ex. sals de liti, valproat).
Benzodiazepines
Fàrmacs depressors del SNC que actuen com a moduladors al·lostèrics positius del receptor GABA-A, amb efectes ansiolítics, sedants, anticonvulsius i relaxants musculars.
Flumazenil
Antagonista competitiu específic del lloc d'unió de les benzodiazepines al receptor GABA-A, utilitzat com a antídot davant quadres de sobredosi.
Hipnòtics Z
Fàrmacs no benzodiazepínics selectius de la subunitat α1 del receptor GABA-A amb acció hipnòtica ràpida i curta durada, sense activitat ansiolítica significativa (ex. zolpidem, zopiclona, zaleplon).
Inhibidors de l'acetilcolinesterasa (IAChE)
Fàrmacs indicats en fases lleus a moderades de la malaltia d'Alzheimer que bloquegen la degradació de l'acetilcolina augmentant la seva concentració a la sinapsi (ex. donepezil, rivastigmina, galantamina).
Memantina
Antagonista no competitiu dels receptors glutamatèrgics NMDA indicat en fases moderades a greus de l'Alzheimer per prevenir la neurotoxicitat per excitotoxicitat.
Naloxona
Antagonista competitiu dels receptors opioides μ administrat d'urgència per revertir ràpidament la depressió respiratòria i el coma causats per sobredosi d'opioides.
Parasimpaticomimètics (Agonistes muscarínics)
Fàrmacs que reprodueixen les accions de l'acetilcolina sobre els receptors muscarínics, provocant miosi, bradicàrdia, broncoconstricció i augment de secrecions (ex. pilocarpina, betanecol).
Parasimpaticolítics (Antimuscarínics)
Fàrmacs que bloquegen competitivament els receptors muscarínics de l'acetilcolina produint midriasi, taquicàrdia, broncodilatació i sequedat de secrecions (ex. atropina, escopolamina).
Blocadors neuromusculars no despolaritzants
Antagonistes competitius dels receptors nicotínics de la placa motora que impedeixen la despolarització i causen paràlisi flàccida reversible amb anticolinesteràsics (ex. rocuroni, vecuroni).
Blocadors neuromusculars despolaritzants
Agonistes del receptor nicotínic muscular que provoquen una despolarització sostinguda i desensibilització de la placa motora, no reversibles per anticolinesteràsics (ex. succinilcolina).
Sugammadex
Ciclodextrina modificada que actua encapsulant de forma selectiva i irreversible els blocadors neuromusculars rocuroni i vecuroni per revertir ràpidament la paràlisi.
SABA (Short-Acting Beta Agonists)
Agonistes β2-adrenèrgics de curta durada utilitzats per via inhalatòria com a broncodilatadors d'acció ràpida en el rescat de crisis asmàtiques (ex. salbutamol, terbutalina).
LABA (Long-Acting Beta Agonists)
Agonistes β2-adrenèrgics de llarga durada emprats per via inhalatòria com a tractament de manteniment i control broncodilatador sostingut (ex. salmeterol, formoterol).
Antileucotriens
Fàrmacs per via oral que bloquegen els receptors de leucotriens cisteïnícs, disminuint la inflamació, la broncoconstricció i la hiperreactivitat bronquial (ex. montelukast).
Antihistamínics de primera generació
Fàrmacs blocadors dels receptors H1 liposolubles que travessen la barrera hematoencefàlica causant somnolència i efectes anticolinèrgics (ex. difenhidramina, hidroxizina).
Antihistamínics de segona generació
Fàrmacs blocadors selectius dels receptors H1 perifèrics amb baixa penetració al SNC, reduint el risc de sedació i sense efectes anticolinèrgics (ex. cetirizina, loratadina, bilastina).
N-acetilcisteïna
Fàrmac mucolític que fragmenta els ponts disulfur de les mucoproteïnes reduint la viscositat de les secrecions traqueobronquials per facilitar l'expectoració.