Tema 6 El sòl
Alteracions físiques i químiques a les roques causades pels agents meteorològics externs com l’aigua, aire… Les alteracions físiques aceleren les químiques.
Física: causada per l’aigua, la temperatura, les sals i els èssers vius.
Gelivació: l’aigua a les esquerdes es congela i augmenta el volum
Descompressió: disminució de la presió litostàtica que fa que es fracturin
Canvis de temperatura dia-nit: grans canvis de temperatura provoquen dilatacións i contracións fent que apareixin esquerdes
L’acció dels éssers vius: les arrels fracturen la roca
Abrasió: desgast de les roques per frició i xocs per partícules.
Expansió i contració dels materials: materials com l’arglila expansiva al secar-se es trenquen.
Cristal·lització de les sals: l’aigua salina s’inflitra i al evaporar-se deixa les sals que es cristal·litzen i es fan sòlides ocupant més volum.
Química:
Dissolució: es desfà la xarxa cristal·lina. Calcaria i guix
Hidròlisi: destrució de la xarxa cristal·lina per l’aigua
Oxidació: canvis químics per l’oxigen.
És el producte de la meteorització de la roca mare.
Característiques:
Capa viva: alberga la vida
Sistema dinàmic natural i obert: perquè pateix canvis físics i químics que el van canviant, va canviant, de jove a madur a vell.
No renovable
Factors formadors:
Roca mare: farà que les característiques i la composició del sòl canviïn. És molt important al principi.
Relleu:
Cims: molta erosió causada pel vent i la pluja, poc sòl.
Intermedis: sòl ben desenvolupat per erosió causada per l’aigua que baixa pel vessant.
Fons de les valls: no hi ha sol, queda cobert per sediments.
Clima: la temperatura altera la velocitat de la reacció i la descomposició. La precipitació causa un augment de la vegetació i l’aigua.
Activitat biològica: tanquen el cicle de la matèria i afavoreixen la porositat(cucs).
Temps: depèn de la roca mare i el clima.
Joves: primers estadis de formació
Madurs: ja estan formats
Vells: estan en regressió causada per l’erosió
COMPONENTS DEL SÒL:
Fase sòlida: partícules minerals i restes.
Fase líquida: solucions aquoses en espais buits(porus)
Fase gasosa: porus plens d’oxigen o CO2
TIPUS D’HUMUS: matèria orgànica en descomposició
Jove: s’identifiquen les restes
Elavorat: no s’identifiquen les restes
Capes horitzontals
Horitzó D: roca mare cimentada amb poques esquerdes
Horitzó C: Roca mare motoritzada, fragmentada
Horitzó O: Matèria orgànica en descomposició
Horitzó A: Mineral, color fosc, humus elaborat, no s'observa la roca mare
Horitzó B: S’acumula matèria mineral arrossegada per l’A i l’aigua.
Formació: D+C+O+A+B
Color:
Fosc: molta matèria orgànica
Blanc: sals
Vermell: òxid de ferro
Textura: indica els components, sorra, llim i argiles
Estructura: els materials formen agregats
Porositat: espai no ocupat, ocupat per l’aigua o l’aire
Temperatura: afavoreix la descomposició
Profunditat: molta roca mare no ajuda
Aigua: manté l’ecosistema, es troba als porus.
Terra rossa: roca carbonatada, predomina el calci i el magnesi, pH bàsic, textura fina, humus poc elaborat, horitzons gruixuts. És troba en superfícies reduïdes.
Sauló: roca ígnies àcides, textura arenosa, poca matèria orgànica, horitzons petits i poca profunditat.
Erosivitat: capacitat d’un agent geològic per erosionar.
Erosionabilitat: vulnerabilitat d’un sòl per ser degradat, depèn del tipis de sòl, l’orografia i la vegetació.
En un terreny pla la erosivitat depèn del tipus de sòl. Terreny amb pendent fa que l’aigua caigui.
Marques:
Solcs: fissures de cm
Xaragalls: fissures de metres
Barranc: fissures de dm
Badlands: terres que fàcilment s’erosionen, tenen xaragalls.
Zones: Empordà i delta de l’Ebre.
Condicions: zones àrides amb poca precipitació i vegetació, i sense núvols que formin vent.
Formen finestres i formes de bolet.
Els arbres que trenquen les roques, els cucs que obren porus i el pasturatge intensiu que compacta la terra.
Desforestació: fa que la pluja erosioni més.
Incendis forestals: destrueixen els boscos, depenent de la intensitat hi haurà un nivell o un altre d’erosió.
Conseqüències:
Perill d’inundacions
Pèrdua de sòl cultivable
Deteriorament de medis fluvials per sediments
Solució: ordenació territorial
Procés natural en el que un territori evoluciona cap a desert.
Procés provocat pels humans que degrada el sòl fins a ser infèrtil.
Directe: abocament de producte
Indirecte: canvi climàtic
Afavoreix:
La degradació física:
La degradació química
Degradació biològica
Activitat humana
Alteracions físiques i químiques a les roques causades pels agents meteorològics externs com l’aigua, aire… Les alteracions físiques aceleren les químiques.
Física: causada per l’aigua, la temperatura, les sals i els èssers vius.
Gelivació: l’aigua a les esquerdes es congela i augmenta el volum
Descompressió: disminució de la presió litostàtica que fa que es fracturin
Canvis de temperatura dia-nit: grans canvis de temperatura provoquen dilatacións i contracións fent que apareixin esquerdes
L’acció dels éssers vius: les arrels fracturen la roca
Abrasió: desgast de les roques per frició i xocs per partícules.
Expansió i contració dels materials: materials com l’arglila expansiva al secar-se es trenquen.
Cristal·lització de les sals: l’aigua salina s’inflitra i al evaporar-se deixa les sals que es cristal·litzen i es fan sòlides ocupant més volum.
Química:
Dissolució: es desfà la xarxa cristal·lina. Calcaria i guix
Hidròlisi: destrució de la xarxa cristal·lina per l’aigua
Oxidació: canvis químics per l’oxigen.
És el producte de la meteorització de la roca mare.
Característiques:
Capa viva: alberga la vida
Sistema dinàmic natural i obert: perquè pateix canvis físics i químics que el van canviant, va canviant, de jove a madur a vell.
No renovable
Factors formadors:
Roca mare: farà que les característiques i la composició del sòl canviïn. És molt important al principi.
Relleu:
Cims: molta erosió causada pel vent i la pluja, poc sòl.
Intermedis: sòl ben desenvolupat per erosió causada per l’aigua que baixa pel vessant.
Fons de les valls: no hi ha sol, queda cobert per sediments.
Clima: la temperatura altera la velocitat de la reacció i la descomposició. La precipitació causa un augment de la vegetació i l’aigua.
Activitat biològica: tanquen el cicle de la matèria i afavoreixen la porositat(cucs).
Temps: depèn de la roca mare i el clima.
Joves: primers estadis de formació
Madurs: ja estan formats
Vells: estan en regressió causada per l’erosió
COMPONENTS DEL SÒL:
Fase sòlida: partícules minerals i restes.
Fase líquida: solucions aquoses en espais buits(porus)
Fase gasosa: porus plens d’oxigen o CO2
TIPUS D’HUMUS: matèria orgànica en descomposició
Jove: s’identifiquen les restes
Elavorat: no s’identifiquen les restes
Capes horitzontals
Horitzó D: roca mare cimentada amb poques esquerdes
Horitzó C: Roca mare motoritzada, fragmentada
Horitzó O: Matèria orgànica en descomposició
Horitzó A: Mineral, color fosc, humus elaborat, no s'observa la roca mare
Horitzó B: S’acumula matèria mineral arrossegada per l’A i l’aigua.
Formació: D+C+O+A+B
Color:
Fosc: molta matèria orgànica
Blanc: sals
Vermell: òxid de ferro
Textura: indica els components, sorra, llim i argiles
Estructura: els materials formen agregats
Porositat: espai no ocupat, ocupat per l’aigua o l’aire
Temperatura: afavoreix la descomposició
Profunditat: molta roca mare no ajuda
Aigua: manté l’ecosistema, es troba als porus.
Terra rossa: roca carbonatada, predomina el calci i el magnesi, pH bàsic, textura fina, humus poc elaborat, horitzons gruixuts. És troba en superfícies reduïdes.
Sauló: roca ígnies àcides, textura arenosa, poca matèria orgànica, horitzons petits i poca profunditat.
Erosivitat: capacitat d’un agent geològic per erosionar.
Erosionabilitat: vulnerabilitat d’un sòl per ser degradat, depèn del tipis de sòl, l’orografia i la vegetació.
En un terreny pla la erosivitat depèn del tipus de sòl. Terreny amb pendent fa que l’aigua caigui.
Marques:
Solcs: fissures de cm
Xaragalls: fissures de metres
Barranc: fissures de dm
Badlands: terres que fàcilment s’erosionen, tenen xaragalls.
Zones: Empordà i delta de l’Ebre.
Condicions: zones àrides amb poca precipitació i vegetació, i sense núvols que formin vent.
Formen finestres i formes de bolet.
Els arbres que trenquen les roques, els cucs que obren porus i el pasturatge intensiu que compacta la terra.
Desforestació: fa que la pluja erosioni més.
Incendis forestals: destrueixen els boscos, depenent de la intensitat hi haurà un nivell o un altre d’erosió.
Conseqüències:
Perill d’inundacions
Pèrdua de sòl cultivable
Deteriorament de medis fluvials per sediments
Solució: ordenació territorial
Procés natural en el que un territori evoluciona cap a desert.
Procés provocat pels humans que degrada el sòl fins a ser infèrtil.
Directe: abocament de producte
Indirecte: canvi climàtic
Afavoreix:
La degradació física:
La degradació química
Degradació biològica
Activitat humana