Tema 6_Lingüística
Naixement del llenguatge: Fonamental per a l’espècie humana; permet la comunicació i la transmissió de cultura.
Funció social del llenguatge: Facilita la interacció, la col·laboració i la cohesió dins de les societats.
Significat complex: Les llengües tenen significats que varien en diferents contextos socials; aquestes variacions poden ser influïts per factors històrics i culturals.
Tipus de bilingüisme:
Individual:
Capacitat d’un individu per parlar dues llengües.
Pot resultar de l'entorn familiar o l'educació.
Social o diglòssia:
Coexistència de dues llengües en una comunitat.
Cada llengua té el seu ús particular en situacions formals o informals.
Territorial:
Distribució de llengües en regions geogràfiques.
Grups lingüístics mantenen la seva llengua dins d'àrees específiques.
Tipologies d’organització:
Reconeixement de llengües cooficials.
Promoció d'una llengua predominant.
Factors decisors:
Consideracions econòmiques: Costos i recursos associats a l’ús de diverses llengües.
Factors polítics: Decisions governamentals sobre els llenguatges d’oficialitat.
Consideracions demogràfiques: Percentatge de parlants de cada llengua en la població.
Alternança de Codi (Code-switching):
Ús alternat de dues llengües dins el mateix discurs.
Sensibilitat a contextos culturals i conceptuals.
Interferència Lingüística (Code mixing):
Errors lingüístics causats per la influència d'una llengua sobre l'altra.
Pot afectar vocabulari, sintaxi i pronunciació.
Hibridació:
Creació de noves llengües o varietats mitjançant la fusió d’altres.
Exemples: llengües creoles, llengües pidgin.
Desaparició de parlants: Pèrdua gradual de la comunitat lingüística.
Assimilació cultural: Influeix en el desús quan els parlants adopten una llengua dominant.
Pressions polítiques: Necessitats comunicatives que promouen llengües més prestigioses.
Objectius: Desenvolupar i aplicar una llengua de manera efectiva en la societat.
Etapes del procés:
Reconocimiento: Apreciació de la llengua per part de la comunitat.
Codificació: Establiment d'un estàndard escrit.
Difusió: Promoció de l'ús de la llengua en diversos contextos.
Elaboració: Adaptació de la llengua a necessitats modernes i tècniques.
Acceptació: Adopció de la llengua per part de la comunitat.
Manifestació diferent: Els parlants es poden expressar de manera diferent segons factors socials i comunicatius.
Diferenciacions:
Dialectes geogràfics: Variacions lingüístiques per localització.
Dialectes socials: Variacions influenciades per l'edat, l'educació i la classe social.
Influència de l'estat físic i situacional: La manera de parlar pot ser afectada per situacions específiques o per l'estat d'ànim dels parlants.
Naixement del llenguatge: Fonamental per a l’espècie humana; permet la comunicació i la transmissió de cultura.
Funció social del llenguatge: Facilita la interacció, la col·laboració i la cohesió dins de les societats.
Significat complex: Les llengües tenen significats que varien en diferents contextos socials; aquestes variacions poden ser influïts per factors històrics i culturals.
Tipus de bilingüisme:
Individual:
Capacitat d’un individu per parlar dues llengües.
Pot resultar de l'entorn familiar o l'educació.
Social o diglòssia:
Coexistència de dues llengües en una comunitat.
Cada llengua té el seu ús particular en situacions formals o informals.
Territorial:
Distribució de llengües en regions geogràfiques.
Grups lingüístics mantenen la seva llengua dins d'àrees específiques.
Tipologies d’organització:
Reconeixement de llengües cooficials.
Promoció d'una llengua predominant.
Factors decisors:
Consideracions econòmiques: Costos i recursos associats a l’ús de diverses llengües.
Factors polítics: Decisions governamentals sobre els llenguatges d’oficialitat.
Consideracions demogràfiques: Percentatge de parlants de cada llengua en la població.
Alternança de Codi (Code-switching):
Ús alternat de dues llengües dins el mateix discurs.
Sensibilitat a contextos culturals i conceptuals.
Interferència Lingüística (Code mixing):
Errors lingüístics causats per la influència d'una llengua sobre l'altra.
Pot afectar vocabulari, sintaxi i pronunciació.
Hibridació:
Creació de noves llengües o varietats mitjançant la fusió d’altres.
Exemples: llengües creoles, llengües pidgin.
Desaparició de parlants: Pèrdua gradual de la comunitat lingüística.
Assimilació cultural: Influeix en el desús quan els parlants adopten una llengua dominant.
Pressions polítiques: Necessitats comunicatives que promouen llengües més prestigioses.
Objectius: Desenvolupar i aplicar una llengua de manera efectiva en la societat.
Etapes del procés:
Reconocimiento: Apreciació de la llengua per part de la comunitat.
Codificació: Establiment d'un estàndard escrit.
Difusió: Promoció de l'ús de la llengua en diversos contextos.
Elaboració: Adaptació de la llengua a necessitats modernes i tècniques.
Acceptació: Adopció de la llengua per part de la comunitat.
Manifestació diferent: Els parlants es poden expressar de manera diferent segons factors socials i comunicatius.
Diferenciacions:
Dialectes geogràfics: Variacions lingüístiques per localització.
Dialectes socials: Variacions influenciades per l'edat, l'educació i la classe social.
Influència de l'estat físic i situacional: La manera de parlar pot ser afectada per situacions específiques o per l'estat d'ànim dels parlants.