Tema 1: Introducció:
\
1.1 Sensació i percepció:
\
En el dia a dia la diferència entre els dos termes és gairebé indiferent. No establim gaires diferències entre els dos.
\
En l’àmbit científic, és una distinció que ja no es fa molt avui dia.
\
Sensació:
\
Percepció:
\
Cicle perceptiu o cicle percepció-acció:
\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
Percepció → serveix per interpretar i interaccionar amb el món físic
\
Foto vaca i gos:
\
Processos guiats per les dades / Processos guiats pels conceptes:
\
Processos guiats per les dades: més importants / tenen més predominança per quan estan ben marcats, la informació és suficient, no necessito fer un esforç.
\
Processos guiats pels conceptes: predominen quan tinc estímuls sorollosos, que estan poc definits
\
Processos guiats per les dades → Bottom-up (data driven)
Processos guiats pels conceptes → Top-down (schema driven)
\
Si l’estímul és informativament pobre, és distorsionat, té soroll visual… → Té predomini top-down
Si l’estímul és informativament ric → Té predomini bottom-up
\
No es donen processos purament d’un tipus o d’un altre, depèn en gran part de la riquesa informativa de l’estímul.
\
1.2 Sistemes sensorials, fonts d’estimulació i nivells perceptius:
5 modalitats clàssiques:
\
Modalitats no-clàssiques:
\
Classificació alternativa de les modalitats sensorials de Sherrington: (1906):
Exteroceptors: Sentits que capten l’energia externa (del cos)
Propioceptors: Sensibles a informació de moviments, postura, to muscular i equilibri
Interoceptors: Sensibles a informació visceral
Dermorreceptors: Sensors de la pell (temperatura, dolor i contacte)
Nivells perceptius:
Detecció: presència d’un estímul
Discriminació: Diferenciació entre estímuls
Reconeixement: Estímul prèviament presentat
Categorització: Adscripció estímul a concepte representat en memòria
Estimació: Judicis quantitatius
Nivells de menys a més complex
Els nivells perceptius NO són exclusius, és a dir, que no cal que es donin tots alhora, no tenen per què donar-se tots els nivells alhora.
\
1.3 Distinció entre món físic i percepte:
\
Estimulació física pot ser igual però tenir un percepte diferent, o al revés.
\
Per entendre el que ocorre durant el procés perceptiu, cal primer entendre la diferència entre estímul distal (distant) i estímul proximal (pròxim)
\
\
L’estímul proximal és informatiu de l’estímul distal, però el que processarem i interpretarem, ser l’estímul proximal.
\
En què es basarà la nostra percepció?
La percepció suposa un problema invers (hi ha moltes combinacions):
\
Problema directe: Sé les causes i puc derivar les conseqüències
Problema invers: No puc saber les causes, però puc inferir encara que hi hagi moltes opcions de resposta
\
Experiència prèvia, es pot acabar sabent quin és el matís que té
\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
Les il·lusions visuals són exemples de que el percepte no sempre es correspon amb l’estimulació física.
\
Il·lusió òptica → tenen causes físiques.
\
Il·lusió perceptiva → És una diferència a la que jo l’arribo, jo interpreto que els colors són diferents, o les línies són de diferent allargada.
\
Els errors interpretatius sovint són conseqüència de l’aplicació automàtica de mecanismes que són adaptatius:
\
Problema global de la percepció o problema de la correspondència psicofísica → Fins a quin punt la nostra percepció ens transmet fidelment la informació del món exterior?
\
Per què no sempre es correspon el percepte amb l'estimulació?
Les limitacions del sistema visual:
\
1.4 Determinants de la percepció:
\
El que determinarà la nostra percepció són els factors relacionats amb l’estímul
\
Factors de l’estímul: Normalment, la informació estimular és prou rica com per arribar a un percepte (bottom-up, g.p.d.)
\
Enfoc ecològic (Gibson): Emfatitza el paper de l’estímul en la percepció, deixant de banda l’experiència prèvia, l’aprenentatge i les representacions
\
Per a Gibson la percepció és directa, bottom-up, i depèn directament de la imatge retiniana, però no de processos top-down. La informació necessària per obtenir el percepte es deriva directament de l’entorn.
\
Coneixement previ: Recuperem informació en memòria, especialment quan l’estímul és poc informatiu.
\
\
1.5 Constància perceptiva (o invariàcia):
\
La percepció depèn en gran part de l’estímul proximal, però ha de ser útil per a poder interactuar amb el món exterior. El sistema visual té mecanismes per compensar aquesta variabilitat que existeix entre la imatge retiniana i l’estímul distal.
1.6 Fisiologia bàsica del sistema visual:
\
Retina central → cons = color
Retina intermèdia → majoria bastons
Retina perifèrica → principalment bastons
\
No totes les retines són iguals
\
Cons → cada un es connecta amb una única neurona bipolar i una única cèl·lula ganglionar → moltes fibres cap al nervi òptic = informació dels cons és molt més detallada
\
Bastons → molts bastons convergeixen cap a una única neurona bipolar i una única cèl·lula ganglionar, i, per tant, una sola fibra òptica.
\
Les cèl·lules ganglionars fan una sumació espacial a partir de la informació convergent dels fotoreceptors. La relació cons-cèl·lules ganglionars és sempre inferior (6-1 o menys) a la relació bastons-cèl·lules ganglionars (120-1).
\
1. La visió mitjançant bastons permet tenir més sensibilitat en condicions de foscor.
2. La visió mitjançant cons permet apreciar millor els detalls.
\
1. 2.
\
L’agudesa visual és la capacitat que ens permet apreciar els petits detalls d’una imatge. Quan una imatge té molts detalls diem que té una freqüència espacial alta: Número de canvis per angle visual.
La relació entre agudesa visual i freqüència espacial és clara: A més agudesa visual, més sensibilitat a altes freqüències.
\
[a]completar