Tema 1: Introducció:
1.1 Sensació i percepció:
En el dia a dia la diferència entre els dos termes és gairebé indiferent. No establim gaires diferències entre els dos.
En l’àmbit científic, és una distinció que ja no es fa molt avui dia.
Sensació:
Percepció:
Cicle perceptiu o cicle percepció-acció:
Percepció → serveix per interpretar i interaccionar amb el món físic
Foto vaca i gos:
Processos guiats per les dades / Processos guiats pels conceptes:
Processos guiats per les dades: més importants / tenen més predominança per quan estan ben marcats, la informació és suficient, no necessito fer un esforç.
Processos guiats pels conceptes: predominen quan tinc estímuls sorollosos, que estan poc definits
Processos guiats per les dades → Bottom-up (data driven)
Processos guiats pels conceptes → Top-down (schema driven)
Si l’estímul és informativament pobre, és distorsionat, té soroll visual… → Té predomini top-down
Si l’estímul és informativament ric → Té predomini bottom-up
No es donen processos purament d’un tipus o d’un altre, depèn en gran part de la riquesa informativa de l’estímul.
1.2 Sistemes sensorials, fonts d’estimulació i nivells perceptius:
5 modalitats clàssiques:
Modalitats no-clàssiques:
Classificació alternativa de les modalitats sensorials de Sherrington: (1906):
Exteroceptors: Sentits que capten l’energia externa (del cos)
Propioceptors: Sensibles a informació de moviments, postura, to muscular i equilibri
Interoceptors: Sensibles a informació visceral
Dermorreceptors: Sensors de la pell (temperatura, dolor i contacte)
Nivells perceptius:
Detecció: presència d’un estímul
Discriminació: Diferenciació entre estímuls
Reconeixement: Estímul prèviament presentat
Categorització: Adscripció estímul a concepte representat en memòria
Estimació: Judicis quantitatius
Nivells de menys a més complex
Els nivells perceptius NO són exclusius, és a dir, que no cal que es donin tots alhora, no tenen per què donar-se tots els nivells alhora.
1.3 Distinció entre món físic i percepte:
Estimulació física pot ser igual però tenir un percepte diferent, o al revés.
Per entendre el que ocorre durant el procés perceptiu, cal primer entendre la diferència entre estímul distal (distant) i estímul proximal (pròxim)
L’estímul proximal és informatiu de l’estímul distal, però el que processarem i interpretarem, ser l’estímul proximal.
En què es basarà la nostra percepció?
La percepció suposa un problema invers (hi ha moltes combinacions):
Problema directe: Sé les causes i puc derivar les conseqüències
Problema invers: No puc saber les causes, però puc inferir encara que hi hagi moltes opcions de resposta
Experiència prèvia, es pot acabar sabent quin és el matís que té
Les il·lusions visuals són exemples de que el percepte no sempre es correspon amb l’estimulació física.
Il·lusió òptica → tenen causes físiques.
Il·lusió perceptiva → És una diferència a la que jo l’arribo, jo interpreto que els colors són diferents, o les línies són de diferent allargada.
Els errors interpretatius sovint són conseqüència de l’aplicació automàtica de mecanismes que són adaptatius:
Problema global de la percepció o problema de la correspondència psicofísica → Fins a quin punt la nostra percepció ens transmet fidelment la informació del món exterior?
Per què no sempre es correspon el percepte amb l'estimulació?
Les limitacions del sistema visual:
1.4 Determinants de la percepció:
El que determinarà la nostra percepció són els factors relacionats amb l’estímul
Factors de l’estímul: Normalment, la informació estimular és prou rica com per arribar a un percepte (bottom-up, g.p.d.)
Enfoc ecològic (Gibson): Emfatitza el paper de l’estímul en la percepció, deixant de banda l’experiència prèvia, l’aprenentatge i les representacions
Per a Gibson la percepció és directa, bottom-up, i depèn directament de la imatge retiniana, però no de processos top-down. La informació necessària per obtenir el percepte es deriva directament de l’entorn.
Coneixement previ: Recuperem informació en memòria, especialment quan l’estímul és poc informatiu.
1.5 Constància perceptiva (o invariàcia):
La percepció depèn en gran part de l’estímul proximal, però ha de ser útil per a poder interactuar amb el món exterior. El sistema visual té mecanismes per compensar aquesta variabilitat que existeix entre la imatge retiniana i l’estímul distal.
1.6 Fisiologia bàsica del sistema visual:
Retina central → cons = color
Retina intermèdia → majoria bastons
Retina perifèrica → principalment bastons
No totes les retines són iguals
Cons → cada un es connecta amb una única neurona bipolar i una única cèl·lula ganglionar → moltes fibres cap al nervi òptic = informació dels cons és molt més detallada
Bastons → molts bastons convergeixen cap a una única neurona bipolar i una única cèl·lula ganglionar, i, per tant, una sola fibra òptica.
Les cèl·lules ganglionars fan una sumació espacial a partir de la informació convergent dels fotoreceptors. La relació cons-cèl·lules ganglionars és sempre inferior (6-1 o menys) a la relació bastons-cèl·lules ganglionars (120-1).
1. La visió mitjançant bastons permet tenir més sensibilitat en condicions de foscor.
2. La visió mitjançant cons permet apreciar millor els detalls.
1. 2.
L’agudesa visual és la capacitat que ens permet apreciar els petits detalls d’una imatge. Quan una imatge té molts detalls diem que té una freqüència espacial alta: Número de canvis per angle visual.
La relació entre agudesa visual i freqüència espacial és clara: A més agudesa visual, més sensibilitat a altes freqüències.
[a]completar