Tema 1: Introducció

Tema 1: Introducció:

\ 1.1 Sensació i percepció:

\ En el dia a dia la diferència entre els dos termes és gairebé indiferent. No establim gaires diferències entre els dos.

\ En l’àmbit científic, és una distinció que ja no es fa molt avui dia.

\ Sensació:

Detecció i transducció d'estímuls a impulsos elèctrics
Dona lloc a un percepte (pot fer-ho però NO sempre)
Pas previ necessari per a la percepció
Origen als òrgans sensorials → s’ha d'estimular un òrgan

\ Percepció:

Agafa i selecciona i interpreta els impulsos, és següent pas de la sensació
No dona lloc a una sensació (és només unidireccional)
Si no hi ha sensació → NO hi ha percepció
S'origina al cervell → els impulsos de la sensació arriben al cervell i allà és on s'interpreta

\ Cicle perceptiu o cicle percepció-acció:

La finalitat última de la percepció és l’acció, poder interactuar amb el món que ens envolta, no necessàriament ha de ser una cosa gran com prendre decisions.
Comença amb un estímul (aquest estímul pot ser físic o no)
“S’ilumina”[a]
Que estimula la nostra retina
Si és prou intensa activa receptors que porten a un processament neuronal
Ens dona la percepció
I la percepció ens pot donar un reconeixement
Percepció i reconeixement estan lligats amb el nostre coneixement previ (les experiències) → retroalimentació
Poden donar a l’acció

\ \ \ \ \ \ \ \ \ \ \ \ Percepció → serveix per interpretar i interaccionar amb el món físic

Hem d’interpretar el món físic, ja que consisteix en energia, molècules i àtoms.
NO existeixen colors, sons ni olors
Són les nostres interpretacions de les variables físiques

\ Foto vaca i gos:

Són estímuls sorollosos → Són poc definits
Tots tenim la mateixa sensació (el tipus d'estimulació i d'activació és igual per tothom) però el percepte és diferent

\ Processos guiats per les dades / Processos guiats pels conceptes:

\ Processos guiats per les dades: més importants / tenen més predominança per quan estan ben marcats, la informació és suficient, no necessito fer un esforç.

A partir de la informació

\ Processos guiats pels conceptes: predominen quan tinc estímuls sorollosos, que estan poc definits

Els models (coneixement previ, memòria, experiència…) ens influeixen

\ Processos guiats per les dades → Bottom-up (data driven)

Processos guiats pels conceptes → Top-down (schema driven)

\ Si l’estímul és informativament pobre, és distorsionat, té soroll visual… → Té predomini top-down

Si l’estímul és informativament ric → Té predomini bottom-up

\ No es donen processos purament d’un tipus o d’un altre, depèn en gran part de la riquesa informativa de l’estímul.

\ 1.2 Sistemes sensorials, fonts d’estimulació i nivells perceptius:

5 modalitats clàssiques:

Energia electromagnètica = captada per fotoreceptors
Energia mecànica = sistema auditiu, sistema hàptic
Concentracions de molècules (químiques) = receptors olfactius i gustatius

\ Modalitats no-clàssiques:

Propiocepció
Equilibriocepció
Termocepció
Nocicepció
Magnetocepció
…

\ Classificació alternativa de les modalitats sensorials de Sherrington: (1906):

Exteroceptors: Sentits que capten l’energia externa (del cos)
Propioceptors: Sensibles a informació de moviments, postura, to muscular i equilibri
Interoceptors: Sensibles a informació visceral
Dermorreceptors: Sensors de la pell (temperatura, dolor i contacte)

Nivells perceptius:

Detecció: presència d’un estímul
Discriminació: Diferenciació entre estímuls
Reconeixement: Estímul prèviament presentat
Categorització: Adscripció estímul a concepte representat en memòria
Estimació: Judicis quantitatius

Nivells de menys a més complex

Els nivells perceptius NO són exclusius, és a dir, que no cal que es donin tots alhora, no tenen per què donar-se tots els nivells alhora.

\ 1.3 Distinció entre món físic i percepte:

\ Estimulació física pot ser igual però tenir un percepte diferent, o al revés.

\ Per entendre el que ocorre durant el procés perceptiu, cal primer entendre la diferència entre estímul distal (distant) i estímul proximal (pròxim)

L’estímul distal són els objectes i els events “reals” del nostre entorn (ex. en visió: llum reflectida per un objecte)
L’estímul proximal són els patrons d’activació que els receptors obtenen de l’estímul distal o, en altres paraules, la mostra que els sensors obtenen de l’estímul distal (ex. en visió: imatge retiniana)

\ L’estímul proximal és informatiu de l’estímul distal, però el que processarem i interpretarem, ser l’estímul proximal.

\ En què es basarà la nostra percepció?

La percepció suposa un problema invers (hi ha moltes combinacions):

\ Problema directe: Sé les causes i puc derivar les conseqüències

Problema invers: No puc saber les causes, però puc inferir encara que hi hagi moltes opcions de resposta

\ Experiència prèvia, es pot acabar sabent quin és el matís que té

\ \ \ \ \ \ \

\ \ \ \ \

El percepte reflecteix propietats de l’estímul distal a partir d’un estímul proximal que pot ser variable i inestable
Un dels objectius de l’estudi de la percepció és entendre com obtenim percepcions acurades a partir d’estímuls proximals que poden ser inestables
Per solucionar el problema, sovint hi intervenen processos top-down

\ Les il·lusions visuals són exemples de que el percepte no sempre es correspon amb l’estimulació física.

\ Il·lusió òptica → tenen causes físiques.

\ Il·lusió perceptiva → És una diferència a la que jo l’arribo, jo interpreto que els colors són diferents, o les línies són de diferent allargada.

\ Els errors interpretatius sovint són conseqüència de l’aplicació automàtica de mecanismes que són adaptatius:

\ Problema global de la percepció o problema de la correspondència psicofísica → Fins a quin punt la nostra percepció ens transmet fidelment la informació del món exterior?

\ Per què no sempre es correspon el percepte amb l'estimulació?

Les limitacions del sistema visual:

Qualitatives: Il·lusions visuals
Quantitatives: hi ha límits a la capacitat de processar informació visual
Les més rellevants: Resolució espacial, resolució temporal, resolució espectral

\ 1.4 Determinants de la percepció:

\ El que determinarà la nostra percepció són els factors relacionats amb l’estímul

\ Factors de l’estímul: Normalment, la informació estimular és prou rica com per arribar a un percepte (bottom-up, g.p.d.)

Exemple: A les superfícies texturades, tenim la impressió que la superfície s’allunya. El gradient de textura ja es troba a l’estímul proximal.

\ Enfoc ecològic (Gibson): Emfatitza el paper de l’estímul en la percepció, deixant de banda l’experiència prèvia, l’aprenentatge i les representacions

Qüestiona validesa ecològica → Active perception (estudi de l’observador actiu) → Fer recerca on l'observador té un paper actiu
Informació invariant a l’entorn
Diferents sentits involucrats en una mateixa tasca

\ Per a Gibson la percepció és directa, bottom-up, i depèn directament de la imatge retiniana, però no de processos top-down. La informació necessària per obtenir el percepte es deriva directament de l’entorn.

\ Coneixement previ: Recuperem informació en memòria, especialment quan l’estímul és poc informatiu.

\ \ 1.5 Constància perceptiva (o invariàcia):

\ La percepció depèn en gran part de l’estímul proximal, però ha de ser útil per a poder interactuar amb el món exterior. El sistema visual té mecanismes per compensar aquesta variabilitat que existeix entre la imatge retiniana i l’estímul distal.

1.6 Fisiologia bàsica del sistema visual:

\ Retina central → cons = color

Retina intermèdia → majoria bastons

Retina perifèrica → principalment bastons

\ No totes les retines són iguals

\ Cons → cada un es connecta amb una única neurona bipolar i una única cèl·lula ganglionar → moltes fibres cap al nervi òptic = informació dels cons és molt més detallada

\ Bastons → molts bastons convergeixen cap a una única neurona bipolar i una única cèl·lula ganglionar, i, per tant, una sola fibra òptica.

\ Les cèl·lules ganglionars fan una sumació espacial a partir de la informació convergent dels fotoreceptors. La relació cons-cèl·lules ganglionars és sempre inferior (6-1 o menys) a la relació bastons-cèl·lules ganglionars (120-1).

\ 1. La visió mitjançant bastons permet tenir més sensibilitat en condicions de foscor.

Perquè es necessita menys llum per a generar una resposta en un bastó que en un con
Perquè els bastons tenen més convergència que els cons

2. La visió mitjançant cons permet apreciar millor els detalls.

1. 2.

\ L’agudesa visual és la capacitat que ens permet apreciar els petits detalls d’una imatge. Quan una imatge té molts detalls diem que té una freqüència espacial alta: Número de canvis per angle visual.

La relació entre agudesa visual i freqüència espacial és clara: A més agudesa visual, més sensibilitat a altes freqüències.

\ [a]completar