Tema 1: Introducció

Tema 1: Introducció:

\
1.1 Sensació i percepció:

\
En el dia a dia la diferència entre els dos termes és gairebé indiferent. No establim gaires diferències entre els dos.

\
En l’àmbit científic, és una distinció que ja no es fa molt avui dia.

\
Sensació:

• Detecció i transducció d'estímuls a impulsos elèctrics
• Dona lloc a un percepte (pot fer-ho però NO sempre)
• Pas previ necessari per a la percepció
• Origen als òrgans sensorials → s’ha d'estimular un òrgan

\
Percepció:

• Agafa i selecciona i interpreta els impulsos, és següent pas de la sensació
• No dona lloc a una sensació (és només unidireccional)
• Si no hi ha sensació → NO hi ha percepció
• S'origina al cervell → els impulsos de la sensació arriben al cervell i allà és on s'interpreta

\
Cicle perceptiu o cicle percepció-acció:

\

• La finalitat última de la percepció és l’acció, poder interactuar amb el món que ens envolta, no necessàriament ha de ser una cosa gran com prendre decisions.
• Comença amb un estímul (aquest estímul pot ser físic o no)
• “S’ilumina”[a]
• Que estimula la nostra retina
• Si és prou intensa activa receptors que porten a un processament neuronal
• Ens dona la percepció
• I la percepció ens pot donar un reconeixement
• Percepció i reconeixement estan lligats amb el nostre coneixement previ (les experiències) → retroalimentació
• Poden donar a l’acció

\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
\
Percepció → serveix per interpretar i interaccionar amb el món físic

• Hem d’interpretar el món físic, ja que consisteix en energia, molècules i àtoms.
• NO existeixen colors, sons ni olors
• Són les nostres interpretacions de les variables físiques

\
Foto vaca i gos:

• Són estímuls sorollosos → Són poc definits
• Tots tenim la mateixa sensació (el tipus d'estimulació i d'activació és igual per tothom) però el percepte és diferent

\
Processos guiats per les dades / Processos guiats pels conceptes:

\
Processos guiats per les dades: més importants / tenen més predominança per quan estan ben marcats, la informació és suficient, no necessito fer un esforç.

• A partir de la informació

\
Processos guiats pels conceptes: predominen quan tinc estímuls sorollosos, que estan poc definits

• Els models (coneixement previ, memòria, experiència…) ens influeixen

\
Processos guiats per les dades → Bottom-up (data driven)

Processos guiats pels conceptes → Top-down (schema driven)

\
Si l’estímul és informativament pobre, és distorsionat, té soroll visual… → Té predomini top-down

Si l’estímul és informativament ric → Té predomini bottom-up

\
No es donen processos purament d’un tipus o d’un altre, depèn en gran part de la riquesa informativa de l’estímul.

\
1.2 Sistemes sensorials, fonts d’estimulació i nivells perceptius:

5 modalitats clàssiques:

• Energia electromagnètica = captada per fotoreceptors
• Energia mecànica = sistema auditiu, sistema hàptic
• Concentracions de molècules (químiques) = receptors olfactius i gustatius

\
Modalitats no-clàssiques:

• Propiocepció
• Equilibriocepció
• Termocepció
• Nocicepció
• Magnetocepció
• …

\
Classificació alternativa de les modalitats sensorials de Sherrington: (1906):

• Exteroceptors: Sentits que capten l’energia externa (del cos)

• Propioceptors: Sensibles a informació de moviments, postura, to muscular i equilibri

• Interoceptors: Sensibles a informació visceral

• Dermorreceptors: Sensors de la pell (temperatura, dolor i contacte)

  Nivells perceptius:

• Detecció: presència d’un estímul

• Discriminació: Diferenciació entre estímuls

• Reconeixement: Estímul prèviament presentat

• Categorització: Adscripció estímul a concepte representat en memòria

• Estimació: Judicis quantitatius

Nivells de menys a més complex

Els nivells perceptius NO són exclusius, és a dir, que no cal que es donin tots alhora, no tenen per què donar-se tots els nivells alhora.

\
1.3 Distinció entre món físic i percepte:

\
Estimulació física pot ser igual però tenir un percepte diferent, o al revés.

\
Per entendre el que ocorre durant el procés perceptiu, cal primer entendre la diferència entre estímul distal (distant)  i estímul proximal (pròxim)

\

• L’estímul distal són els objectes i els events “reals” del nostre entorn (ex. en visió: llum reflectida per un objecte)
• L’estímul proximal són els patrons d’activació que els receptors obtenen de l’estímul distal o, en altres paraules, la mostra que els sensors obtenen de l’estímul distal (ex. en visió: imatge retiniana)

\
L’estímul proximal és informatiu de l’estímul distal, però el que processarem i interpretarem, ser l’estímul proximal.

\
En què es basarà la nostra percepció?

La percepció suposa un problema invers (hi ha moltes combinacions):

\
Problema directe: Sé les causes i puc derivar les conseqüències

Problema invers: No puc saber les causes, però puc inferir encara que hi hagi moltes opcions de resposta

\
Experiència prèvia, es pot acabar sabent quin és el matís que té

\
\
\
\
\
\
\

\
\
\
\
\

• El percepte reflecteix propietats de l’estímul distal a partir d’un estímul proximal que pot ser variable i inestable
• Un dels objectius de l’estudi de la percepció és entendre com obtenim percepcions acurades a partir d’estímuls proximals que poden ser inestables
• Per solucionar el problema, sovint hi intervenen processos top-down

\
Les il·lusions visuals són exemples de que el percepte no sempre es correspon amb l’estimulació física.

\
Il·lusió òptica → tenen causes físiques.

\
Il·lusió perceptiva → És una diferència a la que jo l’arribo, jo interpreto que els colors són diferents, o les línies són de diferent allargada.

\
Els errors interpretatius sovint són conseqüència de l’aplicació automàtica de mecanismes que són adaptatius:

\
Problema global de la percepció o problema de la correspondència psicofísica → Fins a quin punt la nostra percepció ens transmet fidelment la informació del món exterior?

\
Per què no sempre es correspon el percepte amb l'estimulació?

Les limitacions del sistema visual:

• Qualitatives: Il·lusions visuals
• Quantitatives: hi ha límits a la capacitat de processar informació visual
• Les més rellevants: Resolució espacial, resolució temporal, resolució espectral

\
1.4 Determinants de la percepció:

\
El que determinarà la nostra percepció són els factors relacionats amb l’estímul

\
Factors de l’estímul: Normalment, la informació estimular és prou rica com per arribar a un percepte (bottom-up, g.p.d.)

• Exemple: A les superfícies texturades, tenim la impressió que la superfície s’allunya. El gradient de textura ja es troba a l’estímul proximal.

\
Enfoc ecològic (Gibson):  Emfatitza el paper de l’estímul en la percepció, deixant de banda l’experiència prèvia, l’aprenentatge i les representacions

• Qüestiona validesa ecològica → Active perception (estudi de l’observador actiu) → Fer recerca on l'observador té un paper actiu
• Informació invariant a l’entorn
• Diferents sentits involucrats en una mateixa tasca

\
Per a Gibson la percepció és directa, bottom-up, i depèn directament de la imatge retiniana, però no de processos top-down. La informació necessària per obtenir el percepte es deriva directament de l’entorn.

\
Coneixement previ: Recuperem informació en memòria, especialment quan l’estímul és poc informatiu.

\
\
1.5 Constància perceptiva (o invariàcia):

\
La percepció depèn en gran part de l’estímul proximal, però ha de ser útil per a poder interactuar amb el món exterior. El sistema visual té mecanismes per compensar aquesta variabilitat que existeix entre la imatge retiniana i l’estímul distal.

1.6 Fisiologia bàsica del sistema visual:

\
Retina central → cons = color

Retina intermèdia → majoria bastons

Retina perifèrica → principalment bastons

\
No totes les retines són iguals

\
Cons → cada un es connecta amb una única neurona bipolar i una única cèl·lula ganglionar → moltes fibres cap al nervi òptic = informació dels cons és molt més detallada

\
Bastons → molts bastons convergeixen cap a una única neurona bipolar i una única cèl·lula ganglionar, i, per tant, una sola fibra òptica.

\
Les cèl·lules ganglionars fan una sumació espacial a partir de la informació convergent dels fotoreceptors. La relació cons-cèl·lules ganglionars és sempre inferior (6-1 o menys) a la relació bastons-cèl·lules ganglionars (120-1).

\
1. La visió mitjançant bastons permet tenir més sensibilitat en condicions de foscor.

• Perquè es necessita menys llum per a generar una resposta en un bastó que en un con
• Perquè els bastons tenen més convergència que els cons

2. La visió mitjançant cons permet apreciar millor els detalls.

\
                               

1.                                                                                                      2.

\
L’agudesa visual és la capacitat que ens permet apreciar els petits detalls d’una imatge. Quan una imatge té molts detalls diem que té una freqüència espacial alta: Número de canvis per angle visual.

La relació entre agudesa visual i freqüència espacial és clara: A més agudesa visual, més sensibilitat a altes freqüències.

\
[a]completar